Entrevista a Josep Maria Pinto, traductor de Marcel Proust - 13/2/2017

A fusta. En punt 1,4 de 12, que és tot el que fem és parlar de literatura, perquè aquest dimecres s'ha assiut de vespre de clàssics, aquell llibre té, es parlarà de Marcel Proust amb l'editor Enric Viladot i el traductor Josep Maria Pinto, que aquí tenim ara l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar, com dèiem, d'aquesta ració que es farà aquest dimecres, amb aquest vespre de clàssics, Marcel Proust és un clàssic d'aquests que, d'alguna manera, alguns sembla que ens espanti, no? En Dinsernos i... Sí, bueno, això. És un clàssic que té el clàssic de dir que es espanta, però és cert. És un tòpic, ja, no? Sí que fa por, perquè és una obra llarguíssima. És a dir, estem parlant d'un escritor d'una novel·la, encara que fes alguna altra cosa. Una novel·la que té 3.500 pàgines... Imagina't. ...i dividida en varios volums, i que té un estil que espanta bastanta gent, perquè té unes flages molt llarges, que costen de llegir, però vaja. Finalment, hi ha truco, també. Vull dir, hi ha una manera de frontar-s'hi. Sí? Quina és la manera? No, la manera. Primer, de tot, tenir paciència. No posar 6 minuts abans d'anar a dormir, sinó... I tinc l'Oreta, em poso a llegir, començo, i, aleshores, me n'adono que... que el llenguatge és coloquial, i que aquestes flages tan llarges, mira, com aquesta que estic fent jo ara, doncs no és una frase de mitja línia, sinó que és una frase de 5 línies. És a dir, identificar que moltes vegades parlem així. Clar. No ens som conscients, potser, no, a l'hora de llegir? No, perquè segurament ens hem acostumat molt a un llenguatge més telegràfic, no?, a llegir més de com de guió de cinema. Frases curtes, sí. Perdó? Frases curtes, no? Frases curtes, que a moltes vegades, a més a més, és realista, això, no?, que és molt directa i realista. Això de... vaig arribar a casa, ella estava al sofà, em va dir, no sé què, de fet, com estem dinar o com estem parlant, quan es parla, quan es conversa, sobretot, les frases de costumància molt llarges. Si aconseguim adequar la lectura a aquest ritme, per això dic una mica de temps, doncs jo crec que és molt factible. Exacte, per tant, el secret seria, primer, aquest temps i aquesta paciència, no? I després, per tant, s'hi entrebreu bé. Sí, jo crec que sí, a dir, des que vam començar el projecte aquest, que ara ja fa 7 o 8 anys o 8 o 9 anys, hi ha hagut molta gent que s'ha sorprès o que diu, ostres, no m'ho pensava gens i com m'ha agradat, etcètera. Sempre hi ha la cosa aquesta, que s'ha de poder llegir una bona estona, perquè, si no, evidentment, doncs... Abans deia això que estem consumats les frases curtes, no és només això, el nostre temps està molt fragmentat en general, que els pantalles amb mòbils, etcètera, aconseguir una hora o dues hores de poder llegir... Només de lectura, no? Que no ho tingui, això ja, no? De fet, es pot, vull dir. Sí, però és veritat que de vegades és més això, no? Llegiré un tros, si vaig en metro, que ja costa, potser, veure gent llegint als metros, però que clar, de vegades hi ha algun tipus de veres que et demanen una mica més, no? Sí, sí, sí. Temps i paciència, com dèiem, sí, sí. I a la recerca del temps perdut, per tant, doncs, aquesta gran obra de Proust, d'alguna manera hi trobem això, que ens comentes, i per tant no seria tant, doncs, aquesta idea, si algú et diu de què va, no? No seria tant parlar d'això, sinó, una mica, doncs, les reflexions que hi deixen, no? Sí, és una obra que, falsament biogràfica, ell hi juga, amb això, una mica, és una obra que té un protagonista que es diu Marcel Comell, i que... i se'ns explica més o menys, des d'aquest petit, fins que va cap a descobrir la seva vocació literària. I és una obra, doncs, d'aprenentatge... de la vida, de l'amistat, cultural, de l'amor, del sexe, de tot. I està