Entrevista a Josep Perpinyà, alcalde - 15/2/2017

Ara passa un minut d'un quart de 12 que estarà parlant d'actualitat amb l'alcalde de Sant Just i de Perpinyà. Bon dia. Què tal com estem? Bé, per fer aquesta entrevista ja sabeu que fem cada mes per parlar de diferents temes d'actualitat sant justenca i avui volem començar parlant d'un tema que anem net per l'any d'aquestes setmanes perquè se'n va començar a parlar també així de manera més pública de l'últim ple municipal que és aquesta taxa de clavegaram que es va estar activa entre els mesos del 2014 i fins al desembre del 2015 Correcte. Però que no es va cobrar perquè no s'havia notificat i que es cobrarà ara els dos propers rebots de l'aigua, no? S'inclararan aquests dos propers rebots. Correcte. Ha estat un resum d'encertat perquè va ser així en un determinat moment l'Ajuntament de Sant Just o el Govern municipal tenen citats de finançament per cobrir unes inversions i un diagnòstic del clavegaram. Per tant això ho pots fer-ho des del punt de vista contemplar-ho en el pressupost municipal que era molt difícil, estem parlant amb pressupostos complicats en aquell moment, ara no tant i per tant creiem convenient fer aquesta fiscalitat puntual. Aleshores el que es presenta és un dubte jurídic amb altres municipis, amb l'àrea metropolitana, de com si s'ha de notificar, no s'ha de notificar i com s'ha de fer. Per tant, tots aquests tràmits s'allarguen una mica, després sobte, que ens sembla el més coherent perquè així ens ho aconsellen, que sigui utilitzant el concessionari i aleshores s'estableixen més uns mesos per elaborar un document conjuntant amb el concessionari. Per tant, és cert que s'ha retreçat massa i potser que la gent no ho entengui, però ja vam dir que era una cosa puntual, és a dir, només serà o va ser aquell període. Després els pressupostos municipals s'han anat millorant, com saps aquest any, aquest pressupost ha crescut un 13%. La qual cosa, en aquests moments, podem dir que no hi ha aquesta necessitat de demanar-li una fiscalitat puntual a la ciutadania. Per tant, com que es cobra ara, es pot fer l'altre dia, parlar amb el president de l'Associació de Veïns, que justament per això, perquè està millor a pressupostària, demanava que es pogués compensar, que cobrassa de cobrar per nivell legal, però que potser de cara dels propers pressupostos, això pogués quedar compensat d'alguna manera. Bé, aviam, això és un debat sempre obert. Tu has de tenir la fiscalitat necessària per cobrir els serveis públicadones. Per tant, és cert, en aquell moment era la situació més complicada, i és cert també que pots afrontar-ho d'una altra manera en un futur. Per exemple, poso un cas. A l'IBI l'ha impassat de pujar zero, perquè tothom preveia que l'IPC seria zero, i ha estat un 1,1. Per tant, ningú se li correix ara a demanar-li la població aquest augment de 1,1. Per tant, tu has de posar una fiscalitat pensada en cobrir aquests serveis. Sí, l'Ajuntament, que com a moltes empreses en aquests moments, encara té dificultats, però sembla que et pugui estar una miqueta millor. En un futur pot mirar en bons ulls la fiscalitat. Sempre estem disposats a això, no? Però el que es tracta és que sempre que els serveis estiguin cobers, perquè si no, la ciutadania ve, a vegades també pot dir que per què no estàs donant aquest servei com abans. Obers a reflexionar la fiscalitat permanentment. Tothom sap que és un municipi amb una fiscalitat moderada. És evident que ningú li haurà de pagar impostos, però els serveis públics han de financiar. Aquesta taxa només tenia aquella finalitat d'un diagnòstic, perquè el clavegaram estava força malament i va permetre fer inversions puntuals. S'ha fet per això una mica des del govern que s'ha anat massa tard. O sigui que s'ha fet alguna cosa malament? No, jo crec que ha sigut un procediment molt lent i amb dubtes jurídiques, no polítiques. És a dir, la Junta de Barcelona, per exemple, ha fet el hactament el mateix, però no ho ha notificat. Per tant, dius com és que a Barcelona no ho notifiqui nosaltres si el servei junts i l'arriament... No ho