Entrevistes de la Ràdio del 2/12/2016

i a l'escola concertada Madrid-Sacramento i a les escoles públiques Montserrat i Montseny. Entrades de la venda pels pastorets de Sant Just. Aquesta setmana s'han posat a la venda les entrades anticipades per veure els pastorets a Lataneu. Besats en l'obra és teu de Pep Balvenell. Les funcions seran els dies 16, 17, 18, 23 i 26 de desembre a la sala municipal de Lataneu. Les entrades es poden comprar a la Secretaria de Lataneu, a l'antiga gran Jaquard Bonell, a la llibreria Escriva i a la cançada de la dèria Fosalba. El preu és d'avui d'euros i de set euros, però els socis i socies de la Lataneu que la compren a la Secretaria de l'Antitat. La representació del dia 16 serà un assaig obert i el preu serà de 5 euros. I un apunt més al quartet de Jazz de Beno, actuarà avui a la Taneu. Aquesta nit torna als concerts de Jazz de l'Antitat on eren ja series, i aquest més actuarà aquest quartet dirigit per Bartolomeu Berenhy. Débenos de format per exemple. La cuita de la cuita de la Cuita de la Cuita de la Cuita de Berenhy és un de les que es faci una llista de la cuita de la Cuita de la Cuita i la cuita de la Cuita de la Cuita de la Cuita de la Cuita i el de la Cuita de la Cuita de la Cuita de la Cuita de la Cuita de l'entitat Onerja Series i aquest mes actua aquest quartet dirigit per Bartolomeo Varengui. Déu-me'ns de format per Jean-Paolo Laurentac i el contrabaix. Pau Domena, que el clarinet, Salvador Toscano a la bateria i la percussió i Bartolomeo Varengui a les guitarras i les composicions. L'entrada costa 10 euros per al públic general, 8 euros per als socis i socis de la Teneu i 6 euros per als menors de 30 anys i inclou una consumició. El concert l'organitza Onerja Series i la Teneu serà avui a les 10 de la nit a la sala del cinquant d'anàlisi. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a l'una. El Sant Jordi és a edició migdia. Mentre està no us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jordi al web de la ràdio, ràdiodesvern.com. Molt bon dia. La ràdio de Sant Jordi és a edició migdia. No queden artistes, els músics han marxat, 4 chinos ben retrats, canaletes ja són lluny, i no queden indignats a la plaça Catalunya. El Sant Jordi és a edició migdia. Quan es fan foscos als dies i deixem de ser esclos Són alegries i obrim portes sense calç. Quan es mor la rutina, on recorda la ciutat. Barcelona s'hi nomina quan et tinc al meu costat. La de la setmana tràgica, la codi a l'extra rani, la que viu una nit màgica, un dimecres a l'estadi, la bonica, la insalobra, la de l'ambient de l'arena, la que un 12 d'octubre sent vergonya aliena, la dels grups acollidos, la que adora les cabines i crema contenidors i destrossa les cabines. No hi ha cap aspecte per la música en directe i no tenim projecte per donar-li vida. Quan es fan foscos els dies i deixem de ser esclos, les tristors són alegries i obrim portes sense calç. Quan es mor la rutina, on recorda la ciutat. Barcelona s'hi nomina quan et tinc al meu costat. Corrisses a la manja, el braçol del mestissatge, amb barretes magicants, van buscant algun massatge i el còtic per rigòtic, un sense monopatí, van buscant algun narcòtic per arribar el dematí. Quan es fan foscos els dies i deixem de ser esclos, les tristors són alegries i obrim portes sense calç. Quan es mor la rutina, on recorda la ciutat. Barcelona s'hi nomina quan et tinc al meu costat. Barcelona s'hi nomina quan et tinc al meu costat. S'enjusa la ràdio, just a la fusta. El Nou Kia Sportage et sorprendrà pel seu disseny i la seva tecnologia. Sistema de frenada d'emergència. Porta posterior i intel·ligent. Assistem dinàmic per llums de carretera. Vine a conèixer-lo a AR Motors, a les seves instal·lacions de Sant Just d'Esvern i Badalona. Reconegudes amb la categoria Kia 5 Estrelles pel seu servei excel·lent. Qualitat amb 7 anys de garantia. Smooth Jazz. De dilluns i divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth Jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns i divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Estimat diari. Avui hem fet el programa 