Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Laia Flotats, portaveu de PDeCAT - 30/1/2017
Repàs a l'actualitat política local i valoració del ple de gener
I aquesta del que fem és parlar d'actualitat política amb la portaveu del partit demòcrata Sant Just, la ja flotats, bon dia. Hola, bon dia. Dijous, passat i va bé ple municipal, ple de gener, primer ple de l'any, de fet. I es van tractar diferents qüestions, d'una banda, un dels temes que hi havia a l'hora del dia, que era l'aprovació del parc d'habitatges per persones amb risc d'exclusió social, total, ara hi haurà 21 navitatges, segons el que es va explicar en aquest ple municipal, i un punt que es va aprovar per unanimitat. Sí, correcte. Tot i això sí que des del partit demòcrata heu discrepat amb un canvi que hi havia a les bases, que redueixen de 5 a 3 anys el temps de lloguer. Bé, més que discrepar, el que vam manifestar és quin pla d'actuació hi ha un cop acabin aquests 3 anys, perquè fins ara aquests pisos eren lloguers de 5 anys i quan arribava al final del lloguer els llogueters, els inquilins, normalment demanaven una pròrroga i se'ls aconseguia. Tot això es feia des de promunse directament. Què passa? Que una de les raons, i això es va explicar en el ple, per les quals se'ls allargava aquests contractes o se'ls feien pròrroga, és perquè la situació socioeconòmica d'aquestes famílies no havia millorat. Les clenotes van manifestant al ple la pregunta de si els contractes passen de 5 a 3 anys i amb una pràctica habitual de 5 anys passa que no millora la situació socioeconòmica és de pensar o de deduir que amb 3 anys tampoc millorarà i, per tant, entenem que vinculat amb aquesta prestació social del que és la sessió d'una vivenda del lloguer social ha d'anar a acompanyar d'un programa de foment de l'ocupació i formació per ajudar aquestes famílies a millorar la seva situació socioeconòmica per tal que quan arribi al final el venciment dels contractes de 3 anys, realment la seva situació hagi millorat i puguin accedir a una vivenda del lloguer normal, perquè si no ens trobarem que hi haurà famílies que passarà en aquests 3 anys, se'ls finalitzarà el contracte, l'objectiu d'aquestes vivències és que hi hagi una rotació que no siguin permanents les famílies i tindrem famílies que es quedaran sense vivenda i tindrem un problema social, o sigui, tornarem a tenir el problema. I això és el que nosaltres vam manifestar, vam preguntar si hi havia algun pla vinculat a això d'acompanyament en aquest sentit de formació i ocupació, però no se'ns va contestar. Per tant, doncs de moment no teniu resposta en aquest sentit. No, clar, i és important, això. Tot i això sí que voteu a favor, perquè entenc que la idea global no tingués sentit. A veure, a Promúncia ja fa molts anys que té un parc d'habitatges i que des de Promúncia, jo que anys enrere he estat participant en el Consell d'Administració, doncs sempre hi havia un debat sobre què es feia amb aquests habitatges, perquè s'havia de fer un plantejament seriós respecte a aquesta part d'habitatges, i la veritat és que bé, o sigui, nosaltres ens assemla molt bé, molt bé, i de fet, si nosaltres haguéssim estat a govern també ho haguéssim fet això. O sigui, a final són habitatges amb propietat de l'Ajuntament, de Promúncia, que és l'Ajuntament, i, per tant, és raonable fer una destinació de lloguer social. A part, també ve reforçat per 5 vivendes de l'edifici que hi ha a la carretera reial dels balcons de colorins, que són de la Generalitat, i que amb diferents convenis, addendes, el conveni s'accedint a part d'aquests pisos, fins ara 5, perquè l'Ajuntament els inclòguin aquest part de lloguer social, per tant, és guó. En principi, us convents la política que s'està fent en aquest sentit, en aquesta matèria d'habitatges socials? Bé, és que és