Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a la Marcela, de la Pastisseria Trilla - 4/1/2017
Tancament de la Pastisseria Trilla per jubilació
En punt amb un quart de 12 que estarà saludant a la Marcela de la Pastisseria Trilla. Molt bon dia Marcela, què tal? Hola, bon dia. En Saïlo i Serodarta, sempre ho acostumem a fer durant aquesta època i sempre que hi ha algun d'aquests productes de Pastisseria Estrella, no com s'hauria d'en Sant Joan, els penellets, per tots sants, i una de les dades especials també és Reis i el Tortell de Reis, però és que a més en aquesta ocasió és doblement especial, perquè es tanqueu ben aviat, després de Reis, ja, des de la Pastisseria. La neva de Reis, o sigui que tindrem encara Tortell fins l'últim, la gent que vagi allò a l'últim, ara el dia 6. Sí, fins i totes fem per tothom. Salvem el Tortell, però tanqueu. Per què tanqueu, Marcela? Perquè en jubilem. Doncs és que no és que no vagin bé les coses, sinó que plegueu. Bueno, a tot arribem, a tot arribem. Ja ha arribat l'edat, eh? Clar, ja era... En sana que no n'ha trucat a què havíem fet, ja ens ho havies insinuat, que no trigaríem gaire. Exacte. Perquè quants anys porteu ha estat? Bueno, el meu home ha partit des dels 14 anys aquí dintre i farà 68. Imagina't, home. Tota una vida. Total, total. I tu també d'una idea o per això també ens portem... Però jo porto 37 anys que fa que em vaig casar amb ell. No està malament, no està malament. I, per tant, a partir de l'endemà de reis, a més a més, no traspasseu la pastisseria, vull dir, que tanqueu. No, no, no, es ven tot per edificar. Per tant, doncs, un d'aquests comerços emblemàtics, que desapareix i que sempre... Desapareix cantrilles, sí, sí. És una llàstima, ja sé que a vosaltres suposo que teniu ganes de descansar, eh, també, però... Bueno, però és que els fills no han volgut seguir. Com que no han volgut seguir, m'he continuïtat posar-la fora. Clar, és suposo que passa amb aquest tipus d'ofici, no?, perquè és que no va dir comerç, però és més d'un ofici, perquè és sacrificat, no?, la vida del pastisseri. Mira, és un ofici que així digo, vols ser-ho. Clar. T'agrada molt. I, bueno, el cas dels dos fills no ha sigut aquest. Clar, clar. És dur, no, imagino, també, el dia a dia de la pastisseria. Perdona, gràcies. Dic que és dur, no el dia a dia de la pastisseria, suposo. És dur el dia a dia. Clar, de 12 aquests anys, suposo que també teniu el record de moments especials, no? Bueno, hi ha molts moments especials. Clar. I algun que pensis, mira, d'aquest me'n recordaré sempre? Bueno, és que hi ha molts. Hi ha molts. És complicat, ja, no? Sí. Hi ha molts. I aquests dies... L'altre dia va venir un client amb una placa i posava que li havia vendulsat la vida a 40 anys, doncs ja toca una mica la fibra, ja, tu alguna llagrimeta. Sí, no? Clar, això te n'ha de dir. Aquests dies, suposo que els clients us deuen dir coses, no? Sí, sí, sí. Com ho ha rebut la gent, la notícia? Bueno, tothom em diu, quina pena, quina pena, però bueno, la vida té un principi d'en final. Clar, clar, clar. I vosaltres suposo que ara, després de tants anys, imagino que és com començar una vida nova, no? Sí. Sí. Farem d'avisada. Exacte, clar. Es quevo encara amb el tortell de reis, com dèiem, fins al dia de reis, volia dir, per tant, encara tindrem tortell de reis, que són d'aquestes tradicions que, si no, m'equivoquen, i és de les que ens deieu que funciona prou bé, no? Molt bé, molt bé. És la que va cada dia més, cada dies més. Que curiós, a veure, que no ho heu dit mai jo. Així com les altres no s'han tanat així, almenys a casa meva, eh? Sí, no falla. I el tortell, sí