Entrevista a Dolors Requena, llicenciada en filologia catalana i professora - 10/1/2017

En puno un quart de 12, que estarà parlant de la conferència que es fa en el marc del cicle de les seves, aquest divendres. És una conferència titulada la Literatura del Camp de Tarragona. Serà amb dolor requerent, aquí tenim ara l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia. Per fer una mica d'avançament del que s'explicarà de divendres són aquestes conferències mensuals que es fan en aquest cicle que aquest any combina la literatura i la geografia de casa nostra. En aquest cas ens traslladem a la literatura del Camp de Tarragona. No sé si potser és una de les que a nivell de public general coneixem menys, està una mica més oblidada? Sí, jo crec que sobretot des de les comarques molt en Barcelona el Camp de Tarragona es percebeu només com la platja de Cambrils, la platja de Salou i la gent no coneix ben bé l'interior. Hi ha moltes muntanyes i llocs realment interessants per fer excursionisme. És desconegut. I la literatura recull justament aquests paisatges, aquestes zones? La literatura és justament de les zones de tot Catalunya d'on n'hi ha més. A mi em va sorprendre també perquè jo en principi soc de Terrassa i fa 20 quadrats que visc aquí al Camp de Tarragona i em va sorprendre trobar tanta literatura, literatura d'autors realment molt importants. Tant que de fet la xerrada faré una mica com un esquema de l'història de la literatura basant-me en textos que parlen del baix Camp sobretot i textos d'autors realment reconeguts, textos que s'estudien perquè són els clàssics i els més coneguts. De quins autors, per exemple? Estem parlant des de Jaume I i Encel Tormena, del Baró de Maldà, de Carné, de Foix, també alguns autors que no són tan coneguts però que hem de descobrir-nos aquí, crec que val la pena que la gent conegui, de Gabriel Ferraté, del Joan Puig i Ferraté. Realment trobem textos de totes les èpoques. Sí, això, com a professora ho he fet moltes vegades, de fer la literatura amb els alumnes a partir dels textos de proximitat. I són textos que són descriptius d'aquest paisatge i té un element de la literatura seregi per descriure-ho o és paisatge de fons com eren, en general? Sí, en alguns casos descriu perfectament visió de lluny, visió de pro, en el cas de Pradas, per exemple, que és el poble, on va la discursió del grup excursionista, el Giu Menja Vinen, doncs hi ha més de mitja d'utgena d'autors que en descriuen la zona, sí, descriuen el poble, però també les muntanyes del voltant, algunes de les ermites i són descripcions realment molt, molt ben fetes, molt ben fetes. De fet, una de les meves intencions és que la gent conegui primer els textos, per tant que s'imagini com serà tot allò que vorà després. I després, quan realment vegi el paisatge, comprovar si realment la descripció s'ha venia o era exacta respecte al que s'han imaginat, no, és una feina interessant. Sí, sí, exacte, perquè segurament també hi ha aquesta part d'imaginar-hi, passa en llocs que no tenim tan a labor, doncs en aquest cas poder-ho comprovar a institut, sempre interessant. Sí, una de les coses curioses, com a experiència personal, en arribar aquí, és que vaig contactar amb gent i jo vaig llegir primer molts textos que descrivien llocs on jo no hi havia estat i en canvi vaig treballar amb companys i companyes, que clar, com que eren de la comarca, coneixien el lloc, però no havien llegit els textos, de manera que va ser com curiós trobar-nos, per exemple, això en un poble abandonat que es diu la Mossara, del qual jo havia llegit un conte que m'havien cantat moltíssim, moltíssim, però no hi havia estat, i anar com una amiga meva que havia estat un munt de vegades de la Mossara, però en canvi no havia llegit els textos. És un coneixement que es pot fer partint del paisatge i anar cap a la literatura o partint de la literatura i anar cap al paisatge, i en tots dos casos el resultat és sempre molt bonic. Segurament aquí s'enjustarà més aquesta segona part, la de partir de la literatura i anar cap al paisatge, i possiblement es descobreix un paisatge que també segurament és més desconegut, deia-me abans de la literatura, però possiblement lligat també amb el que deies al principi, que potser ens