Entrevista a Núria Ribó, periodista, ex-corresponsal de RTVE als EUA - 7/2/2017

Passa en dos minuts d'un quart de 12 que estarà parlant del debat que es farà aquest dijous, el debat dos-ving sobre el tema de la presidència de Donald Trump amb la periodista Núria Ribó. Serà les 8 del vespre al restaurant Nois i Noies i ara parlarem amb Núria Ribó, que va ser corresponsal del país als Estats Units i analitzarà els primers passos del mandat del president nord-americà Donald Trump. Ara tenim, com veiem, l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Núria. Hola, molt bon dia. Què tal? Molt bé, per fer una mica d'avançament del que tractareu més a fons aquest dijous en aquest debat dos-ving, perquè, de fet, no fa ni un mes que Donald Trump és president dels Estats Units com de manera oficial. Aquí deportem poquíssims dies. És el dia 20 de gener. Exacte. I mira com ha trasvolçat el país, el món i ens feia a tothom parlant de la qüestió. És un gran canvi a la presidència d'estats Units i no a l'estats Units, sinó del mateix sistema americà, qüestió absolutament tot des dels protocols polítics, del sistema comercial, tot el que ha estat ara establert dins d'aquest país. Per tant, passar d'Obama a Trump és com girar un mitjó del dret del revés. D'alguna manera, quan Obama va començar el seu primer mandat, també era un canvi molt bèstia dins del que havíem vist fins ara, Estats Units. I ara, potser, podríem parlar que és, no sé si és la mateixa magnitud o més, però cap a l'altre cantor, no? Jo crec que és una magnitud molt més gran. Evidentment va ser un canvi per un canvi en tant en quan la persona, perquè ha estat el primer president negre de l'història, amb un discurs diferent, seductor, etcètera, que ara no entrarem a analitzar tant la seva presidència, que no tenia res a veure amb ell, com el president Obama, tenen unes bases polítiques de respecte al mateix sistema polític americà, que mai s'ha qüestionat, vull dir. Per exemple, aquesta mena de nacionalisme trencat, excloent, de trencar els tractats comercials, de voler crear treball a dintre, a mi posant l'immigrant com l'enemic, etcètera, etcètera. Això és absolutament que et girar el mercat obert i lliure dels Estats Units, cosa que ni Obama ni Bush, centadors partits absolutament oposats amb moltes coses, mai van qüestionar. Això va molt més allà de tot, veurem fins on arriba, perquè és capaç de qüestionar els mateixos jutges, que ara mateixa han frenat aquesta prohibició d'entrada a les fronteres, els ha qüestionat. Per tant, mai un president ha qüestionat el sistema judicial americà, i ens trobem davant d'un home que és un desllenguat, un destarebrat, un misògin, un racista, que se li dona tot per descontacte i que desgraciadament els seus votants estan aplaudint. Per exemple, aquest mes de gener, a l'índex de confiança del consumidor, ha pujat els Estats Units. Hi ha una sèrie de temes que realment ell està fent el que va dir en campanya, cosa que no passa en cap polític del món, ni aquí, a casa nostra, i allà. El que està fent és complir absolutament totes les promeses de campanya, i unes quantes ja les ha posat en marxa. De fet, fins i tot un cop va guanyar Donald Trump per sorpresa d'alguns, i es deia que ara baixarà el to, segur, un cop comença a governar, i tot això, però un cop s'hi posi, i hem vist que no és així. Exacte, es pensaven que l'Obama candidat seria un, molts ho pensaven, fins i tot jo també podia pensar que era un home més reuixat, que era un discurte campanya electoral dirigit absolutament a l'estómac del votant, però no, continua parlant amb aquest mateix llenguatge simple, molt clar, directe. El llenguatge Tweet, o sigui, el que ell cada dia contesta diplomàticament a través del Tweet, és el llenguatge que fa servir el terreny, és el llenguatge que la gent l'entén i la gent la votat. Però recordem que Trump sembla aquell que sigui el Gran Dimoni, i de fet podrien dir que ho és, però hi ha 63 milions d'americans que