Entrevista a David Cordero, escriptor santjustenc - 13/12/2016

I aquesta veu que fem és parlar de llibres, perquè aquest dijous, a la sèrie del Consol de Can Genestàs, es presenta la novel·la Quan la mort és la vida i la vida és la mort, per Nicolaos Naola Sagarra, escrita pel veí San Justeng David Cordero, que avui el tenim aquí a la ràdio, molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar una mica d'aquesta novel·la que es presenta aquest dijous, i que té aquest títol ara ho deia amb així, abans del micròfon també, Força a llarg, no? Sí, una mica llarg, sí. I amb aquesta idea també, un punt profunda, des del bon principi, d'aquesta idea de la mort és la vida i la vida és la mort. Per tant, els actors que puguin endinsar-se en aquest llibre què és el que es trobaran? Bueno, el motiu del títol que es diu així, Quan la mort és la vida, la vida és la mort, per Nicolaos Naola Sagarra, és perquè se suposa que el que escriu el llibre és aquest protagonista. Llavors, diguéssim que és una experiència que ha viscut aquest home, però donat que és un personatge una mica valaparduda, poc creïble, i que tothom no se'l creu, doncs el que fa és posar-ho sobre paper per escampar-ho, i que qualsevol que ho trobi decideixi si se'l creu o si com a tota la resta de la gent es pensa que és tot una al·lucinació d'una persona una mica fora de lloc. O sigui, és com si fossin unes memòries que algú troba, com un diatari o alguna cosa així. Sí, al final, diguéssim més, és això una mica, per això he fet una pàgina de Facebook que és seva, no meva, on se suposa que es campi d'una pista, és una mica a la gent perquè vagi una mica per on van els tits. Per tant, ja, parteix una mica tot plegat de la creació d'aquest personatge, no? Sí, ella és el personatge principal, està escrit en primera persona, i és ell qui explica tot el que viu i com ho viu. I també és en format, o sigui, en format novel·les, en format diatari, o ho vas combinar com... En principi, quan comença a ser així, és una novel·la, l'únic que està escrit en primera persona i ella explica tota la seva vida per posar-te una mica en context, per veure que veig quina tipus de persona és i per què arriba aquest punt. Exacte, un punt que entenc que no ens el desballaràs, que ens l'haurem de trobar. No, perquè és una mica aquesta trama d'anar trobant-te una mica, una mica en mica que és el que va fent. I sobretot perquè el final és un final obert, no és un final tancat, és un final en el que tu decideixes si te'l creus o no. I aquesta idea de la vida i la mort, entenc? Aquesta idea dels límits suposo del més enllà estan presentes a la novel·la. Clar, o sigui, tampoc es pot explicar molt bé perquè si no li treus la gràcia al llibre, però tot bé, el títol ve adonat per l'esperència, aquest tipus d'esperència que hi viu, que és una mica d'una experiència amb la mort, digues-hi. Val, aquest és una mica el punt de partida d'aquesta novel·la que acaba d'escurtir, pràcticament, perquè... Sí, sí, gairebé n'hi has trobat a les llibres, crec que avui és el primer dia que es pot trobar en algunes llibres, i jo fins i tot encara ni... Encara no el tens, no l'has tocat. No, ni l'he tocat encara. I per tant, la primera presentació que es farà serà qui s'ha enjust aquest dijous. Una presentació també intervindant doncs Ismael Cueva, Jordi Blas i Roger Cauvet, Carles Castelló i Ramon Martí, per tant, de ridó. Sí, clar, el que he fet una mica és, com que Cauvet és una mica amb una experiència d'acabar una mica de marron d'haver de presentar-ho tu en públic, el que he fet una mica és envoltar-me d'amics perquè m'ho facin més fàcil, digues-hi. I llavors com ho fareu? Llegireu algun fragment de la novel·la? Estarà només en explicació, com serà? Sí, no, ho farem ja, hi ha un amic també al mano que ve i farà una mica la cinta sense la guitarra, i després jo explicaré una mica, presentaré cadascun d'aquest dos amics, l'Isma i el Jordi, que són els únics que han llegit el llibre, només sé jo l'editoria i la meva parella, que és la que una mica m'ha portat a tot això, i