Entrevista a Guillermo Francés, portaveu C's - 13/1/2017

i metròpolis Barcelona. Aquesta és el que he fet més per la d'actualitat política amb el portaveu de Ciutadans de Sant Just, Guillermo Francesc, bon dia. Hola Carme, bon dia. Per parlar de diferents qüestions estem començant l'any 2017, per tant som just al principi, perquè d'alguna manera amb les festes nadalenques aquesta setmana en la que es comença a reactivar tot una mica, però bé, un any en què s'haurà d'aplicar el pressupost aprovat al desembre en què Ciutadans, igual que la partit demòcrata, heu votat finalment en contra d'aquest pressupost. Sí, nosaltres vam votar en contra, ja ho vam dir. No estem a favor d'aquest pressupost, sí que pot ser que hi hagi partides amb el tema social, que estem molt d'acord amb l'Ajuntament i creiem que s'ha de disseri, s'ha d'apullar i per això ens tindran, però que hi ha altres partides que fan que impossible tinguin que nosaltres apullem aquest pressupost. A més que tenim un altre tipus de model de ciutat i una altra forma de fer les coses i d'inversions. Si apostaríeu per un altre tipus d'inversions, per exemple, ho dic perquè justament a partir d'inversions creix aquest any. És a dir, a partir d'inversions que creix, però creiem que altres tipus de prioritats, és a dir, es parla que creixerà el tema de sobretot molta inversió, el que és a l'obra pública, al carrer, de moderació, de millores, però creiem que encara hi ha moltes altres coses, potser, des de l'ordre d'inversions i de necessitats, que creiem que són prioritàries sobretot pel tema de les entitats del municipi. Quins tipus d'inversions, per exemple, el trobeu a faltar? Creiem que, per exemple, el camp de futbol creiem que és algú que arriba a tard, que fa molt de temps que s'espera el tema de la bona... Però es començarà a fer, no? És a dir, però també és el tema de la bona aigua, que s'hauria d'oxigenar una mica pel tema del hockey, que no falta espai, i jo crec que és una mica amb aquest sentit on no estem d'acord amb el tema d'això. De fet, jo he reclamat, també, en el debat que es va fer el ple, de baixar d'impostos, que és un tema que fa referència, evidentment, d'uns ordenances, però com que tu et va enfons una mica junts. És que jo crec que, Carme, que això ja m'ha sentit dir-ho a un cop, jo crec que això d'impostos ordenances és un ple que hauria de ser amb conjunt. És a dir, creiem que les ordenances i el pressupost van lligats a la mà. És a dir, els ingressos d'ajuntament vindran, segurament, veuen que sí, tot per tant, de les ordenances fiscals, que és el que regula els ingressos de l'ajuntament. Llavors creiem que això ha anat amb conjunt, i s'ha d'estudiar amb conjunt per separar les ordenances i després el pressupost, el ple següent. I en aquest sentit, nosaltres ja ho vam dir a l'últim ple, que creiem que justament ja sempre ho diu la senyor Alcalde, la regidora de l'economia quima, sempre parlant de que tenim una fiscalitat moderada, jo sempre dic, jo crec que la fiscalitat no és moderada. És a dir, jo crec que es poden baixar una mica més els tipus impositius, perquè hi ha molts impostos que estan al tipus màxim, com pot ser els dels vehicles o la plus volva municipal, que és quan algun senyor del poble o un ciutadà es venen inimopla. Jo crec que això és tipus màxim, i jo crec que s'hauria d'intentar rebaixar la pressió fiscal, sobretot els ciutadans. I el que nosaltres vam proposar a l'últim ple, i vam dir que ho demanaríem, ho portaríem, és que jo crec que s'hauria de fer una auditoria i de revisar i veure exactament quines despeses són superflues i quines poden retallar, i no tant sempre carregar, diguéssim, el ciutadà. Una auditoria de les finances de l'Ajuntament? Sí, una auditoria de les finances de l'Ajuntament, però no tant quan de les finances, sinó veure exactament aquelles despeses que té l'Ajuntament, quines ens podem estalviar