Entrevista a Just Fosalva, regidor d'Educació - 30/11/2016

En puno un quart de 12 a aquesta hora parlem del dia internacional de la ciutat educadora, que s'enjust celebra avui per crear consciència de la importància de l'educació a la ciutat. Ho farà amb un acte aquesta tarda, a partir de la 6, al claustre de les escoles. Ara en parlem amb el regidor d'educació, Jusfa Salva, molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar d'aquesta proposta que es fa aquesta tarda, avui, a partir de la 6, es llagirà el manifest del 30 de novembre, i es fan diferents actuacions, que és el que hi haurà. Correcte, es llagirà el manifest i es faran diferents actuacions. Bé, és a les 6, com has dit, al claustre de les escoles, i començarem primer amb una lectura del manifest, com has dit. Després tindrem una sèrie d'intervencions de l'Unat de l'Institut amb música i dansa. També intervindré a l'Arcalde, intervindré jo mateix amb unes paraules curtes i ràpides. I després... Alcalde també o no? Eh, sí. Curtes i ràpides, també. Sí, sí, sí. Anem de cop a l'espai, eh, l'espai és de la ciutadania. I després hi haurà unes actuacions musicals per part dels tallers de música. L'acte és una mica com més dirigit, tenim un... vindar un actor, que ens farà una mica de dinamitzador d'espai, i després obrirem un acte més obert, que ja serà la part de dalt de la plaça Malaret, on hi ha una sèrie de jocs i activitats pels més petits i pels més grans, també. Trobarem uns espais de joc amb unes caixes, hem fet unes caixes, com que estem amb la idea de construir la ciutat educadora, hem fet unes caixes de cartró amb una sèrie de fotografies que representen les activitats que s'han just ja fa com a ciutat educadora. Llavors la gràcia serà que les fotografies estan enganxades a les quatre cares de la caixa, i la gent podrà construir, de manera simbòlica, la ciutat, amb aquestes caixes, que ja són elements que tenim com a ciutat educadora, varieure en caixes buides, que el Carraublau participi i decorarà aquestes caixes, que serveixen per complementar i posar coses que fa el tant de gits que poden ajudar a construir aquesta ciutat educadora. A part, la xarxa 06, per construir una xarxa que vol representar res més que els agents educadors que hi ha al municipi i com es fan de connectar entre ells d'una manera simbòlica, com aquest joc simbòlic que també fem de les caixes, d'on mateix amb una xarxa. Després hi ha una altra joc, també, que espero que recordi, un joc infantil que també és de construcció, precisament, estem amb la idea de construir xarxa, construir ciutat, de construcció d'enfigures de fusta i tal. No, de fang, perdona, és fang. Ara m'ha vingut el cap. I després donem, com que estem al més de la salut, també aprofitem i farem un barana saludable per les famílies i els infants que vinguin a caudir d'aquest dia. Tot molt visual, per tant. A nivell de les activitats que estan. Molt visual, molt lúdic, molt familiar. L'acte està una mica encarat amb dues idees. La primera, de fer difusió d'aquest dia internacional de ciutats educadores, fer difusió del que s'enjuus és ciutat educadora, fer difusió del pec, que també és una cosa que en gegarem d'aquí poc, i també, a l'hora, fer partícipes de la gent. Hem intentat involucrar institut, involucrar estrets de música, involucrar carrau, involucrar el més de la salut, involucrar les xarxes geocís, que són agents educatius que ja estan actuant al territori, en falten molts més, evidentment. Que érem que aquesta també és una prova una mica pilota, és el primer any que se celebra... Que està un acte com a tal, no? S'enjuus ja fa temps que forma part de la xarxa, però potser no hi ha prou difusió... O no seràs prou conscient, no, la Catalunya? Sí, és un acte com de difusió. De fet, un acte que a nivell mundial és el primer cop que es fa. És una màjora... És un acte que a nivell general hi ha aquests manifestos. És una mesura que des de l'AICE, que és l'Associació Internacional de Ciutats Educadores, per tant de fer difusió, que és una de les coses que hi ha detectat que falta, ha decidir crear un dia internacional perquè la ciutat d'aquell dia pugui fer una mica bandera del que és ciutat educadora i fer-ne promoció. Dic perquè això, justament aquesta idea que potser no es coneix prou a nivell de general, és el que a aquest dilluns, en una entrevista aquí a la