Entrevista a Joan Faneca, actor - 23/01/2017

Passa un minut de dos quarts d'una del migdia que estarà parlant del cicle de converses del món il·lustrat que torna a aquest dijous, en una conversa en aquest cas amb Ferran Ranyer i Joan Faneca. Avui tenim l'altre cantó del telèfon a Joan Faneca, molt bon dia. Bon dia. Ara no et sentia bé, ara sí, ja tenim a punt. Per parlar una mica tant del que es farà aquest dijous, aquesta trobada entre tots dos, és a dir, una conversa amb Ferran Ranyer, que imagino que no sé si ja la teniu preparat cap on voleu dirigir-les, si serà una mica... apostareu una mica per la improvisació, com ho teniu pensat? Bé, les dues coses, per una banda, sí que ens hem reunit ja i hem parlat una mica, de fet, sentit tot el moment que vam dir, bé, no parlem més, perquè, si no, ens sorprendrem als altres mateixos quan estem al dijous que ve. I, per altra banda, doncs també improvisarem, i amb això també hi tindrà a veure obliques i la gent que vingui, també ens podrà fer preguntes de manera, doncs, que puguin sortir coses que potser nosaltres no els han previst, diguem-ne. Per tant, tindrà els dos components, per una banda, o portem una mica, parlar-nos, que ha preparat, diguem-ne, i, per altra, doncs, deixem-ho obert, que la gent també se sorprengui i ens sorprengui nosaltres. Clar, en el teu cas, a més a més, el que tenim més al cap o més recent ens ve el cap quan parlem de Junfene, que és la companyia Volras, que, justament, ara fa una mica més d'un any, que veu plegar. Per tant, un temps que també permet fer una mica de perspectiva, com ho portes aquesta etapa, doncs, de després, de tancar aquest pas per a Volras? Bé, dir que la porto bé, suposo, és un tòpic i sempre amaga coses, diguem-ne. De veritat és que sí que la porto bé en el sentit, doncs, evidentment, hi ha una qüestió, que és la feina. La feina de crear, la feina de posar-se en marxa, de viatjar, de fer els vols i tal, doncs, ha d'haver aparegut, d'aument, i no hi ha aquest estrès, a qualsevol cosa, això, doncs, és positiu. Per a l'altra banda, doncs, el fet, diguem-ne, de, sobretot, de no actuar, doncs, sí que ho trobes més en falta. El que passa és que a la vida tens altres oportunitats per actuar, és a dir, per fer coses, per estar amb gent, jo tinc grup de fashionats i la segona, i, llavors, em veig faig coses i, evidentment, no t'ho toca fer tots dos poques a l'auca, o bé també donar classes i, quan dones classes d'alguna manera, doncs, també estàs, bueno, el sentit de que has de mostrar els recursos, etcètera, no? Per tant, el fet d'actuar en sí, no li toca tant a faltar, en aquest temps. Ara, l'altre, el de la feina, doncs sí, clar, en altres, diguem-ne, que tens més temps, però no sé què passa, que el temps a l'ombra s'han seguit en 50 o 20 coses més. Ja acabes no tenint d'una altra vegada. Clar, home, a més a més, van ser 35 anys, és molt de temps, també, per una companyia. Sí, però, a maneres de coses, penso que el que compta sempre és l'últim que fas, no? Vull dir que sí, que, evidentment, hi ha una història, que hi ha molts records, que hi ha molts documents, que hi ha molts moments viscuts, molts intensament, però l'últim que fas és el que compta. Jo crec que amb molts aspectes de la vida, però concretament amb la nostra professió, això és... Especàlaix, vull dir. Si avui tens un fracàs, ningú s'enacorda els èxits d'interiors, i si avui tens un èxit, saps que és momentant, i que la setmana que ve, o com molt més que ve, tens que tornar a fer-ne una altra, no? El que compta amb la nostra feina és molt molt el que fas últimament, el que fas aquí. Això és veritat, eh? És una part, suposo que és inevitable, entenc en tot el món vinculat amb les arts i la cultura, però també és dur, no? Suposo que implica una exigència, també, de vegades, fins i tot, amb massa pressió. Sí, la pressió la tens, sobretot, al moment que has decidit que has de presentar una cosa en públic, en aquell moment sí que tens la gran pressió. Evidentment, també, en el procés de creació, no?, però aquestes coses, aquestes estres són positius, penso, jo vull dir, són el que et donen vida, en definitiva, no?, vull dir, que viure sense pressió també pot acabar sent molt avorrit. Per això et dic que, que m'ha agafat aquest 35 anys de vols ras, doncs ara m'ha quedat d'un any, doncs això fent petites cosetes, intervenim-hi amb algun espectacle, fins i tot, com a actor, etcètera, i és per posar-me a mi mateix aquest estès positiu, no?, aquesta mena de coquet, que és el que et manté viu i que et faci aixecar cada matí. El que mou, clar. Amb tota aquesta trajectòria o tots els anys que portes en aquest món, el moment actual és un dels més difícils? Per la professió? La professió, no, la professió sempre ha tingut moments difícils, és a dir, jo crec que vols ras han tingut la sort i també la qualitat, com per, mira, aquests 35 anys, però quan vam començar era molt difícil per nosaltres, perquè no hi havia marcat, no hi havia les possibilitats de representar allò que volies crear, diguem-ne, no?, ara hi ha molt més marcat, ara hi ha moltes més possibilitats, també hi ha més companyes i els diners, doncs, hi havia més ara que quan vam començar en rotes i en canvi doncs vam tirar