Entrevista a Jordi Domènech, director de la Penya del Morro - 3/2/2017

Ara passen 10 minuts de les 11 Aquest divendres sentirem per última vegada aquesta veu al capdavant de la penya del Morro Vull divendres. Ara sentíem el 1997, però avui divendres la penya del Morro arriba al programa 2000 però en volem parlar avui especialment perquè després d'uns 9 anys en antena Jordi Domena ha decidit posar punt i final al programa Aquesta etapa està encara avui en un context molt especial amb el programa 2000 un programa que es farà a la sala de plens i que està oberta a tothom que vulgui acompanyar el presentador Jordi Domena que el presentador podríem dir més emblemàtic de Radio Desvern i tenim aquí el Justa de la Fusta amb el bon dia Jordi Gràcies per això l'emblemàtic És que primer havia posat un dels més emblemàtics però després he pensat que és el més emblemàtic No ho sabem, això El més vell, potser, que fa programa diari No, ja és molt bé, això és club Però... Però ja he pogut estar a les musles club que no tenia veu Sí, és veritat Ara sí, avui s'acaba una etapa després de 2000 programes, avui serà l'últim programa de La Penya del Morro i efectivament farem una festa final de temporada a la cinc a la sala de plens a l'Ajuntament Com estàs? Bé, nerviós? Home, sí, perquè per mi és la primera vegada que acabo després de totes les temporades, una cosa I és la primera vegada que arribo als 2000 programes i és la primera vegada que me'n vaig d'un lloc després de 20 anys I clar, quan són les primeres vegades, un està nerviós i és normal que estiguin tranquil perquè no sap què passarà en el futur Però estic molt content per tota la feina que hem fet aquí a la ràdio tota la gent de La Penya del Morro i jo també personalment, amb tots aquests anys que porto ràdio d'Esvern i la veritat és que estic molt orgullós i molt content Què pesa més aquests dies? La sensació de final d'etapa, perquè fa 15 dies o 10 dies que ja estàs dient-ho als col·laboradors i en antena La sensació que està de final, de 10 temporades, o les ganes de fer un programa tan rodó, que també és una cosa molt especial, com el número 2000, que prevala aquests dies Què pesa més si la pena de marxar o fer el programa en 2000 i últim? Home, bé, és un sentiment, són les dues cores, les dues cores fan pena, però per altra banda penso que és una manera maca d'acabar, és una manera digna Jo crec que el programa es mereix acabar amb un reconeixement i quina millor forma de fer-ho que, com sempre hem intentat, obrir-ho a la ciutadania i, a més a més, des d'un lloc tan especial, com la sala de plens d'ajuntament, que no hem fet mai cap programa allà en directe, i mira que durant tots aquests anys a la ràdio, hem anat per tots en just, i encara falta la sala de plens Llavors, quan em van dir que sí, vaig dir, com que és l'últim, ja l'acabo i ja està Clar, després en parlarem també del mes del programa 2000, però tornant una mica a aquest final, quina resposta està rebent de la gent, de col·laboradors, d'ullens, de la ràdio? Home, doncs, molta sorpresa, quan dic que marxo i me'n vaig, tothom diu, com? Què? Sí, com a metodotemporada, però per què? Llavors m'ho pregunten i ho explico i llavors ja ho queda clar. Però, vaja, també molt de suport, estic rebent molts missatges de felicitats per tota la feina feta durant tot aquest temps, Estic veient també que la gent, com que li sap greu, en certa forma, i això està bé, perquè vol dir que hi ha un apreci, hi ha un carinyo pel programa i també per la ràdio I la veritat és que estic rebent això, sobretot pena i sorpresa, però després endavant i la gent em dirigeix molta sort i em diu que endavant. Tot el que puja baixa, tot el que comença acaba, tot el que va bé, si va bé, vull dir que a la vida tot té un final i la penya del Morro no és una excepció. Tot té un final, per tant, però per què s'acaba la penya del Morro? La penya del Morro s'acaba per un vell de coses. La primera, que per una banda s'ha renovat el contacte amb l'Ajuntament amb la ràdio i no s'ha arribat a un acord. I per tant, com que no hi havia hagut acord, doncs jo he decidit marxar i després per l'altra, el que diem, que ara arribem al programa 2000 i com que s'ha sigut coincidència i