Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Dolors Cardona, de Justícia i Pau - 17/01/2017
Taller sobre pobresa aquest cap de setmana a Sant Just
3 minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia. Aquesta és el que he fet més per parlar del taller que es farà aquest dissabte, l'equipament de les escoles sobre pobresa. Avui hem parlat justament amb una de les persones que hi participarà, l'Arcadi Oliveires, però ara volem parlar també de què és el que es farà, en concret, més enllà de la introducció que farà l'Arcadi Oliveires i també Mercès Olé, treballadora social i voluntària de càrites. Per això tenim aquí a la ràdio Dolors Cardona, la grup nostra dona, molt bon dia. Per parlar una mica d'aquesta proposta que heu plantejat per aquest dissabte. Què és el que fareu, Dolors? Mira, la idea és parlar de la pobresa, és un concepte que tothom més o menys el tenim assimilat. Veure d'on ve aquesta pobresa actual, la que vivim ara, també a través dels diaris ho hem seguit i hem anat fent tot el procés aquest. Però en canvi, sí que tot l'any passat, mentre preparàvem aquest tema i ens el anàvem treballant des del grup de nostra dona, ens anàvem veient que hi ha diferents tipus de pobresa, la pobresa econòmica en què l'Arcadi Oliveires vindrà cinc minuts a introduïnsa en quin moment ens trobem en aquesta pobresa econòmica. Però després, sobre el paper que fa la Mercès, com a presidenta de càrites, el vaig d'obregar, ens situarà amb realitats actuals. Partim de la convocatòria que tenim per fer aquest taller, li hem posat com una frase que va dir en Gandhi, que diu, siguis el canvi que vols veure al món. És a dir, tot treballant l'any passat aquest concepte de la pobresa, ens vam arribar a plantejar que estem en un moment amb la globalització totalment diferent i que realment com a persones hem de ser capaços de fer aquells canvis en què la pobresa no sigui sols l'econòmica, sinó que la pobresa, com a persones, s'apiguem sortint-se. Catalunya es caracteritza per un país en què la voluntariat funciona magníficament bé. Fem qualsevol crida i la gent respon molt. Ara bé, cal anar treballant aquest fons de les nostres pròpies persones, per això el taller en el fons té aquesta cosa de dir, anem a parlar de la pobresa, quina pobresa, i de quina pobresa volem parlar, que seria una mica... I quin és el compromís que cal fer, perquè no volem que quedi com un taller, de dir, ja s'ha acabat. Clar, sí que permetien anar més enllà, no? Exacte. Vull dir, en el lloc on estem cadascú, recuperar coses que amb un altre ritme de vida que tenien les persones eren solidàries, però de coses petites, per exemple, aquella veïna, aquella persona gran, aquella cosa, no?, que el compromís és més planer per poder-lo fer, i a la fi porta realment a donar dignitat a aquelles persones que ens necessiten en un moment determinat. De fet, abans, quan parlàvem de Mercat i Llibera, justament també una mica preguntàvem en aquesta línia, perquè de vegades és fàcil donar-se que hi ha desigualtats al món i pensar que algú hauria de reglar, però nosaltres ens costa més fer passos o accions cotidianes per canviar coses. Mira, ara tens l'exemple que tenim amb la migració, no? Vull dir, hem estat veient aquests dies el fred que estan passant i tot això i penses, què puc fer? Què puc fer? Bé, doncs, mira, hi ha, per el que sigui, no sé si és el dia 11 de febrer, hi ha un grup de cantants que s'han ajuntat... Sí, un concert, és veritat. Exacte, casa nostre és casa vostra, s'han just mateix. Vull dir, també, la fira que hi ha hagut. Vull dir, aquestes coses és el que ens ajuda a estar alerta d'aquesta pobreza o d'aquestes necessitats solidaris que ens queden una mica lluny i el nostre paper és fer aquest paper de participari. Però després tenim aquella pobreza, que no és pobreza ben bé, és com aquella persona gran, per exemple, et posem l'exemple, una persona gran, està a casa, està sola i no sé, aquella cosa del bon dia, necessites alguna cosa? Et puc ajudar amb alguna cosa? Una persona no pot disposar d'uns diners per tenir una sèrie de comoditats, però en canvi, vol viure encara, dignament, a casa seva, però si té una mica d'ajuda, som sensibles, podem ajudar que aquestes mancances no es notin. Una mica va per qui va, per veure el gros, per veure el petit, també. De fet, justament, home, compteu amb dos convidats de luxe, no? Molt. Vull dir, vam pensar amb l'Arcadi i et dic no per fer la conferència, perquè no pretenem fer una conferència, simplement que la gent se situi, la gent que ens vingui a participar en el taller, pugui situar-se. Situar-se, què parlarem d'això? L'Arcadi farà un resum i ens quedarem situats. Cap on va aquest món? Aquest món que cada vegada la franja dels rics és, els rics són menys i els pobres són molts. I què està passant? Com podem actuar? I en canvi, la Mercè ens ha situat, aquesta necessitat del Baix Jovergat, el Baix Jovergat és una de les comarques que també ha notat molt aquesta crisi. I quines necessitats es presenten? Clar. De vegades també diem que s'enjust és com una mica diferent, però tot i això no ens entén bé de que hi ha gent que també pateix, que a casa mateixa, s'enjust mateix. S'enjust mateix? Mira, personalment, estic a càrites, amb un paper molt concret i petitó, però les persones que coordinen aquest tema, que hi ha la Núria Quiment i hi ha tota una sèrie de