Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Josep Perpinyà, alcalde - 10/01/2017
Repàs a l'actualitat política local i general
Dos minuts i un quart d'una del migdia que estarà parlant d'actualitat amb l'alcalde de Sant Josep Arpinyà. Bon dia. Bon dia. Què tal? Com estem? Bé, començant... Ja fa deu dies que l'hem començat, però és veritat que aquesta setmana, d'alguna manera, amb la tornada dels nens de l'escola, tot comença a revitalitzar-se altra vegada. Vam parlar relativament poc per tancar l'any després del ple de desembre, en què es va anar a provar el pressupost per aquest 2017, per tant ara toca posar-se en marx, posar-se en marx en tot el que s'ha aprovat, una mica, per aquest any. Bé, efectivament. Comencem d'haver moviment, també, al carrer, ja, no? Bé, amb... Algú ja venia, eh? Amb obres, si ens refereixes amb obres, no que és una part, una part de l'acció del govern, doncs, es concreta amb obres, és evident, que ja hem començat, i dir també que en aquest pressupost del 2017, 10 unidors, diguem-ne, les actuacions que es fan a la via pública, i també en els equipaments. La qual cosa farem un sala espectacular, amb la millora de diferents carrers, que podíem concretar, per exemple ara hem acabat el carrer Font, estem acabant el carrer Balmes, començarem el carrer de la sala, hem de fer també el carrer PON, una part del carrer PON, doncs, el tirem endavant, farem dos parts nous, el part de la Rambla i el part de l'11 de setembre. El part de la Rambla? El part de la Rambla en major, el que és una cruïlla entre Rambla i major, és un solar propietat de l'Ajuntament, que estem acabant el projecte, hem de convocar els veïns per ensenyar-los-hi, aviam si els agrada, i per tant, els impulsarem, el finançament hi és, també el de l'11 de setembre, el que era aquest triangle que li diem el Xinchilla, 11 de setembre, Miquel Reberté, per l'altra banda també tenim pendent el camp de futbol de xespa, de futbol set, que també intentarem fer altres inversions allà, inversions també en eficiència energètica a l'escola Montserrat, la rotonda de la Vinguda de la Riera, per facilitar la mobilitat en aquest tram del Polígon Sudoés, que és fonamental, estem treballant també en projectes, en una rotonda nova, una rotonda nova que fem a Blazco de Garaï, amb la Vinguda de la Riera, que facilitarà la mobilitat del sector econòmic, treballadors, treballadores, i també dels camions que accedeixen. Que ara és cruïlla només, no? Bé, no pots passar, el que es tracta és que la Vinguda de la Riera, la Riera tingui més passos, una banda a l'altra. Com de baixada, no? No, d'una banda a l'altra. D'altra banda. Pensa que des de la ITV fins a Torra Blanca, pràcticament no tens passos intermixos, i una persona, un cotxe, un camió, n'ha d'anar gairebé fins baix de tot, si parlant d'això, facilitaria la mobilitat exactament en el centre del Polígon Sudoés. Per a l'altra banda, també tenim pendent a les escoles, principalment, l'arrangement de la pista Canigó, com deia el camp d'aixés passet, que el farem a Juliò Llegós per necessitats del servei, ho podríem fer ara, però no es pot fer, perquè els nanos estan jugant. Es farà part en després de festa major, també? No, hem posat d'acord amb les dues entitats, i sembla que la bona època és finals de Juliò i principis d'agost. Sembla que es pot fer respectant el que estàs dient tu, de veure que les activitats que es fan a festa major es podrien fer. I per a l'altra banda, hi ha tres temes molt significatius de projectes, és la planificació del creixement educatiu amb la Generalitat, és un tema que es concretarà els propers mesos, és a dir, per on ha de creixer i com ha de creixer aquestes necessitats, i com es cobriran les necessitats de centres educatius, un document que hem de provar conjuntament a la Generalitat els propers mesos, ja han començat a treballar, però això s'ha de... Els centres en general o d'alguna franja concreta? No, no, els centres en general, és a dir, el creixement de la població del municipi, doncs això és una realitat, i per tant ha d'anar acompanyat amb la por entre la Generalitat i l'Ajuntament, que digui que les necessitats d'aquest augment de població s'han de cobrir amb l'augment o ja oficialitzar la segona