explicaran la seva visió del llibre, després ageniran tres fragments d'uns d'altres amics i ja està. Molt bé, per tant, doncs amb un format festiu, segurament, aquesta presentació? Sí, clar, una mica entre amics i família, digues-hi. Serà Dijós Lasset, com diguem, per presentar aquesta novel·la, que és la teva primera novel·la, no? Publicada. A veure, sí, però no, perquè abans d'aquesta vaig fer una i ja tenia contracte per editar-la i tot, però em vaig tirar enrere. Sí? O sigui, un cop ja estava a marxar el procés, eh? Sí, ja estava molt a contracte, el tinc a casa i tot, però no sé per què ja estava escrivint aquesta i no sé per què no ho veia clar. I vaig pensar, mira, deixem-ho estar una mica, que no passa res, i intento apostar més per aquesta, que ara no sé m'agradava més el format i l'estil i com estava fet. O sigui, eren coses diferents, eh? Molt diferents, no tenia de saber-ho, i aquest no sé m'agradava més, i com suposo que per presentar algo que esteu et està molt convençut que t'agrada del menys a tu, doncs vaig saturar una mica l'altra i vaig apostar més per aquesta. Per tant, tu escrius de manera habitual, i ara has decidit a treure-ho a la llum, com ha anat aquest procés? És un hobby, diguéssim, o sigui, no sóc escritor, jo tinc la meva feina, ho faig a casa amb el meu ordinador, el que passa és que un dia, ho feia per mi, però un dia a la Gemma em va dir que quan viés, ho vaig fer, i mira, doncs... I va tenir una bona resposta, no? Va tenir una bona resposta i ja em sembla una mica, no era la meva intenció, en principi, de publicar res. I aquestes altres novel·les que en principi estava a marxa, la parques del tot, la reescriuràs o...? La vas reescriure una mica per estar més content, jo mateix, amb el resultat, però està ja per cada. Tot he començat altres projectes, altres coses, si algun dia faré alguna cosa, o es quedarà ja per mi, o no sé, ja ho veurem. Per tant, doncs estàs també escrivint altres coses, ja? Sí, jo sempre faig. És una inquietud així que tinc, i m'ho passo bé, sobretot per això. I, bueno, sí, la tinc, i depèn de com vagi tot, també, mai saps com anirà, però jo vaig fent. Clar, clar, de fet, és difícil, segurament, per qualsevol persona a nivell, doncs, deies que no et consideres escriptor, però vull dir que fins i tot algú que diu sí que em considero escriptor, possiblement, també té altres feines, no?, per combinar-ho, vull dir que el tema de viure de l'escriptura, suposo que és difícil. Clar, això és jo, no m'ho plantejo, és un hobby, és el que m'agrada fer, és igual. Jo dic que no soc escriptor perquè també toca la guitarra a la meva habitació i no soc músic. I, llavors, jo vaig fent, però, mira, de vegades la vida et va portant a... no sé per què m'és que no, t'esperaves, i no tan que es capporta, però tampoc és que sigui com una ambició de dedicar-me a escriure. Jo vaig fent, i, bueno, perquè m'agrada i m'ho passo bé. Clar. I, per tant, doncs, la gent que ho volia descobrir ho podrà fer aquest dijous amb aquesta novel·le, amb aquest títol, quan la mort és la vida i la vida és la mort, que ja ens has dit que no ens vols avançar gaire més detalls, però bé, hi ha temes de ciència ficció, entenc, dins de la novel·la o no va per aquí? Bueno, o sigui, la història és aquesta, d'apent, per a algunes persones pot ser sense ficció, perquè no se'l creu, i perquè se'l cregui, doncs és una experiència que la veritat ha esperimat aquest home, i ahí deixa entreveure que al millor, al món, hi ha molta més gent que ho ha fet, el que passa és que no ho sabem. Però això ja és cosa de cadascú. Clar. I, per tant, la interpretació és de cadascú, és dir, el format de la novel·la és només el seu punt de vista, no és que hi hagi algú que interpreti si té raó o no té raó, sinó que serà el propi lector qui ho ha de fer, no? Perquè està escrit en primera persona, i tu ho diu ell, i tu ho explica ell, i llavors tu creus o no, això és cosa teva, hi haurà gent que el millor li faci reflexionar sobre que alguna cosa així és possible, i d'altre podes que ja veuràs, es pensarà