Entrevista a Joan Basagañas, portaveu del PSC Sant Just - 23/1/2017

Un minut i un quart de 12 a aquesta hora parlem d'actualitat amb el portaveu del PSC a Sant Just i Joan Bassar Ganyes, bon dia. Hola, bon dia. Comencem parlant de l'actualitat més recent, perquè aquest cap de setmana ara justament en parlàvem a la informació del temps, amb el Carles Hernández de Rios, hem tingut aquests cops de vent, que aquí a Sant Just, en concret, han fet caure alguns arbres, en diferents punts del municipi. Sí, que tingui constància n'hi ha tres. El més espectacular és una palmera que ha caigut a la plaça Camuapa. Després també em consta que ha caigut un arbre, la cantonada de carretera reial amb Salvador Espriu, i hi ha un atle al carrer Monistrol. I llavors hem caigut branques de diferents arbres. La cruilla de Major Ramble va caure bastantes branques d'uns arbres que van provocar molèsties, i en diferents punts del poble també han caigut en diverses branques. El que passa és que no han tingut l'afectació que ha tingut aquest cas concret. I en principi, per tant, només seria el fet enci de la caiguda dels arbres. No hi ha hagut altres desperfectes com a conseqüències? No, ahir al vespre també vam tenir un problema, una apagada llum molt important, tant a Ramble com a carretera reial, que va afectar fins i tot el servei de l'envia i de semàfors. El que passa és que aquest va ser un problema originat en una estació d'Andesa, i per tant està fora del nostre marc competencial. Es va arreglar amb bastant poc temps i per sort no van haver-hi més incidents importants. I el que fa als arbres entenc que ara es remplacaran... Sí, efectivament. En cas de la palmera, per exemple. Tots aquests arbres seran replantats perquè estan en llocs que no molesten, i la nostra política és sempre que un arbre cau i està en un lloc que no provoca molèsties, doncs el replantem. Doncs això pel que fa a aquesta informació que sentíem aquest matí, d'aquest temporal o d'aquest avis de vent d'alguna manera, el temporal aquí no tenim mar de moment, no m'ha afectat d'aquesta manera. Més qüestions. Som a finals de gener del 2017, anem parlant amb diferents portaveus també aquest mes, s'està aplicant el pressupost aprovat ara fa un mes, el desembre, i que, com vam anar comentant ja, augmenta de manera destacada, en comparació als últims anys a la partida d'inversions en aquestes setmanes, a peu de carrera una mica ja ho hem notat, també. S'han començat a fer algunes coses. Sí, tot i que són inversions que venen del pressupost anterior, o bé de convenis urbanístics, que no... Si les obres que hem vist no fan tant referència a aquest pressupost que creixia, doncs. Exacte. Ara mateix les obres que ho ve s'han tancat, o bé que estan en fase de final d'execució, són les del carrer Font, les del carrer Valmés, la rotonda, doncs, de setembre, que coneixem tots, com la rotonda de Camp Mèlic, i després diferents millores a nivell de seguretat viària, totes aquestes actuacions depenien bé de convenis urbanístics, que seria el cas de la rotonda de Camp Mèlic, bé d'inversions que anaven vinculades als romanents que et desobrerien del pressupost de 2015. Per tant, són romanents que es van incorporar al pressupost del 2016. Del pressupost de 2017 encara no tenim cap inversió en execucional. I quan començarà la primera? Jo crec que la última setmana d'aquest mes o la primera de febrer, i la primera actuació que farem serà canviar el paviment per la pista del parc de les bases de Sant Pere. La pista de bàsquet que hi ha té un paviment que està molt deteriorat i s'ha anat rempleçat per un altre paviment. Doncs ho anirem veient. De fet, també la setmana passada, Rand de les Peixes Olímpics, vam parlar de l'inauguració, de sortida oficial, vam parlar amb la regió de l'esports que resumada Serrano, que també comentava que, precisament, en motiu d'aquest esdeveniment, es farien diverses inversions, com ara la pista de l'institut. Correcte. O s'accelerarien? De fet, aquesta és la més important. De fet, no s'hauria de fer, es farà, perquè tenim aquest esdeveniment al nostre municipi, perquè vull recordar que l'institut és un equipament que és de la Generalitat de Catalunya, i, per