Entrevista a Cristina Campos, escriptora - 16/12/2016

Unes minuts i arribem a les 11. A aquesta hora parlem del llibre que es presenta aquest vespre que el llibre té. L'escriptora Cristina Campos presentarà a Pandelimón Consell i Lles de Mapola, és l'última novel·la d'aquesta escriptora i directora de Casting, que ha relat el retrobament de dues germanes separades en la joventut per parlar-ne. Ara tenim la Cristina Campos, l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Cristina. Bon dia. Per parlar una mica d'aquesta història, amb aquest títol suggerent, aquest Pandelimón Consell i Lles de Mapola, que és una mica el fil conductor d'aquest retrobament. Sí, la veritat és que el títol jo a mi m'agrada dir-ho, perquè abans tenia un altre títol, però planeta el trobava molt llarg, i llavors com és una història que tot passa a un fort de pa, que són dues germanes que tenen un fort de pa, que tenen un subtítol, i es va quedar a Pandelimón Consell i Lles de Mapola, però abans era ojalat, i quedaràs aquí amb mi a tota la vida. No sé, m'agrada dir-ho, perquè aquestes coses... No, no, i tant. Canvien tant, quan són dos anys d'escriptora, tant cada, et passes amb aquest títol cap, i després per el que sigui... Canvia. Sí, canvia. Per tant, exacte, una novel·la que tindria dos títols, d'alguna manera, llavors. Bueno, nos quedamos con el Pandelimón Consell i Lles de Mapola. Exacte, així és com el podem conèixer. Hi ha un booktrail, a més a més, que podem sentir una mica en situar-nos. He regalado este último invierno en la isla Juntas. Me alegro mucho. ¿Quién iba a decirnos que después de 15 años, sin saberla una de la otra, un horno de pan y una herencia misteriosa iba a ser el motivo de nuestro reencuentro? ¿Y qué nos pasaríamos horas entre las recetas olvidadas de la abuela, discutiendo con las chicas de la panadería? Per tant, doncs aquesta és una història de dues germanes, i d'aquest retrobament ho sentia mare, després de 15 anys, en realitat. Sí, bueno, vaig crear aquests dos personatges antagonistes, que eren dues germanes, i és una idea que se'n recorda de fer dos dones molt diferents, que estan separades, una es treballa a metges sense fronteres, i l'altra és una dona de 50 anys casada amb un home, des de fa massa temps, amb una filla adolescent, amb la que té problemes, i les vaig fer que es retrobessin després de 20 anys amb una herència a un fort de pa petit que existeix, de fet, que està a la Serra de Tramuntana, a Vall de Mosa. El carrer de la Rosa, número 4, que el forner s'ha fet famós, i tu te'n veia amb la llibre i s'ha posat amb ell, i mira, així va començar aquesta història de dues... Em vaig anar a escriure allà, a Vall de Mosa, a la Serra de Tramuntana, i va començar aquesta història. Molt bé, un bo lloc per inspirar-se. I per tant, tu el que tenies ganes era d'explicar com va van la història. Volies parlar, doncs, de donar relació entre dues germanes, entre dos personatges oposats, quina intenció tenies? Bé, sobretot, és ficar-me a l'alma de dues dones, i com es diu, indagar, com es diu indagar en català. Sí, indagar, indagar. Indagar, bueno, en els sentiments femenins, com fem nosaltres la maternitat, ensoledat, de vegades, les nostres històries amb les nostres filles, sentim d'una altra manera, jo crec, que els homes. Fem una història d'amistat femenina, contraposada molt a la amistat masculina, que és més continguda, perquè aquestes germanes entren al fons de pa i s'ajunten dues dones més, i llavors comencen una història de cadascuna té el seu conflicte i ho comparteixen les altres, i així creuen aquestes històries de quatre dones dins d'un fons de pa parlant de la vida. Exacte, es excusa una mica també. Sí, sí, sí. De fet, jo vinc del món del guió, durant molts anys he intentat escriure guions, i tenia un guió que era molt similar, però es tancava tots dins d'una classe de català. I llavors, bueno, se'n va a córrer aquesta idea de... Sí, perquè tancant gent dins d'un espai, doncs des de... Sorten coses. Converses, converses, converses femenines. Molt bé. Per tant, és un llibre suposo també molt de diàleg, no? Sí, és molt de diàleg, és com un guió, realment. És molt ràpid i va... És molt ràpid. Sí, hi ha diàlegs no excessius, tampoc. No hi ha descripcions excessives ni diàlegs excessius, però... Bueno, anem per la setena edició, que em fa molta il·lusió dir-ho, que és molt difícil en aquest país. Home, i tant. A part, setena edició. I jo crec que té algo que enganxa i que és molt ràpid a llegir. De fet, la vas posant a principis d'aquest any, no? La novel·la? Sí, el febrer. Per tant, exacte, hi aporta un recorregut que et diuen els lectors que hi troben amb la història, Cristina. Coses molt maques, de moment em diuen coses molt maques. A veure si els de Sant Just, a veure si venen avui, perquè sempre estem molt sols a les presentacions. Ja veuràs que em dones aquest espai i tu agraïm molt. Dicis, plau, que avui a Calibrater, a l'estet i vint, estem