Entrevista a Jordi Casabona, president fundació Sida i Societat - 1/12/2016

Avui és dia 1 de desembre, es commemora el dia internacional de la lluita contra l'ecida, i en dies com aquest sempre ens agrada parlar amb persones que tenen un paper implicat, destacat en tota aquesta lluita. Per això soledem aquesta hora Jordi Casabona, president de la Fundació Ciudad i Societat. Molt bon dia Jordi. Hola, bon dia. Un dia en què suposo que els que ja estàu treballant cada dia és una mica contradictori, suposo, la sensació d'aquests dies mundials, perquè de cop i volta senta que tothom se centre en aquest tema i després potser tornant l'any queden molt més oblidats. No sé quina sensació és la teva. Sí, certament és una característica dels dies internacionals de qualsevol cosa, però aquest és l'objectiu d'aquestes diades, sensibilitzar l'opinió internacional en aquest cas sobre una malaltia determinada, per tant és lògic que es concentri en una sèrie d'activitats. Jo crec que el que és important és que el que es diu avui i el que es fa avui doncs sí consistent, tant a nivell de les administracions com a les organitzacions de governamentals, en el que es fa la resta de l'any i que el que es fa la resta de l'any doncs sigui rigorós. De fet avui s'han just a partir de la 6 de la tarda el cas de la jove s'assuma a aquesta commemoració, l'equivament doncs farà una campanya de lliurement gratuït de preservatius, unes tan informatius, es mostraran també càrtils a voltant de la violència d'aquesta malaltia i és una de les activitats que es fan aquí al municipi. Des de la Fundació Ciutad i Societat treballeu també en l'àmbit de la salut pública i la cooperació internacional, perquè és un dels àmbits on fa falta molta feina també. Això es concentra bàsicament en la prevenció i control de la sida i d'altres infeccions de transvivió sexual, en diamitesses, i bàsicament, encara que han fet algunes coses a Catalunya, bàsicament treballem a Guatemala. Per tant doncs suposo que allà deu ser força diferent la situació, no? Bé, evidentment és un entorn diferent, són països amb menys recursos, amb administracions més dèbils, i amb una situació epidemiològica que en aquest cas no és tan diferent com la d'aquí, perquè el col·lectiu més afectat és el col·lectiu d'homes que tenen sexe amb homes, i hi ha més transmissió heterosexual que aquí, però en sèrie de connotacions, però epidemiològicament els números no són tan diferents. El que sí que envia molt és el context, perquè hi ha un context de estigma i de marginació respecte a les minories sexuals, hi ha un context de molta violència, hi ha 21 assassinats cada dia que fan l'exercici de la salut pública encara més difícil. I per tant doncs l'estigma suposo que és una de les coses que aquí s'ha aconseguit reduir una mica, no? El tema de l'estigma sí que aquí, en aquests anys de lluita s'ha avançat una mica per reduir-lo, a casa nostra. Jo crec que molt, no?, jo crec que molt a Barcelona en concret, en comparació especialment amb països d'Amèrica llatina, té un nivell de tolerància en aquest cas a l'amor sexualitat, això no vol dir que hi hagi casos aïllats, individuals, de marginació i d'estigma, però socialment de fet hi ha estadístiques internacionals que situen a Espanya en molts llocs on la tolerància és més lavada, per sort això en els últims 20 anys ha canviat radicalment. I a Guatemala hi ha un canvi també en els últims 10 o 15 anys o tot va una mica més lent? Bueno, hi ha un canvi en el sentit que es visualitza més, hi ha més organitzacions, hi ha institucions internacionals que hi han posat recursos i per tant s'ha empoderat moltes d'aquestes organitzacions, hi surten més els mitjans de comunicació, hi ha més valentia per sortir al carrer, però socialment les coses són lentes i encara hi ha una cultura molt més machista, no només en general, en contra de l'amor sexualitat no en general, i per tant canviar aquestes dinàmiques costa molt i encara hi ha atacs personals i violències, que han sigut assassinats dirigits per persones del col·lectiu gay. En els últims anys, a nivell general, el que fa la sida s'ha avançat molt, però lliure també la qualitat de vida de les persones que pateixen sida. No sé si, pensant una mica més a mig llarg termini, el repte davant d'aquesta malaltia, quin creus que és? El repte d'aquesta malaltia és que, u, les societats evolucionin termes socials, econòmics i d'educació, els grans bosses d'aquesta infecció estan en les grans bosses de pobreza, si l'Àfrica, la Índia o són aquestes pacífiques d'Amèrica i la Quina. Per tant, el principal tema és desenvolupament. A mesura que hi ha desenvolupament, el servei