Entrevista a Ignasi Rosés, artísta santjustenc

Un minut i un quart d'una del migdia, que estarà parlant de cultura, perquè aquest vespre s'inaugura, el cell de Can Genestar, una nova exposició. L'artista Ignasi Rosés presenta la seva mostra fonaments, a dos quarts d'avui del vespre, que es podrà visitar fins al 22 de gener. Avui el tenim aquí a la ràdio, molt bon dia. Bon dia. Per parlar una mica d'aquesta mostra, que podrem veure això, el que dèiem durant tot un mes, que s'inaugura aquest vespre, i que té aquest títol, fonaments, hem vist també amb el follet, una mica per on anirà tot plegat. Com ho explicaries algú, que no hagi vist encara aquesta imatge i aquest text, com descriuries aquesta exposició de fonaments? Avui això. És difícil, eh? És complicat, sí. Jo el que no l'explicaria gaire cosa, li diria que vingués. Això sempre és l'important, perquè, possiblement, vegi o interpreti una cosa diferent. A l'escrit fa referència a aquestes coses que estan amb aquest... amb aquest estat de fonaments, però que és com una cosa indeterminada. O s'estan construint, o s'estan de construint. És a dir, o estan amb decadència, o estan en procés de construcció. És aquesta cosa que està ambigüetat, que és una cosa que està amb trànsit, que no se sap quina direcció hi va, i quin final, o quin naixement hi ha. Sí, que estan en moviment, com se digués. Sí, estan, sí, o creixent o morint, i és això. I l'obra gira envoltant d'això, però amb altres coses. Té múltiples referències, d'exemple el paisatge, l'objecte cotidià, la cosa més senzilla, l'arquitectura com més primària, sense complicacions, molt allunyada a l'arquitectura, aquesta moderna de tall moderna. Méssimple, per tant, o més en l'escollà. Aparentment simple, però té la seva complicació, perquè tota tradició té uns fonaments i té una raó de ser. Té un pes molt fort. De fet, exacte, el títol ja marca una mica aquesta idea del lligat amb el que deies de trànsit, una base, que pot ser per la part d'objectes o d'elements naturals, que deies del paisatge. Sí, de paisatge, d'arquitectura, sí, no sé, és això. És la primera vegada que l'exposes, aquesta com a tal, fonaments o ja ha estat en algun altre... No, vaig a dir que ben bé l'exposició no es tituleixi, el text és un text que vaig recuperar d'una exposició que sí que es deia així, potser hi ha una mica de confusió. L'exposició és un recull d'obra que va del 2006 fins ara, no? És com una... 10 anys, doncs, no? Sí, una retrospectiva, però podria haver sigut més o podria haver sigut menys. Al final la tria ha sigut així. I era una mica la idea... era donar-me a conèixer qui s'enjust, no? Que soc un gran desconegut. Soc molt desconegut a tot arreu, però s'enjust més amb la meva obra. I, aleshores, he fet una tria perquè els veïns de s'enjust es puguin fer una idea. Puguin conèixer. Per tant, és el primer cop que els poses s'enjust o no? No, no, fa... No recordo gaire bé, fa 15 o 20 anys vaig fer una exposició, però en aquella ocasió jo era un pintor que pintava realista, era figuratiu. Era com més acadèmic, no? I, bueno, fa molts anys... Ha canviat, això, eh? Tots canviem i, bueno, per veu per mal, no? I ara és un altre Ignasi Rosés, el que ens trobarem. Tot dic exacte, que a més es diu que hi ha coses de fa 10 anys, vull dir, que en realitat també s'ha d'entendre que ha estat progressiu, no? Sí, sí, clar, aquestes coses... Bueno, mai hi haurien de ser forçades i sempre són petits canvis que van sumant. I no te n'adones ni un mateix n'adona que, al llarg del temps, ha agafat un camí, no? És com... bueno... Dèies al principi que no volies explicar gaire que la gent s'atrevís a venir, no? I a de veritat, a vegades ens passa que el públic necessitem... que ens expliquin una mica, no?, que ens sembla que només mirant, doncs no en tenim prou, no? Ja ho entenc. No sé si et trobes en aquesta situació, o si la gent ara ja està més una mica avesada a dir, no, doncs jo, m'ho miro i trec les més soves inclusions. Bueno, jo penso que el que hauria de parlar de l'art, els arquistes està bé, però normalment no en sabem. I, aleshores... Home, més que nosaltres, potser sí, no? Sí, però aleshores hi ha la figura del crític, o del cansat, del teòric, de l'art, que aquest és el que l'encerta, no?, l'artista pinta, no escriu. Clar, i és qui ha de posar les paraules, no?, el que hi ha. Sí, home, hi ha excepcions i hi ha artistes que s'expliquen molt bé, però la gran majoria són uns negats, per explicar... Jo crec que sempre ho dieu, però després sempre us expliqueu bé, perquè la majoria d'artistes que, quan passen per aquí la ràdio, per alguna exposició, normalment sempre hi ha aquesta sensació, perquè és evident que un us expresseu a través de l'art, i segurament a l'hora de posar un discurs és diferent. Però sí que és veritat, no?, que a l'inaiguració que es fa avui, com tu ho explicaràs alguna cosa? Com a mirar? Jo explicaré si algú se m'adreça i em pregunta, el que no faré és plantar-me allà, i demanar-m'ho que tothom calli i que m'escoltin, i això no penso fer. Però sí que hi seràs, és a dir, que la gent que vingui avui, sàpiga que et trobarà que pugui dir alguna cosa. Em pregunta alguna cosa, però és que, òbviament, li diré el que bonament pugui. Sí. Està acabada d'instalar ja l'exposició, que hi ha alguna cosa? Sí, sí, està tot. Està tot, sí, sí. Quins tipus de públic creus que s'adreces? A gent que ja estigui familiaritzada una mica amb un tipus d'art més contemporànic, més abstracte o pot arribar a més tipus de gent? Sí, bueno, jo penso que pot arribar a tothom, que arriba a tothom, perquè tot i ser a traços abstracte o geomètric o així, però sempre té algun referent que dona pistes d'on surt la peça, o de quina referència se li pren, no? I, bueno... Tothom pot trobar-hi coses, no? Sí, sí, no és massa... Jo no trobo massa complicat el que faig. Veies que hi ha aquesta part de ressaltar la simplicitat, encara que no, l'aparenc simplicitat, veus, al principi? Sí, sí, sí. Al final, és com una depuració, no? Però, bueno, hi vas netejant de les coses que sembla que no són importants i et quedes amb una cinta, sí. Però sempre és fàcil veure l'origen de tota la peça, eh? Vull dir, a mi m'ho sembla, eh? Continues treballant amb aquesta idea d'anar a la re, a la base, amb moltes tres obres que no estiguin a l'exposició? Sí, sí, sí, sí. Per tant, doncs és l'estil on estàs ficat, ara, eh? Sí, sí. Avui es podrà descobrir, avui a dos quarts d'avui del vespre és la inauguració, després tenim tot un mes, a més, coincidint amb les festes de Nadal, en què, evidentment, els dies festius, no, però sí que algun dia a vacances tenim més temps, és a dir, tenim l'oportunitat d'anar-la a veure el celler de Can Genestar, i avui, a partir dels quarts d'avui, doncs el que dèiem, aquesta inauguració de l'exposició fonaments d'Ignasi Rosés, avui hem convidat aquí a la ràdio. Moltes gràcies, Ignasi. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat, bon dia. Moltes gràcies.