1.700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern. Després de 9 temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc, que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim i deixeu, però és que no puc, no puc, el senyor. Ets de ser fort, ets de ser fort. Fort com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teledrant el servei. Ho ha de fer un meu. La penya del morro. Cada tarda, de 5 a 7, tot és un drama. Ràdio d'Esvern. Tot sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport, però ningú com el del juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és el ràdio d'Esvern. Ara amb més força, ara amb més esports, ara amb més juguem a casa. Dilluns i divendres de 2,48 a 8 de l'espre, no et perdis tota l'actualitat de l'esport local. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern. La informació més propera al Just de la Fusta. Un minut i un quart de 12, ara el que fem és parlar del projecte Urgull de Baix, un projecte interactiu sobre la comarca, el Parc Agrari, el seu entorn que s'acaba d'estrenar després d'un any de posada de marxa. Volem parlar amb la directora i productora d'Urgull de Baix, que la tenim a l'altre cançó del telèfon, l'Isabel Fernández. Bon dia, Isabel. Hola, bon dia. Per parlar d'aquest projecte que es va començar ja està ara fa un any, aproximadament, i que ara arriba al final, de tot aquest procés, i s'estrena com a plataforma interactiva. Sí, el projecte es va començar a gestar fa més, fa un any i mig, que vam començar a executar l'any passat, és quan, el desembre, vam estrenar la primera part del projecte, que és el documental patida al darrere, que suposo que haureu vist, s'ha de portar gent al llibre, i a fa de Baix també, òbviament, a TV3, i llavors vam començar a fer tot el desenvolupament de la plataforma interactiva. I sí, en fet, molt la treball, jo dic, han obert durant aquest trajecte, perquè hem fet molta comunicació a través de xarxes, i també amb presència real en diferents entorns, explicant com anaven construint el projecte, i també, doncs, fer una ronda de finançament amb un cronfànding d'haver càmic, que vam comunicar molt, i ens ha, per més, estat en contacte amb els protagonistes del projecte durant tot el camí i llavors. Ha estat exacte, no? Doncs un temps en què anem sentint parlar a partir de diferents parts, no? Sí, perquè s'han anat participant en la construcció des de diferents punts del projecte. Exacte, i s'ha anat donant a conèixer. Per tant, ara el que s'estrena és aquesta plataforma interactiva, que és una mica com la culminació de tot aquest procés que ens comentaves ara, Isabel. Sí, el que hem estrenat ara és el documental interactiu, que està format per... Bueno, li diuen plataforma, perquè ara surt amb una sèrie de continguts i en pot tenir més, llavors. Veurem aquesta paraula com pots afegir més coses. Però en realitat és un documental web, que és una pagina web a la que accedeixes i tens a la disposició de tothom en qualsevol moment. El documental, el pati del darrere, ha estat aquest mapa amb 3D, que hem construït de l'estiu pregat, on ja ho localitzem tots els continguts del documental del pati del darrere, i aprofitem que ja tenim aquesta eina, que és molt xula, i si l'heu entrat i l'heu tocat, és molt àgil i permet remenar i passejar-te pel baix. T'hi entretens una estona, eh, realment? Sí, i nosaltres diem que és com que intentem convidar a fer una visita, una visita virtual del territori, t'hi pots passejar per allà, llavors hi ha molt més contingut que està continuant el discurs que ja plantejava el pati del darrere, però més amb una clau com de futur, no? Per això, bueno, em agrada dir que el pati del darrere ara és orgull de baix, no? Que és... Estem aprofundint en el retrat del que és la producció agrícola en un territori tan presionat urbanísticament, i quin rol ha de jugar al baix en aquest sentit dins de tot el que és la regió metropolitana, quin rol agrícola i ambiental ha de jugar dins la regió metropolitana per també ajudar a qüestionar com ha de continuar creixent i que ha de passar en aquest territori en el futur. Per tant, és també com una eina per reflexionar, sobretot