Entrevista a Llorenç Soldevila, professor Llengua i Literatura UVic - 7/02/2017

Parlem aquesta vegada de la conferència que organitza les Cs per aquest divendres en el mar del cicle sobre geografies literàries. Aquest divendres es parlarà de l'Empordat de Josep Pla i serà amb Llorençol Davila, professor de llengüe i literatura de l'Universitat de Vica, qui tenim ara l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. I per fer una mica un testet del que es farà a aquest divendres, perquè de fet l'Empordat de Josep Pla, d'alguna manera o altra, més o menys, sí que en l'imaginaré col·lectiu ja tenim, una mica d'idea. Bé, no ho sé. De fet, més que dir l'Empordat de Josep Pla, jo us adoriria l'Empordanet. Per ell, l'Empordanet era el territori més lligat a les seves vivències. De fet, ell s'inventa el terme Empordanet o Empordà Petit, que seria un territori que aniria entre el mongri i la Vall d'Aro i les gavarres fins al mar. Per tant, una zona del Vaja Empordà molt concreta. Bàsicament Vaja Empordà i una zona molt concreta, sí. Tot i que sigui una zona reduïda, a la seva literatura la trobem de diferents maneres, no? Sí, una cosa és que la literatura diguem-ne més autènticament personal estigui lligada en aquest territori i després, com si fossin cercles concèntrics, tota la seva literària s'espandeix per l'Empordà, l'alt Empordà, i per tot Catalunya, i després cap a les illes, etcètera. És a dir, si anem a buscar el Pinyol, diguem-ne literari, el trobaríem en aquest àmbit tan reduït que és l'Empordanet o l'Empordà Petit, però després l'obra de Pla és abassegadorament general. Ell parla de Barcelona, de tot el que ell, de manera física o no, perquè de vegades ell feia literatura de la imaginació que tenia sobre territoris, va arribar a fer. O sigui, no només de llocs que havia atrapitjat? No necessàriament, o si els havia atrapitjat fer-hi uns anys de reconstruir el record a partir de lectures més actualitzades. Ell va viatjar molt, és evident, però no sempre el viatge coincidia amb el moment creatiu. Exacte. Tot i això sí que el paisatge és malament fonamental de la literatura de Josep Pla? Sí, i en el cas d'aquest triangle vital que tindria per vèrtex el pla de Palafrugell i els angles fixats en dos orxipèlex, les Illes Medes al nord, sota l'empara del massís del bisbe mort, el mongri, i les formigues al sud davant de Cap Roig, podríem dir que aquest triangle és el triangle vital. Aquí trobem les cales en aquell moment paradigiàques, ara més o menys ja fetes malbé, com la mítica aigua xellida, o dos punts de talaia incomparable, són el padró de pals o el far de Sant Sebastià, i evidentment en el centre d'aquest triangle, en el Moll de l'Òs, el Mas Palà de Llofrio on va viure molts anys i on va morir i va crear bona part de la seva obra. Per tant, exacte. Seria aquest triangle. He delimitat per aquestes formacions geogràfiques. I, llavors, a la conferència d'aquest divendres, com la plantejar d'una exposició també és llegir alguna cosa? Com serà? Sí, és evident que ho faríem diapositives, per tant, fotos d'actuals i d'èpoques dels llocs més autènticament plenians, i tot això il·lustrat en fragments de la seva obra, que il·lustren els paisatges que ell va estimar. Anirem des del Canadell, que és la platja de la seva joventut, fins a Aigua Xerida, que seria la platja de la Maduresa, allà on coneix l'Hermós, que ell mateix diu que el va influir en tanta profunditat. Però esclar, evidentment, també anirem a les voltes de Parbo, que ell estimava d'una manera especial, i que deia que era una de les mostres més proporcionades de veure reposadament el mar a través de les voltes de Calella. Suposo que realment es deu fer difícil, explicar com la mirada de pla davant de la seva literatura. Sobretot es fa difícil a l'hora de triar textos, que exemplifiquen