Entrevista a Montse Martín, responsable del Casal de Joves - 9/2/2017

2 minuts i un quart de 12, aquesta ara parlem del casal de Joves, que celebra aquest any el seu 20è aniversari. L'equip juvenil ho celebra en concret aquest divendres amb un sopar que reunirà les diferents generacions que han passat per les seves instal·lacions. I ara en parlem amb la directora del casal, Montse Martín, que la tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Montse. Hola, molt bon dia. I felicitats també per la part que et toca, perquè a més a més portes 13 anys ja al capdavant del casal de Joves, eh? Sí, aquesta suficient. Déu-n'hi-do. No, sí, sí, sí, molts anys, i de veritat que he molt contenta de que s'ho vull fer aquesta celebració, de veritat. Demà feu aquest sopar, que d'alguna manera deia amb això, que la idea és aplegar aquestes diferents generacions per a clar, amb 20 anys, i ser en un equipament adreçat al públic jove, n'han passat unes quantes, de generacions, n'heu vist unes quantes? Doncs sí, sí. De fet, se'ns ha superat totes les previsions que teníem de gent que podria venir. És un sopar enfocat, sí, enfocat, com veius, als joves i les entitats juvenils que han passat per aquí. És un dels primers actes que tenim pensat fer de cara a aquest any que celebrarem els 20 anys al llarg de tot l'any, perquè realment l'obertura va ser l'octubre del 97. Nosaltres hem volgut començar amb aquest sopar per reunir a tots els joves i entitats. Cançava molta il·lusió, perquè, com tu dius, és que han passat moltíssimes generacions i començàvem a recordar, i era bastant gratificant veure la quantitat de gent i de coses que s'han arribat a fer. Un projecte molt viu i molt ple de gent, que és el que tocava, i el que val. Quanta gent vindrà demà? Quanta gent serveu, al sopar? Doncs mira, estem borregant a 160. Un idò? Sí, sí, sí. Per això et dic que realment la resposta de la gent és genial i molt contents que tothom tingui ganes de venir a compartir aquesta estoneta. De fet, el sopar el feu al mateix casal, no? El sopar el feu al casal i això és tot una mica sorpresa, fins i tot el menú, no ho diré. Però que es tracta d'una bona estona, de passar-se bé, de retrobar-nos, de recordar temps, de quan estaven la gent aquí i de riure i compartir aquest moment. És de lo que es tracta. Exacte. De fet, és com una mica el que deies, un tret de sortir el que es farà durant tot aquest any, durant tot aquest 2017, lligat amb aquest 20è aniversari, ara farà 20 anys a l'octubre, però per tant, durant tot l'any faré coses, no? Sí, sí, perquè a més, ajuntar realment a tothom, tothom, en un mateix acte, es va amb un acte molt, molt gran, perquè, per exemple, l'idea que tenim maió pensada, que la gent dels bucs de música, grups de música que han passat per aquí, tot aquesta gent no es van convocats al sopar, perquè ja es preveu fer un acte amb tot de músics, el mes de març, juny, segurament, intentarem muntar una cosa per als músics, perquè si convidem els músics és que no acabem a l'escala autòpica ni trobada, ni si no tenim espai per tanta gent. Hi ha moltíssima gent, de diferents àmbits, durant tots aquests anys, al casal. Sí, sí, sí. Dic que fa una setmana, o fa una setmana, quan veu parlar justament amb el Jordi de l'Apenya del Morrut, deia justament que l'equipament al casal s'ha hagut d'adaptar-se als nous temps, que això suposo que és el que fa que, en alguns municipis, potser no té la força que té un casal de joves com a qui s'enjust, que és un lloc de referència per molta gent. Sí, ara parlant tot aquests dies amb la gent, que, clar, arreglar el sopanparlat amb molta gent, que feia temps que no parlàvem, tothom ho té molt... És el lloc aquell que, ostres, jo anava i jo d'aquí vaig sortir, vaig aprendre a fer això i vaig agafar el gust per la música, per no sé què, com que... Jo crec que, a més a més, és un lloc on la gent ha valorat molt que el tenia, no? El valor on li han donat la gent que venia. I això és el que ha fet que ha sigut tan... tan significatiu per alguns grups de joves, no? Perquè ells mateixos venien aquí i feien els concerts, els primers concerts que havíem fet amb la seva vida, no havien tocat mai amb un escenari, i aquí era la primera vegada. Clar, se'ls veien ser, no? I això feia que sigués... Sí, la veritat és el millor, no? És un projecte molt únic i molt viu, però jo crec que en tota l'equip