Entrevista a Júlia Jaumot i Júlia Ruiz de Azúa, de l’AEMLK - 20/1/2017

I aquesta hora parlem de l'exposició que mostra l'experiència d'un grup de joves de l'agurbament. Escolta, Martin Luther King, l'estiu passat al Senegal, es pot veure el cim de Can Ginestar, fins quan es pot veure, però bé, aquí sí que tinc aquí de la Júlia Jaumot i de la Júlia Ruïdiartua, que són dues de les integrants d'aquest grup, molt bon dia, què tal? Bon dia. Fins quan es pot veure l'exposició? No sé si ho sabeu, tampoc. Sí. Fins el 30 de gener. Bé, per tant, encara tenim aquest cap de setmana, la setmana que ve, etcètera, etcètera, i l'altre cap de setmana. És una exposició, com dèiem, d'aquesta experiència que veu fer, doncs, un grup de 14 noies i noies en una immerci cultural, no?, en un poble del sud del Senegal. Com va ser aquest estiu passat, no? Sí, sí, o sigui, aquest estiu, el Juliol, vam estar uns 16 a 17 dies, allà al Senegal, al poble Chion Quessil, vam estar amb uns guies, que ens van estar guiant i va ser una ajuda bastant important per poder conèixer en profunditat la gent, la costum, l'escola, l'entorn, ens vam fer excursions, vam estar bastant a la nostra disponibilitat i disposició, i realment vam sortir força contents de tots els guies en què vam estar, i això. I a més, a més, veu col·laborar amb algunes coses del poble, també? Sí, vam col·laborar amb l'escola del poble, vam estar tres dies, que estàvem com dividits, una part de nosaltres estava treballant dins de la classe, vam pintar les parets de l'escola de perbulari, sinó només nosaltres, sinó els nens, també hi participaven, de fet, els hi fèiem la figura d'ells, llavors ells la pintaven, participaven molt, que fos seva. I, a part també, amb la resta, estem parlant de que hi havia molts nens, per tant, era impossible que estiguessin tots pintant a l'hora, llavors els altres estàvem a fora, jugant amb ells, vam fer jocs nostres, tradicionals, ells també ens van ensenyar jocs, va ser molt interessant, també, perquè el fet que fos una mica difícil també comunicar-se, es va demostrar molt que, a través del joc, encara que no hi hagi comunicació igualment, pots jugar. I el nens, que va ser molt guai, va ser molt il·lusiós. Sí, com fem el cau, que hem de lleure, transmetem uns valors, aquí i a tot arreu, i a més va haver això, aquesta reciprocitat, i com deia Bela Ruiz, quan vam anar a pintar l'escola, no era nosaltres que vam venir amb la idea, ja està verta, de què volien fer, si no, què van ser ells, qui ens ve deien, volem això, volem tal, com ho podem fer, i entre el tenis, quan nosaltres, feien que sortís una idea de la més enricadora possible. Clar, perquè ja està, també joves de la vostra edat, o era, en aquest cas, nens i vosaltres, d'una altra generació, per entendre'ns? Eran més petits que nosaltres, eh? Sí, básicamente, la franja amb més nens, eren petits, petits. Sí, perquè els altres no estaven a l'escola, estaven allà, fora, amb el grupet de mig... Més de curiositat, no? Sí, sí, estaven... I parlàveu en francès, o parlàveu realment i intentàveu fer-vos entendre, perquè el Francesc el dominen, no suposo ells, o no sé vosaltres si el porteu bé el Francesc. Bueno, així, així, no ens faria dir. Bueno, suposo que veníem d'aquí amb el vocabulari bàsic, amb la gramàtica bàsica, i allà ens vam defensar, preveu nido, ens vam defensar molt bé. Sí, sí, sí, jo crec que sobre... o sigui, entendre'l és mínimament fàcil, si el tens una mica així, és conegut per tu, i parlar ja, doncs, amb el gestos i amb el que saps, ja, amb les mirades, però el que sí que és, també, sobretot els nens petits, els nens petits i tal, parlen molt diòleg, que és la... molt dial·lecte d'allà, i bueno, al final ens vam aprendre unes contes paraules de diòleg, i mira, una cosa més que ens en portem. Clar, per què ho triar, en el Senegal? Uau, és que, bueno, per un principi va ser per la Xènia, la força d'una sonrisa que va contactar amb l'Arruïs, sobretot. Vam començar una mica la idea, vam estar xarrenant amb ella, volíem