l'únic i més correcte, aquesta és correcta. No és exactament el que portàvem al programa, en tant que en el programa nostre i d'altres partits polítics, com Movem o Esquerra, el que es portava era més la creació d'un part d'habitatge en el sentit de que totes les noves promocions que es construïsim fossin de lloguer social. Bé, ja discutirem més endavant això. Ara, de moment, hem creat aquest ambivent d'esquerres que ja teníem. Bé, està bé, això és correcte. El ple també s'aprova una emoció en relació amb els serveis d'ocupació. En aquest cas, us veus obstenir i veu recordar per exemple que el pressupost d'aquest 2017, el que es va provar el desembre, ja hi havia una partida concreta no destinada a plans d'ocupació i, d'alguna manera, esperàveu el dubte en relació amb el que es plantejava en aquest text. Bé, el dubte de l'emoció, bé més generat, perquè l'emoció fa referència a una llei de la Generalitat que es va aprovar el 2015, per la qual diu que a Catalunya la competència sobre el foment de l'ocupació és del servei català d'ocupació, i que el servei català d'ocupació pot concertar, o el millor que pot fer és concertar territorialment a nivell de estratègia de plans d'ocupació, a nivell territorial i de pressupost. Bé, i diu que el nivell territorial és la comarca. Bé, per tant, si això es tira endavant, quan es tira endavant, això es concertarà a través de la comarca, en aquest cas, en nosaltres és el Baix Llobregat, i per tant, a través del Consell Comarcal, del Baix Llobregat. I l'emoció que ens presenta el Partit Socialista diu que volen que estiguin davant ja aquesta concertació perquè els serveis d'ocupació de l'Ajuntament de Sant Just, el personal que hi ha, o el personal que es vol contractar aquí, de moment és temporal i no li poden garantir l'estabilitat laboral, perquè això són plans d'ocupació que van d'any a any. I clar, nosaltres vam dir a veure, agafar-se aquesta llei per dir que vols garantir l'estabilitat laboral a Sant Just, no té gaire sentit perquè aquesta llei parlarà, es quedarà al Consell Comarcal, no baixarà a Sant Just. Per tant, no té massa sentit, a part que vam recordar que efectivament hi ha una partida pressupostària pel pressupost del 2017 de l'Ajuntament de 779.000 euros per foment de plans d'ocupació i formació, i per tant s'entén que dintre d'aquesta partida pressupostària, perquè així és com se'ns ha explicat, ja s'inclouen els sou dels treballadors de la casa, dels treballadors de l'Ajuntament, que faran efectiu això, a part que els plans d'ocupació, perquè ara mateix són plans d'ocupació, que són diners que donen diferents administracions públiques, perquè es contracti gent que normalment és gent que es contracta amb contractes de 6 anys o 1 any en funció del programa, i que són gent per treballar per l'Ajuntament, aquests programes són donant de 6 mesos i estan pensats per fomentar l'ocupació, perquè aquelles persones que s'han quedat fora del mercat laboral, tinguin la possibilitat de començar amb aquests plans d'ocupació, i després ja anar a l'empresa privada, el mercat de treball ordinari. Clar, això precisament tenen temporalitats perquè la idea no és que estiguin permanentment treballant per l'Ajuntament, donant una entrada, d'acord, per això són temporals aquests plans d'ocupació. Clar, si l'Ajuntament vol exercir plenament la competència de fomentar l'ocupació i els plans de formació, ho ha de fer amb estructura pròpia de l'Ajuntament. A part, que també els vam fer notar que exactament quina és l'estratègia que hi ha de foment de l'ocupació s'enjust, perquè ens trobem que el que és el teixit empresarial de s'enjust, que està en els polígons industrials, està molt maltractat, els polígons industrials d'aquí, bueno, històricament el tripartit els està maltractant continuament, per tant... En quin