línia del Montserrat, és el que proposem nosaltres, i preveure que els altres centres tinguin les capacitats adequades per assumir la presència de més nois, de més nens i nenes. Per tant, això és un document que hem començat a treballar en l'últim trimestre de l'any, i que s'ha de concretar en els propers mesos, i que tenim la Generalitat, diguem-ne, al costat i fer-ho. Per tant, estem parlant amb els centres, i hem d'acabar de tancar això. I per l'altra banda també, dos projectes que hem de signar amb l'àrea metropolitana, molt importants, que és l'aposta en marxa dels projectes bàsics executius per fer el corredor verd, des de Torra Blanca fins a la bòbila, per fer-ho possible necessitem el projecte, i ho ens encarregarem, ho signarem molt aviat, i per l'altra banda també, ja hem encarregat també l'àrea metropolitana, el desenvolupament de més usos en tota la carretera. Són dos, diguem-ne, apostes de territori molt estratègiques. És a dir, on te poden passar més coses, i més usos és a la carretera real. Més usos de quin tipus? De qualsevol tipus, d'habitatge, de terciari, de sector utalè, d'industria, és a dir, hi ha solars que es poden desenvolupar amb una visió global, i n'hem parlat alguna vegada, i, per tant, ja hem encarregat l'àrea metropolitana, aquests anàlisis, aquests estudis, i, després, hem de buscar consens, explicar-ho, etcètera, etcètera. Però el creixement del municipi en tots els àmbits, de tots els àmbits, parlem del que parlem, pràcticament només pot ser a la carretera real, des de la vinguda vegi obrat fins a Torra Blanca. L'objectiu és arribar als 20.000 habitants? No, no, no és un tema de 20.000. 20.000 habitants, jo sóc dels que dic que ja els tenim. El que passa és que hi ha una gent molt important de Sant Just, que no és tan patronada. Més de 3.000, per això? No ho sé si són més de 3.000, però quan veus les dades que tens amb un de la taula i les creues amb altres bases de dades d'altres institucions et dones compte que no som 17.000, que hi ha més gent. Per tant, sempre dic el mateix que sisplau que la gent se'n padroni, perquè hi som, amb una xifra superior, que estem donant serveis a molta gent, i per l'altra no cobrem, així de clar, de l'Estat, perquè tu també cobres de Madrid una part en funció dels teus ingressos venen de la població. Per tant, tota la gent que estigui a Sant Just vivint permanentment sisplau que se'n padroni, perquè això ens fa un mal favor, diguem-ne, però bé, tancant el parent que si és publicitari o de necessitat. No, nosaltres no tenim cap intenció de creixer. Ho he dit moltes vegades al principi. Però amb aquest càstig seria, aniria per aquí per això aquests passos que comentem. Però tu pots, per exemple, tenir la capacitat del sector hotelier que tothom estan demanant. Hi ha una necessitat de noves zones i de no els usos que estan plantejant damunt de la taula reconvertir espais d'oficines amb espais de recciència d'estudiants. Per tant, el que hem de fer és veure la capacitat que té la carretera en tenir més usos. Després ja determinarem quins usos. L'espai que hi ha per això ara és el que hi ha just davant de l'esclat, per entendre'ns, o també cap a l'altre cantó. Per a l'altre cantó és a dir, tenim una gran potencialitat d'espais que no estan ocupats. És que estan ocupats o que estan ocupats poc. Per tant, la vinguda veig d'obregat, el que seria el polígon 3 del fons reixat, és un solar 8. Si vas baixant, hi ha espais que hi ha molt poca construcció en metros quadrats de sector privat. Per tant, el que hem de fer és una anàlisi de tot això, sense pressa, no tenim pressa. Hem encarregat l'àrea metropolitana i l'àrea metropolitana. Escolta, mira, vostè aquí té capacitat de fer tot això. Ara vostè decideixi el que vol fer. Per tant, per això deia jo la paraula, el consens polític i social. Escolta, mira, poden passar aquestes coses. Anem a fer-les o no les anem a fer. Per tant, però es pot tenir aquest anàlisis. I l'altre és un projecte que ja l'hem explicat, que també l'encarreguem, que és el corredor verd, planificar i ordenar tota aquesta esquena que tenim des de l'ITV principalment, fins al pont de la bòbila, de Campadrosa, on no ha passat res de forma planificada i ordenada, sinó que han passat