Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Sergi Seguí, portaveu d'ERC Sant Just - 10/2/2017
Repàs a l'actualitat política local i valoració del ple de gener
En puno un quart de 12, aquesta vegada parlem d'actualitat amb el porteu d'Esquerra Republicana, Sergi Saguí, bon dia. Bon dia. Per parlar de diferents qüestions s'enjustenques, i comencem parlant de fet d'un tema que vam començar, que ja vam parlar quan vas venir, com a primer tinent d'alcalde, fa dues setmanes, després del ple, que és el que té a veure amb l'atacça d'Ablegaram, perquè aquesta setmana hem parlat també amb la sossició de veïns de Sant Just, que aquest dilluns vam passar per aquí a la ràdio, i discrepàvem del procediment que s'ha seguit fins ara, no sé si n'heu parlat amb la sossició de veïns. Ho he llegit, no, jo personalment amb ells no n'he parlat, però sí que vaig llegir la notícia i desconnexi el regidor que porta el tema, ha parlat amb ells, però vaja en definitiva, si s'ha de fer, ho farem, els explicarem com ha anat el procediment, com s'ha fet, perquè ho entenguin, jo crec que els representants de la sossició de veïns són prou coherents, com perquè quan una cosa se'ls ha explicat, acabin entenent el perquè s'ha fet així, no? Vaja, no hi ha cap problema en fer-ho, només faltaria. Des del Partit Democràtic i del Partit Popular, aquestes últimes setmanes també explicaven que... o comentaven que potser no s'havia cobrat quan s'havia de cobrar, perquè ja era just abans de les eleccions municipals. No, no, no. No, de fet, quin equip de govern posa una taxa... o imposa una taxa just abans de les eleccions, i després no la... és que no té sentit el que... El que diuen no té sentit, perquè el fet no és cobrar o no cobrar-la, és posar-la, i això ho van fer a finals del mandat anterior, per tant, normalment, a tots els llibres d'estil i de teoria política, diuen que si has de posar una taxa, has de posar-les durant els dos primers anys de mandat i no els dos últims, i vaja, no, no, crec que s'equivoquen en aquesta línia. Una altra cosa és que hem anat lents, que haguéssim estat discutint si s'havia de notificar o no, que veiéssim que no, però que després jurídicament se'ns digués que sí, i, per tant, tot s'ha anat dilatant en el temps, que es podia haver gestionat millor, evidentment que sí, evidentment que sí, però, vaja, jo crec que de totes les notificacions que hem girat, que són, a veure, les 6.500... Són totes, en principi? Sí. No, perquè les que havien de pagar menys del cost que costava notificar no s'han notificat. No es conegra, però... De les 6.500 que s'han enviat, hem tingut només 8 instàncies a l'Ajuntament, una d'elles l'associació de veïns, per exemple, hem tingut 4 sol·licituds d'empreses que estan afectades per aquesta taxa, demanant-nos la informació en castellà, perquè són empreses que tenen la seu a l'estat espanyol, i després hem tingut... Vora les 230... 200... Entre 220, això ha d'anar d'esdeir, potser avui ni alguna més, però, vora les 220 trocades en el servei de conseller... De ni d'una, o es poc. Jo crec que, comparat amb les 6.500, que hem enviat, que només en truquin 200, home, la ratió és poca. Evidentment, aquestes 200 se les ha de tendre com cal, se les ha d'explicar el cas i s'ha de saber exactament... A menys de 5%, no? Sí, però la gran majoria d'aquestes trocades ha estat per saber on havien d'anar a pagar. I això també m'ho ha dit molta gent pel carrer, i amics que quan ho revien havien de dir, no estic, què és això, i els explicaves, i el primer que tenien és, però no ho he d'anar a pagar. No has d'anar a pagar un lloc, això et vindrà amb el rebut de l'aigua directament, no t'has de preocupar de res. I en aquell rebut s'indicarà, o no? En principi s'hauria d'indicar, sí, s'hauria d'indicar que tal quantitat correspon a la taxa de clavegarem. Veurem com vingui el rebut de l'Abril Maig. A veure com es va indicar. Parlem també d'un altre tema que ha estat notícia aquests últims dies, perquè aquesta demana ens ha fet aquest congrés sobre el gestió de residus a Girona, i ha participat també el regidor de residus