que no, que és tota una imaginació de l'escriptor, diguéssim. I el temps per això és present, és com si fos en l'actualitat, o si tu vas en algun altre moment? No, és l'actualitat, és un seny senrere, més o menys els anys que ho vaig escriure el 2012, o no que sí, però és temps d'ara, diguéssim. Val. Per tant, exacte, la situació més o menys ens pot sonar una mica, no? Sí, tot el que parla és de situacions d'ara, del món actual. Tens algun referent a l'hora d'escriure, algú que diguis, mira, potser no em semblaré de res escrivint, però m'agrada molt com és aquest escriptor, m'agrada molt llegir això. A veure, de tot, a mi m'agrada de tot, sobretot si ja ho hagués de mirar algú, m'agrada molt el Charles Bukowski, m'encanta. I ara també he descobert una editorial nova, mira, jo sempre ho feia per escriptors, per editorials mai m'he fixat, però hi ha una ara, que és Dirty Works, que és tot novel·la, de l'Amèrica Profunda, del sud, molt negre, i m'agrada molt. Però, bueno, de tot, m'agrada tot, no tinc cap preferència per res, concret. Exacte, per tant, varietat, no? La veritat, sí. La veritat també que està allà a Catalunya, sempre li diuen el que pot ser, i varien una mica d'estil i d'escriptors. I creus que és un bon moment, ara, a nivell de trobar lliures interessants? Jo crec, a veure, sempre, de vegades, jo també miro molt coses que ja estan necessitats fa temps. Sempre es fan coses bones i dolentes, crec que ara es publica molt moltíssim, i per la meva opinió, moltes no és molt bona, perquè el que fa és que, si ara ens es venien milions de llibres d'una història, ara s'han de vendre moltes històries perquè es ve molt poc. El que fa a les editories és treure més llibres per intentar compensar que no es venten com abans. Per tant, hi ha una mica més de marge d'opres que potser en menys qualitat, no? Jo crec que sí. Ara, també és més fàcil que et publicin, diguéssim, no? Perquè, amb aquesta base en què tothom publica més coses, doncs aquí hi ha millor intres tu, avançar al millor que gairebé impossible. En el teu cas, a d'hora de decidir ara puc publicar-hi, igual que en aquell cas de dir, prefereixo publicar això, perquè és difícil aquesta decisió, ets autocrític per entendre que hi ha gent... Clar, molt, molt perquè fa una mica... Imagino, perquè si tenies un contracte i el vas aturar, suposo que alguna cosa t'heu de tenir d'heure, no? Clar, és que fa molta vergonya, perquè una cosa és que tu t'ho miris a casa i penses, això està bé, no? I una altra cosa és que jo ho esposes perquè tothom ho miri, no? I tothom diu, crees unes expectatives, que potser al millor són molt altes, i a mi, després, la gent ho mira i diu, a veure, tampoc hi ha partant, no? I com que és una mica un tema personal, i llavors sí que tu penses una mica i ho repasses molt per veure si val la pena, això que la gent perdi el temps a mirar el que has fet. A quin tipus de lectors el recomanaries la teva novel·la, quan la mort és la vida i la vida és la mort? Clar, si hagués de passar una censura, jo crec que li posarien dos rompes, perquè... Sí? Sí, no és el tipic llibre per... No és políticament correcte, no? No, molt, el personatge és molt peculiar, és una mica d'alcoholic, és una mala perduda, i la situació és una mica fora de tot. Llavors no és el tipic llibre ni per l'escola, de lectura obligatòria, ni per tietes, ni papes, ni mamas. És una mica, no? Doncs per gent, una mica més jove, potser. Va, llore, que amb aquestes pistes, més o menys, ens podem situar. Doncs la presentació serà, com deia amb aquest dijous, a la set de la tarda, a Can Ginasta, quan la mort és la vida i la vida és la mort, per Nicolò Osne o la Sagarra, de Vít Cordero, que a més a més es dic que hi ha aquesta pàgina de Facebook, per seguir. Com es troba, posant el títol sense? Sí, si poses Nicolò Osne o la Sagarra a Facebook, doncs entres, i ja vaig ficant tot el que són notícies. Primer vas posant una mica pistes de què anava el llibre, i ara vas posant la coberta, o les sentacions... Per tant, allà trobarem una mica més. Suposo que també, per tant, alguna cosa del que sortiu d'aquest dijous també trobarem. Sí, també posaré allà. Doncs, tot plegat, com dèiem serà dijous a la set de la tarda, a la Salaries del Consul de Can Ginasta. Avui n'hem volgut parlar al Justa de la Fusta. Moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi molt bé, i fins a dia. Bon dia. A l'esdeu del vespre, la música coral més de 1.000 anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Primer van ser les zones, 98.1 FM. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio Desvern, cada dia, més a prop teu. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a la indústria sense nom. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'àlvidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat el teu ordinador al dispositiu MOP. informatiucomercal.com La informació més propera al Just a la Fusta Un minut i dos quarts de 12 és moment de fer tertúlia amb Jordi, Ferrer, Espet, Quintana i Jaume, que en pressiós. Molt bon dia a tots tres, què tal? Bon dia. Per fer tertúlia, se n'ha passat d'haver-me de tenir festa. Oi que... A veure... A la ràdio em diria que ens volíem vindre a treballar, però el presentador, aquell MOP institucionalista, no es va deixar. Exacte, la ràdio estava tancada dimarts. Veus? No hauria pogut entrar. En fi, això va ser dimarts passat. Ja ha passat una setmana. Moltes dies de festa. Sí. Era un piló de l'aquaducta que hi havia. Aquest dimarts. Una setmana estranya. Una mica poc pràctic. Del dia a dia, però bé, ja està. Jo a la meva feina no veia molta gent a aquest pont. Tu no, tu no, tu no. No està en pau, però se'n va a la burbosa. No, en cuinca. Cases... Fien pont, també, per això, no? Sí, tot arreu. Se'n va a l'aerrioc Cuervo, no? Sí, el Cuervo i el Húker, crec que passa per allà, també. T'has geografia un cinc, tenim. Sí, i llavors... Bé, vaig anar, ens van demanar que anéssim a cantar en un concert de Gregoria, i eren allà, en un lloc. Molt interessant, però em va destrossar les camàs. És la Iglesiasa Míquel, jo la recomano a tothom, però el lloc on està situada, com a mirador, etcètera, també és molt bonica. I per arribar-hi és que em va destrossar les camàs. En sèrio, tan baixar com pujar després. Però bé, és la vida, els artistes ja... Exacte. S'ha de pagar aquest preu i algun altre. En fi, avui també tenim tota aquesta notícia de la crema de les fotos del rei, els diaris amb emblems. A més, una notícia que té diferents fronts, perquè té el fet en sí mateix, que això sigui un delicte que s'hagi de portar a la Dència Nacional i després també aquesta pica baralla que hi ha de nou entre Junts-Palsí, la CUP, Mossos, la petició d'inició de conseller Gener, el president de la Geneta de la Defensa. Com ho veieu, tot plegat? Doncs una mica exagerat, des del meu punt de vista, una mica exagerat. O sigui, s'ha de reindicar tot el que és reindicable, naturalment, però potser les formes o les exigències posteriors una mica excessives. Des del meu punt de vista, cadascú ho farà i creu el que ha de fer, però avui, amb aquest sentit, em sembla que una mica massa. Jo crec que el problema cau en la real, que és si es pot en la llibertat d'explosió, si es pot o no criticar la corona, si es poden cremar, si es poden cremar símbols i altres coses. Vull dir, dins d'aquest tema hi ha sortit el diari que una persona concreta, una senyora, per haver criticat a la reina a un mitjà no comunicació, sinó als canals socials, a la xarxa social, però li hem posat una molta. La quantitat no la sé, però això vull dir, hi ha aquesta llibertat, hi ha aquestes coses. I a partir d'aquí hi ha, suposo que cada grup té el seu plantejament, i a partir d'aquí és un llenar que hi té un plantejament. L'altre notícia és que a més a més dos dels que estaven citats anaven aquest dematí que vam dir, i quan ha estat el cala de nare, han parlat del tocar, han fet baixar, han tingut dues hores per identificar 28 persones, la eficàcia és molt lenta, hi havia dos d'altres, dos del cinc, faltaven dos pa de tindre, i dos d'altres d'altres d'altres d'altres.