coses no ordenadament. Per tant, allà ha d'haver-hi tot un passeig, un lloc de trobada per la gent, ha d'haver-hi una visibilitat i una excessibilitat amb bicicleta, i encara les masies que tenim, que és difícil, ha d'apareixar aquests espais de trobada i de convivència, i ha de tenir una continuïtat principalment de l'ITV i si podem des del partort reblanca, que tu ja, quan arribis a aquests indrets, ja veig que comences a entrar en el part de Collserola, és a dir, portar el part de Collserola fins a l'ITV, això és un repte que és molt possible, i el que és més repte i més difícil, però també volem estudiar és portar-lo fins baix al partort reblanca. Que això és el que es planteja d'aquest projecte, que això és més de llarga, també? No, tenim el finançament. Tenim el finançament, diguem-ne, un pensament significatiu, una xifra molt important, i per tant el que hem de fer ara és aquest anàlisi del territori, que tothom es trobi a gust amb això, i posar fil a la guia. Ara tenim abans projectes, han d'encarregar els projectes, aquestes tres peces significatives, i per tant hi ha un finançament guardat, diguem-ne, per fer-ho possible. No és un problema de diners, sinó és un problema de fer-ho bé, i d'explicar-ho, i que el poble de Sant Just ho entengui. Es podria fer en aquest mandat, per tant. Estic convençut, començar estic convençut que sí, totalment convençut. Són tres peces, veurem si la primera és la de la ITB fins al pont de Camp Mèlic, és la que més fàcil seria actuar, i la segona seria, potser, des de Camp Mèlic fins a Camp Pedrosa. Bé, jo crec que ara estem en aquestes fases d'anàlisis i de tirant davant, no? I per l'altra banda, doncs també l'altra, diguem, acció de govern potent, és posar en marxa una operació d'habitatge de lloguer, que també estan al pressupost, l'ajuda que necessita a l'empresa pública per fer-ho possible, perquè són operacions que, des del punt de vista econòmic, doncs no són rendibles, necessitem del pressupost ajudar, però que des del punt de vista, diguem, de l'accés a l'habitatge, amb un poble que està pujant molt al preu una altra vegada, necessitem que des de l'Ajuntament, atès que no ho fa ningú més, doncs puguem posar a l'abast habitatge de lloguer la gent que realment més ho necessita i que té dificultats per accedir a un preu altíssim, i encara ho serà més malauradament en els propers temps. Per tant, també que això ho veurem, o sigui, es començaran a posar les bases en aquest any. Nosaltres hem encarregat, hi ha el Consell d'Administració, encarregat fer el projecte per aquests 10 habitatges de lloguer i 10 habitatges de venta, aquest bloc de la parcela 5E, el Mas Jui, i aleshores, com que necessita finançament, hem de fer una ampliació a capital davant d'aquesta operació. Bé, com veus, planificació educativa, tirant davant també plans d'ocupació molt significatius, perquè és veritat que estem baixant la turra de forma molt significativa, en aquests moments estem al 7,8%, havíem estat d'aire bé a l'11, per sobre del 10, per tant, la pitjor xifra que recordo són els 950 turats, ara estem a 530, ha baixat molt, però hem de seguir ajudant i entenent que des de l'Ajuntament, també es pot anar cobrint aquestes necessitats, encara que siguin temporals, encara que siguin seccions molt, molt puntuals, de 6 mesos, 9 mesos, de contractació de persones aturades, però que hem d'ajudar d'aquesta xifra a seguir encara més baixa. A part, doncs, uns quants reptes per aquest 2017? Bé, doncs hi ha una cosa que és, aquestes obres que parlaves, parlaves d'altres coses a les escoles, parlaves de la eficiència energètica al Montserrat, parlaves de la pista del Canigó, ara al Montseny, doncs, pràcticament, els vestidors i la pista de fora s'ha acabat, les mires de la pista de fora. Sí que ens animem una mica, des d'aquest punt de vista, perquè és cert que durant anys ens ha costat molt, i ara, com veus, fins i tot... Dels anys en què he sentit més coses, a l'hora de parlar d'obra pública. Cosa concreta, i que té el seu finançament, i que s'encarreguen. La percepció que anem una mica millor tots plegats, i esperar que aquesta millora arribi a totes les famílies, que és el gran repte. Aquests dies també hem vist, o les últimes setmanes, hem vist