sentit, maltractant? No se'ls fan inversions, se'ls hi posen pegues legislatives a nivell del que és la legislació de l'Ajuntament per poder fer conversions dels negocis, canvis. Els hibis que paguen són els més cars, els més cars, i aquest últim any se'ls hi ha pujant. Els ja és, bueno, paguen ja és. A tot arreu, no? Clar, sí, sí. Però vull dir que hi ha tota una sèrie d'activitats, hi ha una sèrie d'impostos que depenen del que és a nivell municipal, que aquí s'enjust són molt cars, i a part, el que és l'acompanyament després i la facilitat, perquè puguin tirar endavant els seus negocis, no se'ls hi facilita i no se'ls ajuda, és més, qualsevol comerciant o persona que vulgui emprendre s'enjust i que vulgui tirar endavant, obrir una botiga o si hi ha de fer obres, s'ha d'esperar moltíssims mesos que li donin els permisos d'obres i les licències correspondents, si li fan falta, licències sense caràcter previ. Per tant, home, realment, la política d'ocupació no és només fer una formació o ensenyar una persona a fer un currículum, que evidentment forma part d'això. Forma part, també, és tota una estratègia global, a nivell de municipi, una estratègia de municipi on el volem portar, en quins sectors volem especialitzar o creiem que ens podem especialitzar, en base al que hi ha existeix i posar moltes facilitats perquè les empreses s'implantin, puguin créixer, aquí és en just i, per tant, puguin generar molta més ocupació. Tot i que el servei públic d'ocupació, en principi no només, és per fer currículums, sinó que hi ha com poden... Sí, sí, evidentment. El pont de l'emoció per això anava amb la idea general. Potser no tant amb la partida, sinó amb la idea de garantir que el servei públic d'ocupació que entén que llavors hi ha una reivindicació de la part estructural per poder tirar en compte que vosaltres creieu que hi hauria d'estar dins l'Ajuntament. A veure, nosaltres entenem que amb una part de pressupost, 179.000, això ja s'està contemplant. O sigui, ja hi és aquesta estructura. I el que diem simplement és que aquesta emoció, referint-se a aquesta llei, el que s'està fent, en realitat, és que es concerti amb el Consell Comarcal. Una reforçaria aquesta estructura seria el Consell Comarcal, no a l'Ajuntament. I, per tant, no la veia molt lògica, en tant que l'objectiu final de l'emoció no acabàvem d'entendre gaire bé com es lligava amb això. I per això ens vam abstenir. Tampoc estem en contra que estiguin endavant plans d'ocupació, evidentment. Una altra emoció que va tenir endavant va ser en relacions locals de Cannabis, en aquell cas la presentava a Ciutadans, que es va provar a crear una comissió que reguli l'obertura de clubs. En cas que la Generalitat no ho resolgui a temps. És un tema que hi havia sortint, diria, algun altre ple, també. I, en aquest cas, també es va aprovar amb el vostre suport. Sí, ja ho vam explicar el ple també. Fa un any, encara no fa ben bé un any exacte, però es va fer aquella moratòria en què se suspenia qualsevol aturgament de licència previa per instal·lar-se clubs de Cannabis. Va fer de pressa i corrents, perquè ja n'hi havia dos que havien presentat i ja estaven solicitant permisos d'obres, i, bueno, ens estaven entretenint amb això, i, finalment, els se'ls va resoldre en contra, i de seguida es va aprovar aquesta moratòria per tal de que ningú més entrés una licència. I en aquell moment, en aquell ple, nosaltres ja vam manifestar que fos com a fos que s'acabés regulant, via ordenança o via pla especial o com fos, però, al final, l'Ajuntament acabaria dient alguna cosa al respecte. Doncs, en aquesta part, nosaltres vam demanar que és un tema d'especial sensibilitat per tota la ciutadania de Sant Just, voti qui voti, i, per tant, enteníem que era un tema que s'havia de parlar entre totes les forces polítiques en