Entrevista a Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau - 17/1/2017

El grup nostre d'on organitza per aquest dia 70 allà sobre pobresa que es farà a l'equipament de les escoles. La jornada comptarà amb la participació de Marce Soler, treballadora social i voluntària de Càritas i el Cap d'Holiberes, economista i activista per la justícia social i la pau que farà una introducció sobre la pobresa al món. I ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Molt, molt bon dia. Justament ahir sentíem una dada que d'aquestes que t'han entès es publicen i que és llavors potser quan els fem cas, però una dada impactant és que 8 persones acumulen la mateixa pobresa, el riquesa, perdó, cada meitat de la població mundial, que serien 3.600 milions de persones. No sé si és una dada que més o menys cada any va variant, però que no canvia del tot. No sé si la sensació és que això em pitjora cada any. Aquesta és una dada a mi de menys escandalosa i inacceptable. Aquestes 8 persones que acumulen aquesta mesura del món només sobretem una celebració. Són els perfectes lladres que busquen de l'oblidad de la terra, els diners, el detiment de tots els altres i social de dir que encara que siguin persones molt importants i molt presentades. I atenció, persones a les quals l'altre primer entén comparant els seus negocis i participant a les seves activitats. Sí, sí, exacte, perquè en nom que sentíem, justament tots entenim alguna cosa o altra, potser, no? A qui sàpiguen? Si no ens agraden aquest tipus de gent, no ens enriquim cada vegada. Això és una cosa que hauríem de començar mirant. Sí, evidentment cada vegada, amb això que ha sonat la crisi, s'han anat separant més els més rics dels més fodes i hem arribat a aquesta sensació extremat. Em penso que això donarà una bona gestió, que es diu Oxfamín Targon, i que ens permet donar-nos compte de com aquesta economia funciona molt amablement. que, malament, és inacceptable que 8 persones acumulin la mateixa riquesa que 1.600 milions és completament acceptable. Vol dir que el sistema capitalista és un desastre, que és allò que hem de creure, perquè així no podrà anar rica mai a la poresa. Aquestes dades les anem sentint, també aquesta idea que el sistema no acaba de funcionar fa uns quants anys, que hi ha algunes dades que ho demostren, però a curt termini no sembla que hi hagi un canvi. No, i això és absolut, perquè el sistema dominador, el que és pitjor, la gent que veu el canvi són els ciutadans. I els ciutadans estan 100% confosos per la mala informació, per la manipulació que deriva dels mitjans de comunicació, que, amb certament, és una propietat directa o indirectament d'aquells mateixos que tenen la riquesa, per tant, aquests són tot el possible, perquè no ens ho enten darrere, per què ens hi cerrirem, fixem-nos, però sempre que avui en dia, les televisions ens ofereixen futbol. Els 7 dies de la setmana, perquè no pensem absolutament en res. I si no ens lugeixen futbols, ho faixen real, i això ho senten teries veritables, que són del tot inacceptable, sí, és clar. Aleshores, una població que està completament confosa no és capaç de pressionar ni les autoritats ni les empreses, perquè canvia la seva institució. Crec que el que cal aquí és, sobretot, un desvellament, una implicació als mitjans de comunicació, i també, naturalment, una reformació important de l'educació, perquè els valors de solidaritat i justícia siguin prevalents davant dels altres valors del consum i d'aquestes plàstiques. Clar, de vegades és fàcil dir que és només criticar els governs quan sentim aquestes situacions, però suposo que, en realitat, tots podem fer-hi alguna cosa. I tant, i tant, i tant, tots podem entrar al nostre, mira, culpa, són, de vegades, els consumidors compulsius, col·lorem en empreses que són impresentables, detenirem el medi ambient quan podríem cuidar-lo, perquè les fundacions caminant enllaven molt de necessitat, participem en victòries inacceptables, votem a governs que, després d'un instant, que la frontera en els que venen d'afora i prometen que milers de persones morin a la Mediterrània, tot això van de revisar, de veure qui és la societat social de la societat política, dia a dia. Ara dèiem aquesta dada que era de la població mundial, però també, si mirem a casa nostra, en la que la dada de població en risc de pobresa i exclusió social vorèixer el 20%. És una dada de 5 persones. Certament, aquesta situació ha empitjorat en els darrers anys, i encara que ara ho vingui a fer, i aquesta gran mentida que els diu el govern espanyol, de què hem sortit de la crisi, no és veritat, la por és augmenta, els condicions laborals són cada