ha cobrat ja, vols dir. Ho està fent. És una taxa permanent. No és una cosa puntual. Per tant, quan dius la gran ciutat, la capital del país, doncs no fa aquesta notificació, però en canvi els assessors jurídics de l'area metropolitana et diuen que sí. Per tant, genera un dubte. Per tant, el que va haver és un dubte, diguem-ne, el servei jurídic no pas polític. El govern municipal diu, escolta, tinc necessitat d'ingressar uns nens determinats per fins inversions del clavegaram. És el que diu. Per tant, li passen els serveis jurídics, els serveis jurídics tenen molts dubtes de com fer això. I què passa de l'any següent? Ara aquests diners no els necessitem, sembla que ens podem cobrir amb l'augment d'activitat econòmica. Per tant, traiem la taxa, només va ser un any. Aquests diners s'han de cobrar, efectivament. Si no, estaries, doncs, incomplint la legalitat. Si crees una taxa, les de cobrar. Des del verti popular i a partit demòcrata, ens anaven que no s'havia cobrat en aquell moment, perquè era just abans d'eleccions. No, no t'arreglaré a veure això. Escolta'm, l'octubre del 2016 arriba al conveni a Macbar. El 2016, les eleccions van ser al 15. I justament també parlant de diferents temes vinculades, doncs, en pressupost, la setmana passada, amb el proteu del partit popular, entre exhabadores, parlava del deute, que l'endeutament en relació a l'Ajuntament, podem sentir-lo. El deute amb l'Ajuntament? Del poc endeutament, d'aquesta idea que hi ha sempre quan es parla de l'endeutament, que sempre hi heu des del govern. Li he sentit, sí, sí. Podem demanar sentir-ho per si algú s'ha de dir. No li agrada el tema de l'endeutament, no vol dir que, sinònim d'una mala comptabilitat, demanar sentit ens proporciona la immediatesa, per fer segons quines actuacions creiem, que podríem, i sobretot, aquest ajuntament, que, òbviament, i és cert, que té unes contes molt sanejades, ostres, afluixen una mica el cinturó. Bé, li agraeixo que diguin que tenim les contes molt sanejades, perquè és cert que les tenim, doncs, en un nivell molt baix. I, per tant, les tenim, perquè som prudents, si fem coses, doncs ben fetes. És cert, podem anar al bany i demanar molts diners. Això, qualsevol veí comercià, no empresari que m'està escoltant, sap que els iran de tornar. Per tant, nosaltres hi ha molta incertesa, encara, en aquests moments. L'economia no és tan estable, no està tan en alça per anar al banc cada dia. Per tant, seguirem amb aquesta prudència, que ens ha anat molt bé. La veritat és que ens ha anat molt bé ser prudents. Hem baixat també el deute en els darrers anys. Per tant, és una cosa personalment crec que hem de continuar sent prudents. I, cert, els bancs et donen diners per fer coses. I, per tant, és un fons de finançament. S'han de tornar. Però, mentre es puguis pagar bona part de les inversions, doncs, en fons propis, doncs no vagis al banc. Per tant, compartir el debat també li agraeixo, que digui oficialment que ho ha dit. És una vegada el company del Partit Popular que estem molt sanejats, però per alguna cosa és. Parlem també d'urbanisme, només parlàvem dels nous projectes que es faran, entre ells vam parlar de nous parts, i on serà la cantonada rambla amb major, que el projecte ja està fet, no? Sí, a més es fa molta il·lusió, aquest projecte, perquè és un lloc estratègic. Si t'hi fixes, doncs, un cop tinguem aquesta tanca, no?, a terra. I vegis al parc, és un lloc que visualment serà molt agradable, serà un espai que estic convençut que els veïns i les veïnes l'utilitzaran, a fer un petit aparcament a la zona més a dalt, de 12 a 14 places, i l'altre és un espai d'ert, amb jocs infantils i amb bancs, i, per tant, és un lloc que s'ho mereix aquell barri, és cert que està a la plaça Malaret, és cert que està al paradó a prop, però és una cantonada, diguem-ne, una cruïlla molt significativa i estratègica, per tant, estic convençut que la gent li agradarà això. En principi el projecte l'està fet, llavors començarà a fer-se amb els propers mesos? El que farem ara és explicar-ho als veïns a l'entorn, com sempre fem, i si han de