Entrevista a Montse Sánchez, presidenta de Súmate - 2/2/2017

I aquesta la parlem de Súmate, perquè la Sant Justenca Montse Sánchez és la nova presidenta de l'Associació Súmate. I saps que ha passat es va celebrar l'Assemblea General ordinària de l'entitat a les Cotxeres de Sants, i Sánchez es va imposar per àmplia majoria a Manuel Puerto, que era l'altre candidat. Ara justament saludem a la Montse Sánchez, la tenim al tracant del telèfon. Molt bon dia, Montse. Hola, bon dia, buenos días. I felicitats també, doncs, per aquesta... Bé, ja estaves d'alguna manera molt implicada, i ets la sòcia número 1 de Súmate, no? I, a més, també ets la vicepresidenta social, ets la coordinadora territorial del Basll d'Obregat, però bé, ara, en tot cas, ets la presidenta... ets el màxim, no? La màxima representant, per entendre'ns. Bé, la màxima responsabilitat, i això, doncs, m'ho vaig pensar molt. Esplanets sent petits passets, i al final, doncs, he arribat aquí. I això sí, moltes ganes i molta il·lusió de poder treballar, de fer coses, de tirar Súmate endavant, però sobretot el que hem de tirar endavant i hem de fer és la república que volem. Clar, Súmate va néixer ara fa més de 3 anys, no? I l'objectiu vostre és promoure el que comentaves ara, promoure el vot independentista de Catalunya, però, adreçat, sobretot, entre la comunitat i Castellano, parlant, no? Sí, sí. A veure, mira, Súmate n'ha fet en 2013. Impulsado por gente de origen castellano, muchos que venían de fuera, otros que ya como dijeron de las personas que en su momento llegaron, y simplemente, o sea, fue un grupo que se unió con este proyecto, es decir, nosotros tenemos unas raíces de fuera de Catalunya, pero, en cambio, nos sentimos catalanes y queremos que Catalunya pueda llegar a ser un país por sí solo independiente, y, evidentemente, lo he ido evolucionando de cara a una república catalana, pero no tan solo una república, sino que queremos definir cómo queremos de esta república, queremos que sea integradora, queremos que sea socialmente más justa, la queremos porque queremos un país mejor, simplemente es esto. Y estamos trabajando para mejorarlo, para definir cómo lo queremos. Esto es todo. I en aquests tres anys, la gent que ha format part de Sumete, la gent que s'ha afegit i s'ha interessat per Sumete, ha anat creixent o n'hi havia molt al principi, després ha anat estancant? Ha ido creciendo, luego se ha estancado. Ahora vamos a ver qué es decir si podemos recuperar parte de algunos socios que se han perdido en un tiempo, en un tiempo que también ha sido un poco... No sé, un poco un temps de impas, ¿no? Pero yo creo, en fin, lo que tenemos que hacer, la unica manera de crecer es de estar convencida, es a base de ilusión, de implicar a la gente, y a las personas solo se les implica con motivación, ilusión en un proyecto. Nosotros tenemos quizás pocos socios, hemos decretido un poquitín en socios, pero en cambio, en colaboradores, hemos pesido un montón. Y la verdad es que esto es lo más importante, que colaboren con nosotros. Son las que se sientan identificadas con nuestro proyecto. La Sumete, sobretot, està centrat al baix llobregat, o és a nivell d'on és més... No, no, no, és a nivell de toda la taula. Però una mica la part més potent o la part més central és tenir molta força aquí al baix llobregat? No, a ver, lo que pasa es que somos muy activos en el baix llobregat. Pero a ver, en el Barça lunes, sobre todo en el Barça lunes North, hay también mucha actividad, también estamos en los Pitalets, y en el baix tenemos, o sea, aparte de que lo engloba todo, pero también tenemos en algunos pueblos importantes, como cornellar coordinadores, para que se puedan gestionar más cosas. Claro, siempre hay, pues, por el volumen de socios, o un poco por todo, y de gente, de población. Pues territoriales que son más activas que otras, o donde es más fácil trabajar y hacer pago paraditas o actos que en otros sitios. Pero estamos activos en toda la taula. I a Sant Just, heu fet algun acte... En Sant Just, en Sant Just, en Sant Just, sí, pues... No, en Sant Just hemos hecho. Bueno, hicimos un acto de presentación que realmente no fue muy bien, eso ya fue el 13 mismo, o 2014, no lo recuerdo. Y luego hemos estado presentes, pues, en Sant Jordi, por ejemplo, que vino Antonio Baños, entonces no lo