ràdio, deia la portaveu del partit demòcrata, laia Flotar. Si et sembla podem sentir que deien referència a les ciutats educadores, que justament el ple de dijous passat també es va provar aquest manifest. No veiem això, la projecció a nivell de carrer, exactament amb què es materialitza, no acaba d'estar massa clar. Sí que és cert que del dia 30 es farà un acte. Jo estic esperant que arribi el dia 30 avui en l'acte i a veure què més podem veure. I bé, aquest nou projecte, perquè ara és un nou projecte, que ens vestiu de la memòria històrica, i ara és un nou projecte, a veure. Dimecres, que és dia 30, que ens expliquen, que ens exposen. Si ets avall, avui a la tarda, vull dir que entenc que suposo que no només per laia Flotar, sinó que potser a nivell general de Sant Just, pot ser un moment per entrar més en aquest concepte, o el que implica tot plegat. Sí, de treballar, perquè això sigui, si de fet la laia barrejava coses diferents, no és que vulgui criticar les seves declaracions, però sí que barrejava coses que són una mica diferents en les ciutats educadores, l'altra és les xarxes temàtiques en les que participem, i que s'enjust en validarà una, que és la memòria de la ciutat. Exacte, la memòria de la ciutat. Ara n'estem participant en dues més. És diferent, això de... És el mateix, però són diferents, que ara la ciutat educadora vol treballar a nivell intern, i ho fem amb un projecte educatiu de ciutat, que és el que volem treballar a partir del febrer, i ho fem amb una altra solució, amb les altres ciutats educadores. Té una visió de connexió de xarxes, de intercanvi, d'experiències que fa que siguin molt més gratificades a la feina, i no et quedis només en tan cacat en el teu món local, sinó que veguis que puguis anar a veure altres ciutats que s'està fent. És una cosa que les RECs fan. A part, treballant de manera temàtica en diferents ciutats d'Espanya, perquè formem part de la REC, temàtiques concretes com podria ser la memòria de ciutats, o les dues que estem treballant, que és la xarxa de què fem els ajuntaments per compensar desigualtats, que aporta vitòria, o la xarxa de la formació artística per la qüestió social, que és la que estem treballant en Mataró. És una xarxa temàtica, és un tema concret de ciutat educadora, que són ciutats educadores d'Espanya, ens coordinem per treballar i aportar noves idees, i us una mica anar allà a veure què fas a les altres ciutats i emportar-te coses per tu, i a l'hora aportar coses que tu fes des d'aquí perquè les xarxes de ciutats no saben o no tenen. Per tant, també és un projecte que s'està començant a donar-li forma a nivell de relació entre ciutats, no? Les xarxes ja farem que existeixen, les xarxes temàtiques, i són de durar bianuals, i ara hem començat aquestes dues que es van començar a gestar, doncs mira, les primeres trobades les vam fer finals de... junts, juliol, vam fer la primera, i ara ja just hem començat. La intenció final, en el fons, és de promoure l'educació a nivell de ciutat més enllà de l'educació que tenim habitual, la que tenim al cap i és exacte, la formal. Doncs més enllà d'això, que sigui una ciutat educadora amb més sentits. S'enjust, ja ho és, una mica de ciutat educadora, o creus que falta coses? Sí, té moltes coses de ciutat educadora. En què ho podríem veure, per exemple? Doncs de l'alpec anterior es va treballar, va néixer la xarxa 06, el que vol és crear unions inexes entre els diferents educatius que tracten l'edat compressa entre el 0 i el 6, ja s'ho no existia, i això és un element que ha sortit d'un projecte educatiu de ciutat i de ciutat educadora. Però és que, clar, almenar aquest ciutat educador és una mica complexa, perquè són moltíssimes coses. Els tallers de plàstica podrien ser compressos com ciutat educadora, com es dissenya una plaça, si es fa més amable, perquè la ciència pugui estar o no, com es relacionen les empreses amb el municipi, quines activitats oferim els centres educatius i quin és l'acompanyament que fem des de l'Ajuntament i les entitats dels centres educatius. També és ciutat educadora. És una mica complexa, però és la idea que l'educació és una eina per la transformació social. I que la gent pot aprendre el llarg de la vida, i no només aprenen el context formal, sinó que ho facin en contextes no formals i informals. Suposo que per això també l'acte d'avui es fa a les