del casal ho hem caurt moltíssim. Hi ha hagut alguna època que hagi estat més dura? És a dir, que heu patit una mica més perquè hi hagués menys públic, o que hagi estat més difícil rencambinar una mica el canvi del casal? Doncs les èpoques de canvi sempre han sigut més complicades d'adaptació a aquests canvis que tu deies, no? Sempre han sigut èpoques on hem estat una miqueta més... com en Tierra de Nadio, una mica, fins que ens anàvem a adaptar-nos. Dures així, no recordo una època que hagués estat fatal, però sí que hi ha hagut èpoques més conflictives, o més per adaptar-te a realitats. Clar, de canvi. Una mica de transició, no? Sí, nous reptes, nous situations, nous canvis de la legislatura, de legislació, de lleis, que t'hauríem fet com consums d'alcohol, o que t'has hagut de reinventar. I, bueno, ha sigut sempre... Ha sigut el resultat sempre anat cap a bé, però necessitat que em passaré perquè jo d'aquestes algo m'ho farem. Clar, però sempre heu acabat remuntant, vull dir que en realitat no. Gràcies. Ara mateix en quin moment està el casal? Doncs en un moment molt baterà, molt coses que estan molt consolidades, i també jo diria que som un altre moment de canvi, de models de participació que entren en força, una vegada que sí que es notava, potser que havia baixat una miqueta al nivell d'associacions, entre els joves, i ara en processos de participació que s'han obert s'ha tornat a activar una miqueta o bastant la sensació que és que ells formen pare, tot això, que et poden... I, bueno, jo crec que també és un moment de canvi. Està un moment d'os, està ple de gent, nanos molts jovenets que venen de 12 anys, que és a partir de les que poden venir, doncs tenim un grup molt important, i, bueno, la veritat és que fa goig veure'ls aquí, però sí que és un moment també, i ara és un moment també de transició cap a un model que els joves estan més present a tota la vida del casal, a nivell participatiu, més actius. I, bueno, està bé. Tot que està bé, jo crec que tot va bé. Exacte, a l'època té el seu moment, segurament, també. I, de fet, suposo que el fet que sigui un any de celebració potser també convida més a gent a propar-se al casal, a joves d'ara, no? Clar, clar, jo no ho veig des de fora, jo des de dins és la meva sensació, des de fora m'arriba el que la gent comenta i tal, però sí, crec que sentir-se el seu és una cosa que és bàsica, i ara hi ha molta gent que torna a sentir-se el com a seu en un moment en el millor que hi ha hagut més bafons d'entitat, que la gent crecia i desaparequia i no hi havia relleu, com un llenar nacional, ara torna a haver-hi un moviment de gent jove, molt joveneta, que a lo millor sí que seran els que facin la sutura d'entitat. Clar. Per tant, doncs... No vull enrotllar molt. Ho anirem veient, però potser que hi hagi una mica aquesta sensació. A banda d'aquest sopar d'aquest divendres, algun altre acte que teniu programat ja així, més o menys aviat, Montser, alguna altra cosa que pugui avançar? Sí, al Línea Generals hi ha un previst fer alguna cosa, al juny amb músics, hi ha previst que ja veurem com acaba de quadrar-se que l'entrefitis de la façana en algun tros de la façana pugui fer alguna coseta, no tota, però a lo millor es renovarà algun trosset de la façana, que a l'abril o cap al marx. I després que del mes d'octubre, que en el mes d'octubre sí que tenim previst també fer una història, hi ha més dirigida a tothom, més oberta a la població general, i més representació de tothom, que ha passat per aquí també a nivell institucional, a nivell de treballadors, més obert... No ho sé, és que no està per aquí. No he avui tant por d'un o més pistes, perquè també serà una cosa que... Serà la veient, no? Que encara no està dalt tot de la seva vida, però sí que ara es vol fer alguna cosa a l'almenys d'octubre, que és quan realment es fa el cint any, fer una altra història. I si hi ha algun invitat que et proposa alguna cosa al llarg aquest any, també l'acolliria, o sigui, també s'ha pensat perquè tothom pugui aportar, i si de vegades no es presentaria tornar a fer, passar els curs de l'associació de l'Òbul quan feien el concurs de primatratges, doncs, bueno, posem un pla sent un dia i els passem. Bé, aquesta situació està obert. Exacte, esteu oberts això, a propostes d'altres entitats. Està totalment, però s'ha d'acabar d'un plitor. Perfecte. Molt bé. Estarem