Entrevista a BertaBlanca T. Ivanow, artísta santjustenca - 25/1/2017

Dos minuts i un quart d'una del migdia, aquesta hora parlem de l'exposició que se n'agura. Avui Dimecres, el cell de Can Genestar, és gest d'Aberta Blanca T. Ivanov, que avui la tenim aquí a la ràdio, aquí l'estudi, molt bon dia, què tal? Per parlar una mica tant del que s'estrena a partir d'aquest vespre, dos quarts d'avui del cell de Can Genestar que es podrà veure fins al dia 19 de febrer, per tant, un mes, aproximadament, una exposició amb obres de pintura i també d'escultura que s'engloven sobre aquest títol gest. Què vol dir aquest gest? Quins globes? Per buscar un títol que sempre és difícil, però, bàsicament, és la idea que tots són manifestacions gestuals del meu òsar, quan estic allà pintant. Més que res, parlant de la pintura, que són tiques de color, que sorgeixen de forma molt espontània, com un gest. Per tant, a partir d'aquesta idea de gest, hi ha pintura, però també hi ha escultura. També hi ha cingues cultures figuratives que han estat fetes totes a Nova York, perquè jo tinc aquí el taller a Sant Justes Bern des de fa 8 anys, però viatjo molt a Nova York, també treballo per dos artistes, i es van formar alguna cosa molt especial, perquè han creuat l'Atlàntic per arribar aquí. Estan preparades per ser vistes, algunes per segon cop, però algunes són... És el primer cop que es veuran. Dius que tens el taller aquí a Sant Justes des de fa 8 anys, i que també combines la teva feina a Nova York, i per tant és el primer cop que exposes aquí a Sant Justes. Sí, aquí a Sant Justes és el primer cop. La meva mare, que és molt del poble, va venir un dia a Can Ginasta i em va dir aquí, aquí, i va sorgir així, i llavors... Perquè tu ets de Sant Justes? Jo n'he escut a Barcelona, però... Has viscut per això a Sant Justes? Sí, he viscut a Sant Justes. Per tant, ara vius també a Nova York per això. Estic a Nova York si vaig estar estudiant 4 anys a Londres, previamente, estic sempre amb un peu fora i un peu aquí, però la tranquil·litat i la creació sugeix més aquí. Allà és com la inspiració, perquè succeixen moltes coses de cop, hi ha moltes exposicions i molts museus, i llavors és com vens aquí, i amb la calma pots tenir temps de crear tot. I tens de fet el taller que tens aquí, el mantens actiu, no? Sí, sempre, sempre, sí. Totes les obres estan aquí, dels dos punts del món cap aquí, per moure-les aquí a Barcelona, perquè he tingut sort que totes les exposicions així més importants han sigut a Barcelona, a part de exhibicions grupals a Nova York, o sigui que estic ben acollida aquí. Per tant, la gent de Sant Just que no et conegui, que sempre està bé poder conèixer la gent que fa força coses, fora ho pots fer a partir d'aquesta exposició, et pots descobrir aquí, a Barcelona no sé què havies exposat, per tant. Sí, a Barcelona he exposat diversos cops. Sí, m'encantarà a veure si ve gent avui durant el mes, que puguin parlar amb mi, comentar, també m'agrada molt que em donin feedback, perquè em fan veure coses que jo, com ho faig tant de prop, doncs no tinc la capacitat de veure més enllà, no? Llavors t'obren els ulls molts cops. Et donen una altra interpretació, potser, del que tu has fet? Sí, he estat muntant amb una amiga que ha vingut, i ha col·locat alguna forma que jo no ho hauria fet, i m'agrada, i a veure'ns, és com també un joc. Et tens a punt, ja, a l'exposició? Sí, ara estem últim en llums, i idees finals que sempre surgen en l'últim minut. Ai, vull fer això, vull fer l'altra, doncs... Suposo que, alhora de muntar, com deies ara, de muntar tota la teva obra que tu tens pensada d'una manera, un cop et trobes en el lloc també és important, no? Sí, perquè de fet... Sí, de fet, és una sala molt gran, té com 12 metros, i a més hi ha una aleatoria al costat, i, bueno, vaig entrar i vaig estar com uns dies venint, respirant l'espai, i vaig decidir que volia que fos com estar a casa, i a vegades l'he forrat tot amb el fombre, i la idea és que entris i que et sentis a casa, i també té una entrada com de cortines, que vaig estar al Japó, i vaig veure com aquestes cortines que et conviden entrar als restaurants, i llavors és com una entrada al saló de tu casa, hi ha un sofà perquè tu et sentis i puguis mirar l'obra més de prop, i et sentis més còmode com per poder estar vivint-la on estona, perquè el que em passa, no