tant, totes les inversions que s'hi fan les hauria de finançar a la Generalitat de Catalunya. Sabem que en aquests darrers anys la Generalitat, per les rons que sigui, no hi ha invertit molt en l'institut, i hem estat l'Ajuntament, qui hem acabat fent diferents inversions, que no ens pertocaven, aquesta de la pista de bàsquet de l'institut serà una d'elles aprofitant o amb l'escusa que, com ve, se veu a celebrar només a màtge els especials d'olímpics aquí s'han just. I, per tant, no estava pressupostada per això, en principi, per aquest any o sí? Sí, sí, estan pressupostades. Estava en compte que es feia aquestes demanaments. Una altra de les actuacions destacades, aquesta fa temps que anem parlant, i que, en principi, s'executarà aquest any serà el camp de futbol, que es posarà l'agis pel camp de futbol, i que, en principi, en temes de calendari, no sé si serà una mica complicat, perquè, clar, hi ha la competició, després, també, l'espai on s'acostuma, ha fet també les barraques de festa major, i, efectivament, en el camp de futbol hi ha tres inversions dins d'una. La primera és substituir la gestpa del camp de futbol, que ja té més de 10 anys de vida, i, per tant, ja ha exaurit el seu període de mortització. La segona és una part de la gestpa que et veurem del camp, la exagerarem al camp de baix, el camp que està al costat de l'escola Montseny, perquè s'hi pugui crear un camp de futbol set, i que és una antiga demanda dels clubs que juguen al camp de futbol. I la tercera inversió és millorar les casetes que hi ha que donen el carrer Cervantes, que actualment s'utilitzen com espais per les entitats. L'obra que hem d'encaixar molt bé és la primera, perquè la temporada s'acaba per Sant Joan, i comença la temporada o els entrenaments, millor dit, al final el mes de agost. I, per tant, amb aquesta obra sí que haurem d'anar molt coordinats amb els clubs i fer una execució ràpida, tot i que també dediquis una obra que, en principi, no hauria d'adurar més d'un mes. No estem parlant d'una obra molt complicada. La resta d'intervencions ja tenim més marge a l'hora d'executar-les. No depenen tant del calendari dels clubs. Per tant, potser que podria ser per això que les barraques fessin en un altre lloc? No, la idea inicial és que se'n derroquin les barraques actuals i es facin el mateix lloc. És per un tema de seguretat i també per un tema de cost. A més a més, en totes les instal·lacions, ja les tenim, que passen pel carrer Cervantes... Són més acontents de fer-les. Clar, si haguéssim de fer-ho al carrer Montoriol, que és el que està darrere, al carrer del Polígon, suposaria haver de fer noves instal·lacions per donar serveis a aquestes casetes. A més a més, entenem que està bé que el voltant del bar és on hi hagi tota l'activitat del camp de futbol. D'aquesta manera, per exemple, ara l'hivert, que la nit és molt més llarga, no cal tenir totes les llums a les instal·lacions obertes. Si tens tot concentrat en el mateix lloc, pots sectoritzar i només utilitzar una part del camp de futbol, l'installació del camp de futbol. Per tant, i en principi tot això es faria aquest 2017, tot el que té a veure amb tot el projecte. A banda d'aquestes inversions o de les inversions, per què fa projectes per aquest any? La setmana passada, també parlant amb un dels representants de Movem, Josep Salva, destacava que aquest 2017 també s'haurà de decidir què es fa amb el model de gestió de residus. Qui s'anjust o que és un tema que ja s'ha començat a plantejar i que s'haurà de decidir coses. Cal un canvi, realment, a qui s'anjust? A qui s'anjust som dels municipis que no tenim port de porta, que tenim uns nivells de reciclatge més alt de tot l'àrea metropolitana. Per tant, el punt de partida és bo, que és millorable, efectivament, i que hem d'aprendre decisions, i que hem de fer apostes decidides, i que no ens podem quedar d'abraços creuats i pensar que el model actual ja funciona correctament, amb una campanya de sensibilització i any a prou. Amb això estem tots d'acord. Què hem de fer? Aquí hi ha moltes alternatives que passen des de temes que toquen la fiscalitat, temes que els contenidors poden ser diferents als actuals, que