conocía nadie, pero vino a firmar libros. Ahora es una persona conocida, evidentemente vinculada a Xúmate. Y aparte de Sant Jordi, pues, también, cuando se ha hecho a Sant Just, al carrer, en fin, hemos ido participando en temas así. Pero sí que es verdad, en temas paraditas, información... Hemos ido más a otras localidades que aquí. Esto es una cosa que tengo pendiente y creo que tendría que corregir. Clar, no, això passa, no de vegades, si mirem que a casa és on costa més algunes coses. Sí, sí. Yo creo que nadie profeta en su tierra, pues, ya yo. En Sant Just he dejado demasiado de lado y lo siento, porque además hay muchas personas que además me relaciono diariamente con ellas y que pienso que hay que hacer de llegar nuestro mensaje. I la situació actual on està vinculada a nivell general, hi ha pensant en la independència, el moment en què estem ara, si hi haurà referèndum, quan, etcètera, com ho viu des de Xúmate, us impliqueu concretament i us posicioneu i digueu, mira, hauria de ser ara, hauria de ser aquí, o intenteu mantenir-vos al marge? No, que va, que va, que va. Mira, aquesta tarda hi ha el pacte nacional, el referèndum, el Parlament, ja hi vaig participar el 23 de desembre, quan es va... Bueno, quan es va reunir per primera vegada, avui tornaré a anar i ja el compromís de Xúmate és que com que tenim arrels a la resta d'Espanya, el que es proposa és divulgar el manifest que vull sortir per poder implicar quantes més associacions, partits polítics i anticats de la resta d'Espanya, millor nosaltres, que tenim unes arrels molt concretes, molt concretes, per tot l'estat que estem en contacte amb moltes entitats, doncs el nostre compromís és divulgar aquest manifest i, bueno, el més possible, ja ho tenim claríssim, ho hem de buscar tan claríssim i faig una crida, agonllamament al lunes 6 de febrer de ir tots a agafar suport davant del tribunal superior de justícia de Catalunya. Por favor, aunque sea, porque luego haya que ir a trabajar, que solamente nos concedan un ratito y intentar ir el máximo de personas posible, aunque solo sea un acto de presencia simbólico por media hora, por una hora, y después uno tendrá que irse. Por favor, apuntándose, apuntándose a la web, porque al fin y al cabo es el referente que luego tienen. Per tant, a nivell immediat, quants frons oberts teniu? Molt. Estem parlant amb la Montse Sánchez, que, com que hi ha molt de temps, és la nova presidenta de l'Associació Súmate. Tot plegat es va dir que et dissabte. No sé si a nivell de Súmate, i tenint en compte que es va fer aquesta semblia dissabte, si com a nova presidenta, o com a presidenta, perquè ja està bastant implicada com a vicepresidenta, si tens algun objectiu, algun repte concret diferent del que heu fet fins ara a Súmate. Podem continuar treballant, esforçar-nos molt i encarar-ho directament de cara al referèndum. A veure... Tenim clar que el referèndum es va fer. Lo que no sabemos todavía es cuándo. Es muy posible que se avance tal como si viene comentando. Y, claro, tenemos la oportunidad de decir, pues nosotros mismos, cómo queremos que sea este país, decidir sin un tribunal constitucional por medio que nos tumbara las leyes que nosotros aprobamos, sin trabas que podamos gestionar nuestros recursos. En fin, vamos a desaprovechar esta oportunidad, no podemos. Entonces lo que vamos a hacer es trabajar de cara al referèndum concienciar que, de momento todo, tenemos el derecho a votar y el deber de hacerlo. Y como entidad y de acuerdo a nuestra ideología, lo que vamos a promover y a intentar, pues, valorando con la gente, verles que la única manera de cambiarlos es votando sí al referèndum. Pero que se tienen que implicar todos, porque esto es una cosa que nos la aceptará a todos. Por tanto, implicación en el referèndum y luego, evidentemente, buscando el sí. Per tant, doncs molts entrats, Anae. Entonces es el derecho principal. Y no tenemos mucho tiempo, porque si realmente se avanza y se hiciera, pues ya no digo en mayo, pero en junio, estamos en febrero, o sea que tiene que ser una campaña que será muy corta, pero muy intensiva. Creus que serà el Jul? No lo descarto. No lo descarto. En absoluto. Entende de muchas cosas y de cómo... y de la atresión. Pero bueno, como esto tampoco era en el demillo, esto es una cosa muy muy personal, pero bueno, me