que ja s'han acabat de fer amb aquestes zones de pacificació urbana, que és aquestes païsones en aquestes fulles, una mica amb aquesta... una mica de superilla, s'han just entre cometes. Bé, és una cosa que està pensat i fet per millorar la seguretat dels peatons, perquè el vianant guanyi espai sobre el vehicle, i que segurament, segurament, en moments de bonance econòmica, i segurament amb més diners, el que veigis fet és ampliar les voreres, segurament. Però que la imaginació i aquest low cost, doncs a vegades amb una mica d'imaginació, com que s'ha vist en diferents cruies, especialment es veu molt en Tudona i Areter, doncs la gent comença a entendre-ho, i ja veus que passa pel mig, per aquestes fulles pintades de colors, i per tant entenc que jo és el seu pas, que no fa falta anar... Pel canto de labor, i ara no és, no? Insisteixo, igual fa uns anys, véssim fer d'aquesta obre gran, aquestes obrelles més grosses, i per tant, fer-ho d'una altra manera. Està agradant, eh? Està agradant, són innovatats, són innovació, i per tant està cuellant una mica aquesta idea de guanyar en seguretat. L'altre dia, ara, parlant d'instalacions, vam entrevistar, fa una setmana, el director tècnic del Club de Vola i Vols en Just, perquè justament, doncs, a l'edat hi havia cada campionat d'Espanya, estàvem jugant també Sant Esteve, estàvem... exacte. Vam parlar, doncs, del moment d'ols que estàvem vivint des del Vola i Vols en Just, però tot això també expressava una queixa, el director esportiu, podem sentir-lo. Venir hores per poder entrenar, que és el gran problema que tenim, que hem de sortir al poble per poder tenir les hores mínimes, per entrenar, i seguir tenir les nenes petites de tots els anys, entrenant empatis, implorant... i llavors això és el bolí vol, és l'agra i reclamació de la nostra entitat, no és que tothom pugui entrenar en pavalló o a escola, al cop obert, i poder fer la pràctica amb unes condicions mínimes. Sí, aquí tenim un problema, és en Borja, no? Exacte. És que no el coneixer bé per la veu, però... Per telèfon. És veritat, reconeixer que ens falta aquest espai, també dir que les instal·lacions, el fet de tenir 3 pistes, no és habitual en un municipi a 17 o 18.000 habitants, per l'altra banda, jo crec que estem morint una mica d'èxit, perquè hi ha molta gent que està fent esports, hi ha gairebé... Hi ha molts esports diferents, no? Tenim gairebé totes les modalitats del món esportiu, a Sant Just, concentrat en el complex de la bona aigua. He fet aquesta millora en la pista del Montseny per intentar, també, aviam si alguna de les entitats podria ocupar aquests espais, és cert que no és cobert, però també és cert que en les instal·lacions, doncs aquests moments, les entitats, hi ha un número molt significatiu de nois i noies que no són del municipi. Això és un debat que permanentment hem de fer amb les entitats i que ho estem fent. És a dir, sí a l'esport, sí a promocionar l'esport perquè és salut i és convivència, és a dir, és a aquest punt de vista és evident, però també hem de pensar en això. I per què es dona? Perquè hi ha més opcions aquí? Suposo que sí. Suposo que sí. Les coses estan fent molt bé a les entitats, això els felicito sempre, s'estan fent molt bé, i per tant, però un no ens anem a l'altre extrem, perquè això és una cadena que no podria acabar mai. Si tu em dius quantes... Quants municipis de 17.000 habitants tenen 3 pistes com la bona aigua? Diria que pràcticament cap. Per tant, què ens agradaria que la pista fora, que és un projecte de 2 milions d'euros, que ara no estem per això encara, i que ho vam explicar en el seu moment, les entitats ho van entendre, destinar més de 2 milions d'euros amb cobrir la pista de fora i fer-la més viable, i dividir-la, etcètera, etcètera. Jo crec que l'Ajuntament ha de tenir cura, perquè encara no esteu amb una situació de fer aquestes inversions. Però hem d'anar resolent això, segurament, amb inversions puntuals a les pistes de les escoles, i també ajudant-s'hi malauradament, en una qüestió, han de sortir del municipi, que no ens fa gràcia ni volem. Però és cert, i reconeixer que tenim un recorregut a fer d'anàlisis, però també ha d'anar acompanyat d'aquest debat. D'aquest debat de que quan veus que