Entrevista a Maria Villela, de Sant Just Solidari - 31/1/2017

2 minuts i un quart de 12 a aquesta hora el que fem és parlar de la campanya Casa Nostra, Casabostas, Sanjus Solidarí y Ciaadarit. S'ha afegit aquesta campanya en favor de les persones refugies immigrants amb un objectiu doble, per una banda reivindicar l'acollida de les persones que afugen de les guerres i per l'altra acollir les persones que ja són aquí i que tenen difícil desenvolupar una vida digna. Anem a aquesta hora amb la Maria Vilella de Sanjus Solidarí, molt bon dia, Maria. Bon dia. Una campanya que n'hem anat sentint parlar dels últims mesos i que, d'alguna manera, suposo que des de Sanjus Solidarí heu cregut, diguem, sumar-vos i tenint en compte el recorregut de Sanjus Solidarí mateix. Sí, quan va aparèixer aquesta campanya nosaltres ja formàvem part d'unes reunions que es fan en la FEDE, que és l'organisme que recull diferents ONG gens de Catalunya, i ja d'alguna manera ja estàvem en sintonia perquè ja hem participat de les unes reunions. Quan apareix la campanya pensem que, com a entitat, la nostra misió és treballar per la igualtat dels pobles perquè la gent visqui el millor possible van pensar que aquest era una bona opció per nosaltres. Com ens hem enderit com a entitat? I al marge les persones que a nivell individual ho han fet, com a persones físiques, per elles mateixes, si s'entra a la web es pot veure, és que està tot molt ben explicat i com fer-ho. Per tant exacte, qualsevol persona pot fer-ho d'una manera individual, però evidentment com a entitat no solidària de Sanjus suposo que... com a entitat que volia oferir aquest pas. A més, com a entitat i com a participant del Consell de Solidaritat d'aquí de la població també hem fet actuacions en relació als refugiats. En el mercat de Nadal l'any passat es va recollir roba que es va portar directament, això és important a Sanjal Arot, en una vegada com l'altre, l'any passat va ser els campaments de Calder a França i aquest any, en el mercat de Nadal, hem recollit llibres infantils i amb els diners que vam treure del comerç just també es van anar als campaments amb les vacances de Nadal, es van comprar material didàctic, lapisos, colors, per als nens que estan en aquests moments que s'ha trencat tot el seu procés educatiu perquè molts d'ells ja no van a escola. Per tant, diríem que en la població ja hi ha hagut treballar en aquest sentit. Afegir-nos d'aquesta campanya... Sí, que Sanjus s'estan fent diferents coses, eh, a banda? Què té aquesta campanya, de bo, diríem, no? S'estan fent moltes coses, vull dir, entitats grans, entitats petites, des de gent que agafa la motxilla i se'n va... Sí, sí, ajudar. No sap a què, però va ajudar, entitats que estan treballant, per exemple, des de la FED, les reunions que s'han tingut, s'ha intentat posar una demanda en el Tribunal de Justícia Europeu en contra dels acords d'Europa i Turquia, perquè això és anar en contra dels drets jovants claríssimament, el que passa és que això jurídicament és molt difícil, i han estat treballant jutges, advocats, tant d'aquí com de Grècia, i és a dir, que d'accions n'hi ha moltes, de molt tipus, des de la individual, que agafa la motxilla i me'n vaig, a les més estructurades, a les entitats grans, a les ONGs que estan intervenint allà, aquí tenim, aquí en la nostra població, tenim amb acció logística i solidària, en el que és el primer explotat de logística, i que ells també han estat intervenint en els camps de refugiats, és a dir, que intervencions se n'estan fent, se n'estan fent moltes, no sempre, cordialament, també és veritat això de dir-ho, i aquesta campanya, què aporta? Una campanya que neix de gent que ha estat allà, i que decideix que s'ha de fer una campanya de sensibilització, al marge de la intervenció directa, de sensibilitzar la població, de què està passant, i d'una mica confrontar els governs. Espanya, ja veiem l'actitud que està tenint a Espanya, amb les pròpies fronteres del sud, el que ha fet el sud, com està deportant amb calent, disparant a la gent que està anomenant el mar, o sigui, el que està fent a Espanya, i també el govern català, és una campanya de sensibilització. Jo vaig coincidir amb un dels periodistes que la van iniciar, el desembre, que teníem unes jornades, i ell deia que es van sorprendre de la collida que va tenir ràpidament aquesta campanya. És veritat, perquè no hem sentit a parlar molt, d'ambients i... Quan van fer aquestes jornades, que era el desembre, la web estava amb uns inicis, que era una miqueta de pena. Tot era molt incipient, i ells deien que s'havien sorprès com des de les institucions, i des de la gent, s'havia respost i s'havia enderit. La prova és el concert, que hi participen molts... Molts cantants i famosos, exacte, el 12 de febrer. O, per exemple, les podcasts que estan fent per televisió, gent coneguda