imagino que todos estamos un poco al tanto de lo que sale, de lo que dicen nuestros políticos. Y evidentemente, pues, yo no lo descarto. Y la idea es no descartarlo precisamente, porque si nos fijamos de ya o cómo será en septiembre, tenemos tiempo, no, no tenemos tiempo. Tenemos que pensar que puede hacer en mayo o en junio para no dejar pasar el tiempo. Y si luego puse a plaza, pues mira, ya abremos... Zayna Zeta no sabe a esto que decimos en catalán. Esclar. Has parlat, doncs, de... N'estem parlant del referèndum, o has parlat també d'aquesta concentració verde i lluny. No sé si a nivell de Sumater, com a actes que organitzem des de Sumater, o d'alguna altra de previst, de cara dels propers setmanes o els propers mesos, a nivell, doncs, de baix llobregat? A veure, a nivell del baix llobregat, hi ha algun acte que no sabemos exactamente dónde se podrá hacer. Tenemos una propuesta de Carlos Puigdemont. Se nos ha brindado a hacer un acto con él, que está dispuesto a colaborar con nosotros. Esto nos ha dado de l'orgullo, nos parece que podríamos hacer un gran acto. No está decidido. A mí, que estoy tan ligada al baix llobregat, me gustaría mucho hacerlo aquí, pero no es seguro. Entonces, bueno, en el baix llobregat, grandes actos no lo hemos hecho. Somos más bien de ir a hablar con las personas, montando paraditas, dando información, haciendo encuestas. Hemos incluso de cara al 9 en el que hicimos los pasatiempos. Y hay un contacto muy, muy directo con la gente. Porque, a veces, cuando haces un acto, lo que sí que te da es una relevancia, puedes salir en medios, pero muchas veces no vienen las personas que tú crees que... Aquí es gregeix, no? Exacto, sí, que te gustaría implicar. En cambio, si haces una paradita en la calle, llegas mucho más directamente, puedes hablar con ellas. En fin, no sé, cada territorial. Y eso es una cosa que, como que sí, en el taller lo he dicho. Tiene que escoger lo que se encuentre, aparte de más cómoda, depende de la edición y la sincracia de cada hecho editorial, que hagan los actos que crean mejores al verá territorial, que verán más interesantes hacer debates con varios partidos políticos, o hacer colóquios, o hacer actos sobre pensiones, sobre rulanías, según qué comarcas están muy afitadas, y otros, a lo mejor, preferirán un tanto más directo, como en caso del Valls, de hacer un contacte con la gente, con paraditas, con esciscornes, etcétera. Doncs avui hem volgut parlar amb la presidenta, la presidenta de Súmeta, que és la Sant Justenca Montse Sánchez. Moltes gràcies, Montse. Moltes gràcies a vosaltres per donar-me aquesta oportunitat de dir-hi a totes les poblacions de Sant Just. Doncs anirem parlant que vagi molt bé, i fins aviat, bon dia. Molt bé, moltes gràcies i bon dia. La informació més propera al Just de la Fusta. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic, acosta't el nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI, i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'Indústria sense númer. Just de la Fusta. Sant Just en directe. En punt 2,4 de 12 és hora de fer tertúlia. Gràcies. Salutem aquesta hora a Jordi Agulló, la Lina Santa Bàrbara i la Montse i la Rèa. Acabem de situar l'estudi principal de la ràdio per fer tertúlia. Com cada dijous, aquesta hora, molt bon dia a tots tres. Bon dia. Gràcies, Jordi. Salutem a la Joana, que no pot venir per resultats privados i particulares. Molt bé. He vist el cap de tot, l'Enric, fora, que l'han saludat. Molt bé. Què vol dir el cap de tot? El cap de tot és l'Ector, que és el director de la ràdio. No ho sé pas. L'Enric no ha estat mai director de la ràdio. No, el... L'Ector està relacionat amb l'Ajuntament, no? Sí, del tot. Perquè la ràdio en realitat, per tant... El ajuntament, no? El ajuntament. És una de les molt tebles... Fins una ràdio municipal, no? Municipal, clar. Tu has vist el cap de allò? Jo he vist el cap de l'Ajuntament, que era el senyor Popinyà. Que dic que, escolta, tens un grup de fans, eh? Dic que, normalment, la gent està contenta amb la teva gestió. Dic que, si no, i a la sara es li ha dit una cosa, que segurament ho trobareu, que és provisional, i és que, davant de Can Mèlic, estan fent unes obres, i per el pas dels cotxes, tenen instal·lat un semàforo professional. Però l'altre dia, que jo no em passo mai per