representació municipal i que ens havíem de posar tots d'acord, sinó que s'havia de fer alguna cosa amb unanimitat. I ens vam oferir per participar. No vam saber res, al cap d'uns mesos ho vam recordar, no ens sabem res, i ara els ciutadans presenten aquesta emoció, que van a la línia del que no te sempre hem estat vient, i que van a la línia del que no te'n vas vient. A veure si així podem participar, perquè, de moment, nosaltres no podem participar, i volem participar. Creieu que sabeu si s'està fent alguna cosa al respecte? Sabem, per exemple, si no recordo malament que l'Ajuntament de San Cuart la setmana passada va aprovar alguna cosa de Canavis. Per exemple, sí que es va comentar que a nivell de la Generalitat s'estava treballant i que la Generalitat s'estava treballant. Bé, ja veurem. Simplement, nosaltres sentarem que aquesta emoció instaca a nivell municipal, que és l'àmbit competencial que nosaltres ens toca, a nivell municipal, es creït aquest grup de treball. Doncs nosaltres estem d'acord. Un altre tema que va sortir al plen, en aquell cas, el torn de preis i preguntes, és el que té a veure amb la taxa de clama gran. De fet, va ser un dels temes que també va suscitar debat, del setembre del 2014 al desembre del 2015, que ja està derogada, però com que no s'havia notificat, almenys això l'explicar és com que no s'havia notificat, no s'havia cobrat i es cobra ara i, per tant, es cobraran 165.000 euros en total de la taxa de clama gran. Des del partit demòcrata, com ho veieu? Bueno, o sigui, una mica cutres. A veure, perdó, eh? La paraula ho sento. O sigui, una taxa del 2014 i del 2015 que es cobra al 2017 i que, a més a més, es cobra camuflada en el rebut de l'aigua. Però s'ha enviat la carta explicant-ho. Bueno, la carta s'ha enviat, que, a més a més... Quan encara no s'ha cobrat, vull dir. Sí, però s'ha fet una notificació que, a més a més, el meu company, Josep Maria Cortés, ja va comentar que, a nivell de la notificació pròpiament, formalment, no està ben fet, o sigui, el procediment no és correcte. Per tant, no sé, tot plegat és com una mica improvisació i... mal fet. Nosaltres, o sigui, precisament, ara fa 15 dies o tres setmanes, el nostre grup polític a nivell del Govern de l'Estat Espanyol, bueno, a nivell de Madrid, ja va presentar una sèrie d'emocions en què es va reclamar que la factura de l'electricitat, per exemple, tot el que es paga no tot és l'enconsum de l'electricitat. Més d'un 50% són impostos que ens resten a veure amb el consum de l'electricitat. Doncs bé, aquí estem, aquí s'enjust, el govern tripartit de s'enjust està fent el mateix, que fa el PP a nivell d'Espanya, que és agafar i anar a factura de l'aigua, incrementar el rebut de l'aigua amb un impost que res té a veure amb l'aigua, ni amb el consum de l'aigua. Si més no, no té a veure amb el consum de l'aigua. Home, sisplau, d'entrada separem les coses. Si és una taxa a nivell municipal que ha creat l'Ajuntament de s'enjust, bueno, el govern tripartit de s'enjust, que ara la posa i ara la trec, bé, doncs que la cobrin directament ells a través de la diputació, que és com ho fan, normalment. I, home, després de 3 anys, és que és una mica raro, els ciutadans es quedaran, bueno, ja es queden molt estranyats de que revin una carta parlant-li d'un impost de fa 3 anys. És una mica raro, això. Per tant, creieu que no s'hauria de cobrar, que s'hauria d'informar d'una altra manera, com creieu que s'hauria de gestionar. Tenim en compte que sí que la taxa sí que va existir, tot i que no es va cobrar. Bueno, el 2013, per aplicar el 2014, doncs arriba el 2014 i l'apliques i la cobres. I arriba el 2015 i l'apliques i la cobres. I no agafes i no la cobres perquè el 2015 hi ha eleccions municipals, que és el que passa. Ara hi ha una mica més valents i coratge i coherència amb el