en contacte, no? Exacte, ho anirem explicant també aquí a la ràdio. Ho anirem seguint. De moment, doncs recordem que demà hi ha aquest sopar com ha marxat els 20 anys del casal de Joves. Aquest direndres de 1 i 2, 180 persones, és tot un èxit. Sí, sí, sí. Esperem que vagi molt bé i... Que vagi al Jordi, que també potser... Exacte. Està simoni. Home, sí, també és un representant important que ha viscut en algunes èpoques al casal de Joves, també. Sí, sí, i tant i tant. Doncs Montse Martín, director del casal de Joves, moltes gràcies. Moltes gràcies a tu. I que vagi molt bé, bon dia. Vinga, igualment. La informació més propera al Justa la Fusta. I després de parlar del casal de Joves, d'aquí a res, comencem Tartúlia, Jordi Agulló, Montse Larréa, Joan Algarra, Ilna de Santa Barbara, oferim després de la publicitat. Justa la Fusta, el Magasín del Matí. Bé, aquí una vegada. Un programa de comptes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de comptes de l'Associació de Mestre Rosa Assensat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabteixen els diners que es posen. els dijous a les vuit del vespre i els dissabtes a l'esveu d'automàquina. Us hi esperem a tots! Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de nou a deu del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, als concerts més emocionants, a les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu. Dijous de nou a deu del vespre, Babilònia. Des del cap de Sant Jords posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Jords, avinguda a l'Indústria sense Númer. Et poso llus, el tinc molt bo. Sí, posa-me en un ciutat per arreglar i quart i meitat per llançar les escopraries. Cada any me'l baratem el 35% del peix que capturem. Mentre estan, 800 milions de persones passen gana. El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa. A mans unides, recolzem projectes contra la cama a 60 països. Fic un promets, truca el 900 811 888. Et fa mandra reciclar, oi? T'ha anat costa? Te'n lluny estan els contenidors? Dius que no tens temps per reciclar, però la veritat és que ja no ens queda temps per no reciclar. A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generem. Fins quan? Redueix, reutilitja, recicle, reacciona. Amb la col·laboració de Coenvesia Covidrio, Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com Dos minuts i arribem a dos quarts de 12. És moment de fer tertúlia. I per això saludem en Jordi Agullors, la Lina Santa Barbra i la Montserra Rea. Molt bon dia, què tal? Bon dia, senyoreta. Bon dia. Per parlar de diferents qüestions, com sempre la Lina ja amb el diari obert del damunt de la taula. El Jordi, avui que també ens porta un jersei que també diu coses. És a dir, que us veig... Tu, Montserra, de moment no sé com vols anar, però... Va, va, va, va, va, va. Però em voleu començar, Lina, què tens obert? No, tinc obert una cosa, que no sé a quin punt, potser que comença una altra cosa, perquè no sé a quin punt va bé de llançar-ho les sondes radiofòniques, que ahir em va fer molta gràcia a la Vanguardia, només que diré el titular. Diu les britàniques i l'exhibicionisme. És un article que està firmat per al Joaquim Luna, a la Vanguardia, una d'aquelles columnes que n'hi ha, i que amb la fina ironia que té, fa molta gràcia, que parla de l'exhibició de les tetes, de les persones, i aleshores fa gràcia. I avui resulta que en el diari, mirant així per sobre, estan aquestes noies argentina, que van també mig despullades, destapades, també amb l'exhibició d'Esos Glàndoles Mamàries, i també per una cosa de rei de mitdica. El femen, el femen, no? No, el femen és aquestes altres russes, que van fer... Jo estic parlant d'aquí, de l'Agentina, que fa gràcia... Perquè les van multar, per fer toples, a la platja. Això ja ho heu llegit. Resulta que les multen, i diuen, diuen, nosaltres diuen, només que podem ensenyar les tetes, diuen sobretot si un home apaga. Clar. Vull dir que, com li he dit, a les seves dius, no troben pas que estigués bé. Aquest altre del d'allò té més ironia. Jo crec que hi ha temes més importants, els prezeu, i si no, per acabar farem això perquè fa una certa gràcia. Això és el tercer tema del feminisme, que és bàsic en la estructura de la societat humana. Bàsic. I que s'ha de estar continuament insistint. I després hi ha, perdó, una altra cosa que també he tret d'aquí de la política.