allà, però va donar la casualitat que sí, diuen, doncs resulta que, escolta, el semàforo estava en vermell, i feia un quart d'hora que estava en vermell, és clar, no passes, perquè el semàforo està en vermell. I penses, ara pot venir una altra cotxa de l'altra banda. És com allò que fa...Per què és un semàforo? Perquè és de la curva de dalt, que torna a donar la volta i passa per allà. I és que va haver una mica de... de disfunció del semàforo. I, bueno, va tenir que passar així. Diu que sí, diu, diu, no, diu sí, va haver una mica de lío. Va quedar com plor que ja. Perquè la gent es va queixar, teníem una cua gran, que ningú passava. I, per la altra banda, no hi havia ningú. Però, és clar, si hi havia algú, el passi era estret. Perquè queda un mitjà d'allò. Bueno, la gent és prudent i aniria a poc a poc. Es donarien un petonet dels radiodors. Sí, sí. En fi, avui, no sé si voleu parlar del precinta, si voleu parlar de temes positius, que veig l'alina amb el diari i la ràdio... No, li treta el diari, perquè he mirat en el meu diari. Sí. Ahir hi havia un article en el diari, que em va fer molta gràcia, i ja sabeu que soc futbolera, i que era un comentarista que havia estat... Bueno, un comentarista, un que feia tota la recenya, i estava queixant-se de l'actitud fora del camp, i fora d'allò, del Neymar. I aleshores, el comparava una mica amb Ronaldinho. I deia que, normalment, els jugadors que tenen tanta auge, que estan en aquest moment d'allò, diuen que el Messi és austèr, com si diguéssim, amb les seves costums. El Ronaldinho és més somà. No sóc la meva alegra del futbol, sinó que més a més, i disfrutar i jugar molt bé, sinó que més a més, després, s'ho passa pipa. Però la imatge d'ell amb els tuiters i tota aquesta mandanga, diu que fa una mica de por que aquest nano no es desvi. Com es va desviar l'altre, perquè és clar, quan arriben a l'honor i la glòria, poden desviar-se, no? Diu que si és el plan B, tindria que estar una mica més bé. A mi tenen tots els nombres perquè es desvien. Perquè es desvien, clar. La única manera és tindre una família estable, com està el Messi, el Suárez, està el Piquet, té una família estable, i em fiz i tot, i llavors es tornen les persones. Ja ens passa a tots, no hi és solamente. Tornem més seriosos, quan tens una responsabilitat de criatures petites i tal, però el tens més. Aquest noi està soltero, té la Sant Calenta, té de tal, té molt de euros per tot arreu, i li fan la pilota per tot arreu, i se'n va de Juerga, que és normal, i totes les noies estan a sobre d'ell. No se'l menjen perquè té assegurades que el vigilen. Jo no sé, però perquè feia una cosa gràfica, que ja diu, i passa de la tableta, a la pastilla, no sé com volien dir, que estan en forma físicament, a desviar-se i estar com el Ronaldo, també no aviat no el Ronaldo, que era... La altra, clar... No, són coses que, com si diguéssim, els sastros... El Romàrio, el Romàrio. No, el Romàrio era. El Romàrio va ser anterior. Sí, també era d'aquest estil. Encara jugava jo al futbito i em compraven en el Romàrio. A veure, entre pic o anx. És que, bé, de ping-pong. No, tu eres del ping-pong?No, era de futbol. Jo de futbol, amb tots els fills, que van anar aixecant el franquisme. El ping-pong era de jove i va ser una afició. I ara, de tornar, perquè és el que puc fer. Bueno, aquesta una, l'altra, és que no hi ha ningú que se'n salvi. No. És la que millor la Carme li fa més gràcia que parlem. Aquestes, aquestes coses... A veure, si podem parlar seriosament, jo soc profundament partidari de la independència. Totalment, eh? I Espanya em fa un mancaio, perquè estem en la Ràdio Pública, però això, tot allò molt horrible que he pogut pensar. No se'n sortim de l'Espanya franquista, catòlica, seu de feixista, i xanta que d'hora, que es va xantar ara l'any 78, es va fer signar una constitució, tots els grans ho sabem, o es posen una pistola i diuen, voteu aquí o continuarem militars. I han passat 30 i pic o anys, i encara ens venen la monarquia i es venen aquests xantatges. Per mi no hi ha democràcia. Quedem clar. I jo profundament voldria que una cosa que està malaltissa, escura, i per curar-se és la independència per la independència. I després ja tornaríem a confederar-nos en Espanya. No tinc per què no estar contra Espanya. Això ho tinc molt clar. A 50% ho tenim.