Entrevista a Jordi Lara, escriptor, periodista i músic - 19/1/2017

9 minuts i les 12 del migdia que estarà parlant de com deien l'acte que es farà aquesta tarda a aquest llibre té. L'escriptor Jordi Lara presentarà el seu llibre en mística Conilla, el seu primer llibre de contes llargs, en un acte que es farà dos quarts d'avui del vespre, a la llibreria del Carreba una vista que comptarà amb l'autor i també amb Miquel Adam, d'Editions 1964. Ara el tenim a l'altre cantor del telèfon, molt bon dia Jordi. Per parlar una mica de fer un petit avançament del que també tindrem aquesta tarda. És un llibre format per 6 relats, no? Són 6 relats, en diem relats, perquè no són contes curts, sinó que són més aviat això, una mica llargs. I com a relats, diguem-ne que tot i que hem d'enamorar-se als personatges, de conèixer els afons i d'esplegar també una certa aventura, una certa drama, un argument, una miqueta més extens i amb la idea que sigui una mica més apassionant que no pas, l'anècdota de vegades més concreta que pot capturar un contes curts. Tot i això no tenen relació, per això entre sí, aquests 6 relats? No, no. Si cadascú té els seus personatges, les seves trames i els seus temes. Exactament, sí, sí, una mica la idea era... De fet, tots són molt fragmentaris, totes les persones són molt polièdriques, tenen moltes cares, no? I d'alguna manera jo el que volia era explorar diferents temes que m'interessen a partir del literatura. Hi ha alguns que parlen, per exemple, més de la feina artística del fet d'aquesta manera de combat, que és la creació artística, i altres que parlen més del que és l'enyorament del paradís de la hispantesa, d'alguna manera, altres que parlen del que és aquesta cosa tan perversa del fet sagrant, de l'hora saludable, del sagrant, de la maduresa, l'altra que parla de l'amor... Són temes diversos, són els temes fonamentals que sempre... Exacte, no t'anava a dir, són els temes universals, tots els que ens estàs comentant, d'alguna manera. Exactament, sí, teníem un clar que no volia fer un llibre que parléssim tot el treball del mateix, sinó parlar de diferents coses, perquè només que l'actor pugui anar retrovant, anar-se a retrobar en parts d'ells mateixos, no en diferents relats. Exacte, a més són 6, és com el que deies al principi, que no és un llibre de contes que vagis devorant, sinó que en principi pots anar saburint, d'alguna manera. Sí, són com novel·letes. La idea és que tu et puguis llegir una novel·la de 50 pàgines, és una novel·la breu, però que ja tinguis temps de ficar-te una mica dins d'aquell món i de enamorar-te dels personatges. I llavors, això sí, segurament has de deixar reposar una miqueta després de l'endemona, abans de continuar amb l'altra, perquè no té una relació directa. Tenies clar que volies fer-ho d'aquesta manera, que tenies ganes d'explicar aquest tipus d'històries, tu has anat trobant, tenies algun tema que vols tractar més que algun altre? No, una miqueta per escriure s'ha de viure. Llavors, a mesura que vas més que en experiències noves, les vas anotant en algun lloc, de vegades anotant físicament, amb una llibreta, on siguis, i de vegades et queden impreses a la memòria. I això va fent com una mera, com de caldo, de brou, que després d'arribar a un punt que et sents com prenyat, com embarassat, diguem-ne, això ho has de triure, d'alguna manera. Era desliurar-ho. I llavors, quan ve el part creatiu, que és la escritura extintament, amb la idea de crear una cosa que pugui compartir-ho a altres persones. Aquesta és la màgia de literatura, sobretot no el fet de poder compartir coses que portes dins amb els altres i fer-ho d'una manera que sigui a mena, que sigui emocionant, que sigui reflexiva, però que també sigui divertida. El mística con ella va sortir ara fa un parell de mesos, en novembre. Has rebut unes quantes bones crítiques. No sé quin cas els fas a les crítiques, si els que les va buscant i es les creu molts. Com ho vius? Els crítiques, si són bones, no estan molt bé. Si no són tan bones, també estan bé, perquè t'obriguen a preguntar-te sobre si allò que diu el crític, allò que no el graven el crític, és cert o no és cert. Per una banda, hi ha la llibertat que no tant té, que li gravi una cosa més que una altra. És una cosa que és així i s'ha de respectar. I per l'altra, hi ha una manera de consciència personal que ja saps tot el que està bé. A vegades no t'ho han de dir. A vegades no cal que t'ho diguin, ja saps allà on potser podries haver finat més o no. Jo crec que les crítiques són bones sempre, en aquest sentit, de conèixer els vectors, que són molt diferents. I per altra banda, que t'obriuen a vegades a replantejar-te segons quines coses. Però també n'hi ha que tu ja saps perfectament que aquella persona no tant té. No s'ha pogut llegir-te com t'havia llegit. Jo penso que les crítiques són bones també, perquè et donen una miqueta d'alegria, un moment determinat. Però el que havies de fer és una mica relatiu. Perquè en el fons el que compta és la satisfacció que tu tens d'interior d'haver fet allò i poca cosa més. Exacte. Tota la resta en realitat ha d'existir d'alguna manera, suposo que és interessant, però que en el fons si tu no ho haguessis vist clar, no l'hauries publicat. Exactament. I a vegades està bé que un relat o un llibre no tingui una bona crítica, perquè igual ja pretenies una miqueta d'esconcertar. A vegades si pots aconseguir aquest esconcert que ja pretenies està bé. Tot és una miqueta relatiu, és una mica el joc de la literatura. La presentació que fareu avui és en Justo Descord d'avui. Com ho has plantejat? En Justo Descord d'avui? Sí. En Justo Descord d'avui és un excés del tipto, i pot ser molt divertit, perquè ens coneixem, i ens estimem, i pot ser molt divertit. Podem parlar de la literatura, podem parlar de moltes altres coses que es desprenden de la literatura. La gent que vingui s'ho pot passar força bé. Intentarem que sigui divertit i a més. I has estat a Sant Justa, aquell llibre té un dia? No. Però tinc molta curiositat per anar, i també perquè he llegit a la Silbana, i tinc ganes de conèixer-la. Molt bé. Doncs avui, a Descord d'avui, es presenta, com deien, mística conella. Avui n'hem volgut parlar amb l'escriptor Jordi Lara. Moltes gràcies, Jordi. Molt bé. Que vagi molt bé, i fins aviat bon dia. Gràcies.