que s'està posicionant a favor. I n'hi ha molta. Ells mateixos deien que s'havien sorprès, perquè és veritat que és una campanya que va més enllà de les cicles polítiques. Potser per això, que és com més unitària. Més unitària i permet aglutinar tothom. Jo penso que ha sigut un encert. Segurament. A més, hi ha, com tan, Poca Broma, 47.017 signants. Jo diria que va arrencar a mitjans de desembre. Per tant, amb un mes i mig, Poca Broma. El principal acte reivindicatiu serà el concert multitudinal i l'11 de febrer, però també hi ha una gran reculler d'escnatures, una jornada que fan aquest diumenge el 5 de febrer, també arreu de Catalunya. Vosaltres us hi heu adorit, com a senyor solidari, d'una unitat individual? No sé si sabeu si l'Ajuntament té intensitat de fer, o si es pot portar el pla, si n'heu parlat amb algun partit, o sé que en altres municipis s'ha fet. Hi ha territorials que estan organitzades en aquest sentit? No. Nosaltres, des del Consell de Solidaritat, que hi ha aquí, que som 5 entitats, sí que s'ha passat, diríem, la informació i cadascú, una mica, ha fet el que ha cregut, convenien, nosaltres ens hi vam abderir. Hem informat els socis que ens havíem abderit a la campanya i hem rebut correus, agraint aquesta actuació, diríem. Però sí que, com a població, aquesta vegada no hi ha cap acto unitari. Tot i que en altres moments l'hem tingut, sí, aquesta vegada no. No es farà cap cosa concreta per entendre-ho. De moment, no sé què s'organitzi d'aquí, el diumenge, no. Abans ens parlaves també de les campanyes que s'han fet, l'última part Nadal. Si saps si hi ha previst fer alguna altra cosa en relació als refugets, més enllà d'aquesta campanya, s'enjust teniu alguna altra cosa? De moment, jo diria que no. S'ha fet com a unitari aquestes dues actuacions. Després que l'entitat ha fet coses, nosaltres vam fer aquella trobada que vam fer amb els companys d'acció solidària i logística, que va venir un d'ells a explicar-nos què estàvem fent en els campaments, que vam tenir una xerrada aquí a les escoles, que va venir força gent. Vull dir que llavors cadascú una mica ha anat vellogant-se a nivell de la seva entitat per sensibilitzar una mica els seus associats. Però de moment, acta conjunt, no n'hi ha. Jo n'hi mull la gent que entri, que entri a la web. Sí, és fàcil, és casa nostre, és casa vostra, puncat. Si remeni, hi ha una part també molt interessant en què fa unes preguntes, que tu, clicant la pregunta, veus una resposta, una resposta de la gent que està assabterit a aquesta campanya, la gent més coneguda, diríem. I per exemple, tots els mites, que la gent d'afora, que si ve hi entreu la feina, que si... doncs hi ha tota una sèrie de qüestions, que ajuden una mica a tenir una altra opinió, que vegades, des de certs sectors, intenten, només cal veure el que està passant aquí. La regidora de Badalona, les gambarrades que es fan a la gent sense sostre, com aquesta idea que el diferent a mi és dolent, està calent. Com, de quina manera creus que es pot aconseguir, perquè això és la situació dels refugiats, tenint en compte com està el món, segurament, anirà més, potser, i per tant, potser estaria bé que tots comencéssim a canviar una mica més la nostra mentalitat. Jo crec que és una situació, és una resposta política. És a dir, està molt bé les iniciatives que té la gent, que volen ajudar, però si no hi ha una resposta política, d'entrada, res causes. Per què la gent està marxant? Per què s'apermés una guerra de Síria, com s'apermés? Si no analitzem una mica les causes, no podem entendre per què aquesta gent ve aquí. D'entrada, per les causes, i després, per la resposta que s'està donant a Europa, quina resposta està donant, posant barreres, i fent una cor amb Turquia, que ja veiem com està actuant Turquia. Ja veiem l'Erdogan, quin tipus de govern, està impulsant en el seu propi país contra els seus propis ciutadans. I li estem donant diners, a Europa li està donant diners, perquè pari el flux emigratori. Això és d'un escàndol, ni d'una vergonya, que si no hi ha una actuació política, això no es pot arreglar. El que estem fent, i té el seu valor, totes les donegers, que puguem intervenir, que puguem fer... Però això són... Pressió social, no? En caminada cap a la pressió política. Digue els governs que facen alguna cosa. Espanya s'ha compromès amb enmetre. No sé si el voltant... Primer deia en 17, després el voltant de 10 o 11 mil refugiats, i ara he perdut la conta, no sé si n'hi han 700, que han arribat, i després no és només en la metra, sinó el com actú. Què estic fent? Estic venent armes? Què estic fent a la frontera del sud? Si no és una qüestió política, és molt difícil. Després no cal dir-ho, que està passant a Estats Units. Clar, clar... També justament el moment en què estem, a banda del que continuï passant, les polítiques que es facen a nivell