o com les podem reduir. Quines podem reduir i quines podem estalviar. Potser no seria una auditoria fer una consultoria, com ho vulgueu dir, amb aquest sentit, per revisar-ho i per veure on es pot rebaixar, que hi ha coses que es poden baixar i que no ens hem demanat compte. Per què? Per tant, des de Ciutadà, entenc que creieu que és massa alt, però suposo que hi ha algunes partides que són massa altes? Bueno, en aquest sentit no és que hi hagi partides massa altes o massa baixes, si no us ha dit que s'ha de revisar, sobretot el tema de les despeses, els contractes que tenim en terceres amb el tema del manteniment de la via de la neteja pública, de les escoles, jo crec que és aquest tipus de contractes, aquestes despeses, que és el que s'ha de revisar. Jo no et puc dir que la neteja que estem pagant en l'empresa, que neteja el municipi, sigui massa car, perquè ho hauríem de veure, és fer una comparativa sentant, per això volem fer una auditoria, per veure si hi ha altres opcions que puguin ser més barates. Per això no vull entrar a debat si aquesta partida és molt alta o aquesta és més baixa, perquè hi ha un increment en inversions, i es manté la partida social, que encara estem en un tema delicat, i jo crec que amb aquest sentit és bo, però per nosaltres també ho hem dit a l'últim ple, que és un pressupost que no governa per tota la ciutadania, és un pressupost en part de l'expressió sectori o discriminatori, que és un pressupost que no governa per tota la ciutadania, és un pressupost que no governa per tota la ciutadania, és un pressupost que no governa per tota la ciutadania, és un pressupost sectori o discriminatori, la molta l'agnac nacionalista, i amb aquest sentit jo crec que no governa per tothom. Nosaltres ja ho hem dit a un cop amb unes comissions informatives, que creiem que a Sant Josep tots ho sabem, també hi ha una part de població extranjera, que certament no és tan padronada, però que hi viu, i unes propostes que volíem fer, i per això també ho trobem a faltar una mica al pressupost, i en català, perquè creiem que són els dos idiomes oficials que tenim, i creiem que el municipi, com a llanta més trangès, crec que hauríem d'intentar fer-ho amb aquest sentit, per això és una proposta que nosaltres hem arribat a fer, però no ha sortit, també hem parlat una mica de rebaixar una partida que hi ha al Consorci de Nomenacions Inguístiques, i se'ns deia que, ostres, que si ciutadans anaven contra el català, ni molt menys, nosaltres som els primers que defencem el català del castellà, i nosaltres l'escola trilingua, i llavors també volíem incrementar una partida amb el tema de l'anglès, per intentar incentivar a les escoles, a l'institut, perquè creiem que és molt important el futur, i llavors, amb aquest sentit, ens trobem que és una mica discriminatori, sembla ser que si vol rebaixar una mica aquesta partida, sembla que ataquis el... i a més s'està de la meva partida de l'àmica, que són pocs diners que les destinen, però són diners que es podíem destinar per altra cosa, i amb aquest sentit, ara mateix. Justament, pel Consorcià de Normalització Linguística, si hi ha com comentes aquesta ciutadania estrangera, en principis positiu, que tinguin l'oportunitat de poder aprendre català també, al mateix en just, vull dir. No, això estic totalment d'acord, però jo no vaig amb aquest sentit, sinó vaig a la sentit que a molts cops no pararà ni el castellà, també. Llavors, jo crec que se les ha donat, evidentment, que s'ha donat aquests cursos de facilitat per ajudar-los, que penguin el català, els que vulguin aprendre, però també hi ha gent que no té temps per aprendre, o que li costa més, i jo crec que amb el castellà també s'ha d'ajudar en petites accions, com pot ser el budgetí. Una de les partides que s'inclou en aquest pressupost, perquè fa el tema social, és la de la posta pel lloguer social. Un primer pas, en aquest