de Sant Just, Lluís Montfort. L'hi toca. Sí, sí. Parla amb ell per saber com havia anat aquesta experiència, i una mica que és el que s'enduia i que es pugui aplicar a Sant Just. Més enllà d'això també n'hem anat parlant durant aquestes primeres setmanes de l'any amb diferents portaveus. I bé, en tot cas, des del que considereixo una mica la majoria, tant oposició com govern, és que sí que potser per millorar cal canviar el model de residus. Això està clar, em sembla que era d'incin, que tenia aquella frase tan famosa que no pots esperar els mateixos resultats fent sempre el mateix. Per tant, al revés, no pots esperar resultats diferents fent sempre el mateix. Per tant, toca fer alguna cosa. Toca fer alguna cosa si volem millorar, perquè en Lluís sempre ens explica que estem bé, però que estem estancats, i que, clar, no ho millorem, doncs potser hem de fer algun canvi en el sistema de recollida. Des d'esquerra, ara farem un procés de... una dimersió en el tema, perquè el tema del sistema de recollida de residus sempre hem tingut diferents opinions al respecte, de manera particular. Hi ha persones d'esquerra que posen pel porta a porta, perquè han viscut aquest sistema en altres indrets, i els sembla que té bons resultats, però pensem que potser aquí s'enjust no sabem ben bé on acaba d'implantar-ho, i hi ha gent que diu que no, que el sistema actual està bé, per tant, el que farem és introduir-nos de ple en aquí, demanar l'assessorament d'experts del partit, que ens vinguin a explicar-ho, demanar a alcaldes o alcaldesses de diferents municipis del país que puguin venir a explicar-nos en una comissió executiva com es ha funcionat el seu sistema de recollida, quines es destinen, per tant, aprendre. Aprendre, tant des del partit com des del que ens puguin explicar, evidentment, en Lluís, amb totes les dades que hagi pogut treure, cosa que ja han anat fent, ja ens han anat explicant coses de l'aire metropolitana i de més, però en depèn del posicionament, en depèn del posicionament. Des de Móvemson, Justi Caposta, pel porta a porta, però... Sí, des del primer dia. L'equip de govern encara no hi ha una posició consensuada, i en tens tant esquerra com PCC, ho definiré per primer com a partit, i després... Hem de fer el debat, i de fet, el proper equip de govern, que diria que és la setmana vinent, que és monogràfic sobre el sistema de recollida de residus. Per tant, aquí parlarem i debatrem ampliament sobre... Que ponguem d'anar, no? Que ponguem d'anar... Queden molt clars els objectius que ens marca Europa, els objectius que marquen l'aire metropolitana, com podem assolir aquests objectius, i començarem a parlar-ne. Perquè ho hem de fer, igual que ho fem nosaltres, jo crec que el regidor fèiem fet, també, de doble debat al carrer, doble debat de la ciutadania, perquè el cap de la fi és la ciutadania, i després fa bo el sistema, perquè si no crees aquesta implicació ciutadana, sigui el sistema que sigui, no funcionarà. De fet, si parlem d'un tema d'àvids, segurament caldrà que... O que s'expliqui bé el que és la decisió que es prengui, o que es pregunti bé, perquè en principi crec que sigui alguna intenció de consultar, o fer participar d'alguna manera. No, hi ha un compromís de fer una consulta ciutadana sobre aquest tema, i, per tant, sí, efectivament... Aquest any ens ha d'anar, a més. Per una raó senzilla, per una qüestió de temps, posa el contracte de recollida de residus que tenim adjudicat a cap al 2018, i, per tant, si s'ha de fer un nou contracte, ja has de tenir establert quin sistema de recollida vols tenir, per tant, els tempos ens indiquen que hem de fer-ho ara. I sí, la gent ha d'estar implicada, la gent ha d'estar informada, d'aquí, al Forum de Residus, que ja porta dues sessions, d'aquí, tot el treball que fem amb el regidor de proximitat, i també, quan ens demanen per aquestes coses, nosaltres, al final, per explicar-ho, anem fent i anem intentant que la ciutadania digui aquest neguit, que es mogui, que mostri interès, per una cosa que ens acaba afectant a tots, que no ens pensem que ja està avall, silenci o no toca