vegada pitjor, i el que hem de fer és fer una mica el número de turats, vol dir que hi ha molts més contactes de tipus precari, amb sols de visària, que no permet que la gent visqui abans el que es moria de fam era aquell que no tenia feina, però ara també comencen a obrir de fam aquells que tenen feina, i evidentment això s'ha de canviar i s'ha de canviar de manera radical. A casa nostra també la situació és inexplicable. El govern no complessa les seves obligacions, el govern ens dirà que no té diners, parlo sobretot del govern espanyol, no té diners en bona mesura, és perquè no ha ordenat els impostos, i sobretot sobretot perquè és una norma fàlfiscal, una norma fàlfiscal que, entre altres raons, fan aquestes empreses, les ganes que l'obrerem, i han sempre d'agradar d'elles, és a dir, que hem de tenir una altra part de la funcionalitat. Això de vegades és el que més costa d'assumir, segurament, és més fàcil dir el que dèiem, de buscar culpables i no mirar-se tant a un mateix. No sé si la sensació és que la consciència per això, s'han empitjorat aquesta situació, sí que hi ha més consciència social. Afortunadament, si alguna cosa ha pogut progressar amb aquesta crisi, és la consciència social, perquè la gent s'ha començat a demanar d'on venen aquests mal de camps que et fan patint, qui els hauria de resoldre, i com que es creuen, ho fan totes les vegades, a partir d'aquí, hem de començar a analitzar el funcionament de les estructures socials polítiques, tot el nostre actuació davant d'aquestes estructures, i d'aquí la manera en què hem de pressionar, perquè les coses vegin canviant. Però, repeteixo, el més important és pressa de consciència, voluntat d'actuar, i també una cosa que darrere hem de posar malament, és la por, perdre la por, perdre la por per la feina, per la por per els estalvis, per la por moltes coses, perquè si no la gent amb aquesta por es queda tancada de casa, i no farà res. És el que hem anat sentint a veure durant aquests anys de crisi, d'alguna manera. Sí, sí, clar. Vull posar la por sobre, perquè aquesta teoria tan lenta de les altres primers, o de nosaltres, si les primers es prejudiquen, doncs que es prejudiquin, i no és veritat, aquest polemet d'estatsors no tenen cap dret, per exemple, el que vam fer dels últims anys de crisi i deixar de cooperar amb el tercer món, quan estan en les condicions molt pitjor que les altres, ni tenir cap dret de deixar de cooperar amb la gent de casa nostra, quan hi ha uns pocs risc com el de l'Orequesa, quan s'ha de repartir, de vegades diuen que jo estic molt malament, sí, és que tu no has de repartir, però has de pressionar a vegades el que està del teu, perquè d'aquesta manera s'hauria d'anar fent. Clar. És optimista? De cara que els propers anys això pugui canviar, pugui millorar? És optimista, penso que les coses han de canviar, però, evidentment, només canviaran, si tots hi posem una mica la cullerada i treballem a fons. Té una impressió que hi ha un element que és un pèl extern, si volem, però que també ens farà canviar molt, que és el deteriorament constant del planeta. El dia que no ens quedi, ni un litre d'edat ni un bril de petroli, ni un litre d'edat ni un litre d'edat. El dia que el mosfer sigui completament respirable, aquell dia que ho ens anem a pensar si volia la pena de venir, que s'hagin de consumar-ho. Però la intel·ligent per nosaltres seria fer-ho molt abans, perquè això arribés, perquè això és el problema de marges forçades i encara que vén a travessar aquestes dades brillants de Nadal, en comú que els incitins el consum, el consum, el consum i el consum, i això no pot ser i això és millor. És veritat que aquesta societat de consum, encara que hi hagi hagut crisi, no ha canviat gaire. Potser sí que hem sentit que hi ha hagut a baixar una mica, però la tendència a comprar encara que siguin menors mesura, no canvia, no? No canvia, perquè els mitjans inciten el consum, s'inventen solemnes, fes ties, o sigui, estic indignat, perquè t'inventi, ja ho fan per ells, que hi ha una blac frida i que no és altra cosa. Una copia absurda i bordador que fan els tants units, perquè la gent encara comprim més, encara destrueixi més, i després d'uns alguns. Però alguns comerciants s'hi apunten i els diaris en fan publicitat, i són unxellats, respecte d'aquests ciutadans acceptables. Hem de començar a tenir consciència pròpia, a revelar-los i que els dit abans de desobeir, si no, no farem res. Per tant, d'alguna manera, així, amb gestos cotidians d'aquests del dia a dia, per avançar en aquesta línia, seria justament replantejar-se àvids, segurament, cadascú. Jo penso que nosaltres anem a votar un cop