cas, per fer una promoció de lloguer social a més lloguer. Què em penseu, vosaltres? Això jo crec que no sé si ho saps, o va haver-hi el mes d'octubre, el novembre, no recordo bé la data, una junta de consellers, de promunse, l'ajuntament, i va haver-hi un debat una mica intens, sobretot d'intre de l'equip de govern, però penses que hi ha, perquè movem, aposta clarament també, una mica com Convergència i Ciutadans, amb aquest sentit, el lloguer social, i fins ara promunse el que ha estat fent, és lloguer de social, però de venta. I estem esperant una possible reunió dintre de promunse per l'equip directiu i l'ajuntament, perquè es vegin arribar una proposta de canvi, d'aquest sentit, de fer això que dius... De fet, en principi, després d'aquesta junta de consellers, és quan es va arribar aquest acord, de dir que el 2010 hi haurà una partida, que serà dedicada al tema del lloguer social. Exacte, hi ha una partida, de fet, amb aquest sentit, però crec que s'ha de desenvolupar, encara s'ha de veure com es desenvolupar, perquè no tenim dades amb aquest sentit, notícies, si tenim d'aquesta junta de promunse, però no sabem més, que apostem pel lloguer social, que creiem que ha de ser algo rotatori, accessible, sobretot per la gent jove, i per la gent gran que no tingui recursos. Abans hem parlat d'inversions, també comentava que potser hi havia massa inversió en temes d'aviat pública, aquest més de fet, o aquestes últimes setmanes ja estem veient diferents moviments en diferents punts de Sant Just, el tema d'obres... Sobretot de les bicis escoltes. També, i les fulles, que hi ha segons quines parts. En aquest tipus de millores, per això, creieu que s'han de fer? Creieu que no són tan necessàries? Hi ha millores que l'accessibilitat, sobretot el tema de mobilitat, que són necessàries i s'han de fer, però jo crec que potser ho hauríem de fer progressivament, perquè també tenim un tema molt delicat i molt sensible, que és com l'ateneu, com vés a veu, que necessita una remuneració i una reforma, i no hi ha diré suficients per fer-ho, i tampoc hi ha subvencions que venen de fora, que ens ajudin. En principi hi ha una part que sí que està provat que es faran, no? Hi ha una partida destinada pel Presupost Municipal, amb tres o quatre anys, els pròxims quatre anys, que és aquell pla d'inversions que ens van fer arribar, però amb aquelles que parties no s'arriba, és a dir, és millora i tal, però no s'arriba a fer tot el que has de fer. Llavors sí que és cert que la via pública s'ha de millorar i poca a poc es van fer cosetes, amb el tema de mobilitat, amb el tema de bicicleta, per tot això de la contaminació i el meu ambient, que és necessari salvar-ho, però jo potser que també hem de fer una mica d'equilibri amb aquest sentit, amb altres necessitats que pugui veure. D'altra banda, més enllà d'aquest Presupost, on hi vas aprovar el desembre, aquesta setmana a l'alcalde, explicava que hi ha radios projectes urbanístics amb viciosos per aquest mandat, d'una banda, el corredor vert, en relació amb una idea de obrir una nova entrada del Parc Natural de Collserola, a través d'aquest corredor que aniria des de la part baixa de Torra Blanca, fins al complex de la Bonaigua, que per tant treballaria al Polígon, i d'altra banda, la idea del creixement de Sant Just a través de la carretera real. No sé si des de Ciutadans, en el cas de Sant Just, en el cas d'aquestes projectes... Sí, hem parlat, Carme, hem parlat d'un comatat amb comissions. Sant Just només té una via per créixer, i és per la carretera real, perquè al cap amunt tenim un coixarola, i això és intocable, ja ho hem paralitzat amb el seu dia, la construcció que volíem fer, i només tenim una forma de poder créixer, i recoloca també aquell projecte a la baixa de Sant Just, que es va paralitzar i es va evitar, i llavors els convenis, els acords que es va arribar també, es va reposicionar