moltes vegades, i ja està, sinó que això és una cosa que ens pot acabar afectant a tots. I amb l'oposició, en principis, entenc que també està previst parlar-nos. Suposo que un cop es decideixi alguna cosa. Em consta que el regidor ha fet reunions amb l'oposició, per tant, sí, i clar, aquest és un tema que és un tema de municipi, i per tant, està bé que es busqui la implicació i el coneixement de l'oposició en aquest aspecte, i tant, sí. Un tema que, per tant, segurament n'haurem de seguir parlant durant aquest any, perquè si s'ha d'acabar definint aquest 2017, possiblement, doncs tindrem una cosa de parlar-ne, però també quan decideu alguna cosa des d'Esquerra, per tant, com a Esquerra, en principi teniu previst escomandat abans d'aquestes trobades i us heu posat calendari per dir, mira, hem de decidir alguna cosa abans d'aquest temps? Hem de decidir alguna cosa ja, ja, perquè si hem de fer la consulta, si hem de fer debat ciutadans i de més, hem de poder sortir un posicionament clar i únic com a partit, i, per tant, quan abans ho fem, millor que millor. Doncs ho anirem parlant també. Aquests són alguns dels temes que hem anat parlant les últimes setmanes. De fet, aquest digestiu de residus era un dels reptes que plantejava el representant de Movement, aquest cas d'Avaní Just for Sal, que hem anat fent dins d'aquest any, i amb els diferents portaveus que han anat passant per aquí la ràdio aquests principis d'any. Els hem preguntat també pels reptes que consideraven que eren claus per aquest 2017. Des d'Esquerra, què és el que s'ha de treballar més surta d'aquest 2017? Són reptes de mandat, no és que només sigui per aquest any, però nosaltres prioritzen molt els enjuus de les persones, diguem-ne. Què vol dir? I això implica moltes coses. Des d'agilitzar i millorar els tràmits administratius, perquè ens estan arribant moltes queixes sobre aquests temes, i ens som conscients, però tenim les mans que tenim, i la normativa moltes vegades és la que és, i no depèn només de nosaltres. N'hi ha que sí, i la que depèn de nosaltres, i intentem endreçar-la, precisament per evitar-ho, però no depèn de tu. Ostres, és complicat. Està al costat de les persones. Significa donar un impuls als plans d'ocupació, donar un impuls a totes les polítiques de foment de l'ocupació. Significa donar un impuls a totes les polítiques de comerç. Significa, per exemple, una cosa que pot semblar tan disparc com millorar la seguretat viària. Cosa, coses, passos que ja hem anat fent. Significa el costat de les entitats i de les seves activitats. Significa totes aquestes coses. Moltes més, eh? Simplement és anar adonant compliment, per exemple, el pla d'ocupació municipal que tenim penjat al suro, i que anem seguint, perquè allò que nostre guia, i allò defineix molt bé, defineix molt bé les nostres polítiques, de suport a les persones que pitjor estan passant. No em refereixo a mantenir els ajuts en col·lectius entre escurs d'exclusió, que això ja ho anem fent, no? Ja anem, ja me'n parla, em parlo de la setmana passada o fa dues setmanes, dels pisos de marge social. El que s'ha de veure a l'últim pla, no? Exacte, de la voluntat de l'equip de govern ferma de treballar per tenir pisos de lloguer d'un per públic, diguem-ne. Ostres, això, ja anem parlant moltes vegades, però s'ha de tornar a reiterar, que la nostra voluntat és crear un parc públic de vidatges de lloguer, perquè la gent jove del municipi no s'hagi de plantejar on me'n vaig a viure. Tu et pots quedar a viure aquí s'enjust, i formar la teva vida aquí s'enjust, i d'aquí 5, 6, 7, 8 anys ja, tu tornaràs a plantejar, diguem-ne, però que la teva primera opció sí, quedar-te aquí. Això, ja ho tenim tan interioritat, i tenim tantes ganes de fer-ho, i sabem que és el nostre primer repte que moltes vegades ens oblida d'explicar, però clar que són moltes coses. I que, per tant, encara que siguin projectes d'amantat, que aquest 2017 se'ls hauria de començar a donar forma. Aquest 2017 és l'any per posar les bases i poder començar a posar les primeres pedres, no no el senti literal, entengueu-me. No començarem