explicat amb una... amb una precisió, i amb una calma que et fan assegurir aquest temps de què parla el títol, no? Sobretot, amb una precisió que connecta moltíssim, i això és el que sorprèn moltes vegades al lector, connecta moltíssim amb els pensaments, amb els giragonses, que fa el pensament de cada persona, no? Per tant, això sorprèn, i també, doncs, aquesta idea, doncs, que va estar publicat, això fa més de 100 anys, que era bé, no? Sí, pràcticament, és a dir, ara s'estava publicant, diguem-ne. Diguem-ne, aquell va morir l'any 20... Si són 7 volumes, l'any 22 va morir ell, i es van publicar, pòstuament, els dos últims acabats del tot, si es vol, no del tot, revisats, que és un obsès de la revisió, però, bàsicament, està negociat, és una obra acabada del tot. I l'any 22, diguem-ne, aquí, 5 anys farà 100 anys que es va acabar de publicar. Per tant, doncs tenim uns quants anys de celebració, d'alguna manera, ho podem anar fent durant tots aquests anys. No sé si no coinciderà, potser, cap al 22 o 23, l'últim volum nostre, si és que continuem amb aquest ritme, seria una bona vinanteta per fer una bona celebració. Clar, com hi vas entrar, Prost? Fa molts anys que te'l vas llegir, i ara després hi has tornat, com ha estat la teva relació amb Prost? Sí, jo el vaig llegir fa... El vaig intentar durant anys, i no hi entrava fins que un dia, per alguna cosa d'aquells, un dia abans de dormir, la vaig agafar el llibre que tenia aquí, vaig començar a llegir i em vaig quedar dues hores penjat, i jo he anat rellegint, després també... Aquí la cosa és que jo tenia un bloc i posava troços de traducció de Prost, perquè el traduïa per allò, per entrenar-me, per fer una mica de múscul de traducció, i a partir d'aquí va sortir el projecte de fer l'ambient. Va començar com una experiència personal, que es va convertir després en aquesta realitat que tenim ara. És francament un regal, perquè jo m'hi guanyo la vida traduint, però et fa introduir l'obra que t'agrada més, i de molt llarg és un llat, i que és fantàstic, va jo. Suposo que el fet d'aquesta característica que tenim al principi, no de com és la literatura de Prost, imagino que ho fa més difícil, també, l'hora de traduir-ho o no. Sí, és clar, no puc dir que no. El que passa és que aquesta mateixa tictut, potser que deia l'hora de la lectura, és la que també requereix, és a dir, aquest plus de tranquil·litat de paciència, també la requereix en el traductor, no? Escolta, aviam... Primer de tot, ja dic que jo tinc una comunió forta amb el seu estil, m'agrada molt el seu estil, més que, potser, les històries que puc explicar, m'agrada molt el seu estil. A partir d'aquí, doncs... tranquil·litat, paciència, n'aprovant, la equivocanta moltíssim, la mirar com ho fan els altres, etcètera. Com totes les feines compromeses, no? Clar, per tant, exacte. Suposo que és aquest repte, no? Que a l'hora, doncs, combina el que tenen els reptes, que és aquesta part de respecte i l'altra, de disfrutar-ho. Sí, no, no, esclar, és exacte. Ja dius que tens ball de ventre, i ja dius que és un gran plaer, vull dir, però, a baix, ara que anem pel buit, és a dir, hi ha set volumes que nosaltres hem partit amb dos cadunes, i jo fem 14 volumes, eh? Aleshores, ara que estic acabant el buit, diguem-ne que hi ha una sèrie de coses que hi ha més o menys a l'estim per la mà. Tot i això, esclar, és tan exigent, de fet, que jo m'he d'exigir molt, també, en el sentit de dir, si un dia no estic fi, parar. Demana molt, no? Clar, o sigui, o estàs amb els cinc sentits, o més la monostàlia. Jo em poso traduint un dia que estic fi a la que veig que començo a tirar una mica massa pel dret i de parar, perquè d'això. I de la mateixa manera, quan acabo de traduir, jo després corregint-ho i passo dos mesos. Jo llegeixo dues o tres vegades, o sigui, que... Déu-n'hi-do. Hi ha molta feina, quan