amb tot el tema de la carretera real, des dels dies 5, des d'on està el consell comarcal, fins a Torra Blanca, fins a l'esclat. Jo crec que amb ajoïs són els jocs on podem créixer, i jo crec que hem de créixer, és a dir, crec que al municipi hi ha una demanda. Tenim la sort de... Tindrem un projecte natural molt maco, de coixarola, i està al costat de Barcelona, llavors jo crec que això ho hem d'aprofitar, i de fer aquesta tirada. Jo sé que l'Ajuntament, i sempre ho han dit, és una mica reaccis amb el creixement, és a dir, volen mantenir el que és el poble, la vida de poble, i no volen que tingui això d'un creixement extensiu, llavors és a dir, ho treballen molt, molt a sobre ho treballen amb cuidado, intentant mantenir amb aquest sentit, que és un creixement molt... Sostingut. Sostingut, exacte. I ja està d'acord amb això, vosaltres. Sí, a veure, estem d'acord amb el sentit de, per un pot créixer, s'enjust, però el creixement, que a propresió s'aumenti, no ens preocupa, perquè nosaltres, a més, sempre ho diem, hi ha unes subvencions estatals, que si arribem als 20.000 habitants, incrementarem, és a dir, que anem amb 2.000.000 euros més, que arrabrem a l'Ajuntament, com, diguéssim, no és una subvenció ben vendita, sinó una refinicació, una entrada de diners, que tindrem més per poder fer coses. Sí, sí. Bé, doncs és un projecte, d'alguna manera, més a mig llar termini, i per tant, doncs tampoc no... Sí, perquè amb aquest projecte, que nosaltres també creiem que Majui és un pot creixer, però creiem que s'ha d'esarrullar, perquè Majui, s'està creixent, s'està edificant, però està separat del poble, és a dir, el que és a nivell comunicatiu de transport no és accessible, en aquest sentit. Jo crec que això és un problema que encara tenim. En transport públic, vols dir? Sí, en aquest sentit, transport públic, que arribi, mobilitat, o la gent que vulgui anar caminant al poble, que ha de creuar, diguéssim, tot el polígon, i a les dues del vespre, o una senyora gran, o... Doncs no ho farà. Per tant, d'aquests temes que hi ha en principi, aquest mandat s'hauria d'intentar anar resolent, una mica. Sí, jo crec que sí, i estic segur que ho farem, entre tots. En el debat del pressupost, en l'últim ple també, va sortir el tema de la revisió cadastral, que és una d'aquestes qüestions que, de tant en tant, més o menys cada any per l'època del pressupost, torna a sortir, era que l'any passat no va sortir, o almenys no el recordo tant, però sí que és un debat que va apareixent, de la revisió cadastral, la possibilitat de fer-se o no fer-se. Des del govern hi han deixat clar, doncs, que són rutons en no fer aquesta revisió, quin posicionament seran respecte a aquest tema? Bé, jo crec que hem passat també a existir, que ara en primer lloc... Aquest any va ser més fort, va ser més fort, que l'alcalde va arretar a l'oposició, a presentar una emoció, per fer una revisió, que fins i tot era una mica en perdó d'expressió amb aquest sentit de... Que no hi sortim, sí. Perquè l'únic forma que tenia l'Ajuntament d'Ingressar, i tindrà uns diries estables, perquè és el principal font d'ingressos, i que li ve de sent just allà, que està molt baix. Jo crec que encara es pot baixar una mica més. És a dir, potser no... no fer una revisió cadastral, amb aquest sentit, com deia l'alcalde, arretar-ho, fer una emoció, si no, anem a estudiar-ho, anem a mirar-ho, aquesta possibilitat, a veure si és viable. Perquè jo crec que en municipis comparats de l'entorn, sí que crec que estem una mica per sobre. Perquè ens hem de comparar en municipis de l'entorn, com potser esplugues, potser se'n faliu, conallats, és a dir, el que són rodalies nostres, i jo crec que amb aquest sentit estem una mica alabats. Jo crec que és un tema a tu cas, sobretot, ja sigui, mitjançant modificacions, que pugui fer baixar la cuota, i així, no m'hi sellen, li deixin pel compte