casualitat, que justament això ha passat ara, doncs he pensat que era un bon moment per posar el punt i final aquí i marxar d'una forma maca i bé. Tu portes 10 temporades, deien uns 9 anys, però són 10 temporades de la penya del Morro. De la penya del Morro, sí, però jo a la ràdio vaig entrar amb 14 anys i jo ara el febrer em faig 34, o sigui que són 20 anys aquí a la ràdio. Per tant, és més de la meitat de la vida de Radio Desvern, de la teva també, però de Radio Desvern crec que és bastant similar. Sí, un any abans vaig néixer més de la meitat de la vida i tant, i tant, no, la veritat és que, hòstia, ara quan aquest dia estic fent una mica de reflexió, tot el que ha comportat el meu pas per la ràdio i com ha anat, clar, és que vaig entrar aquí que era un xaval i totes les coses que jo he après i que m'ha donat la ràdio, és que vam ser una segona casa per mi, de Radio Desvern. Vull dir que aquí he passat molts moments i moltes experiències, i clar, comences de jovenet amb un programa que feia amb què era el pati de la ràdio, que el feia allà al costat de la biblioteca on hi havia l'antiga ubicació de Radio Desvern, abans de passar pel barracó amb els nous estudis, i allà que jo feia refranç era un xavalet de 14 anys com els que comencen ara, i que em trobo que la ràdio, el que ha de fer i ha de continuar fent és donar els primers passos i l'oportunitat a tots els joves que vulguin testar al mitjà, i jo vaig tenir l'oportunitat i mira, han passat 20 anys. Exacte, de fet, has passat físicament fins i tot per diferents païs de la ràdio, la ràdio en tots aquests 20 anys també ha evolucionat. Sí senyora. Tu ara marxes, ja has dit que hi ha hagut... és un moment de canvi. Un moment de canvi. I cap on creus que hauria d'evolucionar la ràdio? Home, jo crec que el ràdio Desvern no ha de perdre una cosa que per mi és bàsica i que és fonamental, que és aquesta qualitat humana que ha tingut i que jo crec que ha caracteritzat aquesta ràdio. Jo sempre l'entens que gairebé com una entitat més del poble, que està més a prop de la gent que ens reunim aquí, que ens uneix fer ràdio, però hi ha un valor, un valor humà de les persones que estem aquí i jo crec que tot això i la gent que ve aquí s'hi dedica, s'esforça, fa les seves hores de programes de ràdio, ve aquí cada dia o cada setmana els col·laboradors, però jo vaig començar com a col·laborador també. Tot això són coses que realment crec que s'han de valorar i per mi jo crec que això no es pot perdre. Em sembla molt bé que hi hagi molta tecnologia i estem al 2017, és que no podem deixar abans de tot això, però no podem perdre el valor humà i la qualitat humana i les persones i la gent que fa la ràdio en detriment d'altres coses. La ràdio, a veure, sí que són els cables, són la cosa tècnica, són les sintonies, són els ordinadors, és el Twitter, és el podcast, però sobretot per mi són les persones i la gent que fa que això funcioni, perquè sense les persones i sense el contingut no es pot vendre a res ni es pot fer res. I de fet continuen aquests centenars de col·laboradors que sempre diem com a idea genèrica en general continua sent-hi, no hi ha una de ballada tampoc? No, jo crec que no, jo crec que no hi ha cap de ballada, vaja, perquè tinc entès, vull dir que normal també, a veure, clar, és que tots són etapes, són molts anys, és que no és fàcil gestionar i portar una ràdio i llavors també una de renovar una mica les seves motivacions i buscar altres camins, perquè a tot arreu passa, però no només aquí, vull dir, a totes les entitats, als clubs de futbol, a les empreses, a tot arreu s'ha d'anar renovant continuament d'aquestes il·lusions, perquè si no el que passa és que les coses moren i desapareixen. Et sap greu marxar? Home, clar que em sap greu, molt, molt, perquè porto molts anys aquí, o sigui, jo vaig començar amb 14 anys i em fa molta pena, però per altra banda penso que les coses ha anat així, que també és una oportunitat i que està bé marxar fent 2.000 programes i marxar amb un programa especial. Vull dir que a mi això em senta bé. Amb què et quedes d'aquests 2.000 programes de la penya del Morro? Sí, he fet moltes coses. Aquesta pregunta te la podies saber, eh? Sí, a veure. Sabies com ho hauria