gent, el moment és... i serveis socials de l'Ajuntament s'està fent una tasca molt maca, perquè sí que quan hi ha delicades amb la manera de tractar el tema, les persones van a aquests llocs i demanen ajuda. I n'hi ha, s'enjust, hi ha gent que necessita. Després també veus aquell tipus de persones que hi aniran quan realment ja no puguin, com a família, com a límit, no? Exacte, a la millor la família, els avis estan ajudant i els joves estan una mica més apurats, però tots fan pinya i quan ja no puguin, realment, aniran davant és quan potser aniran en aquesta... serveis socials a demanar una ajuda sigui la que sigui, no? Mm-hm, esclar. Per tant, una mica la idea de la gent que pugui venir a aquest dissabte és la gent que tingui aquesta sensibilitat. En realitat, encara que no hagi participat mai cap activitat de la nostra dona, no hi ha problema, no? No, no, no, és oberta. A més, nosaltres necessitem sentir persones des de diferents angles que vegin aquesta... aquesta necessitat, és molt oberta. I el que apreté, sobretot, quan diem la nostra dona, nosaltres també treballem el tema de la dona dins del món de l'església, l'ho marginades que estem, no? I per això estem en aquesta institució intentant fer la nostra feina concreta de ser reconegudes. Però sí que realment aquesta pobreza ataca molt a la dona. Ens torna... Els avanços tecnològics i la tècnica, que els avanços són molt importants, però ens tornen a reconegar nosaltres. Llavors, una miqueta, no serà el taller que parlarà de la dona, però sí que segurament hi haurà alguna cosa d'aquestes que sortirà, perquè són una de les més prejudicades. Exacte. Sí, és veritat que això també surt en diferents dades que ho demostren, no? Demostren. Llavors, estàu veure tothom, evidentment. Nosaltres som cristianes i la crida ja ens va venir. La crida ja ens va venir del bisbe de Roma, el bisbe francès, que ens està motivant, està alerta i està sensible. Per això no volem que el taller acabi amb una trobada. I de bons propòsits i d'això, sinó que nosaltres segurament de tota aquesta experiència que ens aporti la gent del poble, que vinguin, entraurem unes conclusions per anar-ho treballant. Tenim una base del Cristià, doncs ha d'estar alerta més que ningú, perquè les nostres creences passen, per estar alerta de cara al germà, o a la germana, o a la persona que tens propera, l'experiència que ens vingui de fora segur que ens enriqueix molt a nosaltres. Per tant, doncs, venir mala gent, que s'apunti per participar. I com s'ha de fer? S'ha de apuntar a algun lloc? Es ve directament? Com s'ha de fer? Es va directament, comença a dos quarts de deu i acabarà a l'una. Llavors, un quart d'hora abans, nosaltres hi serem des de les 9, preparant una mica la cosa, però res, 5 minuts abans per apuntar-se, es donarà una carpeta en què hi ha dues preguntes bàsiques que treballarem a l'hora del taller. Una és de quina pobresa parlem, i com ha de canviar jo davant d'aquesta realitat? Són les dues preguntes bàsiques. Llavors, això donarem una carpeta, dintre hi haurà aquest full, no pretenem donar classes a ningú, perquè, evidentment, no. Són coses que tothom n'han sentit a parlar, tindrem una cartolina, cada grup tindrà una cartolina al mig, apuntarem conclusions i, a partir d'aquí, farem una aposta comú i a l'una acabarem, amb el compromís que sigui. Per tant, doncs exacte, amb conclusions, segurament, o amb diferents reflexions i més, que permetin intentar millorar d'alguna manera, o millorar directament, encara que sigui una petita escala, tot no, evidentment, però una petita part, que és com es comencen a fer les coses. Mira, hi ha una realitat. Està obera tothom, però ojalà ens vinguis gent jove, perquè a vosaltres, d'alguna manera, perquè ja heu pujat en unes altres dinàmiques, vosaltres, d'alguna manera, moltes coses d'aquestes ens doneu lliçons, perquè de la manera que ens esteu ajudant a entendre com recuperar coses. És a dir, nosaltres veníem per l'edat que tinc jo, de moments difícils, i recuperàvem molt. El món del diner fàcil que tenim a la mà, ens ajuda a portar una vida més deshaugada i més... El diner arriba a tot. En canvi, vosaltres teniu moltes coses ja començades, que heu fet el procés al revés, de que segurament ens ensenyareu coses i serà un punt de trobada, no? Exactament. De com recuperar coses, no cal tant diner, de com no sé l'encíclic aquesta de l'audat o és del Sant Pàra, ens diu que la Terra ens dona coses, per tant, no ha d'haver-hi pobres. Ens ho hem de repartir. En principi, amb els recursos actuals que hi ha, se suposa que tothom podria viure dignament, no? Exacte, i vosaltres aquesta idea, jo no sé si l'heu sentit o no, però inconscientment, no sé, voleu... Potser l'hem sentit molt, i llavors la tenim més al cap. Exacte, voleu entrar en un pis, doncs ja recupereu el millor mòple d'algú que l'ofereix per 50... No sé, aquesta dinàmica és fabulosa. La veritat és que és una cosa que nosaltres la tenim més adquirida, que no n'ells conscients, segurament. I tant, que feu coses magnífiques, ja. Doncs exacte, segurament, l'intercambi de punts de vista, nois de generacions, també serà enriquidor aquest dissabte, en aquesta proposta de nostra dona, com deien, un taller sobre la pobreza que es farà aquí sent just. Avui anem-ho parlant amb la Dolors Cardona, moltes gràcies, Dolors, que vagi molt bé, i fins aviat, bon dia. Gràcies.