allà. Amb l'Arnau i jo, i amics, amics. Sí, però els amics són sempre ben. M'acompanyen, em vaig, o sigui que... Esperem que sí, segur que Sant Just és molt lector i segur que vindrà gent a descobrir-lo, però un tert de coses després d'haver llegit la novel·la, no? Sí. Exacte, perquè és una novel·la, això si va sortir el febrer, estem a desembre, per tant, doncs ha estat un any potent, set edicions, que no és poc, com deies. I, a més, mira, trien deu novel·les de tot el món al Festival de Cinema de Berlín per convertir-les en pel·lícula. Mai havien triat una catalana o espanyola i van triar la meva. I, bueno, em van convidar molt contenta, sí, molt contenta. I vaig anar al Festival de Cinema de Berlín per sentar la novel·la ja, ja tenim productors... bueno, hi ha una productora que és catalana, que és film que s'ha comprat els fets, i ja tenim també... bueno, estem treballant amb un coproductor alemany, encara s'ha de tancar, però, bueno, ja s'està escrivint el guió, ja estem enviat per fer la pel·li. Per tant, aquesta idea que deies, que volies fer una història sobre aquestes dones a través d'un guió, al final acabarà compartint-se, també. Tant de bo. Ha sigut les dues coses. Sí, tant de bo, perquè la intenció és que el que passa que financiar cinema en aquest país és molt complicat, però, bueno, ja no hi ha intenció, ja estem tots... jo sobretot amb unes dones i ja es posaves. Hi ha el productor també, hi ha un director que hi ha molt bo, ja estem tots allà, a veure, tant de bo. Tant de bo m'ha entrevistit dins dels dos anys i et dic que ja està. Però és complicat, però sí que es farà, jo crec. Doncs exacte, avui es pot descobrir aquesta novel·la, aquest pan de limón que ens hem llestem a pola, a més a més a la presentació també hi haurà pa, no? Sí, crec que han liat un fort de pa, perquè el pan de limón que ens hem llestem a pola és un pa de pacíc molt fàcil de fer, molt fàcil de fer. I imagino que l'Arnau ha liat algú perquè ho faci. No m'ho ha dit, no m'ho ha confirmat, no sé si és una sorpresa o m'ho dius tu, però jo crec que sí, que era un fort de pa que estarà allà ajudant-me, perquè ells saben més de pa que jo. Exacte, doncs home, és divertit, també, poder-ho lligar, d'aquesta manera, amb aquest component. La novel·la, totes els capítols comencen sempre amb una recepta de pa, que es pot fer i que jo he fet totes les receptes, i bueno, això cansa molt. Perquè la gent, molts actors, després de llegir-la, van fer les receptes que faig a cada capítol. Exacte, per tant, doncs hi ha aquest fil conductor que també suposo que fa que després un cop s'acabi de llegir, doncs tornis al llibre, ni que sigui per la part de les receptes, i trobis més coses, no? Sí, clar, això de la gent m'agrada molt, i em vaig inspirar amb la Laura Esquivel, com a parant xocolates, amb la meva més, o també l'Isabel Allende, té un llibre de receptes, i bé, m'enciona una mica les meves mestres, i és un petit homenatge que faig a aquestes dues escriptores latinoamericàres, que m'agraden molt. I tens ara algun altre projecte de novel·la entre mans? O està centrada en si aquestes novel·les converteixen en pel·lícula, ara, Cristina? Sí, estic centrada en fer presentacions, i faig molt la llibratera, també. No, de moment... Ja m'ho demana molt planeta, perquè en tradicions hi ha més personatges que té continuïtat, i sí que hi ha l'intenció de fer-ho, però ara mateix, això és com tenir fills, saps? És com l'acabes de tenir, ja acabes de fer-ho, i ara no puc, perquè et buides molt, i estan dos anys molt sola, i em fa il·lusióres que m'entrevistis tu. Clar, poder-ho compartir, no?, una mica? Clar, perquè si no és una setmana de promo, i s'acaba, i venga a otro, dius, no?, llavors estic amb una feina de buet, no d'una paridèria de Catalunya, també, he anat algunes a Madrid, un parell de cops... I estic amb això, i és veritat que sento els escritors d'anir amb això, avui he anat a buscar unes fotocòpies, i la dona m'ha explicat una història, dius, això se podria fictionar, sempre se sent amb la Urella, però no, encara no. Exacte, doncs, gaudir una mica, no?, gaudir encara més d'aquest moment de presentacions, i de compartir amb els lectors també el que representa aquesta novel·la. La presentació, digues, digues. No, no, la perdona. No dic que la presentació serà avui a la set de la tarda, de set i vint, però bé, la set, doncs la gent ja vol començar a anar cap a aquell lliberté, i podran descobrir aquest pan de limón com semillès d'Emàpola amb la Cristina Campos. Avui hem pogut parlar amb tu, Cristina, moltes gràcies, un plaer, eh? No, gràcies a tu. Gràcies a tu, perquè hi ha gent... No saps lo difícil que és que vingui la gent, llavors que em doneu aquest espai, jo t'agraeixo molt, i, bueno, i pots venir tu també, eh? A veure si puc. A veure si puc. Amb 20 minuts no són nada, coñazo. M'ho crec, m'ho crec. No, no, a veure si pot ser, Cristina, doncs moltes gràcies, i esperem que vingui molta gent. Bé, bon dia.