que, en principi, són les productes que hi ha més versions i més veritat, sinó que és el tortell de massapar, no? El típic és el de massapar, però ara ja cada un t'està demanant una cosa. Ah, sí? La nata de crema de trufa, a part del de massapar. Ah, sí, farcits, no? Sí. Molt bé. I per tant, doncs, els que més triomfen són els clàssics o no? Ja són aquests nous. Sí, el que més triomfes és el clàssic. Val. El que passa és que cada vegada més estan demanant això, farcits. Clar. A més, a més, també, els tortells que tenen la gràcia, a banda d'aquestes molt bons, és tot el tema de la figureta, de la fava i el rei. La fava i el rei, sí, sí. Que això suposo que és una feina doble, també, a la veritat. No, això quan ho fas úfiques. Sí, és fàcil. És fàcil. És fàcil, simplement, és en recordar-se de posar-hi... Ja t'ho has oblidat? Clar. Això s'ha passat alguna vegada? Sí, moltes, moltes. I duplicar-ho també. Sí? Sí. Això a mi m'ha passat... És veritat que un cop m'ho he trobat, o una doble fava o un doble rei. Home, si trobes un doble rei no passa res, si trobes una doble fava tens l'ajuda per marcar. Exacte. I si no hi ha rei en un d'ells segurament... Exacte. No et cororen. Per tant, una tradició que, a més a més, sabem que és l'últim dia que obrirem la botiga i imagino que... No, obrirem segurament el diumenge. Vale. El diumenge el davant i segurament obrirem i a la tarda farem una copa d'acaba en tota la clientela que vulgui venir. Molt bé. I que fan tots convidats... A partir de quina hora? De les 6. Perfecte. Per tant, per fer com un comiat, no? Exacte. Home, serà una mica de tirar-me unes llagrimetes. Clar. Home, és que serà suposo molt emocionant, també, en aquest moment. Sí, sí, perquè ara ja hi ha molts dies que és... Ja ho és, no? És així, sí. Clar, clar, perquè suposo que ara cada dia, en el fons, saps que és un content reira, una mica, no? Sí, cada dia ve algú que et diu, ah, i mira, i et fa problemes, una mica. No, i l'altre dia estava això, amb un amic, i em va dir, no, no vaig a comprar-me un cruzant aquí, perquè és que tanca el trill, i els cruzants del trill, vull dir, que suposo que aquesta idea l'hauran fet molta gent de Sant Jordi. Molta gent que m'han comedat per dia d'ara, i, bueno, pròxim, 5 o 6 anys, perquè així me'ls congelaré, però si l'acabaran iguals. No, no, és veritat, suposo que... No sé, hi ha un punt, i imagino que ho sap greu, també. Sí, home, clar que sí. Clar que sí, que et sap greu. Què és el que més trobareu a faltar, creus? Home, la gent, la gent, el parlant, la gent, el... Jo trobo que és això el que trobareu a faltar més, la gent. Exacte. El dia a dia entenc que és el més complicat, segurament. Exacte. Doncs... Exacte, segur que compensa, això. Ara també és aquest moment més difícil, però després imagino que aquí uns mesos ja no se'n recordareu tant. Exacte, exacte. Doncs avui n'hem volgut parlar amb la Marcela de la pastisseria de trilla, d'aquest final, d'aquest comiat, no? Recordeu-me que aquest diumenge serà aquest comiat definitiu, però us volíem transmetre també l'agraïment, no? Perquè sempre que us necessitat ens heu atès molt amablement i sabem que no sempre és fàcil, així que moltes gràcies. Gràcies a vosaltres i ja sabeu que esteu convidats a la Copa de Cava i al Tortell de Reglamentari. Carai, perfecte. Que serà l'últim. Moltes gràcies, Marcela. Que vagi molt ben abraçada. Adéu. Moltes gràcies. Doncs després de parlar del Tortell de Reglamentari, ens ha fet venir una mica encara. Ens hem situat encara més en Reis. Aquests dies n'estem parlant. Ja sabeu doncs que dilluns vam parlar amb Toni Collantes, amb el vicepresident de