aquests reptes, aquests temes? És absolutament una eina per reflexionar, o sigui, en el fons de tot el projecte hi ha un esperit de provocar una reflexió i un debat i que es visibilitzi els elements de valor que té aquest territori i que no sempre s'han vist, i que s'han vist bastant poc i que ajudi a provocar un canvi com es creix sobre aquest territori, que el ciutadà s'ha sentit orgullós del que té i de fent-s'hi això, i estem parlant sempre de territori, de natura, de producció d'aliments, i d'aigua i de riu i d'aire, d'ecologia en aquest espai tan important i que intervencions, com fem la mateixa referència, però, com a Eurovegas, no es puguin arribar ni a plantejar mai perquè seria un desastre tremendo pel baix i per tothom. Doncs surgeix la idea d'aquest projecte, justament d'arran de quan va sortir el tema d'Eurovegas, que va començar a veure més un seguit de gent que es van posar a defensar-ho, o no té a veure amb aquest projecte concret, com ha anat tot plegat? No, l'Eurovegas està aquí perquè ha passat i és greu, però jo em vaig agostar al baix perquè estava buscant un projecte on jo pogués treballar un projecte documental, sempre faig documentals, on pogués treballar un tema de societat civil organitzada que fa coses que provoquen canvi. I em motivava a algú que m'encullés amb totes les moviments del 15M. I després l'altre tema que també m'interessa és l'evolució a futura, l'evolució de les ciutats en el segle XXI, que és aquesta integració de l'espai verd i de l'agricultura en el territori urbà. I vaig caure al baix perquè hi havia, en aquell moment, una crida que es deia, que estava sortint de la plataforma DeltaViu, que era la gent que havia estat a l'Eurovegas. A mi el que em va apropar va ser descobrir la descoberta d'aquest parc agrari que jo desconessia i que puc confirmar que la imbensa majoria de la població de Barcelona desconessia, suposo que molts encara desconessen, i aquest potencial d'aquest territori per alimentar, o sigui que ja alimenta, però per alimentar molt més la ciutat de Barcelona, hi ha el valor estratègic que té això, el desenvolupament futur de tot aquest territori. El fet que l'Eurovegas hagués passat aquí és un plus que li dona més drama i que revela, encara més, la importància de reflexionar sobre tot això, perquè després d'Eurovegas encara hi ha molta gent que no sabem que ens estàvem jugant en aquell moment de la història fa 3 anys o 4. Eurovegas sí, però no és el disparador que ens hi posem en el projecte. L'altra cosa és que nosaltres volem fer projectes interactius que vinculin al contingut documental amb la societat, perquè la gent hi participi, perquè siguin una eina de transformació social, i el fet de trobar-ho en una població baix tan compromesa socialment, en causa tan gritadora i tan activa, feia que fos ideal, perquè nosaltres posem la tecnologia, però el moviment de la gent al votant del projecte és cosa vostra, és que sou molt actius i per això el projecte es fa gran, perquè construir una comunitat a votar del projecte no ens ha costat gaire, sí que ens ha costat, però l'impacte i com creix, és perquè hi ha molta gent que ja està organitzada i veu el projecte i li fem d'interessant... Sí, afegeix, no? Sí, sumant a una velocitat tremenda i crec que en aquest sentit té futur el projecte per realment fer un canvi o implicar un canvi en com es veu el baix i com s'entén. Segurament també per crear com consciència, perquè sovint es diu que el baix i el bregat és una de les comarques que s'ha parlat del sentit comarca el que té, perquè hi ha la part del nord també, la part del mar, i en canvi, suposo que projectes com aquest fan sortir, un sentiment que potser hi existeix, però que potser no tenia tampoc el canvi per expressar-se de manera més clara. Ens ha anat comarca més gran, tan a prop de Barcelona, no? Potser no està articulada a nivell global, a la territori de disson, del baix... Justament per això, perquè el tema de l'orgull està una mica amb el mes, com el germà petit que està al darrere de Barcelona, no? Però sí que hi ha els microspaïs de defensa i d'orgull més... La gent que està vinculada