darrere. La resposta que heu tingut, de moment, amb aquestes 8 publicacions dels lectors, quina és, eh? T'heu tingut feedback? Sí, dels lectors. Sí, sí, és... El Riqui i l'Isabel sempre diuen que... Allà, amb el Prus no és una obra... O sigui, no és un Bécele, evidentment, és una obra de recorregut lent, però que... És el que ha tingut quasi més satisfaccions de cartes regules editorial, que et deia abans, per exemple, la sorpresa, de com t'ha agradat les cites de la satisfacció de poder seguir una obra que és cap dalt de la literatura universal, etcètera. I hi ha hagut un feedback molt positiu. O sigui, de crítica també, o sigui, que podem estar molt contents, crec. Clar, doncs teniu exacte, no és fàcil, eh? De vegades tenir la part del públic i de la crítica. D'acord. Aquest dimecres, a més, sereu a aquest llibre T, no sé si has estat a aquest llibre T... No, no he estat mai, no. Tinc ganes de veure-ho, perquè un ritme l'ha parlat i... i, doncs, allà serem-s'hi. Exacte, serà aquesta presentació que es farà, es farà, doncs, de Prust, amb l'Enric Biladot, amb l'Eitanric Biladot i el traductor Josep Maria Pinto, en aquest visper de clàssics, com ho plantegeu? Com ho plantegeu, aquest acte? Bé, l'Enric, suposo que enfocarà la part del projecte, de com es van... O sigui, ho sabrà ells, això, com ho farà? De part, per part meva, jo ho explico una mica, el que potser he apuntat ara, que és que... És a dir, ja moltes vegades... Ja hem marcat una mica la figura de Prust, i després he explicat que hi ha moltes maneres d'entrar-hi. Jo conec l'actors que hi van, perquè pel Provisió els va tractar d'aquella època, etcètera, que la meva manera és l'estil, i que intentaré explicar per què m'agrada anar a aquest estil, i potser posaré 3 o 4 exemples amb algunes lectures, així, que illustren... que illustrin la... la perfecció i la belleza dels homes de l'estil de Prust, eh? Doncs això serà aquest dimecres, a les quarts d'avui del vespre, que el llibre té, avui n'hem volgut parlar amb el traductor Josep Maria Pinto. Maria Pinto, moltes gràcies. A vosaltres.Que vagi molt bé, i... Gràcies, bon dia. Adéu, bon dia. Justa la fusta, el Magasín del Matí. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica, més suau. 100% música relaxant. Get back to surrender. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Everybody loves the sunshine. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Primer, van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. radiodesvern.com li va seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram. I ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Radiodesvern. Cada dia, més a prop teu. Radiodesvern. Radiodesvern. Radiodesvern. Radiodesvern. Encara creus que els residus no són un problema. De veritat ho creus? Ah, que no és el teu problema. Ja reciclaren els altres, oi? Però qui? Els teus fills? Els fills dels teus fills? Per ells ja serà massa tard. A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generem. Fins quan? Redueix, reutilitza, recicle, reacciona. Amb la col·laboració de CoMVC a CoVidrio, Generalitat de Catalunya. Per seguir actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com 1 minut i 2 quarts de 12, que estora el que fem més tardúlia. Pel Mira Badell, la Carme Madón, Josep Coderc i en Carles Vas. Molt bon dia a tots 4, què tal? Bon dia a tothom. Avui és el dia de la ràdio, no? Avui és el dia de la ràdio, exacte. I tant, per tant, felicitats a tots, no? Bon i més celebrat, perquè és el dia de tots. No t'heu dit ferrada, ni coses d'aquestes, no? No ho sé, jo crec que jo sàpiga, no. Jo pensava trobar un orquestre aquí. I res. Ja està bé. Doncs comencem la carta de Josep Coderc, endavant. El judici del nou ENVIS per sentència. Penso que haurem d'esperar bastants dies per a la publicació de la sentència en el procediment seguit contra el president