Josep-Ramon Bach, poeta - 1/2/2017

Un minut i un quart de 12, a aquesta hora parlem de literatura, perquè aquest divendres, a dos quarts d'avui, hi haurà un tas de poesia amb l'autor Josep Ramon Bach i el seu poem, Aria en abstracte, serà que el llibre té l'acte a tenir acompanyat, també és d'una expressió de fotos de Toni Moreno, inspirades en els poemes de Bach i un tas de vi gentil·lesa del celler de Can Mata. És plegat divendres, a dos quarts d'avui, i ara el que fem és parlar amb Josep Ramon Bach, el tenim a l'altre cantó del telèfon, molt bon dia. Molt bon dia. Per parlar una mica d'aquest poem, Aria en abstracte, que va sortir ara feia un parell de mesos, ben bé, no? Sí, més o menys. I que, a més a més, s'ha anat transentant per arreu del territori. Bé, he fet unes quantes ja. Per això. Per tant, s'ha d'anar intentant fer que la gent ho vagi coneixent, i sobretot que els editors no s'arruinin, però és una mental. Exacte, de fet, forma part de la breua edició, en abstracte, i per tant, perquè és una editorial que també hem anat parlant aquí amb els actes que es fan des d'aquest llibre té també una aposta que sempre d'alguna manera hi és. En abstracte, que llegim que forma part d'una futura enciclopèdia digestiva. Què vol dir això? Això vol dir que avui ha arribat una certa edat, que el que vol fer és recollir amb tota la ironia, la provocació també, i una certa venjança contra tot allò que va significar una joventut malmesa, per una dictadura, per un nacional catolicisme que feia una pressió moral insuportable, etc. Doncs hi ha hagut un moment que vull fer un repàs a tot això, i estic recollint allò que he viscut, que s'ho ha fet real o imaginari, també forma part de la meva vida, i això, en abstracte, és un tasc d'aquesta enciclopèdica que està creixent, que fa anys que s'està escrivint, i que, bueno, no sé on t'arribarà, però la idea és aquesta. Utilitzant això sí, el mateix sistema que he fet aquí en abstracte, que és una cosa que crec que és nova, no ha fet ningú, agafo a IQs els encadeno, de manera perquè així m'obligo a agafar la IQ que néixin imatges poètiques, que per mi és el valor essencial de tota l'írica, i no caigui mai amb el perill de fer aquells versos tan discursius que acabin sent el que en diem però és arretellada, no? Perquè per no caure en aquest parany em vaig inventar aquest sistema, que és muntar 10 IQs seguits, amb el qual també té un ritme diferent, i bé, i m'hi sento còmoda, i amb aquest sistema continuo. Deu IQs en cadenats, no? Sí, cada un dels poemes és això, aparentment sembla pròsic amb telemires, però no, realment és això, es poden comptar amb els dits, i francament, està construït d'aquesta manera. I tenies clar que volies fer-ho a través d'aquest sistema o t'hi vas trobar a l'hora de dir, mira, vull explicar això, a veure com ho faig, i vas trobar d'aquesta forma? Bé, sempre hi ha una part de fortuna, sobretot si estàs en el lloc adequat o un moment adequat, no? I sobretot si treballes molt, hi ha un moment que també l'Axar t'afavoreix, és veritat, que tot va neixer d'una casualitat, doncs el IQs que jo tenia, i que vaig dir que em faig d'això, que no és la cosa que ho fa tothom, ja no t'he sentit, massa, o massa sentit, i ho vaig trobar d'en cadenats coses que no tenien res a veure, no? Va coincidir, i també que la meva companya fa coses de pageware, i vaig entendre que el concepte aquest de pageware ens semblava estupendo, i que sobretot vaig donar a compte que el pageware, com més petit és el tros, més integrat queda, inclús, colors i invers semblants. I a partir d'aquesta experiència vaig crear els primers poemes que aparentment estaven fent amb IQs que una a l'altra aparentment no tenien res a veure, després vaig donar a compte, després de posar-ho, que això tenia una sortida, més una conta de tot i el que explica el moment, i per tant, a partir d'aquí vaig començar a escriure amb tota la intenció, no? Clar, per tant doncs exacte, tu et formes part d'un