iniciar un projecte, però, bé, al final, per coses vàries, el que sí, nosaltres tampoc vam acabar de veure-ho clar, doncs, bé, vam decidir fer un altre tipus de cosa, però tot i així, doncs bé, ja teníem la idea del Senegal al cap, i... vam, bueno, contactar amb el Joan Ramon, també, que ha sigut el nostre contacte vinculat entre la Xènia i nosaltres, doncs, bé, al final, vam seguir amb la idea de Senegal, i va canviar el projecte, però no al lloc, llavors... I us esperàveu el que, com ha estat el projecte, si quan esteu preparant-lo des d'aquí, o realment un cop allà, doncs va canviar molt el que teniu al cap? A veure, és que la idea d'aquest projecte era molt vivencial, o sigui, no era, en un principi, quan anàvem a la Xènia, a fer fer una sonria, sí que era més anar allà a fer una sèrie de coses, en un urfanat i en una casa de collida, i després, quan vam canviar d'opció, era per una cosa més vivencial, sí que fèiem el tema a l'escola, però era més empapar-nos de la cultura d'allà i per conèixer. I quan vam arribar allà, jo no esperava el que vam trobar. A veure, s'ha de dir que som molt improvisats allà, que a la mínima et diuen, ara no es pot fer això, o això sí, i som molt calmats en el temps, comparat a que anem sempre estressats amb una baixa, i són molt planificats, i són molt més al contrari, cosa que també agrada. Sí, d'adaptar-se al seu ritme també era guai, per més de l'aprenentatge. Més veu, està 20 dies, no? Vull dir que és bastant de temps. Sí, bastant. Va donar molt de sí. Amb què us quedeu de tota aquesta experiència? Sí, ara que més han passat uns quants mesos, i mireu enrere, amb què és el que més us va agradar o us va sorprendre? Bueno, primer de tot l'hospitalitat de la gent, perquè ens van tractar superbé, era amb la gracieta del poble, perquè estàvem nosaltres, ja més un grup tan gran. La gent ens deixava entrar a casa seva, veniu, agafeu, mireu i tal, jugava amb el meu nen, agafa'l. Vull dir, estan molt... S'estaven molt contents que estiguessin, ho van transmetre, i a part d'això també ens emportem molt rituals. Justament vam coincidir amb un ritual de pas d'infant adult que fa... Cada 30 anys? No va ser ni el nostre poble, va ser el poble del costat, amb l'OMP, i espectacular, uns vestits, com anaven ells diferents, els veig que feien els ritmes, el paper... també veure la diferència entre el paper de l'home, el paper de la dona, dins del ritual... Va ser fantàstic. Aquest ritual, jo crec que va ser algo que ha inesperat per nosaltres, perquè ho dic coincidir. No era ritual en sí, sinó que era com la festa de benvinguda abans de fer ritual. Però veure, una quanta gent, quants colors... Fèiem unes coses que aquí ho tenim, però d'aquí farem manera, perquè la cultura és diferent. Aquí tenim moltes tradicions, que ens han quedat sorpresos. És a dir, és a dir, és a dir, que mai oblidarem, però és que segur. No ens esperàvem que fos així. I el paisatge, el paisatge expressiós. Els arbres són... Segurament és diferent del que, com pensem, amb Senegal, amb l'Àfrica, no ens imaginem una cosa diferent del que, en realitat, segons l'estació també en què es va, però... Sí, és que... Jo m'ho imaginava com molt sec. Bueno, no ho sé, sí, jo anava amb la impressió de veure-ho molt lavert. I ja estava molt. Ple d'arbres legals, amb unes arrels precioses, que feien unes formes, ple de mangos... Bueno, és que era això, el Supercul II. Després tenies, potser, sí que estava tot ple d'arbres. O sigui, era com tenies, potser, unes palmeres, després aquí... Bueno, uns baobabs, uns arbres amb unes arrels, que d'aquestes arrels feien les canoes. Unes canoes d'arbres que estaven perfectes, vull dir, perfectes canoes. I després, en més, allà trobaves, potser, una esplanada molt més seca, quan els motes estaven localitzats enlloc que teníem, a una part, tots frondors, i a l'altre, que hi havia un comú, ara hi havia riu, que ens anàvem avallar, era tot molt més sec, i no hi havia tanta vegetació, però és que és un contrast de... de bones