internacional, que sovint ens afecten més del que ens imaginem, el que estem sentint aquests dies amb la nova era Trump, ens fa patir una mica en aquest sentit de nivell global. Per això penso que la campanya que és a la nostra, que és a vostre, és una molt bona campanya en aquests moments. Jo animo a tothom que participi, signi, vagi a la manifestació, el concert ja no, perquè ja no hi ha entrades, ja no s'hi pot anar, però que us segueixi de prop i que pugui estar al dia de les accions que s'estan fent. Doncs això, senyor solidari s'ha d'anar a aquesta campanya, a casa nostra, a casa vostra, tothom pot fer-ho, senyor solidari, el que deien, feu un cop d'ull, a casa nostra, a casa vostra, puntcat, de moment tenen 47.017 signants, que potser també pot ser llarg de l'Andrea, ens ha passat aquesta informació concret aquest matí, però igual, també hi ha augmentat una mica més. I és una campanya que té aquest objectiu doble, reivindicar l'acollida de les persones que afugen de les guerres i després també acollir les persones que ja són aquí, i que segueixin tenint dificultats per desenvolupar una vida digna. Que n'hi ha, perquè una cosa és el refugiat que està als camps, i l'altra cosa és gent que ve per el seu propi, perquè té un contacte, té família... A mi ara s'ha complicat tot en els últims dos, tres anys, però la gent que va començar a arribar potser fa 5 anys. I les dificultats. Si no pensem tots els nostres joves que estan fora, si els ha sigut tan fàcil, si els ha sigut tan fàcil tots els nostres joves que estan buscant feina fora, a l'arribar amb un altre país, que no tens els permisos, que no tens els papers, que aquests papers la burocràcia és molt difícil, que hi hagi la seva titulació, per una mica adequar la seva titulació al país. Pensem això, posem-nos en el lloc de l'altre, moltes vegades. I que aquí en aquests moments ja tenim gent de fora que també hi requereix suport o ajuda, o si més no, una altra mirada. Exacte. Doncs ser negocients una mica més i obrir els ulls, davant d'aquesta realitat que ens envolta cada dia. Maria Dileia, moltes gràcies, que vagi molt bé, i fins aviat, bon dia. Bona nit. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smuff Jazz Club. T'hi esperem. Tot el que puja baixa, tot el que comença acaba. Tot el que va bé. Si va bé, vull dir que a la vida tot té un final. I la penya del Morro no és una excepció. Divendres 3 de febrer, en directe, des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just, el programa número 2.000 i últim de la penya del Morro. Convidats, col·laboradors habituals, música en directe, pastís i cava. Una festa radiofònica on tots esteu convidats a venir. Programa 2.000 i últim de la penya del Morro. Gràcies. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. Cinema sense condicions. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esvern. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just. Avinguda a l'Indústria, sense nom. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'alvidre. Canviar àvids és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o el dispositiu mob. Informatiucomarcal.com Estem escoltant Just a la fusta. Passat dos minuts de les quarts de 12, és moment de fetar-t'ho. Avui hem d'anar a Camp Raciós i Jordi Ferraz ja els tenim a punt. Molt bon dia, què tal? Bon dia, bon sol. Sí, exacte, una mica. Com que diu a Carles que aquesta setmana les temperatures pujaran. Exacte. Home, jo ja tenia ganes que marxes tanta pluja i tanta fred extrema. Per ser un extrem, per ser un extrem. Ni fred extrema ni molta pluja. Molta pluja? No, no. Una cosa, tinguessin dies de pluja, no molta pluja. Divendres a plorar molt. A veure, què és plora molt? 30, 20 litres? No ho sé, jo sé que estàs plorant tota l'estona. El Carles va dir uns 20 litres. Jo crec que eren dies de pluja, però no de plora molt. D'acord, doncs ja tenia prou de dies, tants dies de pluja. I de la vera al sol. Home, diumenge, com no heu sortit el sol, tothom sembla que tinguessin... Tothom, eh? I amb el fotografies del matagall, amb unes cues de gent. Teníem necessitat, no? A part dels d'esquiar, que fem els cues allà, per esquiar. El coneix. Bueno, és veritat que ens influencia, no? Sí, clar, bon temps, el diumenge va fer un temps fantàstic. Feia un sol molt maco. Totalment. Bé, més enllà del temps... Sí, més enllà del temps hem de parlar de moltes coses. Sí, no sé, ara estava fent un cop dels diaris. M'agrada quan surto de l'entrevista, perquè es veig allò estudiant els temes i això. Però em voleu començar, que preferiu parlar. Si voleu parlar... No sé si voleu parlar de Sant Davidal, si voleu parlar de Donald Trump... No sé. Si voleu parlar... Jo crec que són unes coses que són... Jo crec que estan molt parlades. Que estan molt parlades. Però ja n'hem parlat amb vosaltres, per això. Tenim un estupont de vista. Serà molt...