procés, eh? Exacte, d'un procés i d'un exart també, perquè no, perquè vas tot el dia pensant i treballes amb això, un moment o altres et obre la bombeta, diem, no? I la idea del títol, aquest en abstracte, tenint en compte que formar part d'aquesta idea més global, què vol concentrar aquest títol? No, perquè jo crec que el llenguatge apuètic ha de ser abstracte sempre. Voler fer un llenguatge totalment racional, absolutament entenador, no conduix enlloc, conduix a la filosofia o conduix a la pròsia narrativa, diem, no? Però l'apuètic sempre bateix d'un llenguatge abstracte, és el que li dona sentit, impulsat sempre per un instint que és el que va obrint aquestes portes, diguem-ne, secretes, que la pròpia vida et va manifestant, no? Si tu tens la intenció d'anar-lo forgant, no? Aquesta realitat. Estàs treballant ara també en la continuació d'alguna manera, d'alguna d'en abstracte? Sí, sí, tant, tant, sí, sí, estic fent aquesta encyclopèdia digestiva, sé que porto 3 anys i segueixo, sí, sí. No, perquè és que més és curiós, perquè tots a la meva bibliografia, cada llibre he intentat que fos diferent, és una altra cosa que no s'ho costuma fer, i jo m'interessa molt fer-ho, perquè crec que les coses que podem, els seus humans, comunicar-los uns als altres, sempre són molt semblants. I la gràcia està en la manera en què ho fem, no? Doncs a partir d'aquesta premissa, intentar que cada llibre fos diferent, i arribar a aquest punt, aquest llibre semblarà que es repeteixi, però no, perquè en realitat això és un tasc d'un llibre molt més ampli, però també serà diferent. Clar. I treballo, i treballo. Exacte. Impressionadament, per cert. Sí? Amb molta intensitat, no? Home, és dos moments més bonics de la meva vida, tinc temps per poder-ho fer, i poder dedicar-te allò que estimes i que vols, i que forma part essencial de la meva vida, és maravillós. Sí, és una sort, no? D'alguna manera? L'últim és que es desperta a tenir bastants anys per poder-ho fer, i és a dir, que hi hagi algun estat, que espero que el nostre també segueixi pagant-me la jubilació i pugui seguir fent això, no? És a dir, sent feliç, vaja, la paraula. Clar. Aquest divendres es presenta, qui s'enjusta, aquest poemari, en abstracte, i, a més, com n'hem dit al principi, també hi haurà acompanyat d'uns d'un tasc de vida, i de la participació de fotos. I, a la presentació d'una carpeta, també, que vam fer amb el Toni Moreno, i amb un pintor que es diu Francana, i vam fer una carpeta, que n'hi ha dibuixos, fotos i textos, i aquesta carpeta també es presentarà, aquesta de fotos d'allò, però acompanyada d'aquesta carpeta, que ja l'hem anat també presentant a diferents llocs, i que ara, aquest divendres, aprofitem i farem les dues coses, la carpeta i el llibre en abstracte. De un ideó, per tant, serà molt complet aquest divendres, aquest acte. Bé, jo crec que s'ha de ser breu amb les coses, perquè és una part també de la manera de veure la literatura, és la síntesi, la brevetat, per tant, es pot fer intens, però breu, tampoc no cal espantar ningú. Com serà? Per tant, llegiràs diferents fragments, com el planteja, és la presentació? Jo estic a les ordres dels quants heu organitzat, que és la meva dita, i el Toni Moreno, que també ho han organitzat, i no ho sé, que em faran fer, jo estic disposat a tots, sobretot a llegir, que m'agrada molt fer-ho. Clar, és la manera d'entrar-hi, segurament, també. Mira, aquí, i això. Perquè explicar-lo de llibre és sempre estrany, perquè és com si despullessis, i és una cosa que, bueno, no sé si té massa sentit per a tu, escolta, no? Però, en canvi, llegir el poem és ensenyar la feina, no? Mm-hm, clar. I, a més, clar, per agafar-se una veritat, sempre jo escric amb veu alta moltes vegades aquí. Estic sol, aquí l'estudi, i no em prenen per boig encara, ni es pensa que estic tot el dia parlant pel mòbil, que és poc real la gent, no? Sí. Aquest està boig, o pobret, o per al mòbil, no? Sí, sí, és veritat. Doncs jo ho faig amb