cada quatre anys, però anem a votar cada dia quan entrem a la botiga i comprem segons quina botiga. La primera cosa que em demanes en quines botigues comprem, en segon lloc quina mena de botigues comprem, en tercer lloc com estan fabricats aquests productes, en qualsevol lloc quines conseqüències envien dels tenen. Algú em dirà que això és difícil de saber. Jo, per exemple, puc recomanar una revista que es diu Opcions per internet, en què tothom pot mirar el dia que compro un telemèstic, quin és aquell que té la revista una de més llarga i el que té una de més curtsa, o el dia que compro un teixit de roba, quin estàs fabricat amb nens esclaus infantils en el tercer món i quin no estàs fabricat. Jo els heu sorprès d'aquí un dia que les comprem, doncs ho fem amb un cert criteri i amb això també globarem a canviar les coses. Per tant, doncs aquests petits passos que possiblement siguin més grans del que imaginem, de primeres? I aquests petits passos que s'obre de molta gent n'acaben de fer un nom molt gran per part de tots. Això van venir al present. D'alguna manera, quan parlem d'aquestes qüestions de nivell general, sí que una mirada global també vulguis o no inclou, doncs, les polítiques generals, justament aquesta setmana, serà investit com a president dels Estats Units d'en el tram, suposo que això, en tot el que estem comentant, no ajuda gaire les polítiques justament que vol impulsar aquest nou president. No ho dic. No. No, perquè m'agraden. Però per dues raons. Primer, perquè l'elecció d'en tram, encara que és un desastre, no fer d'altra cosa que reflectir que una part de la població nord-americana està en contra d'allò que es diu l'establiment del domini dels bancs, els avis multilacionals, d'aquestes coses que estava perfectament representant pel senyor Apinto. No en recordo. Doncs hi ha seeves. El projecte des d'aquí amb els principis de corrupció lengthat infrastructure. Aquesta frase la va pronunciar l'any 1936, un senyor que seria Franklin Roosevelt, i que era el president d'estats Units en aquell moment, i que es donava al compte de les seves poques capacitats d'opreció. Una mica de nens en comptes les dues coses que dic, doncs mentre inclinis a menys la victòria entra. Clar. Per tant, exacte. De fet, segurament és una mica també el que anàvem abans, que és més fàcil centrar la crítica cap a un sol cantor, no? I no mirar-se tant el que tenim més a la vora. I per què fa... No, demà, demà. Dic pel que fa als governs que tenim més propers, no? El govern, de la Generalitat, el govern espanyol. Quina és la sensació... Bé, jo penso que caldria distingir una mica. El govern espanyol un desastre entre els assajistes de fa cinc anys. Una cosa inacceptable, invadible, que passa com a laboral de vent, on si una part de la població permet adonar les actuacions de la vida política, i amb dues eleccions reiterades que valdrà en un vot majoritari, segurament no a Catalunya, però si a fora, en el Govern de la Partit Popular, és una cosa completament acceptable, completament desastre, completament corrupta, de tot el que vulguem. En el Govern català, el petit seria una mica, perquè hi ha polítiques que són una mica més dretes, polítiques que són una mica més escars. Ara veurem una mica com el tema del pressupost, això per exemple, en unes dimensions socials molt més fortes, fanig que fiquen participant en una plataforma per tal que s'atorgui de renda mínima garantida en aquells que no tenen cap ingrés o que tenen ingressos molt baixos, i s'ha de reconèixer que, en els últims anys, com pergiència, vull cotejar tant com ha pogut aquest tipus de resolució que per altra banda, atenció, està acceptada ja en el Parlament de Catalunya des de l'Estatut per tirar endavant una lluita contra la pobresa. Per tant, penso que hi ha actuacions que són de caràcter poc social. És veritat que en els recents, potser he de votar la crisi, el govern, sobretot aquest govern, que fa un any, ha intentat donar un grau en una mica més social la situació, i s'ha de bastant desfixitar en pla que no vas al Govern de Madrid. Bé, una mica el que deien de parorama global, tot i que el que deien, que en realitat també, possiblement per intentar combatre aquesta situació, de vegades podem fer-hi coses que descupa el seu compte, també. Sí, tots hi hem de fer, hi hem de ser conscients que les podem fer. Començant per tancar el col·lovisió, perquè no me n'avaiti la finca, però és un buix i de clarament, perquè el que fas és invasualitzar la gent de manera permanent. Doncs és un consell que dona Arcadi Oliveres en relació amb aquesta manera d'entendre el món. Alguna altra d'aquestes petites coses que puguessin