a veure difícil, però sí que començar a posar les bases perquè, a final de mandat, podem veure moltes d'aquestes polítiques ja realitades. També l'alcalde comentava fa una setmana que a nivell de mandat també hi ha un parell de projectes destacats, el corredor verd, per unir tota la zona del polígon amb collserola. I no només. Què més? No, que la idea del corredor verd... Va més enllà de això. No és només unir el part de Torre Blanca amb el de collserola, i, per tant, fer entrar la zona verde, com aquell que diu... A la zona industrial. Dins del municipi, sinó que també ens pot servir per acabar de relligar, d'alguna manera, els accessos des de Mas Lluís Cap a Mas Lluís, amb una trama que no sigui la industrial del polígon, sinó que sigui una trama més amable, més... més directa, potser, no? Si voleu que aquesta cicatriu que tenim en el territori no sigui tan evident, per això deia que no només. Sí que és veritat que el corredor verd és un projecte que hi ha al pacte de govern, que no és un projecte d'esquerra, però que està en el pacte i és un projecte de socis, i, per tant, ens el fem nostre també, i que ja s'han demanat els primers estudis, i que els tenim a sobre de tal, que anirem d'anar mirant com ho fem, també hem de veure si es pot fer per fases, si no, per quina fase es pot començar, quina és la que pot portar més debat sobre com es fa o no. També... En mirant, és per allar, que en aquest cas sí que és una cosa que no serà tan... És un projecte per allar, perquè, a més, és un projecte farònic en el sentit que és molt de territori, i que són moltes derivades, diguem-ne, no? També, quina part d'aquest projecte es pot portar a participació ciutadana? Diguem-ne, a participació directa, de com la ciutadania vol que dissenyem aquella espai en concret. Tot això és el que ara tenim a sobre de la taula, i és un debat que és interessant, i que no és d'avui per demà, sinó que mereix reflexió, mereix que hi pensem, i mereix que hi posem tots els sentits, i que no prenguem decisions a la lleugera. També, una altra de les coses, era el creixement de Sant Josep a través de la carretera reial. Aquest creixement ha de ser sostenible, ha de ser equilibrat... Com es pot fer, perquè sigui així? Bé... M'ho es pot controlar. Si tu controles els tempos, pots fer-ho, pots fer-ho. I, per tant, quan parlem de creixement equilibrat, sostenible, vol dir això, precisament, no plantar-te en 3 anys amb 5.000 persones més de cop en allà, no? Aquestes coses també s'han de fer ben fetes, i, per tant, que s'hi construeixi habitatge, significa que hi venen persones, i aquestes persones significa que han de tenir uns serveis. I aquest servei vol dir que potser has d'amuntar uns equipaments X, que has de millorar el transport, l'excessibilitat. Per tant, tot això és el que es posa sobre la taula, i tot això és el que anem treballant. També s'ha mirat si la carretera reial pot assumir o no possibles augments de fluència de trànsit. S'ha mirat també que en l'espai aquest de Torre Blanca, al costat de l'Esclat, abans d'aquell espai, s'utilitzava com un aparcament amb per gent que venia a agafar el tram, com per gent que treballa en el polígon. Doncs això es treu aquests cotxes on van a parar, per on venen, on els posem. Tot això es té en compte. No us penseu que a l'Ajuntament treballem allò... Vinga, fem piros i ja està, no, tot això es mira. I, evidentment, quan parlem de sostenible, equilibrat, segur, quan parlem d'un creixement segur vol dir precisament això, assegurar la gent que balla, que tindrà uns serveis X, però que sabem quins els hi donarem, que, a més a més, serà fet, diguem-ne, d'una manera lògica, també, que és com hem fet fins ara les coses a Sant Just, que no hem crescut de cop i volta. Sí que és veritat que ara coincideixen en el temps amb el mercat immobiliari per entendre-nos moltes promocions seguides, moltes al mes llui, aquesta de la carretera. Doncs, clar, quan el sol és privat, no pots controlar els temps. Quan és públic, ja pots fer-ho una mica més. Però, independentment, sigui públic o privat, totes les derivades que hi ha estenen