millor per un lector actual les constants vitals i paisagístiques de l'escriptor, perquè esclar va ser un escriptor amb tanta producció que el que has de fer és seleccionar. I el que presentaré serà una selecció de paisatges, visualment, en fotos, i una selecció de textos que ell va dedicar en aquests paisatges. De fet, tot això ara, per un lector d'ara, moltes de les obres de pla es llegeixen, tenen el vigència per dir-ho d'alguna manera, tenen aquest esperit de literatura, que, com la bona literatura, en realment té aquesta permanència. Sí, és evident que pla és un dels nostres grans clàssics contemporànics, i a llavors qualsevol persona que vulgui apamar molt detalladament l'emportar, o l'emportar petit, evidentment que necessita de la guia l'actora de Josep Pla. Jo crec que no es pot entendre l'emportar i l'emportar petit sense que ens il·lumini, ja, paisatges que, de fet, en bona part, han desaparegut, tant d'altres no, la literatura de Pla. De vegades diem que, segons quin, a casa seva no s'ha de valorar prou. En el cas de Josep Pla, per això, sí que l'emportar és algú que està ben valorat, no? Jo diria que, en general, Pla i molts altres contemporànics no estan valorats. La valoració i ell això ho tenia com una cosa molt fixa mentalment. La valoració és la posteritat. Si les generacions posteriors a la teva no llegeixen, per molt que l'acadèmia t'hagi entronitzat, et deixes de ser res més que una mòmia literària. Jo crec que Pla és un escriptor que s'obria de llegir molt més a tots els nivells socials i culturals del país i no es fa. He entrat rons perquè hem entrat en una fase en què no es venen llibres i no es llegeixen llibres, que no siguin, diguem-ne, d'aquests més de consum. Amb això no estic dient que no es llegeixi Pla, però que un clàssic com aquest, que és equiparable als grans clàssics d'universals de les cultures europees, no hauria d'estar en un racó com moltes vegades el tenim. I si no, en tot cas, faci la prova. És a dir, vagi vostè a una llibreria important i miri en el lloc on t'hi hauria d'haver les obres de Pla, que realment tenen d'aquest escriptor que va fer 45 volumes d'obra completa. D'una idea. Es diu aviat, realment. Algú que digui que jo no he entrat mai a la llibre del Josep Pla i m'agradaria lligir alguna cosa, què li recomanaria per en dinsar-s'hi, per entrar-hi? A veure, hi ha dos llibres indispensables que no vol dir que siguin els únics, o tres. Les persones que ja tenen una tradició lectora, més o menys consolidada, sobretot de sats i de diataris, evidentment han d'anar a parar el quadregris. El que passa és que el quadregris, a vegades té pàgines que depèn de l'edat, no es poden assegurar perquè falten elements d'anàlisi contextual. Això no vol dir sempre, però per lectors joves, potser el quadregris és una bona lectura, però amb unes certes dificultats. En canvi, llibres de la memòria personal, com Giron, un llibre de records extraordinari, de les seves vivències, de la seva estada Girona, o cada ques és un altre llibre extraordinari. O, si tornem als diataris, n'hi ha un d'especialment vàlid, que és a notes de cap esprol, per citar alguns títols, però evidentment que Pla és una càtedra que ensenya absolutament cultura de manera transversal, quanta propa és els seus humanots. No cal dir que una notes sobrefàbara o ruïra són d'una extraordinària utilitat, perquè les noves generacions entenguin d'on venim a la nostra contemporaneitat. Doncs aquest divendres, les 8 del vespre, la sala Piquet de la Taneu, l'emportar de Josep Pla amb Llorençol de Vila, professor de Llingüe Literatura de la Universitat de Vic, amb qui hem pogut parlar aquest matí. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres per l'oportunitat de parlar de Pla. Que vagi molt bé aquest divendres i fins aviat bon dia. Bona tarda.