amb la defensa del riu o de les ous, o, òbviament, la Unió de Pagesos i tot el que hi ha al voltant de l'entorn del projecte del Parc Agrari. I llavors el que hem fet nosaltres una mica és ajuntar sensibilitats i crec que el que fa al projecte també és fer que amb tota aquesta gent que lluita una mica de guerrilla i des de la seva posició en concret se n'ha d'on dir el potencial que té, crear un altre cop un discurs col·lectiu, no?, de tot això és important. I llavors l'impacte que això pot tenir perquè per poder canviar la manera de fer sobre el baix en el futur. Clar. Doncs aquest projecte que es pot consultar, com dèiem d'una manera interactiva, orgull de baix.cat, un projecte per tant que continua, una mica, sí, que continua creixent, ha arribat aquesta estrena, però continuaran davant, no? Esperem. Això ara està obert i el que espera és que la gent accedeixi, l'explori, l'utilitzi i el faci diferents usus i nosaltres per altra banda seguirem batallant per aconseguir finançament, que tot el final és el mateix, no?, per produir més continguts i anar-los pujant en aquest mapa, perquè sí que hi ha gent, per exemple, ahir m'estaven comentant, al nord estan a mica abandonats des del projecte. Doncs ja tenim tres o quatre coses que estan parlant tant d'abrera, però sí, és cert que la part del nord de la comarca no apareix gaire, està tot molt més concentrat al voltant del riu i la costa, segurament. Necessitem anar impulsant i tenim recursos per anar completant el projecte, però també és molt important com s'ha finançat això. Sí, hem aconseguit 12 ajuntaments que estan recusant el projecte, la diputació, ara l'Area Metropolitana, el Departament de Cultura, de la Generalitat i TV3. Fem aliats no només per aconseguir finançar, sinó perquè l'hora són fonda d'informació i d'implicació i també ajudar-nos a escampar l'esperit del projecte i fer-lo, validar-lo, fer-lo creixer. Esperem que continuï endavant, continuï creixent. Aquest projecte orgull de baix, avui n'hem volgut parlar amb la seva directora i productora, l'Isabel Fernández. Moltes gràcies, Isabel. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i molta sort. Això espero anirà molt bé, segurament, gràcies a vosaltres per atendre'ns i passejar-vos i entreu. I tant, així farem. Tins aviat, bon dia. Bon dia, adéu. 2 minuts i arribem a 2.15, per tant, és moment com cada divendres. Aquesta hora de connectar amb l'Institut de Sant Just, el posem, li veu, la secció que fan els alumnes del taller de Rajoy de l'Institut, els tenim ja a punt. A la setmana migdia. Just a la fusta. Endavant amb el posem, li veu. Bon dia Sant Just. He vingut al nostre programa. Avui es portem temes molt interessants. En primer lloc, farem una petita reflexió sobre el consumisme que es dona a les èpoques nadalenques. I us parlarem sobre el comès just. Continuarem amb una entrevista a David Chano, des de la Índia, ens explicarà el seu peculiar viatge amb bicicleta des de Pekín, fins a Figueres. El Roger també en recomanarà un dels magnícies viatges que ell ha fet, i que va ser molt especial per ell. Sabiu que hi ha països que celebren el Nadal a la platja? Altres emaguen escombres i deserts països, creuen que són capaços de predir el futur amb una sabata de taló. Us explicarem les 20 tradicions nadalenques més estranyes del món. També us volem parlar de dues ineceptives solidàries, el recapte d'aliments i joguines. Aquí a l'institut ja tenim molts aliments recaptats per als alumnes. Per últim parlarem de l'actualitat deportiva. Us animem a que us quedeu escoltar-nos ja que us parem de moltes coses interessants. Avui, amb la música recomanada per David Navarra, per al Roger Navarra, Dijoker i el nostre programa i redactor de la secció de viatges. Moltes gràcies i esperant que ens anem escoltant durant tot aquest curs. Comencem a posem-li veu. Campanya navideña o campanya de consum. Las fiestas navideñas se convierten cada año en unos días de encuentro familiar por un lado y de desembolso económico por otro. Las cenas de empresa, las reuniones de familia, el intercambio de regalos, diferentes actos sociales, etc. Son solo ejemplos de los