han votat Trump, i això ens ha de fer reflexionar, perquè a Europa ens comencem a mirar el pati de casa en totes les eleccions que ens venen amb els propers mesos, i la veritat és que, evidentment, no té el mateix poder en una sèrie de països com pot ser França, com pot ser Alemanya, com pot ser Holanda, però tots aquests tenen eleccions, tots aquests tenen també uns grups, absolutament ultras que senten reivindicats amb la victòria de Donald Trump, i tant, hi ha un munt d'elements a tenir en compte els propers mesos, no només a Europa, sinó al món, de com es configura, a partir d'aquesta nova presidència, quina és la influència que té real a tot el món? Clar, des d'Europa, d'alguna manera, ens queda, entre cometes físicament, ens queda lluny, però és evident que els Estats Units, pel nivell de poder que tenen també, ens influïeixen de tots. Quin paper haurà de jugar una mica? Està pendent, justament, d'aquestes eleccions que hi ha en països clau a Europa, de si segueixen una mica aquesta línia? O, en realitat, és un element que Trump no li importa i que està molt més pendent d'altres llocs? Bueno, el que ens ha d'importar és a Europa. Europa, a veure si són capaços d'una vegada tenir una veu conjunta, una veu clara, però l'altre dia, amb la simera d'aquest cap de setmana passada a Valeta, no s'ha vist massa, perquè si primer el president del Consell d'Europa, el polonès, el TASC, va tillar d'amenaça la presidència de Trump, en aquest cap de setmana ja s'han en cuidat tots una mica d'intentar suavitar les declaracions. En definitiva, jo poso que a Europa ens ho traguarem, que intentaran allò, realment, tenir unes relacions més o menys bones i estables, que el deixa de ser el gran poder, el gran país americà, amb el qual tothom i vol tenir relacions comercials i polítiques i vol estar-hi bé. Per tant, veurem si són capaços de trobar una veu única, Europa, i crítica. De moment, aquesta veu única d'Europa no l'han trobat, i si m'amirem el tema de l'immigració amb el que portem als últims mesos de la guerra de Síria, amb l'entrada d'immigrants i repuixats a tot Europa, i realment, el poc cas que se'ls fa, la poc, no hi ha una política conjunta de resposta a aquesta entrada d'immigrants, aleshores, veurem quina és el que està passant. Jo no confio massa en aquesta Europa, que tant en tant es tira dels cabells davant d'un don el Trump, a l'hora de la veritat, es continuarà més o menys com ara. No sóc massa optimista, respecte a inclús que han dit no acceptar l'ambaixador diplomàtic que volen enviar davant de l'Unió Europea, un home que ja ha fet declaracions dient que l'euro té poc temps de vida, etc. Un home tan beligerant amb Europa, que hagi de ser l'ambaixador diplomàtic dels Estats Units, la veritat és que les coses no presagin res. De fet, a més a més, també en aquesta línia internacional que estan fotint també donant el Trump, les relacions amb la Rússia de Putin, també? Exacte. A la Putin li interessa també aquesta mena de rabifalla que ha tingut, que han estat marxinats durant molts anys, aquesta embrenzida de poder, però els seus, els mateixos republicans, i dins del país li recorden que ha estat un tradicional enemic, tot i que hi ha una relació en s'establertes, etcètera, ull amb qui se la juga. Volem realment si aquesta relació, aquests primers piropos que llançava a Putin, el senyor Donald Trump, durant la campanya, etcètera, tot això es consolida de vegades. La ignorància és el que està passant, té una ignorància política molt elevada i sobretot en política internacional. De fet, el que... les primeres normes que atén davant són de tipus domèstics, com aquestes entrades, aquestes, diguéssim, aquestes prohibicions a les entrades de diferents països, però en política internacional encara no s'hauria vist res, veurem per on tapeta, però realment fa por, perquè el nivell polític del senyor Donald Trump deixa molt que de fitjar. M'has estat corresponsal del país als Estats Units? El país de