sensacions i de paisatges. Vos heu quedat amb ganes de tornar-hi? Sí, però potser de diferent. Això cadascú és més personal, no suposo. De diferent manera. Jo, si ho faig, de diferent manera suposo, i amb menys gent poder. Fent una ruta... Exacte. Fem una mica més de ruta. Moure amb ells per tot el país, a la ciutat, al poble, perquè jo crec que també és molt diferent. L'aquí veu fer una inversió concreta amb un poble. Dins d'un poble, però segurament vas a la ciutat. Almenys quan vam passar cap a Gàmbia, perquè anàvem a l'aeroport de Gàmbia, que vam haver de creuar la ciutat, ja es veien coses molt diferents. Llavors jo crec que potser s'hagués fet una ruta, que haguéssim vist més coses. I contrastar-ho tot i així. La ciutat és diferent, això sí. Però que no estem amb un poble de pocs habitants genial, que estàvem calmats i... A l'exposició què veurem? Perquè ara hem anat parlant molt de l'experiència, però a l'exposició què és el que sí podrà trobar la gent? Perquè no us tindran a vosaltres explicant el que expliqueu ara, que és superinteressant. Llavors s'haurà de fer la idea, a través de les imatges. Primer de tot hi ha un recull fotogràfic, que m'he intentat plasmar una mica cada... Tema, que ens agradaves més. Per temes, una mica d'astronomia, hi ha plantes originals, entorn. Entorn, estil de vida, l'escola. L'escola i els rituals. O sigui, si tenim, potser, mil fotos, hem hagut d'escullar una petita quantitat, hi ha unes 40, 50 fotos, que estan molt bé i són precioses. Realment totes ho hem fet nosaltres. I això hi ha parits d'explicacions segons cada item. I lògicament esteu a mi cara, convidats, a assistir i a veure el que va... Més que el que vam fer, també el que vam veure amb els nostres ulls. I veure una mica més i conèixer, ser negal, des d'una de les nostres experiències. Doncs es pot veure aquesta exposició, com deieu, fins el 31 de gener. El cim de Can Genasta, avui n'hem volgut parlar amb dues de les persones que han format part d'aquesta expedició, no podrien dir-ho així, del cau. La Julià Jaume i la Julià Ruidiazua, moltes gràcies a les dues. Moltes gràcies. Que vagi molt bé, fins aviat, bon dia. Bon dia, bon dia. I el que fem ara, quan passa un minut de dos quarts de 12, és connectar directament amb l'Institut de Sant Just, perquè ens senten que els tenim ja preparats a punt per fer un... i li veu més, és aquesta secció que fan els alumnes del taller de ràdio, cada setmana, cada divendres, els tenim ja a punt. Avui, a més a més, sabem que faran un debat. I a més a més a més a més a més a més a més a més a més a més. Estem mirant de fer aquesta connexió amb l'Institut de Sant Just amb els alumnes del taller de ràdio. A veure si podem aconseguir-ho. Estan més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu nés un, la direcció general de trànsit és una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga. A veure si podem aconseguir-ho. Bon dia, Sant Just, i benvinguts a posar en l'hi veu. Avui també un programa molt especial i diferent, ja que hem convidat a tres de nostres professors per parlar amb nosaltres sobre el sistema d'UC. Bon dia, Sant Just, i benvinguts a posar en l'hi veu. Avui també un programa molt especial i diferent, ja que hem convidat a tres de nostres professors per parlar amb nosaltres sobre el sistema d'UC. Ells són el Pau Vives, professor de sense socials, la Montse Horta, professora de llengüey literatura catalana, la Pilar Montserrat, professora d'educació visual i plàstica, i la d'Axandra Mantín, professora de tecnologia. Benvinguts al plató de ràdio. Bon dia, Sant Just, i benvinguts a posar en l'hi veu. Bon dia, Sant Just, i benvinguts a posar en l'hi veu. Avui tenim un programa molt especial i diferent, ja que hem convidat a tres dels nostres professors per parlar amb nosaltres sobre el sistema d'UC. Ells són Pau Vives, professor de sense socials, la Montse Horta, professora de llengüey literatura catalana, la Pilar Montserrat, professora d'educació visual i plàstica, i la d'Axandra Mantín, professora