entrat. Amb què em quedo, hòstia, en moltes coses, moltes coses, moltes coses, moltes coses, moments puntuals. Sense que em mena dubte, quan vam guanyar el premi de... Premi de mansió de qualitat, del Premi Radio Asociació de Catalunya, l'any 2011, que són els premis que donen Radio Asociació de Catalunya, i vam guanyar aquell premi que ho vaig enviar jo per la meva banda, ho vaig agafar, vaig preparar el dossier i al final ho vaig trucar i es van dir que havíem guanyat un premi. Això va ser que vam pujar tots els col·laboradors que vam poder venir a la gala. Va ser una frase mítica després, no? Sí, me'n vaig a casa. Me'n vaig a casa, que és una mica el que podria dir aquesta tarda, no? És la frase de l'aliment. Perquè quan vaig sortir a recollir el premi... Clar, mira, estan allà tota la gent de la Toni Clapés i els Òscars. També havien regut un premi aquell any, aquella gala. I no sé què dir més. Me'n vaig a casa i me'n vaig anar a la gala. La penya del Morro, clar, ha sigut això. Molta penya i molt de Morro, i més penya que Morro, i més Morro que penya. Ha sigut tot això. I després també, per exemple, arrel d'aquí, vam fer el pregó de festa major, que vam ser la primera entitat gairebé, la ràdio, la penya del Morro, en aquest cas que feia un pregó, fins i llavors ho havíem fet aquí a Sant Just per festa major personalitat, famosos, solidaritat i tal. I a partir d'allà, vam iniciar els primers d'obrir la porta que les entitats fessin el pregó de festa major. Clar, són moments puntuals. Totes la història amb els blaus, que des del programa ens hem volcat amb el tema dels blaus aquí a Sant Just. Mira, fics et veus? Sí, home, tot el que ha sigut tema Sant Just, tema poble, nosaltres hem intentat sempre donar el nostre suport i nosaltres hem intentat sempre que, de fet, el programa sigui un reflex del que passa a Sant Just, sobretot amb el tema festes i sempre hem intentat parlar-ne i portar els protagonistes i a tota la gent, no? Escolta, és que ara que estic fent un repàs, perdona, però han passat molts col·laboradors pel programa, moltíssims. Els tens contats, no? No, però l'altre dia m'hi posava i ja veus, ja hi ha uns 25, i l'altre dia vaig començar amb ja WhatsApps a tots els que havien passat i tenia com uns 30 converses obertes, 25 més tantes són 55, més els que ja m'he deixat pel camí, jo era que perdona 70, o un mes o menys. O més? Sí, però a totes formes, clar, els col·laboradors, o sigui, és que sense ells aquest programa, sense els col·laboradors, no existiria, és que han de tenir el reconeixement que es mereixen, perquè sense ells seria un programa que no tindria sentit, no hi hauria seccions, no hi hauria res, i per tant els col·laboradors que han passat pel programa, són per mi el més preciat que ha tingut la penya del Morro sense cap mena de dubte. Què creus que s'ha après amb la penya del Morro? Home, jo he après a fer ràdio, vaig començar aquí, per no dir que ningú m'ensenya com funcionava re, i al programa el començament recordo que posava, no hi havia ni escaleta de Sant Manal, no hi havia guió, de debò t'ho dic, eh? Sí, sí, sí, som-ho, crec, perquè em dic, em va treure en tot el passat, de dir com podíem fer una temporada sense... Sí, sí, jo vaig anar d'un programa, que la gent venia aquí i venia un col·laborador a la tarda o dos, i es posava a parlar i posava música, si no hi havia res previst, posava uns cinc o sis cançons, per exemple, cada tarda, per un pli buits, fins que això va anar... va anar canviant el programa, i llavors a veure un moment que... escolti, potser això ho podia mordar una mica, no?, i fer una escaleta ni que sigui Sant Manal, per saber quins col·laboradors per cada dia, perquè no hi havia res, i després l'escaleta va canviar. Escolta, potser podíem fer aquí, doncs... no sé, treure... les cançons que posem, i fer un esforç, i, doncs, que no hi hagi cap mena de cançó, i posar-ho... Potenciar contingut, no? Clar, i fer seccions de l'estona, i que realment sigui un magasin sense músiques. Va entrar després la Cristina Vargas, que també va ser un canvi important, perquè jo estava acostumat a fer el programa sola a la tarda, cada dia, per a els col·laboradors que venia de forma Sant Manal, i ella va