en compte i estenen a sobre de la taula, evidentment. Si ara mes llui i venen a viure 3.000 persones més, i a la Torre i Blanca, en venen a viure 2.000 més, això vol dir que potser ens hem de pensar si Sant Just necessita una segona escola de braçol, per exemple, o ampliar la que tenim. Durant una època es deia que sí que es necessitava, no? Per tant, tornes endavant, que tornes a sobre de la taula. Necessitem una altra biblioteca o no per ràtios. Doncs potser sí. Si passem de 20.000, potser sí que necessitem dos. Tot això és el que tenim a sobre de taula i el que anem parlant. Per tant, una mica l'idea és passar d'aquests 20.000, és que passarem segur. En quants anys, més o menys? L'alcalde sempre diu una cosa. Ell pensa que ja som més de 20.000, el que passa és que la gent no s'empatrona. I és possible. El que està clar és que nosaltres, com a ajuntament, si tenim una població de 16.000 i escaig, estem donant serveis com si tinguéssim una població de més de 20.000 habitants. Els serveis que no l'ajuntament no estan dimensionats per una població de 16.000, sinó que estan dimensionats per una població de més. I és voluntat nostra. El que ha passat de l'ajuntament i de l'equip del govern és donar aquests serveis perquè creiem els serveis de les persones. Quan hi podem arribar, jo crec que amb el desenvolupament de la Torre Blanca hi arribem segur si tothom que veixi empadrona. Clar, clar, també és veritat. En fi, quan anirem veient també durant els propers mesos, d'altra banda, un apunt final, també com a regidor de cultura, perquè d'aquí 15 dies arriba Carnaval, al carles ens deia que potser plaurà. El dia de Carles soltes? Encara falta. En principi, Carles soltes, que fa uns anys que recelebra el dia oficial, que es va apuntar per fer-ho quan tocava, i per tant, en principi, canvis respecte l'últim any alguna cosa nova? Sí, el recorregut. Canvis amb el recorregut... Són la que ja ho vam comentar, que no començarem a la plaça Maragall, com s'havia fet en els darrers anys, perquè ens permet un escenari natural, diguem-ne, amb les pedaderies i l'escenari. I la rua, fins ara, sortia des de la plaça Maragall, i arribava fins a la plaça de Camuapa. Anguany no. Anguany era una rua circular, per entendre'ns, i començarà de la plaça Maragall, i acabarà de la plaça Maragall. Per què? Perquè ens havíem adonat que, quan la gent arribava a la plaça Camuapa, s'havia fet tard, estaven cansats, hi havia molts nens que ja no podien més, sobretot dels centres educatius, i per tant, aquest any hem pensat, escursar-ho una mica. Passarem pel carrer de la Taneu, pujarem pel carrer Major, i tornarem a la plaça Maragall. També hi ha premis, en guany hi ha premis, diguem-ne, els que més dinamitzin la rua. És veritat, sí, alguna cosa anava, no? Sí, perquè també ens havien adonat que la rua era simplement baixar i ja està, i el que volem és que durant la rua, hi hagi moviment, hi hagi marxa, hi hagi dinamització, hi hagi gent que s'ho passi bé, no? I d'aquí, intentar incentivar-ho a les persones amb aquests premis, veurem com funciona. També hi ha un segon premi, per les comparses escolars, perquè ens semblava que donar-ne només un, doncs no estava bé, i farem primer i segon, per entendre'ns. Bueno, és intentar motivar una mica la gent que hi participi, i que els que hi participin, s'ho passin bé. En aconseguir que hi participi més gent, o en principi? No, sempre, si podem fer que hi participi molta més gent, doncs millor que millor. Per això també hem intentat dinamitzar una mica les inscripcions. Fins ara hi havia una data de tancament d'inscripcions, hi ha el que hem fet fins al mateix dia, fins a mitja hora abans de l'inici del concurs de disfresses, les persones que vinguin i es vulguin inscriure ja mateix podran fer-ho. Perquè ens trobava molta gent que venia disfressada, però que no participaven al concurs, i vam pensar que obrin-t'ho així, potser donàvem aquesta possibilitat. Veurem els números quan acabem. Però vaja, fins ara hem estat molt contents, evidentment, si ho mantem, el nombre de participants és millor que millor. Doncs això serà d'aquí dues setmanes, eh? D'aquí dues setmanes. 