que es fa. I si aproves una taxa, l'apliques. I si no, no l'apliquis i no l'apliquis mai. No sé, una mica de coherència. I si no, no s'haurà d'haver notificat en el seu món. Fila aquesta taxa que no se'ls va fer, però no es va fer perquè hi havia eleccions. Això no és bé. Els diners són aquests 165.000 euros, que seran destinats a taxes d'amanteniment de la taxa de clavegaram, del municipi. Heu rebut que això és de gent també? O va ser una cosa com que l'havíeu rebut la carta? O veu l'expressió? Quan em veu parlar el ple, va ser perquè havíeu rebut la carta que havia comentat alguna cosa. I si, evidentment, alguns de nosaltres ja l'havíem rebut, de clar. Com tots, som a final, som veïns iguals. Som veïns iguals, sí, sí. Més enllà del ple, altres temes que hem anat comentant aquest mes en diferents entrevistes aquí a la ràdio, en relació d'aquest 2017. No sé si després en parlem també del partit demòcrata, una mica com l'encareu l'any, però l'explicava l'alcalde que un dels reptes, no només per l'any sinó al nivell de mandat, els reptes principals serien d'una banda el corredor verd, com connectar qualsevola per tota la part de la zona industrial que abans en parlàvem justament, i després també la idea de creixement per la carretera reial, creixement de Sant Just per aquesta zona. No sé si vosaltres esteu en el cas d'aquests projectes i sabeu per on van, i en cas que n'estiguis al cas, què és el que em penseu vosaltres? Jo em pensava que un dels projectes principals d'aquest mandat era la recollida selectiva porta a porta. Aquest és un altre tema que després en parlaré. És el que jo des de l'equip de govern, tinc insistència de tractar i de que en parlem. Aquest és més immediat en general de la recollida selectiva. L'alcalde ho va fer com una visió més global. Creia també que era el tema del procés participatiu, que això ja veien els pressupostos del 2017, tal i com s'han fet ja veiem que el dels processos participatius ha quedat en desús. El del corredor verd, i que el que ens ha fet és que no es faci la recollida selectiva. Però, aleshores, ja portàvem el nostre programa electoral per les eleccions del 2015, que es creix tota una zona d'entrada del parc natural de Colseirola, aprofitant que Sánjus té un tros i que, a més a més, tenim la Vall de Sánjus, que van fer un esforç enorme perquè no s'ha edificat i no s'organitzés. A l'hora, revertim aquest esforç enorme, en què sigui un guany per tots, en tant que s'arregli i es pugui disfrutar d'una manera més fàcil i més amicable amb les famílies i amb la gent, i que sigui una entrada realment bonica i maca, i que tots podem gaudir. Per tant, qualsevol iniciativa que vegi reforçar aquesta idea, evidentment la veurem bé. Això del corredor verd, de la zona industrial, a nosaltres no ens ho han explicat exactament en què consisteix això. Per tant, molt en detalls no puc entrar perquè no ens ho han explicat. I en quan el creixement de la carretera real, doncs bé, tampoc exactament, suposo que deu anar pel tema del pont reixar, però en concret... Ah, sí, deu anar també pel tema de Torra Blanca. Sí, per les diferents fars que hi ha a la carretera real. Sí, és que en concret creixement per la carretera real, així tal qual, no n'hem comentat, però sí que hi ha hagut diferents coses que tenen a veure amb això. I una d'elles és un pla parcial que es va aprovar per edificar la zona del Consell Comarcal a la part de Torra Blanca. Bé, sí, és cert que hi ha un descampat, que és un solar que queda una mica raro, que és un tros de la carretera que està molt desangelat, i no veiem pas malament, entenc que si hi ha uns drets de vol, al final és el que he comentat abans. Sí, va vinculat amb el tema de la banca. Per tant, doncs, bueno, s'ha de respectar. Són els canvis que es van fer, i si s'ha d'edificar aquí, doncs