de tecnologia. Hola, bon dia. Benvinguts al plató de ràdio. Gràcies. En primer lloc, ens agradaria que ens expliquéssiu una mica quina és la vostra experiència com a professors en l'educació de secundària. A quins centres públics hi ha privats? Heu impartit classe i durant quants anys puneu donant classe? A veure, si començo jo. Jo vaig estar molts anys, vaig començar l'escola concertada i vaig estar molts anys treballant a l'escola concertada fins que fa uns quants, em vaig passar a l'educació pública. Llavors, jo tinc experiència en els dos tipus d'ensenyament. Jo també, i fins i tot més, perquè tinc escola privada, completament privada, escola concertada. Llavors, vaig entrar a una escola pública, un institut públic municipal i després a l'Institut Públic del Departament d'Ensenyament. Sí, jo porto vint anys treballant a l'ensenyament i sempre a la pública en centres diferents del baix llobregat. Sí, jo també soc professora de dades d'educació pública des de fa deu anys i també aquí al baix llobregat. El passat dimecres 18 es va convocar una vegada per a professorat. Quins punts es tractaven i què penseu al respecte? Bueno, jo el que sé de la vaga és que hi havia diferents, hi havia una controversia, ell no estava convocada per tots els sectors i llavors els fonceran, jo crec que era el debat dels pesopostos que reunien. Intentaven, sí, el revertir les retallades que s'havien fet en l'educació, ara que diuen que el sistema, ahir la crisi sembla que és un miratge al passat. Sí, lluitar també per recuperar una mica les coses que hem anat perdent en aquests últims anys. Sí, per exemple, el tema dels recursos econòmics que es destinen a l'educació no arriba al 3% del PIB, i bueno, sempre parlant que haurien d'arribar al 6%, però després sí, això no arriba mai, i totes les retallades que tenen parlant és important també destacar que no només a la secundària, sinó que també a les universitats, que les matrícules de les universitats estan augmentant moltíssim, i cada vegada el tema va com encarinça molt i l'accés a l'educació superior és cada vegada més difícil per els estudiants, com abans no... Per tant, això va en contra de l'aigua de tot d'oportunitats. Sí, és molt important. Després, una de les altres coses que reivindiquem és el tema de nosaltres aquí estem treballant, i quan falta algun professor, sempre hem estat demanant que des del dia 1 sigui substituït. Nosaltres ens trobem amb els casos que falta algun professor i així per una baixa per malaltia, per una baixa de paternitat o maternitat, o per una operació que sigui programada. El sistema no ens envia ningú fins passats gairebé 10 dies. Dues setmanes. Dues setmanes que aquí estem sense professor i que són els professors que estan de guàrdia que han de substituir, evidentment, en una disciplina que no és la seva, i els nens, diríem, que el reben un ensenyament molt pitjor. Per exemple, ens hem trobat tots, que falta professor de francès. El professor de francès porta falta una setmana, ja per molts deures que deixi els alumnes aquests deures han de ser corregits o ha de fer classe, i et trobes en què hi ha alumnes que porten 15 dies sense fer classe de francès. Quan torna el professor, han de recuperar tot això. L'alumne ho pateix molt. El nostre sistema hauria de ser cobertes a principi de la primera dia. No hi ha una altra solució per aquest tema. Hi ha de més que moltes baixes que són problemables, que sabem amb anticipació, que seran baixa. Sí, sí. Per tant, seria molt fàcil de suplir-ho. El que passa és que on està la vida d'inès, té un impacte molt sensible en l'educació. Sí, sempre intenta d'estalviar-se el màxim de diners possible. Si s'estalvia en una setmana o deu dies de pagar un professor, doncs això que s'emporten. Parlem ara del sistema educatiu, el qual últimament està sent molt analitzat. Nosaltres, com a estudiants, pensem que l'escola ens ha de preparar per la vida real, ja que en pocs anys ens haurem d'enfrontar ja. Però vosaltres creieu realment que aquest...