les cometes poden ser més intel·ligents, o bé el famós de porta a porta, que és una opció que defensen uns els grups que estan al govern, però que no necessàriament és la decisió o la postura que té el govern. No hi ha una postura consensual encara? No, estem encara en la fase de debat intern, el tema dels residus en els últims anys ha viscut un boom, perquè és necessari, aquest és la realitat. Hi ha moltes alternatives sobre la taula, més que estan desenvolupant un ritme molt ràpid, i tot això és el que ens fa ser una mica prudents a l'hora d'apostar per un model o per un atle. Des del 2017 teniu alguna postura concreta? No, estem estudiant dos alternatives que són interessants, i que suposo que quan tinguem més madures ja farem públiques. Ara mateix és un debat intern, en el qual jo reconec que nosaltres encara tenim molt l'aprenentatge a fer. En els propers dies tindrem visites de companys, d'altres institucions i altres municipis que coneixen molt a fons aquest tema, i una mica en funció d'aquests inputs que rebem i de l'opinió dels nostres militants, i acabarem de definir la nostra postura. I després també, si hi ha un canvi de model, possiblement caldrà... Prefereixo que Arma, perdona, demanda aquest referèndum que tenim voluntat de que es faci. Aquest és el meu discert, correcte. Igualment dic que potser hem vinculat amb aquesta idea de participació, però suposo que d'alguna manera amb l'oposició també s'haurà d'establir, no sé si s'ha parlat ja, que estiguin davant d'aquesta consulta, si no ho heu parlat encara, no. Jo crec que estem tots d'acord que s'ha de fer aquesta consulta. El company Lluís Montfort és un tema que he estat treballant molt a fons, i jo crec que de cara al segon semestre de l'any, acabarem de definir quin tipus de consulta parlem i quines són les regles que han de regir per aquesta consulta. A banda d'aquests temes que estem comentant, anirem parlant, com que és principis d'any, és un moment d'intentar pensar en general, global. Hi ha algun altre repte que creguis que serà important per s'enjust aquest 2017? Un repte en quin sentit? Si tenen en compte ara que teniu el pressupost marcat, o sigui, alguna cosa que així com l'altre dia en just destacava aquesta part del model de residus, algunes de les coses que s'ha de fer. Aquest any 2017, jo crec que no només depèn de nosaltres, sinó que aquí hi ha molts actors involucrats, però l'Ajuntament és un actor molt important, jo diria que és el més important. Hauria de servir per definir el futur creixement de s'enjust, que aquestes sí que són decisions que afecten a futurer generacions. Vull recordar que en el seu moment havien de construir-se voltant de 130.000 m2 d'habitatge a la vall de s'enjust, que va haver-hi un consens polític i ciutadà que això no es podia fer, i que, per tant, una part d'aquest m2 s'havia de situar en altres llocs de s'enjust. Una part d'aquest sost que havíem de moure ja s'ha mogut, i jo crec, sense voler ser massa optimista, que durant aquest any començarem a veure realitats tangibles del que això suposa. Però vull recordar que aquesta motxilla encara segueix estant plena, per tant, hem d'atarrar encara uns quants mts dos quadrats més en diferents llocs del municipi. A la carretera, per exemple. Jo ja puc dir que des del PSC, i crec que aquesta és una decisió bastant compartida en el govern, entenem que l'àmbit natural de creixement de s'enjust és el voltant de la carretera real. De fet, si t'hi fixes, des de Barcelona, des de Plaça Espanya, fins a Sant Feliu, l'únic lloc de la antiga carretera nacional, la carretera real que no té la Morbana, és aquí Sant Just. És la part que va des del Walden, des de la rotonda on talla la gasolinera, fins a l'inici del Flamvia, a Sant Feliu. D'abans de l'esclap, no? No, només de baix. Tota la part del Parc Torra Blanca. Un comença al Flamvia. Tot aquest espai és l'únic, des de Barcelona, insisteixo, fins a Sant Feliu, que no té la Morbana. No hi ha comerços, no hi ha habitatge, és tot industrial. Això te n'ha de dir, si hi ha una part d'industria i que no hi ha tampoc tant d'espai. Sí, és una indústria bastant dura, és una indústria productiva, que és necessària que