la Comissió de la Cavalcada. Vam explicar-nos algunes de les novetats, com que aquest any ens també es vendran bulletes i globus al Casal de Joves a l'inici de la Cavalcada. I n'anirem parlant també a llarg del dia de demà. El que fem ara és anar-nos situant cap a aquesta... Aquesta diada tan especial, per tots els nens, serà també que a Ràdio d'Esvern farem programa especial, i ara a la tarda, a la penya del rei, és de 5 a 7 de la tarda, els nens i nenes podrán trucar per participar a la Carta del Reis Col·lectiu, que hem fet des de la ràdio. I el que fem és posar un tema ideal per aquesta època, que vam fer els Manel, era fa uns quants anys, i que es titulava justament, o que es situava justament en la nit de reis. Ho fem de seguida, abans de passar a parlar d'esports. Els matins de Déu a una s'enjusa a la ràdio, just a la fusta. I la cançó és Un Camell d'Orient, una cançó que és de l'any 2000... Doncs ara diríem la data exacta, però ens sembla que ja tens quants, des del 2007. Per tant, una Nadala que justament ja té 10 anys. Són així. Un camell d'Orient entre la ciutat que rega la llei com s'aclera regals, pregunda el seu rei quin canvi hem de seguir, però l'home està ben adormit. El camell vol despertar-lo amb un crit que es merda en la nit. Disculpitat si estem d'Orient a Orientà, som a mitja reis, com vostè ja serà. Un nen d'Orient ens està esperant, portem uns paquets de molt lluny, per reia que hi vota un somni bofunt, que estic tan parut. Vim pel camell, vim per vim per l'opera, descansa el balcó del trist principal, estop amb paia i gualcà i em prepara, per reia que m'acalcarà el carrer, i el camell no vol no d'estar en ocasió. De destalmes, mil des, un, dos, i els mil no vol ser que estigui en riu. Allà entra, llavors, el treball serà un riu, però no ho queda fer, si s'apropa el sofrant. Amb les dents, feu amb cura del sac, una bicicleta de cules llampades, durs, durses, minas, grosses i uns solars. Un ramell d'orients, sort de la ciutat, la jefa llogera, guida de regals, molts reies d'esperta i m'aconto l'estan. Vol testa, tranquil·la, s'està, un testa d'arèstia avançant per l'espal, d'ara, lli, d'ara, lli, d'ara, lli, d'ara. No sóc el sudin i el rei s'ha d'estrugant, no sóc el sudin i el rei s'ha d'estrugant. S-M-U-T-S-E De 11 divendres de 4-5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la S-M-U-T-S-E, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Com vols, Maral·la? Smouf ja es clou. I esperem. Estimat diari. Avui hem fet el programa amb 1.700 de la penya del Morro a ràdio d'Esvern. I després de nou temporades. No sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc, que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim i deixeu, però és que no puc, no puc, el senyor. Ets de ser fort, ets de ser fort. Fort, com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teledrant el cervell, o de un meu. La penya del Morro. Cada tarda de 5 a 7. Tot és un drama, a ràdio d'Esvern. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Programa especial de Reis a ràdio d'Esvern. El 5 de gener, des de les 5 de la tarda, truca el 93-372-3661 i emporta un regal que els Reis Macs ens deixaran a la ràdio. Programa especial de Reis, 5 de gener a les 5 de la tarda a ràdio d'Esvern. Per Nadal, escolta Ràdio d'Esvern. 777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esvern. Durant el 8 de març. Estem escoltant just a la fosta. Escolta Ràdio d'Esvern. Gràcies. En punt 2,4 de 12, heu fet tertúlia esportiva. Tenim Puna, Carles, i l'Emilius Casóquio. Bon dia. Per fer tertúlia, vam tenir descans com el Barça. Sí, sí, sí. Descansa el futbol, nosaltres també.