s'edifica. Que es faci el més sosteniblement possible, que es faci amb uns criteris de confort i que es facin vivendes de qualitat, i que es donin tots els serveis que necessiten els veïns que aniran a viure allà, evidentment. És tot el que hem de demanar. També hem parlat aquest mes amb el representant de Movem, Just for Salva, és qui justament donant-nos la parla també de recollida selectiva, i després també hem parlat llavors a Randa, del que va explicar el Just for Salva. També hem parlat amb el porteu del PCC Joan Vassaganyes, i per tant també ara doncs t'ho preguntem a tu, com a porteu del partit demòcrata. Just for Salva explicava que s'havien anat fent diferents, i eren fent diferents plantejaments per replantejar d'alguna manera el model i millorar la recollida selectiva aquí s'enjust, i es parlava de diferents models. En el cas de Movem, defensàvem que el seu posicionament pel porta a porta, des del PCC no esperaven un posicionament concret, sinó que s'havia d'anar parlant, i bé, no sé si en la vostra cas, com a partit demòcrata, neu parlat ja tenim un posicionament concret, respecte a quin model seria l'adacuat per s'enjust. De moment encara no. Nosaltres hem tingut contactes amb Movem, que ens han vingut a veure, hem estat parlant amb ells, ens han fet una explicació o una exposició del que volen fer, o si més no, quin és el seu posicionament o el seu plantejament, i nosaltres el que estem fent ara és fer una deliberació interna, perquè el tema de la recollida de regidus municipals realment és un tema molt sensible, molt, molt sensible, i en opinions de tot, per tant, requerirà un esforç important a nivell intern, per, entre tots, veure primer l'opinió majoritària, que és el que més ens convé, i abans d'aprendre cap decisió també parlar-ho amb els veïns, evidentment. Està d'acord, però en qui cal un canvi? No ens plantegem realment ara mateix, no ens plantegem re. O sigui, estem escoltant i captant informació i dades. Sí que sabem, per exemple, que a nivell de la recollida selectiva s'enjust és un dels municipis que ara mateix millor ho està fent amb el sistema actual. Se'ns planteja que hi ha un objectiu a nivell de la Unió Europea, pel 2020, amb una sèrie d'índex de recollida selectiva que s'ha de millorar, que ens afecta a nosaltres, i a tots els municipis de Catalunya i d'Espanya, i de França, i de tot arreu, i que, si s'enjust, està millor que els altres, i no estem arribant a aquests objectius, doncs hauran de fer esforços més grans en principi. I, per tant, veiem que hi ha aquesta necessitat, que, de moment, és una necessitat a nivell normatiu de la Unió Europea, doncs, bé, ho hem d'analitzar. O sigui, ens hem de plantejar realment tot això, quin abast tindrà i quines conseqüències tindrà, i com ve, no com ve, i quina és la sensibilitat de la gent al respecte. Anirem parlant, doncs, i tant. Per vosaltres, per partit demòcrata, hi ha alguna cosa que creïs que aquest any serà important per s'enjust, aquest 2017, o que creieu que calgui treballar, o treballareu justament vosaltres. Nosaltres, aquest any, a nivell del Partit Demòcrata, que començarem a treballar, perquè, bé, hi ha després de tot el procés de constitució del nostre partit i de la creació del nostre directiu executiva local, ja tenim un equip, bueno, hi ha, en el bolletí, hi ha sort la presentació també, hi ha el nostre logo, el nostre nom, la presentació dels quatre regidors també, som quatre regidors a l'Ajuntament, i l'objectiu, per aquell any, per nosaltres, és posar-nos al servei de tots els veïns i veïnes, les entitats, les associacions, donar-nos a conèixer, que ens coneguin, que ens identifiquin com uns interlocutors útils, i anar captant molta informació, i, bueno, que això ja ho estem fent. I un dels objectius que nosaltres pensem que és, de cara a aquest 