sigui, però segurament no en aquest espai concret. Un cop es va transformar la carretera Rial. La carretera Rial abans era una carretera nacional, que et matia molt bé el pas de camions, de molts cotxes, i per voluntat, en el seu moment de la Generalitat de Catalunya i de l'Arem Metropolitana, aquesta via es va pacificar molt, s'hi va posar els d'en Via, es va reduir molt el nombre del trànsit de vehicles, i el carrer Ulissi, i per tant, no té molt sentit que aquesta nova via urbana, amb el disseny que té actualment, encara tingui en la seva façana activitat industrial tan dura. Per tant... I com es pot fer aquest canvi? Això també és el planejament, i nosaltres tenim, com et deia, aquesta motxila de metros quadrats que encara han d'aterrar, que caixen bastant amb l'objectiu que el creixement del municipi sigui per la carretera real. De fet, davant de la part del trambaix de Torra Blanca, que sembla que sigui Sant Joan d'Espi, perquè aquí ja és Sant Joan d'Espi, però sí que s'havia aprovat que hi hauria pisos, no? Correcte. Aquests són uns dels metros quadrats, són 24.000, són bastants, que veurem en els propers mesos. Jo, potser diria, a finals d'any, la gent ja començarà a veure moviment de terres, i potser ja començarà a veure els primers blocs de txacats. Però aquests venen del conveni del 2005, en què hi ha una part d'aquells metros quadrats que reconeixien amb els propietaris de l'aball, ja se situaven a Sant Just Desbert. Però encara en queden uns quants, i aquests que queden, entenem que el millor lloc com poden estar és precisament com aquests de Torre Blanca, o voltant de la carretera real. És l'àmbit natural de creixement de Sant Just, tenint en compte que el que volem des de l'Ajuntament, i crec que aquesta és una opinió molt compartida per la ciutadania, és preservar Coixarola i el que és l'aball de Sant Just. I ha arribat 20.000 habitants? Jo crec que sí, arribarà. En el moment en què hi hagin aquests desenvolupaments urbanístics, és la voluntat una mica, també, d'aquest planejament? No, no és la voluntat. És la voluntat d'arribar a 20.000, tot i que té conseqüències positives, arribar a 20.000 en temes de finances, tots aquests desenvolupaments no es fan amb la finalitat d'arribar a 20.000. Jo crec que arribar a 20.000 serà una conseqüència, però no és l'objectiu. Bueno, veient-ho comencem a veure, en principi, que aquest any ho és més una cosa de mandat. No, aquest any jo crec que serà decisiu. És el repte que tenim aquest any, en matèria urbanística, i que és un repte més a més que té derivades en molts terrenys. També t'afecta el pla d'equipaments, que aquest any tenim la voluntat d'encarregar una actualització del pla d'equipaments que tenim, afecta temes de mobilitat. Comencem a treballar al nou pla de mobilitat. Aquesta setmana ens vam començar a treballar amb la Diputació de Barcelona, que és qui el financia. En definitiva, té conseqüències amb molts aspectes de la vida del municipi. Anem parlant també al llarg d'aquest any. Avui vam voler comentar en aquesta entrevista amb el porteu del PSC Sant Jojo en Vesa Ganyes, abans de marxar també un apunt sobre el partit. Aquest cap de setmana hi va haver assemblea del PSC i del PSC i entre altres qüestions, per la part s'enjustenca, la nova executiva comptarà també amb Josep Perpinyà com a conseller nacional i Gina Pol com a secretària de Política Socials. Efectivament. És una bona notícia. Per nosaltres és important estar present en òrgans de decisió per sobre dels municipals. Estic convençut que tant l'alcalde com la Gina farà una feina molt important, el primer en el consell nacional i la Gina portant l'àrea de polítiques socials de l'executiva comercial. De l'última entrevista que havíem fet, estava en un moment que diria que era novembre o desembre, segurament, en què tot era una mica recent, els canvis o el que estava passant dins del partit socialista, ara continuen a 20 canvis o continuen passant coses, i a més a més a més a portar tancada, no tenen la primera notícia per entendre'ns. Creus per això que s'està treballant o s'està evolucionant des del PSC cap a... evolucionant no seria de paraula, però que s'està treballant en la direcció