situem més amb cambrils i una mica tota aquesta zona, però per exemple la comarca del Baixcamp no és de les més conegudes de Catalunya. No, de tota manera les muntanyes són molt semblants, el tipus de roca i el tipus de vegetació és molt semblant, sobte això sí, sobte això que realment estigui tan a prop de la ciutat, boscos, espècies, muntanyes més o menys altes, això sobte, perquè la gent, o cambrils fins i tot reus, i a vosaltres és que res, un cop de pedra ja hi ets, no?, en canvi, clar, des de Barcelona per anar-te, no sé, per exemple, a Sant Llorens del Munt, al Montseny, clàtrigues molt més. Aquí en canvi tot és molt a prop. I una cosa que sí que es diferencia bastant del paisatge que trobem més al nord, sempre dic que són les tonalitats d'Albert, si l'Albert aquí és com més apagat, comparant-lo amb el Vallès, per exemple, o amb el Montseny, és un altre, no sé, a mi em va cridar l'atenció també, em venia a viure-hi, que tenia aquest color com diferent. Que curiós, sí, sí, perquè exacte, en realitat no està tan lluny, però suposo que el tema climàtic o moltes altres coses hi juguen, també, doncs, a canviar l'especte. La conferència que fas per tant aquest divendres, entenc que també combinaràs llegir alguns textos? Sí, sobretot serà més llegir textos, i ja et dic, faré aquesta com línia d'història de la literatura, per exemple, de l'Albert Mitjana fins als nostres dies més jovent, i triant, francament, d'alguns autors consagrats i alguns que no ho són tant, però que parlen del paisatge. Hauré, potser, d'escursar i tot, perquè, realment, és molt difícil triar perquè ocupi només una hora. Clar. Això costa, n'hi ha molts, i triar just a fer la combinació de clàssics i que no són coneguts, i tractar tots els punts que em semblen, com imprescindibles, com una mica de tasc, per la gent que no coneix el, sobretot al baix camp, que els vinguin d'anes de venir-hi i de passejar-se i de llegir la literatura, doncs crec que intentarem això, que els que tinguin ganes de tornar-hi. Clar, exacte, que sigui que pugui ser un punt de partida també, o per dir doncs va, buscarem més, una mica més sobre aquesta zona, a través de la literatura mateix, fins i tot. Sí, sí, exacte. D'autors dels nostres dies, quins has triat per la conferència? Si és qui arribo, perquè costarà, però per exemple, l'Andreu Carranza, és un autor de literatura més aviat, té força de literatura juvenil, però té alguna novel·leta que està situada aquí. Isabel Olesti, és una autora que hi és debat, però té literatura també que tracta, que està situada a algun punt del camp de Tarragona. Espera'n, si me'n recordo una memòria. Bé, ara la memòria no me'n surten més, però ara, des que hi ha una moda, se'n pot dir moda, em sembla que és important, que se'n diu literatura km0, des de Tarragona estan fent aquesta mena de projecte, en què es promou la literatura feta per gent d'aquí. El Maria Menent, tot i que la gent al relació sempre més en Barcelona, però com que tenen el mas de la família, també és aquí al baix, al baix camp, doncs hi ha textos del Maria Menent molt únics. Perquè el Maria Menent ja no és viu, però vull dir que hi ha textos que... Recuperen una mica la idea de recuperar textos que passen a la zona, no? Sí, sí, sí, exacte. Doncs aquest divendre serà aquesta conferència, la literatura del camp de Tarragona, a les 8 del vespre la teneu a la Sara Piquet, aquest cicle de conferències que va arrancar l'octubre, que és a llarga fins al juny, que combina literatura i geografia, en aquest cas doncs ens passarem cap al camp de Tarragona, serà el dolor que hem pogut parlar aquest dia. Moltes gràcies Dolors. Moltes gràcies a vosaltres per la iniciativa, perquè és realment important conèixer el territori. Exacte, és interessant i conjugar les dues coses, la part de muntanya, també, amb la literatura que no sempre és tan habitual que vagin de costat. Sí, és el que et fa estimar el país, el paisatge i la literatura. Doncs Dolors, que anar moltes gràcies, que vagi molt bé i fins i vendres. Molt bé, fins i vendres. Adéu. Bon dia. Adéu. Justa la fusta, el magasin del matí. Cinema sense límits, cinema sense franqueres, cinema sense mesures, en definitiva, cinema sense condicions, els dimarts d'avui teniu del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Yes. La música coral més de mil anys d'història. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Primer van ser les zones. 98.ufm. Després internet radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.717.015. Radiodesvern. Cada dia, més a prop teu. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a indústria sense nom. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'alvidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. AMD, metròpolis Barcelona. Fem salut per tu. Fem salut per tu. A punt de quarta. Ho anirem comentant que els hem de pantinar. Aquí dins és la meva novedad i es veuen tots els veus, i l'Andrea et passa que l'Andrea és al partit i la veia també. Ara ens estan veient, sí. L'estan veient, ara, si no és de Jordi, hem de fer una cara, eh. Tots s'ha dit ben pentina d'ets i bufons. No sé si ho graven, la conversa sí que la graven, però... Això amb ràdio, però el vídeo no queda gran, no? El vídeo no queda gran, però ens veu una casa i... És el directe, això sí. Bé, ha estat una entrada així una mica curiosa, no? Aquesta pel·lícula, Jordi... No, és que avui estem a la camp. Sí, però com que el Jordi l'altre dia va veure la realitat... Ja, de quan la miro i miro liant, perquè, clar, quan sempre veu alguna persona per aquí dins, quan ho fan programa i dius, mira, veus, també surt. Qui hi ha, exacte. Veus? Bé. Molt bé, doncs renyiré que tornem aquí. Sí, exacte bon any, no? Gràcies. Gràcies, molt bé, a tots. Allà fa veure-ho fer. M'hi anirà congelat. Sí, més frec que Sanyús, segur, eh, gairebé segur. I això us ho pot confirmar el Carlitos, però crec que a París la temperatura avui és més baixa que aquí. Aquí sabem 5, 6 graus, aquest d'aquí, Sanyús, vull dir que ja... Hi ha algú menys. Sí, depèn de l'hora i el lloc, que també... I la sensació de si hi ha una mica davantet, això sí que allò ens et fa sensació que és molt més baixa. Això és glòria en comparació amb el que estan passant al resta de París. Esclar, especialment la gent que no es pot protegir i tant. Sí, és molt trist, però... Sí, sí, on és així mateix, de la realitat. Han començat l'any com a la mena acabada aquesta gent i no hi ha solució. Sí, per ara... Aquí, jo volia comentar una cosa, que abans tu deia també Jordi, fora de micro, que hi ha un cas d'un xicot que va venir des de Síria amb crosses. I es nota que és un cas molt curiós del mostafà, aquest xicot, perquè resulta que ha vingut a patar Sany Just, finalment. I a través de l'Institut d'Esvern de Protètica, és una entitat que, per la majoria de nosaltres, jo no havia sentit a parlar arrel del meu amic Jaume Gelaver, perquè hi havia ningú en relació arrel de les seves cames. I que hi havia aquest institut aquí Sany Just, que es dedicaven a fer protegis, i que, precisament, un dels responsables està afectat per aquesta raó, va tenir, no sé si, un accident que va ser que va perdre també una cama. Per tant, són persones que viuen molt directament a aquesta qüestió, i que poden suposo viure-ho més directament per ajudar més en els demés, perquè saben amb quines dificultats i què poden fer. Però, m'agradaria llegir un paràgraf del diari, una notícia que diu que el mostafà ha pogut arribar a Barcelona a l'institut d'Esvern de Protésica, que ja ha començat a treballar a la pròtesi, i mares li van prendre mides i han encarregat una nova cama. Quan tot estigui a punt, li ensenyeran a tornar a caminar, sense les crosses que han acompanyat tot aquest temps. Quan vaig llegir la història de mostafà a l'ara, vaig tenir una reacció de pura empatia, explica en Joan Marramon, cofundador del institut. Vaig pensar en les dificultats que hauria passat aquest xicot, per arribar de Síria a Grècia, amb una pròtesi que em podia imaginar que era un desastre. M'hi sentia reflectit, jo vaig patir en la mateixa imputació, quan tenia la seva edat. L'entitat va adreçar-se el govern espanyol, perquè el jove pogués viatjar a Barcelona, assumir-ne totes les despeses, però els van denegar primer la patició d'un sal conduït, i després d'un visat comunitari. L'institut ja ha participat en initiatives solidàries a Còsugo, Aití, Sierra Leone, i ha ajudat víctimes de mines anti-persona, demà de gascar i canvotge, així que deu n'hi do.