fer per canviar coses a nivell general, i que siguin accions cotidianes? Bé, formalment, no dues. Aquesta que he dit el col·lovisió és la més important, que els que tenim més a la basc, i l'altra que també té més a la basc, i l'altra que també és un moment que està molt damunt de la daula, és que com a setra d'anys parlem consciència, que el món és de tothom, absolutament de tothom, que la cosa de drets humans diu que tothom es reclamarà lliurement els preus que vol, i que Europa no té cap dret a posar d'allò. Va fer la gent morir ufagada a la Mediterrània, morir ufagada a les llocs del Sàhara, morir amb males condicions com estrenar atencats, ser-hi automòlgia, agressi o movent, i que nosaltres com a ciutadans hem de fer els perfils menúders com per sobre de la comunitat, sempre anar a un i avall, per allò del planeta, que nosaltres, des de la ciutadania, és el cel, hem anat sempre a un i avall, per explicar el que ha de fer, és canviar la bandolla, i permetre que vinguin els que volguin, els que necessitin, i es veuen els que més no volguessin, amb els que es veuen, com varm si nosaltres no volguessin. Doncs aquest dissabte, com dèiem, el Cadiu Lliberes participa d'aquest tallet que organitza la nostra dona, de fet, un tallet que tindran com d'aquestes dades que hem comentat, es farà dissabte el matí a les escoles i comptaran les intervencions de Cadiu Lliberes, amb qui hem pogut parlar aquest matí, també en Mercè Soler, treballadora social i voluntària de Càritas, tot plegat a partit de dos quarta-deu del matí. Es preu que acabi cap a d'una. Moltes gràcies. Avui hem pogut parlar amb el Cadiu Lliberes. Moltes gràcies. No re, el contrari. Nosaltres fons entrevista, i esperem que vagi de la segona d'aquesta. Esperem que sí. No calgui, no et digui. A vegades no em teniu. Molt bé. Perfecte, que vagi molt bé. I fins aviat, bon dia. Adéu, fins aviat, bon dia. Just a la fusta. Senjús en directe. En punt dos quarts de 12 de seguida el que fem és fer tertúlia amb en Jaume Campreciós i en Pep Quintana. Des del camp de Senjús posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i d'entràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic a costa del nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accentuar. Cap Senjús a Vinguda Industria, sense nom. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu nés un, el seu general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'àlvidre. Canviar àvids és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. www.formatiucomercal.com Estimat diari. Avui hem fet el programa 1.700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern. I després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, el senyor. Ets de ser fort, ets de ser fort. Fort com aquesta màquina d'escriure olivètic que t'aladran el cervell, jo de un meu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama a ràdio d'Esvern. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Ara passen 4 minuts de 2, quarts de 12. És moment de saludar en Jaume Caprecios i en Pep Quintana. Què tal, molt bon dia. Bon dia, que anem tard. Una mica tard, exacte. Per fer tertúlia, a més amb el Jaume, també hi havia bon any, perquè els uvients no l'havien sentit, encara. Parla pels uvients, Jaume, aquest 100... Bon any. 2017. Exacte. No, no, i ens avisa la setmana passada. Tant de pròxims mèdiques, i esperem que estigui ben trempat i que pugui venir a la setmana. Exacte. Heu notat el fred, o què? O té un ideó avui, eh, no? No, només que fred l'aire. Perquè, si fa una mica d'aire... És la sensació. La sensació. Jo ara que vinc d'on està, 10 dies, un setmana sense veure el sol... Que no és hora, que no ets lleida. No, no, jo es parlaria de setmanes. Ja, però això, però la millor et fixa és només 10 dies. No. Veure aquests sols és una meravella, el fred no ho notes. Clar. Enganya el sol, exacte. El sol enganya molt. Eres per Europa? Sí. Com aquí també és a Europa, no ens enganyem. No, fora d'aquí. I aquella frase que deia, ha ficat en pizza amb espírit. No, sí. No, estava a París. Ah, molt bé. Un temps fatal, plovent cada dia. Sí, sí. Núvol... Vaja. No, no és gens a quedar-la de sortir passejar. No ha estat trista, llavors, no? Sí, t'hi estem, en una cosa, que és la seguretat. Que quan vas a visitar qualsevol museu o qualsevol cosa, et toca fer un esqüaç, plovent, on sigui, al carrer. I amb el carnet a la boca. No, això no. Però sí, que pots entrar i esperar-te en un vestiu per entrar després, no. Perquè hi ha un control de seguretat. Fora. A banda del vestiu. A banda del vestiu, a qualsevol museu, a qualsevol visita que vagis, és una hora de sota la puja, en paraigues...