sanitari és millor, a nivell d'educació hi ha gent millor, l'accés al servei és millor, per tant, la prevenció i el tractament milloren. Per tant, i que ets una de les crítiques que s'ha fet en aquests fons globals que han donat molts diners per tractament d'aquestes malalties, però han oblidat una mica els sistemes de salut globals. I ja ho té malament ells, doncs es pot veure si vas a la clínica de vellac i a televisió, a sofrar i a aire condicionat, però sí, tres passes del passadís i te'n vas a la tuberculosi, els pacients continuen estant per terra, avançant la manera. Per tant, ha de haver-hi un creixement global de tots els sistemes educatius, de salut i del mateix desenvolupament econòmic del país, això és clau. En segon lloc, evidentment, informació i accés als serveis integrals de prevenció i tractament. Massa sovint separem el que és tractar la infecció o el que és preveure-la. I això, si vagi un, funciona molt millor. Nosaltres allà tenim un model que va fer unes clíniques, que es diuen clíniques Barcelona, on precisament es fan les dues coses. Les dues coses no són de tallers conductuals, promoció al preservatiu, treballem actes clau i aviat menys de l'assistència mèdica. Per tant, serveis integrals, molts propis a la comunitat, és un altre aspecte clau, especialment en aquests països amb pocs recursos, però també en els nostres. Aquí no tenim tanta tradició, perquè el sistema sanitari tradicionalment no ha funcionat i és sol. Per tant, hi ha aquesta diferència entre hospitals, atenció primària, però queda penjat en el tema comunitari, que no són les organitzacions no governamentals. Ara crec que el que toca és precisament lligar aquests aspectes i assegurar que des de la prevenció fins eventualment al tractament hi ha una continuació de l'atenció de les persones a risc i afectades. Per tant, no és un tant un problema de recursos i no com de gestió d'aquests recursos? És un problema de recursos sempre, perquè les accions de l'endinès des dels serveis veterinàries, hospitalaris o comunitaris, això són recursos. O de salut públic, que no també hi ha accions on pogués estudiar els contactes d'aquestes persones i assegurar que el seu senyor Cari pogués fer un cribratge. No només de vellac, crec que ja té l'altra assignatura pendent, sempre parlant de vellac, perquè hi ha més diners, hi ha més portaveus, hi ha més mediatisme, però estem vivint en la temala. I aquí també, com a tota Europa, una epidèmia, sobretot en el col·lectiu gaire, d'altres infeccions, de transligió sexual, com sigui la sí, feliç o la bona rea. Per tant, tots això que estem parlant no només és pel vellac, sinó per aquestes altres infeccions. Per tant, exacte, s'ha de posar el focus, segurament, en tots aquests àmits, també des de la prevenció, fins a la consciència, sí, o no? També, possiblement, d'arribar i generar... Sí, perquè és un ventall de la sensibilització, que és el que s'està fent avui, però també serveix serveix de salut públic, serveix comunitari, serveix que lliguin tot aquest espectre d'una informació, de fer intervencions de conducta, de promoure-los al preservatiu, de assegurar que les persones que estan infectades accedeixin el més ràpid possible i es tractin de serveis sanitaris. Això és un continuum of care, que és de l'anglès, la tensió continuada, que cobreix tot aquest ventall d'activitats. A l'Amèrica Latina, i a l'Àfrica, és un més més difícil, ara, la gestió del problema de la sida? És molt diferent, a l'Amèrica Latina, epidemiològicament, se sent una mica també d'aquí, el clàctiu homosexual és dels més afectats, hi ha bosses de tensió heterosexual més grans que aquí, relacionades amb el tipus de prostitució que hi ha. Àfrica és diferent, a l'Àfrica sí que la transversió és bàsicament heterosexual entre població, entre cometes, en general, pel patro social que tenen, pel patro de relacions sexuals que hi ha en països sobretot on hi ha poligàmia, és molt diferent. Tens la sensació que s'ha avançat en els últims anys, o que es va avançar molt d'un moment i ara tot està d'anar més a poc a poc? Bueno, hi ha fites que són molt clares. El 98 va haver-hi els tractaments combinats que van canviar radicalment la fotografia d'aquesta malaltia, de forma que les persones afectades van començar a tenir una supervivència més alta i en aquests moments tenen una esperança de vida gairebé similar o a la policia general. Per tant, el tractament de la infecció sí que s'ha avançat molt, va variar el qualitatiu molt important, llavors després hi han sigut millores més poblatines, amb dosificacions més fàcils, menys efectes secundaris, però sí que hi ha una tendència a millorar