encarregar-se de portar el Twitter, i de fer una sèrie de coses cada dia, i fins ara, fins ara que hi ha hagut... vaig aconseguir que vingués un tècnic de sol. Aquesta temporada, l'Àlex, fantàstic, també. I llavors, clar, tot això són petits canvis que han anat fent, que a l'altra s'ha de veure amb el programa com va començant, com ha acabat ara. Llavors, tot aquest procés d'aprenentatge ha sigut el que jo m'emporto de la ràdio. De fet, el de penyal del Morro combina, o has parlat, del que es fa Sant Just, també el tema de l'actualitat general, entrevistes amb gent de la cultura, amb gent de la comunicació, segons algunes etapes, i amb la idea de l'humor, també, com a fi el conductor. Això de l'humor parlem, eh? És el teu caràcter. Fas un programa d'humor. Dic, fos un programa d'humor, tindria hores per preparar un quió ben fet de programa d'humor, perquè per mi l'humor s'ha de fer bé, i llavors hi ha un procés, hi ha els gags, hi ha tota la sèrie de coses, que s'han de fer bé. A veure, sempre he pensat que feia un programa d'entretaniment, que és el que a mi m'agrada pensar, perquè jo el programa d'humor faria d'una altra forma, faria diferent, no sé com, però no seria de penyal del Morro. Per mi la penyal del Morro ha sigut un programa d'entretaniment de les tardes d'una radiolocal, vull dir que... No ha sigut un programa d'humor. Exacte, podríem parlar, no sé si seria un dels teus referents, però si parlem del versió de racu, no, ells tampoc es deuen definir com un programa d'humor, i si hi ha aquesta idea d'un programa d'actualitat, d'entretaniment... Sí, ells sí que són d'humor, eh? Sí? I tu eres com... No ho sé, no ho sé. A veure, referents, jo vinc de la Juro i la Nació del Terrat, de la ràdio. De fet, quan va venir aquí l'Andreu Buenafuente, que el vam entrevistar, per mi va ser també un altre hit durant aquests anys, que la penyal del Morro, hòstia, tenia el Buenafuente aquí. De fet, on estic jo ara? I on estàs tu? Estava l'Andreu, 8 hores i què? Va ser també un moment molt xulo del programa, que ho recordo molt de carinyo. Tot i que si entrevistes l'alcalde, tot i que és un programa d'entretaniment, no és una entrevista formal, no? Avui, 20 de setembre, és l'aniversari de l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà. Josep Perpinyà, bona tarda i felicitats. Bona tarda, què tal? Oh! Oh! Ja veig que no perdeu els fets d'humor, eh? Que l'hem agafat en mitja una reunió, segurament, amb algun directiu de la Generalitat, no? No, no, no estic amb cap directiu de la Generalitat, ni amb cap reunió. Escolta, i què hi fa, el dia al seu aniversari? Que ha rebut molts regals? No, no, això tampoc passa gaire. Quan comences a tenir certedat, tant dels regals són diferents, eh? No, però segur que hi ha alguna promotora de pisos que li han enviat un tal. No sé com els anys feia aquí, la... No ho sé, ja fa anys, ja fa anys, no? El que passa és que tampoc no podíem felicitar l'alcalde cada any, perquè si no ho hagués sigut, ens hem de renovar. Però mira, això ha sigut una cosa que m'ha passat a través del programa. O sigui, jo l'alcalde, que des del primer any que vam començar el programa, que ha anat venint, doncs hem... hem forjat una relació, jo crec que molt maca, i, de fet, a nivell personal, després hi ha hagut els rehistòries que m'ha ajudat i coses que des d'aquí li agraeixo molt, i sempre, sempre, no només pel programa, per la ràdio, l'alcalde... sempre tinc un bones paraules, i jo crec que sempre li ha mostrat tot el suport. Però, vaja, no només l'alcalde, sinó que també per aquí el programa han passat tots els regidors. Sempre s'ha parlat de les coses que passen a Sant Just, perquè... sempre, jo dic el mateix, que si no parlem nosaltres d'això, qui ho farà? Si no parlem del que està passant aquí a Sant Just, i que, per exemple, ve, jo què sé, Puigdemont, l'altre dia, i llavors fem una cobertura que vam enviar al Dani, que va estar allà les dues hores dient el que passava, o si... Jo què sé, això de festa major, d'anar per aquí per allà, si no ho fem nosaltres, qui ho farà? I jo crec que la ràdio ha de continuar amb aquesta proximitat, que nosaltres... A veure, que no ens hem inventat res, un dia l'avió es veu, ja fa molts anys que