bancari, i fer un 5%, poquetes coses que evitin, perquè sí que serà que hagués de ser congelat, perquè els dos últims anys va pujar. És a dir, són 10 euros, són 12... Bueno, però és que de poc a poc, són una mica la pica, i el ciutadà, 10 euros d'aquí, 10 euros d'allà, li van traient... Per tant, sí que creieu que caldria estudiar d'alguna manera, el fet de poder fer una revisió? Sí, amb aquest sentit, sí. No t'endràs, com deia, l'alcalde, portar-ho a ple, una emoció, perquè jo crec que va ser un moment de crispació, impulsiu, que jo crec que sí que s'hauria de fer, i amb la taula, i amb els tècnics, mirar d'això de realment aquesta preocupació que tenim tots des de l'oposició, i que creiem que sí que es pot fer. Per tant, no sé si és un tema que, des de Ciutadans, pertaneu portar-lo en el ple durant aquest any, encara no n'hem parlat. Bueno, ho volem portar, en fet, volem portar aquest ple, però no ens ha donat temps, perquè tornem a presentar la emoció sobre la revelació dels Cruz de Canavis, que es va presentar a l'últim ple municipal, sembla que hi havia un acord per trobar-lo endavant. La veu retirar, per això, no?, fins i tot abans de presentar-lo. La vam retirar, perquè l'acord que hi havia amb l'equip de govern, quan sentàvem justament al plenari, ens van dir, no, no, retirarà, perquè no tens el suport d'un despertit de l'equip de govern, i em vaig quedar una mica subtat, enfadat, perquè... De quin partit? De moment s'enjust. No teníem la provació, és a dir, i inclús ho vaig dir, senyors, hem fet una obsessió, jo crec que he parat amb... No he parat amb els tres partits d'equip de govern, però entenc que si el PSC marri a una proposta és perquè heu aconseguit amb el seu equip de govern. Va ser una mica de... Llavors, crec, nosaltres ho tornem a presentar en aquest ple, perquè creiem que és una necessària que s'ha de regular. Doncs en parlarem també. Estem al cas de renda d'aquest ple del mes de gener, i després, si surt el tema de la revisió d'això també, ja en tornarem a parlar també. Abans de marxa també recordar que la setmana que ve, el Río 19 es presenta oficialment el territori Especial Olímpics de Sant Just, que es farà el mes de maig, el dia 14 de maig, s'acollirà aquestes deveniments del bit nacional i també del projecte internacional que vol fomentar l'esport i el lliure com a via d'integració social de les persones en descapacitat intelectual, un esdeveniment molt important pel municipi. Sí, jo crec que és un acte important, que pot tenir un vol reboll, jo crec que de moment ja la presentació comptarem amb el senyor Puigdemont, el president de la Generalitat, jo crec que l'esport és una forma de transmitir molts valors, sobretot als joves, i les persones jo són una persona que també m'agrada fer molt l'esport, m'agrada, de fet, faig mal a tons, crec que amb l'esport és una forma de transmetre valors a la gent, d'acompanyarisme, de solitat, d'esforç, d'entrega, de sacrifici, i sobretot a aquesta gent que té aquests problemes intelectuals d'aquestes de funcions físiques i tal, jo crec que se'ls pot ajudar, se'ls ha d'integrar-se, que són un mes, que jo crec que és un acte molt maco i participatiu, jo crec que la gent es volcarà de fet tinc entès que hi ha bastants voluntaris a muntats. Exacte, que hem fet aquesta crida i de moment ja hi ha hagut l'esposa. Doncs també n'estarem parlant al llarg d'aquest any 2017 d'aquest Especial Olímpics, avui ho hem volgut comentar també, en aquesta presentació amb Guillermo Francés, portaveu de Ciutadans de Sant Just. Moltes gràcies. A tu Carme, bon dia. Que vagi bé, bon dia. I tots aquí quan passen dos minuts de dos, 4 de 12 el que fem és connectar amb l'Institut de Sant Just amb el posem-li veu que torna al segon trimestre de l'any. Bon dia, avui ens portem l'entrevista a Francesc Puig, home que va entrar a Chile l'any 63 i va sufrir la repressió de la dictadura de