ràdio i televisió espanyola. Doncs de ràdio i televisió espanyola, en tenia malentès. No sé si has parlat, perdona, últimament amb gent que estigui Estats Units, justament, doncs gent que estigui viscant in situ tots aquests primers passos. Sí, jo tinc molts amics i vaig estar-hi a les eleccions, les eleccions americanes, de fet, les he viscut allà al mes de novembre i la veritat és que em va ser la gran sorpresa per tots, no només per 4 o 5 experts, sinó per la gran majoria, tots els enquestes donaven absolutament a Hillary Clinton, el guanyador. Està la gran sorpresa, i tothom està a l'espectativa del que pot passar, però hi ha inquietud, evidentment el meu cercle d'amics pensa bastant com jo, suposo que hi haurà altres gent quan et dic que hi ha un indès de confiança que ha pujat i dic que hi ha gent que està satisfeta amb Donald Trump, i només vull recordar que són 63 milions de vots que ha tingut Donald Trump, és un respecte entre gràdio o no, és un respecte, però amb la gent que parlo hi ha una certa inquietud, tot aquestes coses encara a la vida quotidiana no els hi ha arribat res, se'ls veurà més endavant amb educació, amb les qüestions quotidianes, amb la Seguretat Social, si és que realment es carrega del tot l'Obama, que era d'Obama, del que va fer la reforma sanitària, que va fer Obama, etc. Tot això, ella ha fet aquestes promeses, el que fa que ha desmuntat tot el que s'ha fet, no és fàcil tècnicament ni legalment, la copo fer-ho, però de vegades és més la paraula i veurem quan es desenvolupa i veurem quan el ciutadà el dia a dia ho nota, sobretot el que hi ha és molta incertesa i inquietud davant del que pugui fer. Exacte, evidentment, doncs encara és d'hora, d'alguna manera, per veure més coses concretes de fetes pràtics, més que les declaracions d'intencions, i també el tema de la forma, que deies al principi també, i aquesta manera de fer discursos també estil tuits i estil de no tenir pèls a la llengua, però en un sentit una mica més enllà. Suposo que d'alguna manera aquesta forma, a nivell que està arribant la política, també marca un canvi, la manera de relacionar-se fins i tot amb els diferents països. Sí, està clar, el canvi és total, però veurem quina és la reacció dels diferents països. La reacció internacional és molt elegant per dir-ho d'aquesta forma, saben qui se la juguen, saben el que significa el poder polític i també econòmic dels Estats Units, per tant, tothom va amb peus de plom. Però s'ha dit que l'altre dia tot i Europa li va costar molt reaccionar, tot el tard va dir l'altre dia que era una amenaça, però després s'ha matitzat veurem la resta del món. Vull dir, és massa poder com perquè l'agència el fronti directament. Per tant, els ciutadans podem criticar, podem dir, etcètera, etcètera. Però veurem després com a les coses. Evidentment significa un gran canvi polític, un gran canvi amb el protocol, amb la diplomàcia, amb les formes, amb el llenguatge. És forma i contingut, no només és allò d'unes lleis que poden canviar, és forma i contingut. Fins i tot el petit detall o gran detall de que la primera dama no està vivint a la Casa Blanca, evidentment per motius que el seu fill està al col·le. Però altres primeres dames també s'han presentat el fet que sempre hem avançat del curs quan passa la Presidència, quan hi ha canvi de Presidència, i mai s'havien atrevit. En aquest cas, s'han atrevit, no ha passat res, ella està a Nova York, ella està a Washington, etcètera, etcètera. O sigui, jo crec que volem una sèrie de canvis surpronents amb forma i contingut. El més preocupant és en polítiques d'immigració, en temes socials, en temes judicials, o és una cosa més global, la sensació? No, no, és tot, amb el canvi climàtic, amb el rellançament dels grans oleoductos que poden entornir en el medi ambient tot una sèrie de normes que va intentar tirar endavant Obama, o sigui que hi ha sobretot els tractats comercials, el fet que hi ha el tractat comercial amb àcia, ha iniciat