existeix, i crec que és una línia que és la que segueix. I alguna cosa del principi de la primera temporada que es mantinguin, ara? Alguna sècie que encara existeixi? A veure, és que la primera temporada, jo vaig fer una temporada aquí a la ràdio, però es parlo de fa 12 o 13 anys, del programa, de penjar el morro. I després també vaig acabar marxant, aquella temporada, i al cap de dos vaig tornar, llavors ja vaig enganxar els 9 o 10 anys seguits. I d'aquella temporada recordo, tinc molt de carinyo, el Sampús Notícies, que era un informatiu en plan de conya, que cada dia veu costat amb el seu, la seva preparació amb talls de l'alcalde... A mi em sento de to-dej, però amb ràdio fa... Ja em sent just, no? Ja em sent just, vull dir que... Estava, ja he advocat el fracàs, totalment. I després... Potser el senyor Bení, tu, ja estava per allà aquella època, potser. És que l'Eli i el senyor Bení... Casal de joves? Casal de joves segur. A més, deixem dir que amb el casal de joves, que sempre hem comptat, lògicament, d'on ha sigut l'equipament jovenil, i al ràdio, quan me van encarregar, van dir que era més encarat a un públic de tàrget, una mica més jovenil, i llavors, al casal de joves, hem comptat sempre i fantàstic a la seva col·laboració, que, per cert, celebren 20 anys, i des d'aquí també aprofito per felicitar-los, perquè realment han sigut lloc, també, de reunió de molta generació en descensius. El programa 2.000 és avui? Sí. Parlem també d'aquest programa, a l'hora 7, a l'horari normal, a la sala de plens, per això. Estic molt nerviós, ara només falta que em vagis recordant que és aquesta tarda, ja. Com serà, com ho has plantejat? Ens pots avançar alguna cosa, o no? Sí, a veure, hi haurà pastís. Això és molt important. M'han dit que hi haurà caba, jo confio que sí, i copes, perquè si no. I després, en principi, serà una festa, ens ho passarem el millor possible, perquè serà un reconeixement també en el fons. A tots els col·laboradors que han fet possible el programa, i és un homenatge a tota la gent que s'estima la ràdio, i un homenatge a tota la gent que ha passat per aquí. I tot i que ho farem, la gent que actualment fem el programa, serà també una mica record de tot el programa, i de la penyada molt rosa. No sé què dir, no sé què dir. Ens ho trobarem avui, no? Pot venir tothom, o com va? Sí, pot venir tothom. Si algú no està escoltant ara, pot dir, mira, doncs vull passar i donar suport al Jordi, al programa, felicitar-vos, suport de final de capa. No se'n mor ningú. Bueno, el programa sí. De totes les varies, no. Clar que pot venir a tothom qui vulgui. A partir de cinc de la tarda, allà estarem. Molt bé. Per cert que vindré una coral de Sant Jos, a cançó. Sí? Molt bé. A veure, Sergi Pont també cantarà una de les cançons que feies. Sí, que toquem local·lele. Bueno, no hi ha més coses, sorpreses. Sí, estaran molt bé. Sorpreses, avui de cinc a set. Últim programa de la penya del Morro, programa 2000, a la sala de plens d'ajuntament. I avui n'hem volgut parlar d'aquesta entrevista aquí al Justa de la Fusta, amb el Jordi Domènec. Moltes gràcies per tot. A tu, Carme. Gràcies a tu per aquests moments de ràdio. Sí, des d'aquest moment. Com que no estàs escoltant des de fora, tu també has passat per la penya del Morro? Sí, uns quants anys. De fet, ara quan deies això del senyor Benito, jo diria que senyor Benito i Leli, la primera temporada del menys de la segona ronda, del 2008 o així, senyor Morro 2, que veiem. Exacte, és veritat. Que no vegi una penya del Morro 3, mai se sap això, clar. Això te n'ha de preguntar, perquè m'ho he saltat, d'escartes. En aquest món, com diu una fuente, el demà no l'ha vist ningú. Exacte. Doncs recordo que m'ho passava molt bé, fent l'espai de les notícies a la penya del Morro. Jo crec que el fet de passar-ho bé és el que transmet. És el que després arriba. Jo sempre és el primer moment que he intentat passar-m'ho de conya, i he tingut la sort que he fet el que he volgut, que és el que també des d'aquí agraeixo a la ràdio, perquè mai m'han dit, això no ho facis, o això... No em censures. No, diria que no. Si m'ho puc buscar, potser trobo alguna cosa, però ara així ja ho tinc pronta. Molt bé, molt del llibertat, de fer