25 de febrer, i tu et disfresses o no? Sí, jo vaig quedar a disfressar. Jo em disfresso de persona normal, però... No, no, no, no, no, no. No sóc molt de disfressar-me, la veritat. L'any passat vaig anar al carnal Saltes de Sitges, i tampoc em veig els meus amics que hi anaven, però jo no sóc una mica... Doncs allà és estranya, si no m'has disfressat, en aquests llocs em celebra tant. Bueno, potser alguna cosa podríem fer. No, l'any passat sí que em vaig acabar de disfressar alguna cosa, perquè vaig poder veure el pas de la rua pel carrer Taneu des del palcó de la Taneu, i allà l'Albert Macià va treure algunes coses... Algun detall, no? Allà, al guarder Rupia, i una mica el Ganssos, sí que vam fer. En fi, doncs ara, com dèiem, d'aquí dues setmanes, d'aquí 15 dies, el dia 25 de febrer, avui n'hem volgut parlar, també amb Sergi Seguir, regidor de cultura, regidor d'Esquerra Republicana, a Sant Just, gràcies, i que vagi bé, bon dia. Gràcies, bon dia. Just a la fusta. Sant Just en directe. Ara passen 7 minuts de dos quarts de 12, connectem, tot seguit, amb l'Institut de Sant Just per sentir el posem-li veu. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic, acostat al nostre cap, i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI, i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, avinguda a l'Indústria, sense nom. La informació més propera, el Just a la Fusta. Bon dia a tothom. Avui, a l'Institut Sant Just d'Esber, tenim el goig, el gran honor de tenir entre nosaltres, Andrés González Bellido, autor del programa de tutorial, entre iguals, més conegut com a tey. I dic el goig perquè realment estem davant d'una personalitat en el món de la feina antibúlida. Andrés González Bellido és psicòleg educatiu clínic, orientador de diferents centres, autor del programa, com hem dit, tey, i en concret en el centre en què ell, estat i d'alguna manera alimentat aquest projecte, que és l'Institut Front Manítim, acaba de guanyar el premi diàloga en la seva quarta edició de 2016, que és justament pel projecte tey, un premi que dona la Facultat de Dret de Sade, conjuntament amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i el Collegi de Notaris de Catalunya. També tenim aquí un aquí d'entrevistadors, alumnes de Tercedesso, que habitualment estan portant aquesta secció d'entrevistes. Com sempre, saludem i agraïm la col·laboració de Pablo García, Alejandro Barroso, Jorge Calvo, Lucía Hernández, Roger Navarra, Gina Picard, Jorge Del Moral i Jordi Brustenga. A totes, moltes gràcies i comencem amb l'entrevista Andrés González Benito. Molt bé, doncs per començar, com va a sorgir aquesta idea del programa? Tu diria entreuguals, Tey? Abans de res agraï el fet d'estar aquí, penso que és un honor el poder contestar per preguntes que feu vosaltres, el fet que feu projectes com aquest, de ràdio, que entrevisteu a gent, o qualsevol altra cosa que feu, penso que és una iniciativa que em va molt a la idea del Tey, és que el salut no sou els protagonistes dels vostres processos d'educació. Independentment d'això, penso que és una obligació dir-lo al programa Taneixa, jo soc psicòleg clínic, i orientador, doncs, combina les dues basants. Una coneixa el nivell de patiment que tenen les víctimes, de les quals segurament he treballat sobre entre 40 i 50 alumnos, o coneixa també el concepte de patiment que fan els agressors, que fan fer els agressors. I després, des de l'institució educativa, des d'un institut, veurà com es desenvolupen les dinàmiques dels alumnes, com es participen i veuen directament. Més clar, la part de patiment que tenen els alumnos i les famílies en la situació real dels centres educatius és com van dir un grup de, en aquest cas, de pròfics i de psicòlegs, de fer alguna cosa que faci la prevenció, sobretot de les conductes disruptives, aquelles conductes que fan mal de forma sistemàtica, o vulguin. I a partir d'aquí ens van posar a treballar cap al 2002, millor cap al 2000, mes o mes i cap al 2002, es va començar a implementar en centres educatius de primària secretària.