les passes per cancel·lar-nos. Significa que la mirada que a Estats Units posava sobre àcia, que va ser la mirada d'Obama, que va passar de llarga Europa, i mirava àcia, mirant el gran poder xinès. En aquests moments els hi deixa el camp de batalla absolutament lliure a la Xina, que és la que es deu fregar les mans, que és a que en aquests moments té mans lliures per establir els seus tractats amb els seus països veïns, cosa que abans estava a Estats Units en mig. O sigui que aquesta mena de nacionalisme tancat comercial, veurem si això realment li propicia en més llocs de treball, perquè ell, el seu gran dimoni, és si en aquests tractats comercials internacionals, vol dir que hi ha una mà d'obra barata, una mà que ve de fora i que roba la feina amb els americans, etcètera, etcètera. Aquest és l'argument que ha fet servir durant la campanya i aquest és l'argument que fa servir per carregar-se els tractats comercials. Doncs, de tot plegat, s'emparrarà aquest dijous al debat 2020, la presidència de Donald Trump amb Núria Ribó canalitzarà aquests primers passos del mandat del president nord-americà Donald Trump, que, com dèiem, ens tenen tots una mica a l'expectativa, i davant d'aquesta incertesa que no sabem cap on anirà tot plegat. Exacte, soparem i xerrarem, senyora. Moltes gràcies, que vagi molt bé i fins aviat. Adéu, bon dia. Dijons adivendres de 4-5 de la tarda, relaxat amb estils com el xilalt, el smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suave. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dijons adivendres i de 4-5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pet Quintana. A l'hora de ser el que cal. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més aprofiteu. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Svern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. La reserva s'esgoten. No saps si alguna vegada seràs tu que la necessiti. Dona sang, salva vida. Just a la fusta, senjús en directe. Passen 4 minuts de 2 quarts de 12. És hora de fer tertúlia amb en Jaume Campresciós, en Jordi Ferraz i en Pep Quintana. Molt bon dia, què tal? Bon dia a tothom. Per fer tertúlia vull a més el complet, perquè la gent és adecant. Avui tenim una càrrega, però ja tenim que fallar el Josep. Mira, el timbre ha aparegut. La dentista m'ha deixat anar. Ha sigut una aparició màgica d'aquí. Gairebé, sí. Perquè aquesta setmana sembla el setmana del lloc que diuen dels 3 digous, que cada dia, anys ha canviat de plans, però totalment, ahir havia de ser puxar-dà. I no hi vaig anar, hi vaig fer santament, perquè havia 6 centímetres de neu a puxar-dà. I ja vaig fer també canvis. Llavors, avui aquí no havia de venir, perquè tenia la doctora que m'havia de reclar una mica la boca, però encara no ho pot ser, i, per tant, he pogut venir. I ja veurem aquesta setmana que cada dia tinc un assumpte diferent. Bé, doncs haurem d'haver... Sí, esclar, i el matí tampoc ho haig d'anar de rumeria, clar. La mare de Déu. Bé, que estàs molt institucionalitzat. Bé, que has vist molt els aires de la Méseta. Els aires de la Méseta. Clar, perquè és que és una rumeria amb els pastors, amb les barres, i tot... Vi, ja saps, bander... Estan d'Ars, també, les banderes... No hi ve, no hi ve, no. Però són les banderes. Les barroquies, quan pujem a Montserrat, amb rumeria, van, normalment, també, així, amb els pastors, i van, en fi. Ja es veu que ho interpreten així a alguns, no? A alguns, ben intencionats, especialment. Sí. Bé, seguim amb la conversa d'ahir. Quina és la conversa d'ahir? Aquesta, que està veient dient jo. Ah, pensava que deien d'alguna altra... Va fer una rumeria. A Barcelona ha parlat del triomf. Doncs de Sant Justa aquesta remedia hi va anar una 100 persones. I hi havia no tocar-nos. Ah, vaig sentir la ràdio, que hi havia no tocar-nos en Sant Just Desvern. 100 persones vol dir més d'una autocar-nos. A tu casa, a part dels que hi anaven. A més, és gent que viu ara... Bàstic per rebu carga.