el que realment m'ha donat la gana. Molt bé, molt bé, molt bé. Carme, gràcies. Doncs Jordi, gràcies a tu. Gràcies a tu també per la part que et toca, que tu has sigut per al programa del Morro, també. Gràcies. Ens hem de felicitar tots els que hem estat fent el programa. Moltes gràcies per tot que vagi bé, per fer aquesta cita amb el programa 2000. Gràcies. Adeu, bon dia. Bon dia a tothom. Novament tenim aquí la secció de l'alumnat de tercera ESO, que avui farà una entrevista a l'Ana Godoy, professora de l'Universitat Autònoma, professora de comunicació, que ens ha vingut a veure per presentar-nos el projecte Aranos, un projecte molt interessant que té a veure amb la sintèxida de llengua catalana. Endavant entrevista. Contem en Pablo García, Jorge, Gina Picard i Lucía Fernández. Fernández. Per poder fer l'entrevista. Endavant. Per començar, què és el projecte Aranos? Bon dia a tots. Gràcies per convidar-me. El projecte Aranos està relacionat amb l'anàlisi duracions simples en català. Es tracta d'una eina didàctica que s'accedeix a través d'un web gratuït, és de lliure accés i que està pensat per facilitar una mica aquesta tasca d'analitzar els alumnes concretament de l'ESO. També està pensat pels alumnes de primer de batxillerat perquè està relacionat concretament amb l'horació simple i pels de primer de batxillerat també pot ser útil perquè han d'entrar en la situació composta i per tant de vegades va bé repassar la part de la simple. Aquest deu ser un nom? Doncs Aranos vol dir obra de referència per a l'anàlisi duracions simples. Li diem obra perquè està construït en forma d'obra. Consisteix en una pregunta que té diverses respostes possibles. Aquesta segons el que a mi que tria és una resposta una altra fa una altra pregunta aquesta pregunta té unes altres respostes possibles i per tant anem avançant per diferents branques per si és una obra. A més a més Aranos la A i la R primeres són les dues primeres lletres del nom del programador informàtic que és qui ha traspassat tota aquesta obra al web que es diu Arnau i la part de la A i la N està relacionada amb les dues primeres lletres del meu nom que em dic Anna i que ha portat la part de lingüística relacionada amb la llengua catalana i amb l'anàlisi. Per què està enfocat en la síntesi de la llengua catalana? Està enfocat en la sintàxi pel fet que és una de les parts de la llengua catalana a l'educació secundària que es va veure que els alumnes no és que tinguessin més dificultats sinó que els implicava més problemes no els agradava tant no tenien tanta facilitat a l'hora de fer sintàxi i per tant van pensar que era un dels camps que s'havia de potenciar no perquè s'obtinguessin resultats dolents sinó perquè els alumnes ho percebien com a complicat o com a complex com es vincula la sintàxi amb la tecnologia al servei de la llengua? Doncs la sintàxi clar el nombre de duracions que existeixen de combinacions possibles en llengua catalana en qualsevol llengua és infinit tu pots combinar les paraules de milions de maneres clar, això d'entrada sembla que no lliga gaire amb un programa informàtic que sembla que ha de ser una cosa tancada però nosaltres ho hem volgut traduir a l'àmbit tecnològic perquè d'entrada aquestes nova generacions com la vostra esteu molt habituals a utilitzar les noves tecnologies l'ordinador, els mòbils, les tauletes en aquest sentit entenem que si s'accedeix a una part que de vegades és una mica fa xuga de l'estudi si es fa a través d'eines que utilitzeu habitualment com ara el mòbil pot aportar una mica més de motivació i a més al fet que sigui un llenguatge informàtic fa que s'assistematitzi tot molt que tot sigui bastant més automàtic i que no s'entri des del primer moment en una abstracció que de vegades això costa una mica perquè inclou un petit concurs d'anàlisi sintàctica al final de la presentació doncs perquè pensem que en el moment que es fa un concurs sembla que dones valor allò que estàs fent de concursos relacionats amb sintàxis no n'hi ha sempre es potencien altres parts de la llengua la sintàxia entenem que és igual d'important que qualsevol àmbit lingüístic perquè si la sintàxia és incorrecta aquell missatge no estarà ben construït i, per tant, l'anàlisi...