la gestió de les persones infectades. En prevenció és més complicat, perquè és molt més complexa fer una intervenció de conducta o aumentar-los del preservatiu que no pas donar una pastilla amb una persona aquesta malalta, i aquí és on potser cal una miqueta més de rigor científic i de recursos, en contraposició a la part més biomèdica. Si més recursos també per la part de prevenció, vols dir? És una mica el rànquing entre els països, la majoria hi ha un gran decalatge entre el que es gasta en efectament i el que es gasta en mesures clàssiques de prevenció i control, incluint, per exemple, això que veia abans, de segurar que les persones que estan en contacte amb una persona sí fris tenen accés a un diagnòstic perfectament ràpid. A Barcelona, ara es començarà una iniciativa adreçana de fer això, de fer això de formar ràpida, diagnòstic express, amb la línia del que s'ha fet a Gran Bretanya, i que, per tant, són el tipus de serveis que et poden ajudar. Però hi ha altres coses, no? Hi ha països que tenen una figura que només fa això, no segura que els contactes d'una persona malalta accedeixen als serveis sanitaris. Tot això són recursos i s'ha de decidir com es prioritzen. En aquests moments hi ha un altre element sobre la taula, que és el PREB, que es parla de gran obvi d'avui, que és donar antirotrovirals a una persona negativa per tal que, si s'exposa, no s'infecti. És un tema complicat, és un tema que és car. A més, hi ha dos països d'Europa que, de moment, se'n compromete a fer-ho. Una és França, no? França i Noruega, sí. I això s'ha de tenir en compte, s'ha de posar la porció, però ha de ser una recomanació molt selectiva per un grup determinat de persones amb molt risc i amb un seguiment important per pels efectes secundaris que la llarga podria tenir, i també a nivell poblacional per l'impacte que pot tenir amb altres infeccions heterosexuals, si encara menys gent fa servir el preservatiu de formes sistemàtiques. Clar, perquè és un retroviure només per la sida, no? Perdó? Sí, clar. Exacte. Ets optimista de cara al futur en relació a aquests propers anys, el que es pugui fer tant pel que fa a la millor endrectament, amb la prevenció de comentar amb ara la sensibilització, com ho veus? Jo crec que l'especte biomèdic segur que n'hi ha millorant. L'espectament és que de vegades seran més efectius, més còmodes, menys efectes secundaris. Aquesta és la tendència que tenim, que segurament amb certa lentitud, perquè ja és difícil millorar-ho més, però anirà avançant, no? Jo crec que aquí el gran repte, especialment a Espanya i països del sud d'Europa, en tradicions públiques estructurades, és fer programes que realment puguin operativitzar tot aquest coneixement, aquestes eines que tenim, tant de prevenció com de tractament, d'una forma més eficient i eficaç possible. Bé, dies com avui, el de desembre i l'internacional de la lluita contra la sida, aquests en què posem més l'accent en fixar-nos en què és el que s'està fent i què és el que cap on s'hauria d'anar en relació amb aquesta malaltia. Avui anem a parlar amb en Jordi Casabona, president de la Fundació Sida i Societat. Jordi, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres per entrar-vos a l'esforç. Que vagi molt bé i fins aviat, bon dia. Just a la fusta, el Magasín del Matí. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilonis. No us ho perdeu. Gràcies a vosaltres per acompanyar-nos. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i d'estrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic a costa del nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just. Avinguda a l'Indústria, sense nomen. El Nou Kia Sportage et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia. Sistema de frenada d'emergència, porta posterior i intel·ligent. Assistem dinàmic per llums de carreter. Vine a conèixer-lo a AR Motors, a les seves instal·lacions de Sant Just d'Esvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria Kia 5 Estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb 7 anys de garantia. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com a xilaut, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Arribem ara a dos quarts de 12, per tant, moment de fer tertulia. I saludem els tertulians dels dijous que ja els tenim a punt i estem fent tertulia, de fet, a la Montse i la Reia, a la Joan Algarra, a la Lina Santa Bárbara i també en Jordi Agulló. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Molt bon dia a tothom. A punt, a més, avui funcionen els auriculars i el micròfon. Comencem a l'hora exacte, sense problemes. Molt bé, fa sol, no fa gaire de fred. Tinc molt de fred.