el percentatge d'usuaris de les entitats és significatiu, que siguin de fora, també t'has de seure amb una taula amb ells, i dir, escolta, anem a analitzar això, perquè, si no, pot haver-hi una situació... Passen tots els esports per això? Alguns més que altres. No és una preocupació avui, no estic dient com una queixa, estic dient que és un anàlisis. Jo crec que això ho hem d'analitzar permanentment, perquè, si tu em diguessis, escolta, i no és el cas, imagina que una entitat, doncs el 80% de practicants són de fora de Sant Just, i que les has donat subvencions, les has donat ajudes, potser algú diria, ull, què està passant aquí. Però jo crec que ho estem fent bé, d'analitzar en això conjuntament amb les entitats esportives, parlant de límits, i això també ha d'anar unit a aquest anàlisis de noves instal·lacions. Però el que està dient ho comparteixo, hi ha un problema en aquests moments d'espai en el complex de la bona aigua, que per l'altra banda, és clar, és que té més de 3.000 usuaris en aquestes instal·lacions, i són les que són. Per tant, anàlisis amb ells al costat, i anar fent aquestes inversions. Ara hem fet aquesta a l'escola Montseny, ja ho saben, hem de veure si alguna de les entitats, o una part de les entitats, podria utilitzar aquests espais, per tant, potser deixar algunes hores buides, i anar caminant junts. No se me correix una altra manera. Es porten bé la setmana que ve, el dia 19, es fa la inauguració de l'Especia Loringvi. Sí, un repte. Un repte i d'engrascar la població és en just, que es faci voluntari, que participi, que ho entengui, que recolzi, perquè ens hem posat realment a dir sí, amb una cosa que... És potent, no? És potent, el fet d'organitzar part d'aquests llocs, que amb unes diferents modalitats, que som capaços i creiem que podem fer-ho, que fem aquesta presentació al dia 19, exactament, i que tenim previst que abans de l'estiu s'organitzi, amb unes altes i aconcretes, amb unes modalitats que creien que podem fer-ho, però necessitem molta gent que estigui al costat. Hi ha contestat molta gent, positivament, hi ha contestat entitats, ahir mateix veia una publicitat de l'Atlètic Sant Just, que deia, escolta, jo soc voluntari, no? Hi ha altres entitats també que estan ajudant, que estan entendent que ens hem posat un repte molt alt, com a municipi, perquè no és habitual, que un poble, insisteixo, amb aquesta població que tenim, ha dit, escolta, vull organitzar això, no? Ho farem bé, estic convençut que ho farem bé, igual que ho hem fet jo en petit, aquell repte... Exacte, era un projecte similar, d'alguna manera, però aquest és més gran, encara. És un entrenament, potser. Molt bé. Anirem parlant, també, i acabem abans de marxar, parlant d'actualitat política, també començant l'any polític, perquè la setmana passada vam tenir algunes polèmiques, dels fanelets, i tot plegat, però semblava que... sembla que el tema política rebifara, vull, per exemple, hi ha aquesta reunió entre Junqueras i Santa Maria, per parlar de referèndum d'euta i pensions, també hem sentit a Dolors Montserrat, matisant, finalment, el que havia dit sobre el copagament. Exacte. Com que han esperat aquest 2017 políticament, a nivell general, més enllà de Sant Just? Bé, mira, jo, quan veig els hospitals col·lapsats, a les urgències, i he de parlar, com la setmana passada, amb la directora del Brogi, per expressar-li la preocupació que tenim, i que compartia, eh? I continuo veient aquest indicadors d'aturats i d'una pobresa energètica, etcètera, etcètera. Aquesta és la nostra prioritat, i una turno. Aquesta és la nostra prioritat. I què s'hi pot fer? Doncs seguir prioritzant, seguir treballant, seguir posant tots els seus esforços en això. Aquest és l'objectiu, absolutament, perquè hi ha gent que necessita de l'acció de govern permanentment. Per tant, aquí hem d'estar tots, amb una taula, impulsant això, i anar a prioritzar les coses. I parlar d'altra banda, la paraula del consens ideal, que és la que ha d'existir, com que sé que en preguntes, per un tema més aviat nacional de país, jo em costa molt entendre que hi hagi una decisió unilateral, en aquest aspecte. Crec que serà un error, que es pot fer, que hi ha gent que entén que s'ha de fer, de fer respectar-ho. No