que defenseu vosaltres des d'aquí s'enjust? És que la veritat no sabem en quina direcció s'està treballant, et refereixes en relació amb les relacions amb el PSOE. Sí, la reunió, per exemple, la setmana passada 17 es va reunir extrema dura, per exemple. Jo crec que el que és tan jove és si els militants del PSC poden no participar en l'elecció del futur primer secretari general del PSOE. Si, finalment, sobte, perquè no podem votar, doncs jo crec que el mar de relacions entre PSC i PSOE serà molt diferent el que han tingut fins ara. I vull recordar que si hem arribat fins aquí és perquè els diputats del PSC i tot el PSC en el seu conjunt es van mantenir fideals a la paraula donada que no es votaria a favor de la investidura o no ens abstindríem en la investidura del senyor Mariano Rajoy. I, per tant, jo crec que aquella decisió provocarà unes conseqüències que difícilment les relacions de PSC i PSOE serà igual. Més enllà de si, finalment, els militants del PSC poden o no participar en aquest procés de primàries. La meva opinió personal és que bo seria no participar. M'agradaria que aquesta decisió potser satisfa alguna candidata que no és del meu agrat. Però jo crec que és bo que es comença a visualitzar que PSC i PSOE poden tenir una relació fraternal però que han de tenir vides separades. Aquesta és la meva opinió personal. Avui ho hem volgut comentar. Avui ho hem volgut comentar. Avui ho hem volgut comentar. Bona nit. Bona nit. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Volen conèixer quan hi ha on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si s'agrada la sardana i teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa l'Audició que se met tots els militants de 8 a 9 del vespre o en les seves repeticions. Us hi esperem. Cada militants de 9 a 10 del vespre rebovineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta al ràdio d'Esvern. Lo antic és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. Rebovineu. Rebovineu. Passen 8 minuts de dos quarts de 12. Aquesta hora el que fem és tertúlia. Ja tenim a punt els tertulians dels Villuns. La Palmyra Badell, la Carme Badó, en Carles Vas i en Josep Coderc. Bon dia a tots. Comencem amb aquesta carta. Josep Coderc. Llegeixo. Trump ja és el president dels Estats Units d'Amèrica. Escoltant el primer discurs que, com a president investit, va pronunciar a Trump, no vaig poder, per menys, que recordar els discursos de Schiller que el van emportar en unes eleccions alemanyes del Bundestag, del Tercer Reich, amb tot el que comporta posteriorment. L'investidura de Trump ha fet palès la divisió de la població dels Estats Units d'Amèrica. Més de 200 detinguts per força altercats en el carrer de Washington. Manifestacions adverses d'artistes de renom mundial. Manifestacions feminines antisexistes. En definitiva, manifestacions a tot el món contra el propi Trump. Sincerament, crec que és de tema el que pot passar a nivell no tan sols americà sinó a tot el món. Veient com les extremes dretes resorgeixen en força principalment a Europa. I el perill que pot representar per aquesta l'amistat personal de Trump amb Putin. El Papa Francesc aconsell esperar i no jutjar per endavant. I en una carta personal a Trump després de felicitar-lo, l'anima a lluitar per les llibertats de les persones. I a tot això, què hi diuen els verdaderes americans? Aquells que estan en les reserves. Permís d'armes. Trista notícia. Dos agents forestals, un de Tossas i l'altre del Coletge han estat morts per un caçador de 28 anys, el Segrià. Concretament a parceristes. En demanar-li la llicència d'armes que tenia equivocada. Els companys de casa per aquest mateix entregués els Mossos d'Esquadra. Això em porta a demanar aquells que corresponguin lliurar els permisos d'armes l'exigència del major rigor possible en fer-ho, i especialment un escorat examen psicològic del paticionari del permís. És evident que en aquest cas l'autor dels homicidis és una persona emocionalment inestable que soltera profundament en veure sorprès amb una falta que com a màxim hauria comportat la retirada de l'arm fins que no renovés la llicència. A voltes a aquestes llicències, com la llicència d'armes,