acontecimientos con los que por estas fechas nos encontramos. Evitar consumir en estas fechas es prácticamente imposible, pero creemos que podemos hacerlo de un modo razonable, sensato, responsable, sostenible y solidario. Resultando así los valores verdaderamente importantes de estas fechas. Un consumo responsable també implica que tengamos en cuenta las reproducciones mediambientales que pueda tener la adquisición de determinados productos. La elección de los que no contaminen el medio ambiente es más sencilla de lo que creemos. Basta confijarnos en las etiquetas de los electrodomésticos y evitar productos como los sprays que se utilizan en estas fechas y que son altamente contaminantes. Por otro lado, no podemos saber de consumo responsable sin mencionar el consumo justo. Queremos recordar que en la adquisición de cualquier producto van implícitas una serie de ideas que debemos aprovechar para transmitir a nuestros hijos. Detrás de todo el producto, hay una mano de obra que ha contribuido en su cultivo. Recolección o manufactura. Es importante no olvidar que en demasiados países exista una explotación de mano de obra barata que afecta especialmente a la infancia y a las mujeres. En muchos países las condiciones de trabajo son inhumanas e indígenas y no cumpliendo con las mínimas garantías y sinicronitarias para los trabajadores. Por eso, podemos aprovechar estas fechas para realizar nuestras compras con los establecimientos que fomenta el llamado comercio justo, donde encontramos regalos y productos de todos los precios asequibles para todos los bolsillos, pero con cuya adquisición nos estamos garantizando que sus productos reciben un precio justo a su trabajo, contribuyendo así a erradicar los mares anteriormente señalados. Tu puedes cambiar la forma de consumo global. Cambia la injusticia por justicia. Cambia la vida de productores i de sus comunidades aposta a los productores que provengan de comercio justo. Bon dia. Avui us porto una entrevista a una persona que vaig conèixer durant el nou viatge a la Índia. David Shano. Va ser el meu guia quan vaig viatjar fa dos anys amb la meva mare. Durant aquest viatge el vaig poder conèixer i em va impactar molt una història que em va explicar fer un viatge que va fer amb bicicleta. Va anar des de Pekín fins a Figueres. L'altre dia li vaig fer unes preguntes perquè volia saber més sobre la seva particular aventura. Ell les va contestar des de l'Índia i me les enviar per WhatsApp. A continuació les podeu escoltar. Primera pregunta. Primer, sabent amb quants anys ho vas fer i ara quants tens? Hola, bon dia, Roger. Mira, començant a contestar les teves preguntes. Aquell viatge el vaig fer quan tenia 30 anys. Ja en tinc 37. És a dir, fa 7 anys el vaig fer pràcticament. Com vas fer el viatge i per què el vas fer? Aquell viatge comença al gener del 2011. El per què? He conduït una miqueta per tancar una etapa a Àsia. Realment havia estat estudiant xinesa ja a Pekín. Vaig fer un viatge per terra i vaig decidir tornar a casa per tancar una etapa. I no volia agafar un vol per trobar-me el dia següent a casa i abandonar tota una vida que havia tingut els últims anys. Jo estava encantadíssim. I havia de tenir el seu temps. Jo podeu pedir tots aquests canvis i vaig decidir fer un viatge per terra des de Pekín fins a casa. Com vas fer sol? En dies el número exactament no t'ho puc dir. Però sí que vaig sortir al gener del 2011 i arribo a casa el juny del 2013. El viatge el vaig fer majoritàrem sol, però com tu saps ja de sobres mai està sol com vas de viatge. Mai em vaig sentir sol i sempre vaig tenir companyia d'una manera o d'una altra. Jo no vaig tenir companyia d'una altra. I no vaig tenir companyia d'una altra. Jo vaig tenir companyia d'una altra. Però quan em vaig dir que no em vaig dir que no, però quan tu estàs sol t'hagués estat més obert, voler conèixer gent i sempre està envoltat d'algú. Però on vas passar? En dies el número exactament no t'ho puc dir, però sí que vaig sortir al gener del 2011 com vas de viatge, mai em vaig sentir sol i sempre vaig tenir companyia d'una manera o d'una altra. Hi ha dies que no, però