em vull enrotllar, però el que em passa als museus és que veus la gent que tira la foto i se'n va, i és una mica contrari al poder disfrutar i veure coses en temps. És veritat que ara hi ha com una nova manera de mirar als museus, també, perquè... Sí, que també hi ha més gent que va, això és veritat, s'ha popularitzat, però és molt fogàs, tiro una foto i me vull. En comptes de poder estar un dia, en comptes d'anar a l'obra i veure totes les obres, m'estic sentada una hora davant d'una d'elles, i a veure què ens transmetés. Clar, i en canvi, exacte, aquesta foto potser l'apenges en una xarxa social, però en realment tampoc em faràs gran cosa, perquè és una foto feta amb el mòbil, igualment transllada en aquest moment, de vegades quan fas una foto, un paisatge potser sí, però que costa més, amb una foto d'una obra d'art. Al viure en aquell moment, i jo els es quadres, quan els acabo, hi ha cops que, si no els venc, els tingueu a l'estudi molts dies, i van agafant força i em dona temps d'observar-los i cobren un altre sentit, i obren si l'observació i l'estar amb aquella obra és el que li dona també molt de valor, i veus moltes coses. Clar, tu, a més, ets jove, ets molt jove, vull dir que... Sí, bueno, acabo de fer els 25, o sigui... Per això. I has exposat bastant, has recorregut també diferent, i per tant, amb la part de vegatge cultural, com veus el moment per un artista qui no se'n justa, si no? Però aquí, en general, i aquí a Catalunya o Barcelona, hi ha moviment, creus que és un bon moment parlar que està difícil? Bueno, clar, aquí, quan tens una Catalunya en general, et diuen com ho pots viure d'això, perquè es veu com algo molt difícil, perquè potser aquí es inverteixen en les altres coses, però a Amèrica, que hi ha molta gent interessada en l'art, es consumeix molt l'art, i bueno, hi ha un negoci muntat de l'art, que també és una part negativa, perquè és la superproducció, i estan sortint artistes contemporànics, que no estan produint com un art real, com si diguéssim. Llavors, costa competir, perquè jo estic fent pintura a l'oli, i estic fent escultura figurativa, que són coses molt, molt, molt clàssiques, i llavors estic intentant trobar el meu espai en tot això. Però no, jo crec que sempre és un bon moment parlar-t'hi, com és tan necessària per mi, és impossible deixar de fer-la, i sí que hi ha gent interessada. I a l'hora d'inspirar-te, en dius que tens una part clàssica, però no sé si vas molt a veure el que es fa ara, si ets més de recuperar el clàssic i anar a museus, com ho fas? Bueno, visitar molts museus, i ara que estic aquí a Espanya, m'agrada molt l'obra de Txellida, d'Oiteiza, i a veure'ns, me'n vaig molt al nord, a poder estar amb les obres, i també conec el net de Josep Imona, i també puc viure de prop com les seves obres, i no sé, em connecto més amb l'art clàssic, i ara, per exemple, m'agrada molt Jaume Plensa, que té just una escultura al Palau de la Música, i acaba de fer una exposició també a Barcelona. També viues en Just. Sí, i també és de Txellida, aquí al costat, però sí, moltes galeries, perquè es veuen com un artista contemporani i pot muntar les exposicions de tantes formes, que també és bo estar en contacte amb el que està passant ara, perquè si no també et quedes un amic anclat al passat, i això, més o menys. Què recomanaries, algú que estigui començant? De fet, tu tens 25 anys, que també hi ets molt jo, però algú que tingui això, 7, 17, 18, i jo, és que em vull dedicar també per tot el món de l'art, quin consell tu podries donar. Persistència, primer de tot, que si és algú que ho viu des de dins, i que sent una fonsa o l'instint, que he de viure per l'art, que lluiti pel seu somni, que treballa molt perquè no és fàcil, però que amb constància i perseverància, jo crec que s'ha arribat tot jo, qui més si és algú que portes dins. És al final la raó de per què estem aquí, que si sents que és l'art, que apure jo, i sobretot, moure's també més enllà d'Espanya, perquè clarament hem d'estar una mica a tots llocs, perquè aquí pot ser una mica més difícil viure de l'art. Doncs avui, a Descorda 8 del vespre, s'enagura aquesta exposició d'Averta Blanca T. Ivanoff, és l'exposició Jest, que es podrà veure des d'avui al cell de Can Genestar, fins al dia 19 de febrer. Moltes gràcies. A vosaltres per escoltar i a tu. Que vagi molt bé, i fins aviat, bon dia. Adéu.