escoles, a banda que és un espai molidoni, però justament representa una mica aquests valors acumentes. Exacte, un espai també de formació, de formació al llarg de la vida, no només en etapa formatiu escolar, més facetes, no només les que serien típiques de la so, sinó que també hi ha música, també hi ha arts, una miqueta, un bon exemple. La idea és que aquest tacte, a partir d'avui es fa aquest tacte, es reivindica part del 30 de novembre com a Dia Internacional de la Ciutat d'Educadores, ens deies que és el primer cop que hi ha aquest manifest general. I entenc que la idea és que ara sigui un d'aquests dies internacionals que a cada any reivindica. Ens agradaria molt marcar-lo a l'agenda Sant Justenca i que poguéssim celebrar dies el Dia Internacional de la Ciutat d'Educadores més vegades. I fer-ho amb més gent. És una prova pilot. Hem implicat uns quants agents educadors, però realment la filosofia de la ciutat educadora ens demana i ens diu que hem de fer partícipes a tots i totes i per tant haurien d'aconseguir involucrar molts més agents. I ja ho anirem fent mica en mica, pas a pas. De moment, la resposta que esteu tenint aquesta elèctrica que es fa avui, o sigui, a l'hora d'organitzar-lo, està positiva? Està positiva. Està positiva. També trobem que realment ens trobem en un moment en què les ampes, les famílies, les entitats tenen molt en boca l'educació. I cada cop se'n parla més. Segurament també ha donat per tots aquests temes d'innovació educativa que s'estan veient a les notícies. Però la gent cada cop està més preocupada. Aquest que és un molt bon moment per sumar forces i presentar el projecte educatiu de ciutat i que sigui realment participatiu i que sigui veient una eina bona estratègica per a l'educació. De fet, ara mateix, ens sembla que s'ha acabat de tancar, diria, el pressupost per l'any que ve pel 2017. La part d'educació entén que també té un paper important. El que ens estàs comentant, imagino, que tot això també té el seu espai. Però, com sabeu, té un paper important. La funció de l'Ajuntament amb el que fa educació és una funció més aviat complementària, sobretot l'educació primària i secundària. És un paper important. És un paper important. Les competències són de l'Estat i estan delegades a la Generalitat, en aquest cas, al Departament. Tenim una gran competència en el que seria el 03, que per això l'escola Bressol és el que s'endumés. És l'etapa que depèn de nosaltres i l'estat d'educatives, de formacions artístiques i musicals, d'altres tipus de formació. És complementària, evidentment, per el projecte educatiu de Ciutat i per la xarxa que hem posat en recursos, perquè es puguin desenvolupar les activitats. No només l'educació reglada. Postem per l'educació en tots els àmbits. Tenim uns projectes nous relacionats amb l'escola Bressol, que es mantenen. Tenen la idea de transformar el pati. Són una espècie de transformació de pati. És una tema que s'està posant una mica de moda. Són molts els diferents escoles i centres educatius que estan replantassant el pati com un espai educatiu més. És un espai de planta. S'ha de tenir una terra ferma i seca amb quatre jocs de fusta i començar a plantejar espais perquè els nens ja puguin estimular i desenvolupar-se. Hem anat cap a la part de Bressol, però recordem que avui a les 6 de la tarda hi ha aquest acte d'aquest dia que es fa la lectura d'aquest manifest i aquestes diferents actuacions i activitats que hem comentat avui amb el regidió d'educació. Moltes gràcies. Només voldria animar la gent que vingués. Estigués atenta a tot el que explicarem del projecte educatiu de ciutat. Anirem a la participació ciutadana. Allà posarem una llista. A partir del febrer. La comunicació començarà ja. El febrer ja farem la primera jornada. És important que vinguis gent. Anirem parlant a la ràdio. Moltes gràcies. Anirem parlant a la ràdio. Just a la fusta. Anirem parlant. Anirem parlant a la ràdio. Anirem parlant a la ràdio. Anirem parlant a la ràdio. El magasín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. Els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a la indústria sense nomen. Fem salut per tu. Passa en dos minuts de dos quarts de 12. Finalment, de les tres minuts... Passa en 3 minuts de dos quarts de 12. Passa en 3 minuts, com dèiem, ara ja són 3 minuts de 2 corda 12. Saludem a qui es torna l'Emilius Casocchio, el Carles Aran de Dirris, l'Enric Riva, bon dia. Bon dia. Bon dia. Per fer tertulia esportiva, avui ha partit del Barça, a les 10 de la nit contra l'Ercolès. Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, clarament. Un horari copa. I abans els de cop els feien en oberta, ni aquest, ni això, ja. No, no, exacte. No, no, no. Ho fan per la Liga, menys per la Liga. Per la Liga. Un copa, no ho entenc. I els de la canta. Més els he anat al parol, un sembla que la més cara, 90, la més barata, 45. Bé, bé, bé, bé, però s'ho omplirà. S'ho omplirà per veure'l més, si pobrets. Bueno, si bé. No sé ni si viatjarà, però. Ha quedat que ni viatja. Potser que no, avui és el dia d'Homptiti, llegit. És el dia d'Homptiti, per agafar rodatge. Segons l'esport, o sigui. La dupla central, maca, Marlon-Homptiti. Però Marlon no li vist massa, i aquest m'agradaria veure'l. L'altre dia va estar a punt de sortir, quan el piquet... Sí, però no va sortir. Ja ho has fet mal. Hi ha porquilles, eh? Hi ha porquilles, el plàstic. Tira, tira, tira, és igual. Si és la maldita, home. Que bé. Ah, pa, ja ho he fet mal. Està bé. Vinga, va. Doncs el fet és aquest, que... que estava a punt de sortir l'altre dia amb el piquet, i al final no... No va sortir. Jo el vaig veure en un procés d'un parincemla que va jugar. No li visc. Bueno, pot estar bé. El Marlon, aquest. No sé, el que veies abans dels preus, no sé, que pagarà un dinaral per veure el... O sigui, ni Messi, ni Suárez, ni Neymar... Apaco el Cácer. No n'hi haran. Sí. I a l'Eix Vidal? I a l'Eix Vidal. Ah, l'Hasta de la Cança, no? No, no, no, no. Ha tornat. Sí, però no crec que... La casa ha dissabte, no? Sí, però no s'ha agafat els 15 dies. Ah, val. Tot tu. Home, no. Sí, home, m'esperances a que el convoquin, no? Sí. És això. Tindrà tres mesos de la Cança, eh? A partir del mes de juny, perquè no crec que el convoquin a cap competició europea. Ja n'hi ha, què tothom. Sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Jo crec que se'l veu ara. Jo crec que se'l veu ara. Sí, que si ara es nega, li hauran de passar ràpid. Aviam, aviam, com... Se'n val, ja n'hi ha. Sí, sortint totes les diaris. Ja ho veurem. És a dir, aquest home va costar... Quan va costar? No sé. El votant de 18,9 milions d'euros. Porta un any al Barça. Per tant, té amortitzat, aproximadament, des del punt de vista comptable entre 3 i 4 milions, com a molt. És a dir, que si el venen, l'han de vendre, per no perdre calés per un mínim de 13 a 14, que no faran. No. La única solució és s'adir-lo, perquè comptablement, continuarà pertanyent al club i no hauràs de computar-ho a pèrdues, i pagar-li una ficha que deu ser astronòmica, compartant-me el que paguen a tot arreu. Jo no crec que sigui tan fàcil treure-se'l a la sobre. Però vaig sentir i vaig dir que el problema és la ficha. O sigui, el sou. La ficha i l'amortització? El sou que té. És a dir, aquest home, si portés por 4 anys de contracte i estigués amortitzat, li dones la carta de llibertat. Però el problema és que no hi ha cap equip disposat de pagar-li el que està a cobrar amb el Barça. Evidentment. Ni a pagar cap traspàs. Per tant, el Barça no pot, és a dir, no pot, no pot colocar-se a pèrdues. És a dir, tot el que deixis de cobrar, que no està amortitzat, són pèrdues. És a dir, aquest senyor estarà aquí o, com a món, el se dirà, en regalat i anirà podulant fins que li quedi un any de contracte, llavors puguis assumir les pèrdues. Ara que també hi hauria d'haver-hi un debat des de la punta de vista de responsabilitat. Qui va fitxar aquest tio? I què ha passat? I què ha passat? Deixar-lo per mort. Per llançar 18 milions d'euros a les escombraries. Perquè no crec que sigui tan dolent, no? No, no, no. Ha hagut un enfrontament amb l'entrenador i ja no ho vull. I això juga, això. El futbol és així. Si no confies en un tio o no vols confiar en un tio, deu... Hi ha passat amb altres jugadors i hi ha passat amb altres jugadors. Ahir li vam preguntar a Lluís Enrique perquè li havia deixat casar-se entre cometes. Li va preguntar per l'absència de vegetals. I el que va dir va ser, en principi, a veure si ho trobo... Estira bot. No, es va saber que Lluís Enrique li havia donat permís per casar-se i el mateix entrenador havia confirmat en les hores prèvies que està trobada feia dos mesos que el jugador li havia demanat això. Fem-me l'esport...