veu alta, per buscar els ritmes, m'entens? Amb el qual, que aconsegueixo també l'hora de llegir en públic, jo crec que ho faig molt ajustat al que demana el text. Mm-hm, clar. Doncs, serà aquest divendres? Si alguna vegada alguna d'aquestes presentacions l'has fet també companyada d'algun tasc de vi, o serà el primer cop? Jo, sí. És el primer cop que faig un tasc de vi. Sí, sí. Doncs... Doncs em sembla molt bé, no? Sí, sí, qui s'enjus es fan així, moltes vegades, sí. No, és que crec que el vi també essencialment també és alegria, pel que em sembla estupendo. Hem de desacralitzar la cultura, de posar-hi alegria, també. Es pot dir que és molt profundes, però sempre en aquest punt d'exultant, no? Mm-hm. Donant testimonis de que vivim, i que volem viure amb alegria. Exacte. Doncs aquest divendres, a dos quarts d'avui, serà el torn d'aquest tasc de poesia amb Josep Ramon Va, que avui n'hem pogut parlar amb el seu poemari en abstracte. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Són molt amables i solidaris. De la poesia necessita això. Soport. Exacte. Doncs que vagi molt bé aquest divendres amb en abstracte i també amb aquesta aventura de construir aquesta enciclopèdia digestiva. Molt bé, espero que ho vagi bé i us ho vingui explicant. Segur que sí. Gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Justa la fusta. Smooth. Yes. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. I esperant. Tot el que puja baixa. Tot el que comença a acabar. Tot el que va bé. Bé, si va bé. Vull dir que a la vida tot té un final. I la penya del morro no és una excepció. Vendres 3 de febrer, en directe, des de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Just, el programa número 2.000 i últim de la penya del morro. Convidats, col·laboradors habituals, música en directe, pastís i cava. Una festa radiofònica on tots esteu convidats a venir. Programa 2.000 i últim de la penya del morro. Una festa radiofònica on tots esteu convidats a venir. Programa 2.000 i últim de la penya del morro. Deus de la perròquia. Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actualitat... I parlarem sobre la visió ecològica del visbe de Roma francès. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferits dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Deus de la perròquia. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia... Divolgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. I ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu nés un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'àlvidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. AMD, metròpolis Barcelona. Per seguida actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com No tardis tot el que passa al teu voltant. En punt dos quarts de 12 hores de fer tertúlia esportiva, avui, amb el Carles Hernández de Rios i l'Emiliós Casóquio, molt bon dia a tots dos, què tal? Hola, bon dia. Per fer tertúlia, més avui amb la Prèvia, no d'alguna manera, ara ho dèiem abans d'entrar, que avui hi ha un partit important a les Maldalvis, perquè estan a dades semifinals de la Copa del Rei, Barça, no, l'Ètic Barça, no? L'Ètic Barça. L'Ètico. L'Ètico. L'Ètico. L'Ètico. L'Ètico és l'altre. Sí, veritat. Què n'espereu? Bé, no sé, partit difícil, segurament. Sí, veiem si el Barça juga amb el mig del camp que ha jugat, i amb les rotacions que ha confirmat el Luis Enrique, que continuarà fent perquè si no els jugadors no arriben a final. La roda de premsa al Luis Enrique està bé, no? Jo penso fer rotacions perquè si no els jugadors no arriben a final. També la rotació és teva. No és un problema de si s'han de fer rotacions, si no s'han de fer rotacions... Com es fan? Aquests canvis que fot el mig del camp, que després es baixen els pantalons, canvien els dos laterals pràcticament i col·locaran els titulars. Aquests moviments que fa és per anar a tapar la cagada, com si diguéssim. Això es veu molt evident quan fas els canvis. Jo crec que, paral·lelament...