Pinochet. Astequem nosaltres per explicar-nos les seves bovents. L'entrevista li faran els alumnes de 3D, Lucía Hernández, Guillem Moreno i Jotjina Picard. Molt bé, Francesc. Per què vas anar a Chile? Perquè... es van demanar ajuda de capellanos, que vessin ajudar a allà a les búlises de Chile. Aquells anys era molt necessitava, llavors d'un grup de capellans aquí de Barcelona vam anar a treballar a Chile tal com ens vam indicar. Home, és una pregunta que la societat és una paraula molt ampla i la societat hi ha gent de tota mena. I hi va haver gent que va arreglar el cop d'estat de la majoria, especialment la gent rica, la gent que tenia interessos a defensar. Però la majoria, que són pobres i en aquells països encara més, la van rebre amb molta tristesa, amb molta por i amb molta engoixa perquè veien que els hi venien temps difícils. Què pensa sobre el suicidi d'Allende? Va valdre la pena el seu sacrifici? És difícil valorar si va valdre la pena o jo considero heroic. Perquè és un home que va aguantar fins a l'últim instant la pressió, les mentides, les calúmies, les falsetats i defensant sempre el seu programa per al qual ell havia compromès a molts milions d'achelents. Llavors ell aguanta ferm i en l'últim moment el veuràs liar les tropes a sobre que anaven a detenir i ell va preferir i a mi no em metgeu. Jo som cosa d'on la vida, la meva vida per la causa que és pobra de xile. Quan a temps vas estar a la presó com va ser aquella temporada allà dins? Va ser dur? Divertir de no va ser. Jo com va ser i com divertir de no. A veure, vaig estar entre tots els llocs, perquè em vaig explicar abans que vaig estar allà en molts llocs diferents on te vaig estar més temps a ser en el barco. Tot plegat va durar quasi dos mesos. Què més em preguntaves? Com va ser? Sí, sí, sí, va ser dur. Tu diràs. Hi ha estones que penses que et maten? Vaja, que estàs convençut que et van a matar. Hi ha estones que dius que aquesta ja no. Ja ha passat, esperem una mica més. Hi ha estones que tens molta fortalesa i he lluitat i val la pena haver lluitat per aquesta raó. Hi ha estones que t'enfonses i hi ha estones que tens una gran sensació dels millors moments de la meva vida de pau interior els he tingut a la presó. I els millors moments més difícils d'angoixa i de dolor els he tingut a la presó. Els dos extrems. Per què vas? Per què vas tenir el valor d'expresar els teus ideals polítics saber les conseqüències? Vams pensar en algun moment en posicionar-te a favor de vostre comitge? No vaig tenir valor. Normalment la gent no és... no som erolls, som gent normal. Quan arribes l'any 63 a Chile amb un objectiu que és anar a servir els més pobres i et poses a viure amb els més pobres, en variades molt humils comences a ajudar la gent i a ajudar-los amb el seu viure de cada dia. I això no és... no és d'eroi, que això és... és estimar, és ser company, és ser ciutadà i llavors això t'obliga a definir-te, a dir això sí, això no, i es va creant tot un perfil de persona que per estar al costat dels pobres et diuen que ets d'esquerres, et diuen que ets comunista, perquè la gent de dalt només saben posar etiquetes d'aquestes comunistes i no destingeixen que ajudar els pobres no és ser comunista, ajudar els pobres és... a part de que ser comunista tampoc és cap del dicte, però bueno, però ho era. Però és... és simplement ajudar, ajudar i fer el que... i llavors això durant 10 anys arriba al moment del Pinochet no t'has de definir, t'has definit durant 10 anys t'has estat definint cada dia. Què és el millor i el pitjor que ha viscut durant la dictadura de Pinochet? Durant la dictadura de Pinochet no millor la solidaritat entre els presos. El temps que vaig estar a la presó, les presons, perquè ja veu vaig estar que em van canviar per 4 llocs si no m'ho recordo ja. Allò que vaig estar més temps va ser el barco. I allà per exemple la solidaritat entre els presos.