és el meu camí. I hi haurà un referèndum per sobre? És possible. És possible que hi hagi, segurament, evidentment no legalitzat, m'agradaria que siguis així, m'he manifestat moltes vegades, m'agradaria que siguis, diguem-ne, amb el vesti plàudon del govern de Madrid. Les coses, avui mesos, no crec que estiguem en aquest escenari, per tant, és molt possible que el Parlament ens convoqui a això, permanent de Catalunya, i que tinguem un nou enè més, diguem-ne, oficialitzat, perquè és el Parlament que convoca. Però, si no és una altra cosa, doncs estarem en un camí, en un camí que la paraula consens i diàleg ha d'existir. Si no hi ha consens i diàleg, anirem donant voltes i voltes i voltes. Per tant, hi ha mitja població que està a favor d'un estat nou i mitja població que no ho està. Per tant, estem aquí. És igual si és un 47 que si és un 49. Hi ha mitja població que vol una cosa i mitja població que vol una altra. Aquí ja s'ha de buscar un denominador comú, perquè prendre decisions tan importants unilaterals amb la mitat de la població és un ristrament. Per tant, aviam si per totes hi ha una sensibilitat superior del govern de Madrid, que entengui que aquest país és una nació i que té dret, diguem-ne, a ser reconegut com a nació i, per tant, això porta unes conseqüències i de competències, de finançament, i, per l'altra banda, també fer la reflexió que, tirant davant coses unilateralment, crec que no van lloc, és la meva opinió personal. I des del govern de Madrid, del govern que hi ha ara a Madrid, veu més possibilitat de dir-ho. Ja ho hem vist, que és molt difícil. Ja ho hem vist, que és molt difícil. Ara hi ha tot aquest gest i aquestes converses, que espero que m'agradaria que sigaessin veritat, que sigaessin en sèrio. És veritat que hi ha algun gest i, personalment, també a vegades et demanen informació sobre coses des de Madrid. Sembla ser que podria haver-hi una llista que apareixés o apareixés d'inversions, però... Fins que no veiem que aquests gestos són més que paraules, seguim reivindicant una cosa que hem de reivindicar. És a dir, que Catalunya és un motor econòmic que necessita d'aquestes inversions, que necessita que les competències que es pactin no siguin bombardejades constantment pels tribunals i qüestionades per a tothom, i que volen tirar endavant, i que han de ser reconeguts en aquesta identitat que tenim. Ho he dit moltes vegades, tenim un dels parlaments més antics d'Europa, no? I això, a vegades, tot s'ha de posar en valor. I veurem... Serà un any important, també, del partit socialista? Sí, com tots, absolutament, com tots. Mira, ara a Convergència, aquests dies sembla que no tenen ni candidat. Els costa trobar, perquè aquí es posa davant d'una cosa que sembla segons les enquestes, que seran altres els guanyadors. Per tant, la independència ho ha trencat tot. Ho ha trencat tot. I ella, quan està trencat, també ho veurem trencar-ho. Aquells que ara estan a dalt, jo crec que també passarà crisis d'aquest punt de vista. Esquerra republicana? Sí, jo crec que sí, que al seu moment també patirà una... Està creixent el sector dels comuns, per això? Però a Esquerra és evident que no pots preveure el futur, no? Això està clar. Jo crec que a Esquerra, un dia que ens trobarà internament, no com un trencament, però internament, es pot trobar amb una cruia entre el debat nacional i el debat social. I a partir d'aquí, veurem com es tiren davant d'una governabilitat. I en el que està el partit socialista a Catalunya, també? Bé, el que està intentant el partit socialista és trobar el seu espai, no? Amb una social democràcia tocada que no dona resposta a la crisi mundial i europea. I per l'altra banda, amb un debat nacional que també l'ha partit. La qual cosa, com dic, la presència de gestionar aquest sentiment, d'aquesta identitat, d'aquest possible estat nou, ha partit moltes coses. I a partir d'aquí tothom s'ha de situar. I veure com ens se situem, no? Només se me correix dos paraules. Acabo, consens i diàleg. Si no hi ha això, malament. Malament anem. Doncs anirem parlant també aquí a la ràdio. Avui hem fet aquesta primera entrevista de l'any en el cal de Josep Parmigna. Moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi molt bé. Bon dia.