endavant, no?, vull dir que sempre hi ha el món de la creació, de la cultura en general, sempre està en crisi, i el teatre, doncs, perquè no dir-ho més que l'altres, ja que el coneixem, ho podem dir, no?, sempre m'està en crisi, i aquesta mateixa crisi és la que ens fa avançar, això no vull dir que no, una gent d'haver-hi ajudes, no vull dir que sempre haguem d'estar patint, però sí que diguem-ne que amb un músic pagat es fa molt so, diuen, no?, i en certa part és veritat, això. Però en altres llocs potser, de fora de Catalunya o fora d'Espanya, sí que es valora una mica més, potser la professió o no, és un mita que tenim nosaltres també de vegades en el nostre imaginari. No, no, no, no és un mita, vull dir, hi ha països, sobretot a la zona europea, on la cultura i el teatre estan més cuidats, no?, vull dir que fins i tot els actors tenen subsidia de tur, o... Sí, a França mateix, no? Sí, a França mateix. No et conec tampoc tota la brucàcia, diguem-ne, a Europa, respecte a com manté els seus actors i els seus teatres. O sigui que és veritat que en poblacions molt petites, en grans teatres, que són plans, o sigui que hi ha més tradició, o hi ha hagut més tradició, i això val de nos que hi ha així, més espectadors, sí que és veritat que països com França, Alemanya, països més nòrdics, etcètera, estan diuen amb millors condicions a la gent que es digui que aquesta orificació, això és veritat, no és un mita. Aquí semblava un moment determinat que podíem aconseguir uns estats similars, però evidentment que el fet d'aquella trisia, perquè és el 2008, aproximadament, doncs va fer que moltes de les coses que s'havien aconseguit fessin dos passos enrere, no? Exacte. De fet, no sé si ets optimista o de cara al futur més immediat o creus que continuarem una mica... Del teatre o el meu? De tots dos, sí, vols. Primer, com anem pel teatre, després anem cap a tu perquè així tornem cap al món il·lustrat. Del teatre, sí, només cal mirar la carteriera d'ara i la carteriera de fa uns anys enrere, veuràs que hi ha moltes més propostes, per tant, per molt de que, evidentment, que no totes són grans èxits i a vegades la gent només es vol que a coses que diuen molt de nom, la veritat és que sí que hi ha moltes més possibilitats, tant per a l'espectador, evidentment, com per a la gent que s'hi dedica, també és veritat que hi ha molt més actors, però també és veritat que aquestes estan molt més enpreparats, que no estan en pas uns altres altres altres anys, no? Avui en dia, tots que cantin, interpretin, ballin, i facin acrobàcies, doncs em pots trobar uns quants, abans, això era molt difícil, no? Per tant, s'ha de ser optimista en aquest sentit, hi ha més gent, hi ha més possibilitats, doncs s'ha de ser optimista. I és l'especte a mi, a mi ho sóc, evidentment, en el sentit que tinc altres camps ara que explorar, que tenen interès, i per tant, doncs, em prenguin les coses amb il·lusió, també, no? Vull dir, moltes notapes, acabat, m'han tret en contacte, evidentment, amb el Joan Saralès, i encara, tant fem alguna cosa de junts, coses que ens demanen, o inclús alguna cosa per a escoles i tal, vull dir que m'he sentit optimista, vull dir, no tinc motius per caure amb una de presidència. Avui, oi, avui no, avui estem parlant, això sí, amb Joan Faneca, i jo ho sereu amb Ferran Ranyer, a Can Ginestan, al món il·lustrat, en aquesta conversa. La teva relació amb Ferran Ranyer es remonta fa temps, també? La teva relació amb Ferran Ranyer, bé de lluny? Bé, bé de lluny, perquè clar, ell, diria senjors, igual que jo, durant uns quants anys, la meva relació va ser més amb els seus germans, que no passen d'ell, per una qüestió d'edat, jo estic una mica entremig d'ell i del següent germà, diguem-ne, del Txema, i per tant, doncs, hi hauríem de relacionar més amb el Txema i amb el Migi, que no passa molt, el Ferran, però sí que durant tots aquests anys, ens han anat veient, o bé per quina té les seves espectacles, que hi ha anat veient alguns dels meus, i després inclús, tot això, es feia una sortida xerrada, però fins i tot el vaig tenir de professor amb una ocasió, i tenia una parlada d'una possible disfacció, d'una sortida producció, veia que sí, sempre hi ha hagut un contacte amb el Ferran. I em sent just? I vius encara, actualment? No, no, em viuen la meva germana, encara, i tinc una bona boda, i tinc un quant de mica, això sí. Vens de tant en tant, per això? Sí, molt viscíficament, però em trobo a l'Àrea de Cor a partir. Per tant, doncs, dijous també serà un moment per retrobar-te, d'alguna manera, em sent just? Sí, espero que sí, espero que sí. Tot i que en tenen tant vist, i s'ha veniat tot els meus historis, que no sé si hi ha anat, o si ha anat al Joan. No, no, espero que sí. Que vinguin perquè, evidentment, el fet de que faci una conversa amb una altra persona, no el mateix gravi, doncs espero que sortin coses que ell també ens conegui. Serà aquest dijous, com dèiem, les 8 del vespre a la Seleïcidòria Consolta Can Genestar, una activitat oberta a tothom, aquesta conversa del món il·lustrat amb Ferran Ranyer i Joan Fanega. Avui hem pogut parlar amb Joan Fanega, moltes gràcies. Moltes gràcies. Que vagi molt bé, i esperem-nos a veure'ns dijous. Molt bé. Adéu, molt bon dia.