normalment quan tu estàs sol t'hagués estat més obert, voler conèixer gent i sempre està envoltat d'algú. Però per on vas passar? Sincerament no penso que aquell viatge fos una experiència dura ni que ho passés i no recordo haver-ho passat malament. T'he dit que sóc... Una pregunta, suposo que va ser dur, però en quin moment ho vas passar més malament? Una persona optimista i al final, només recordo les coses que em van agradar, aquelles experiències tan maques que vaig tenir, aquestes xerrades que vaig tenir amb la gent, aquelles coses meravelloses que vaig veure i les coses poder menys agradables o estan oblidades. Sí que potser, si mi pare ho pensar, recordo uns dies més feliços que d'altres, però crec que això li passa a tothom, que tens dies que estàs més content que d'altres, simplement això. Tornaries a fer el viatge després de ser tants? Tornar a fer aquell mateix viatge avui o després d'uns anys, jo no crec que sigui possible. Penso que en aquell moment era la primera vegada que jo feia un viatge tan llarg per començar i no tot és nou, són novetats, no es tracta només de fer el recorregut, sinó de les experiències que has anat visquent. La capacitat de sorpresa que tens quan tot et ve de nou és espectacular. Ara avui en dia, o més endavant, suposo buscaré altres coses, però que sàpiga, Roger, tu em coneixes, tu saps que m'agrada viatjar i no per allà mai. Hi ha altres projectes al cap i els intento complir. Intento continuar pedalant pel món, caminant pel món i gaudint, sobretot de la gent, del menjar i de l'alegria, de sentir-te molt lliure. Moltíssimes gràcies, David. Molt bé, ara esperaré sobre un altre viatge que em va impactar i que recomano per totes les edats de la cuca nadalenca, un viatge a la Pònia. Per experiència pròpia, crec que la Pònia és un destí molt bo per passar el Nadal i cap d'all. La cosa bona que té la Pònia és que hi ha moltes activitats per fer amb família a la neu. La cosa dolenta és que el llibert és molt més difícil, ja que l'horari de sol és molt més reduït, i és molt més difícil de veure les aurores boreals, que es formen per la llum del sol i el camp magnèdic dels dos pols. Però les activitats que es poden fer a la neu són molt variades. Es pot anar amb trineu. Es pot anar amb moto de neu. Pots anar amb trineu tirat per hasquis, uns gossos de la zona. Pots jugar amb la neu, etc. Però la cosa més xula és que pots fer a la Pònia és anar a visitar el pare Noel. Mentre es fa la visita al pare Noel, els seus ells t'ensenyaran a fer galetes. El patiràs contra altres famílies en jocs clàssics. També visitaràs la fàbrica de joguines del pare Noel. Divertit, oi? Espero que os hagi agradat la meva experiència. I jo animem a viatjar aquest Nadal. Hola, bon dia. Avui parlarem sobre les 20 coses més estranyes la Carla i l'Èric i el Júniol. La Navidad es un pedigón psicos y cenas familiares que se repiten año tras año. Sin embargo, cada familia tiene sus costumbres y cada país tiene sus propias tradiciones navideñas. Algunas de ellas muy extrañas y curiosas. Hoy os hablaremos sobre las 20 tradiciones navideñas más extrañas y curiosas del mundo. Japón, què fete para todos y terjetas rojas para nadie? Para los japones es la Navidad es Inónimo que se enta aquí, a Franchiquen. Hace 40 años gracias a una campaña de marketing, la famosa cadena de fast food, invito a los japoneses a comprar su pollo frito como cena de Navidad. Y desde entonces, los establecimientos KFC se llenan de clientes que siguen esta curisa tradición transmitida de padres a hijos. Otro dato curioso en su costumbre es que envían tarjetas de felicitaciones navideñas temis formas y colores, excepto las tarjetas de color rojo. Puede que en el mundo color rojo sea el color de la navidad, pero en el Japón están consideradas de muy mal gusto, ya que en ellos envían sus notas funebres en sobres de rojo. En Yugoslavia, la semana antes de Navidad, los niños y niñas y jugoslavos se deslizan silenciosamente hasta sus madres y les atan los pies mientras gritan, día de la madre, día de la madre. ¿Qué harás para que te dejemos libre? Las mamás se lo toman como un muestro de afecto.