2017, important, ja no només a nivell local, sinó a nivell de la societat, és que es consolidi la recuperació econòmica, que es creïn llocs de treball i d'ocupació digne, i que la gent pugui treballar i guanyar-se la vida per si mateixa. Doncs, que he de dir també d'aquest objectiu, anirem parlant també al llarg d'aquest any. Gràcies, l'he afortat al Partit Demòcrata Són Just, que vagi bé, i fins a dia, bon dia. Gràcies, bon dia. Ara passen 5 minuts de 2 quarts de 12. Aquesta és el que fem, és fer tertúlia. Amb la Carme Madó, la Palmira Badella, en Josep Coderck i en Carles Vaz, situats a l'estudi de la ràdio. Molt bon dia a tots 4. Bon dia, Nora. Bon dia a tothom. I comencem amb la carta de Josep Coderck. Endavant. Hi hagi això, declaracions de Santiago Vidal. Greus, molt greus anestals, declaracions d'uns jutges suspects i senador per Esquerra Republicana de Catalunya, que amb una clara intenció de naturalitat, han manifestat, faltant a la veritat, que el govern de la Generalitat s'ha fet, per mitjans no legals, i compta el disposat en l'article 95 de la Constitució, amb les dades fiscals de tots els catalans. En realitat, la Generalitat té les dades fiscals dels catalans, que han de pagar els impostos que legalment gestiona, i que li han estat comunicades pel propi ministeri d'Isenda. Ara bé, per què posar el crit al cel, si fos veritat el que digués el jutge suspects, i que s'ha vist obligat a renunciar al seu escó de senador? El sol fet que tals dades fiscals, estan en el programa informàtic d'Isenda, permet que persones coneixedores dels secrets d'internet, diguem-ne hackers, puguin accedir a elles, o no recordem que fins i tot s'ha accedit els secrets del FBI i de la fia dels Estats Units d'Amèrica, per persona que actualment està refugiada en una embaixada, o com a Amazon es va veure sorpresa per la sussecció de les dades de les tarjetes de crèdit dels seus clients, o la manipulació de vots en les últimes eleccions presidencials dels Estats Units. Altra vegada, Trump. Aquest president no dona sorpreses, dona compliment al que va prometre la campanya electoral, per criticar que sigui, i en el seu afany de notaritat, desfà tot allò que el seu predecessor ho va instaurar. Atenció a la salut pública, paralització a les condicions patroleres per respecte al medi ambient, acord amb Cuba i eliminació dels bloqueig, sanció a la Rússia per invasió de Grimer, negativa a autoritzar més assentaments joeus en territori palestí i advocant per la creació de dos Estats i un llarg, etc. Sense dubte, Trump, en tot això, influeix el seu propi racisme contra els negres. També és evident la seva posició contra l'Unió Europea aprovint el brexit anglès, que voldria que altres nacions d'Europa es dubtesin i contra l'acollida d'immigrants que afugen de l'horror de la guerra. I per més ho provi, es declara partidari de la tortura i prohibeix l'entrada als Estats Units dels ciutadans de països islàmics fins al punt de que les persones islamistes que ja gaudeixen de la ciutadania americana no poden sortir dels Estats Units perquè ja no hi podrien tornar. Gran part de la població discuteix l'legalitat de les mesures de Trump i una jutge de New York ha dictat resolució declarant il·legal, per inconstitucional, la prohibició de l'entrada d'islamistes mentre els països afectats contrataquen prohibint l'entrada en ells de ciutadans dels Estats Units. Quines formes les causes que determinaran l'elecció d'aquest individu com a president dels Estats Units? Cosa que em fa preguntar igualment, són els que comencen a estendre partits radicals per no dir-ne feixistes pels països europeus. La tracturada de pagesos. Els pagesos es queixen perquè els seus productes són infravoluats pels gran centres comercials mentre aquests no sols dupliquen, són els països europeus i tripliquen.