Mas i les consellers Rigau i Ortega, per tal de fer-la coincidir més o menys amb la sentència del Tribunal Suprem, que és dicti contra el conseller Homs. Considero que els dos percentiments que m'he referit no s'haurien d'haver fet, ni fet, per tractar-se de judicis polítics. Però el més greu és, com hem vist el nou celebrat, que el com que no vull qualificar. Que un mateix fiscal, tant a informar negativament contra la seva tramitació, com ha formulat acusacions greus contra els acusats per imposició del fiscal general. I després parlaran de la independència del poder judicial. El partit ciutadans segueix els paixos del Partit Reformista Democràtic, any 1984, Fundació del Partit Reformista Democràtic, que quedarà disol l'any 1988. Ho líder del partit, Miquel Roca Junyent, president Antonio Garrigues-Walker, i el secretari Florentino Pérez. L'ideari d'aquest partit era molt semblant al que preconeix ciutadans liberal social. I, malgrat que, aleshores, el pujolisme i el president pujol eren molt ben vistos per la resta d'Espanya, va obtenir mal resultats en les primeres eleccions per català. Ja han pensat els ciutadans en el seu Congrés de Primàries que un Albert Ribera català, per més que afirmi la seva espanyolitat, difícilment podrà ser vist com a partit del govern d'Espanya. Per secució a tot el que fa olo de separatisme, multa de 440.990 euros a l'Assemblea Nacional de Catalunya, i a òmnium Cultural, per l'Agencia Espanyola de Protecció de Dades, per l'enquest de motiu del nou EN, a denúncia de Vox i de Ciutadans. Sentència d'un jutge que nega l'Ajuntament de Reus la seva associació a l'Assemblea de Municipis per la Independència, a denúncia de Ciutadans, i Rajoy afirmant en el Congrés del PP que impedirà la independència de Catalunya. I també podríem parlar del Congrés de Podemos a Vista Alegre, a Madrid, o del Congrés del Palau Sant Jordi de Barcelona en favor dels més d'un milió de desplaçats a Grècia per a les guerres d'Orient, etcètera. I del Barça. A la Vest, 0, Barcelona, 6, la Lliga. I encapçala la Lliga a dos punts per sobre del Real Madrid. Barcelona, 1, el nètic de Madrid, 1, a la Copa del Rei. Barça a finals, amb la Vest, pel 27 de maig. Visca el Barça. I de l'Espanyol. Espanyol, real societat, dos a la Lliga. Preocupa el buitelló que a la Lliga. Visca l'Espanyol. No els porten un punt al Barça i al Madrid? No, dos. Encara que el nord de Madrid li falten dos partits. Sí, exacte. I no vull acabar sense recordar que hi ha una amiga sempre disposada a parlar-nos de tot el que ha passat en el món, de totes les coses que ens poden interessar. I aquí s'han just, pues, la ràdio esvern, i que jo aconsegueixo que es connecti perquè sàpiga tot el que ha passat a s'han just. Exacte. I està passant a s'han just. Què està passant a s'han just? No ho sé, eh? Bueno, que d'hora ho sabem, no? Si la connectes i s'ha passat. Això mateix. Que estiguem connectats, jo acostumo a fer-la a les tardes. 98.fm. Jo sabeu a quina hora, a vegades, la replueu a la matinada. Buscant, buscant. Qui queda a veure, que hi ha repeticions. Però és que hi ha vegades que a mi em costa de trobar, eh? Fas coses com siguin, eh? Jo poso la ràdio, la poso a la nit, quan me'n vaig a dormir, sota el cuixí, poso la ràdio. Durant el dia ja no escolto res. Jo sóc amb la ràdio posada. Jo he provat vegades o he sortit mai. I no està l'altre dia, estava a marge i fora, i entra una senyora, bueno, davant d'entrar-lo, i va a la llibertat. Jo els ho sento sempre. Sí. Jo he provat i no ho sento mai. Doncs jo, esclar... No se sentirà, eh? No, perquè nosaltres no ens podem sentir. No, no, no. Nosaltres no ens podem sentir, ara. Diu que, de dia, la ràdio se sent. Sí. I de nit, s'escolta. És una frase bonica. Jo a les 6 del matí poso Catalunya Ràdio. Sí. A les 6 del matí, bon dia, Catalunya. I si no m'interessa el que està...