portar, per exemple, una altra cosa en incorporaríem, és un espai que us recordo, que no s'ha fet abans, perquè hi havia la parada famosa del metro. Ja deien, home, això no fem res, perquè és un dia bé el metro. Ara ja no vingui, no? Bé, no, aviam. Tots volem el metro, però hem de ser realistes. Per tant, tampoc és una inversió d'aquelles tan grans, per si algun dia arribés al metro a curt termini, que poguessis adequar l'espai. També, si arriba al metro, que també portarà associades partides de millora on hi hagi aquestes entrades i sortides de usuaris, no? No veiem que sigui una despesa molt exagerada, per si en un futur, no dic immediat, perquè no hi serà, no? Me'l gratiuitem per això, doncs que es pugui tornar a arrefer, tornar a arrefer en el seu moment. Ara és aquest projecte, avançarem els veïns i... És especial d'al·licitat, també, no? La al·licitat és una obra curta, és una obra senzilla, no és una gran diguem de obra, per tant, li estem posant el calendari, no me'l facis dir, perquè primer hem de parlar amb els veïns. En últim entrevista també hem parlat de creixement de Sant Just, per la cara de carretera, i en aquest sentit tot i que és un altre punt, potser, de la carretera, però ja hem vist que hi ha moviment a la zona de Torra Blanca, on ja l'any passat vam parlar d'aquests 50 habitatges en sent de què eren, no? Són 24.000 metres quadrats, per tant, estem parlant que és possible que estiguin dependents dels metros útils, i depèn de quants metros cada habitatge, però podrien sortir ben bé 150-170 habitatges. Gràcies, per quatre habitats. Sí, i fins i tot, si són habitatges petits, en tornes 200. És una operació privada, i aquesta operació és el fet de no construir la Vall de Sant Just. Tothom se'n recorda que ens vam posicionar tots en contra, crec que va ser una de les uns posicionants més globals de la població i política, de no deixar construir aquells 1.200 habitatges en el seu moment, i, per tant, el que va impactar amb els propietaris és anar col·locant aquests ostres, aquests habitatges, en altres intrets del municipi. Per tant, li vam dir, no a la muntanya, amb una valentia gran, perquè la resistència d'ells va ser molt alta. No a la muntanya, però ja conjuntament anem dient on podeu col·locar aquests habitatges. Per tant, aquest sol arc era de l'Ajuntament, doncs si permetem, que ja tenen la licència, construir aquests habitatges. A canvi, ens quedem a la Vall de Sant Just. I les propietats de la Vall passen abans de l'Ajuntament. Per tant, serien 5 plantes, no entenc, més o menys? No, no, hi ha una edifici d'avui plantes. Alguns edificis, però pensa que la carretera és molt ampla. És molt ampla, fa baixada. Per tant, els edificis més avall són més alts. Està molt analitzat a l'alçada d'aquests edificis. La Generalitat ho ha vist molt bé. Aquí ho hem explicat també. Per tant, no ens sembla que sigui un lloc que ens faci por de pujar aquestes alçades. No estem parlant, jo et dic, són espais molt amples. La carretera té una perspectiva molt grossa. A baix, una visió molt alt, es pot fer. Creiem que es pot fer, i no hem trobat ningú que digués, ostres, això... Perquè en cas que com que és privat, es pot incidir en l'alçada dels habitats. Es ponen a promoció? Sí, totalment. Els paràmetres per al qual s'edifica els marques de l'Ajuntament i el s'aprova la Generalitat. Per tant, per això et dic, la volumetria, els metros quadrats, com ha de ser que els edificis els s'aprova l'Ajuntament. Per tant, les regles del joc, les s'aproven a l'Ajuntament, les porta a l'Ajuntament i la Generalitat diu que això està bé. Ens sembla que és cuarent amb l'entorn més a baix, més a baix, a Sant Feliví, amb blocs de 10, de 10 plantes. De fet, ara s'han de construir un de 13, que està tan bé. I tant poc, nosaltres això ens renou. Sí, nosaltres això ens inquieta una mica, però quan parles d'això, 7, 8, 9, alguns de 5, doncs no sembla una cosa, diguem-ne, que espanti. Has de mirar molt el que permet aquest territori. I això, potser un altre lloc, diries, ostres, això m'espanta, però a la carretera ens sembla que si algun lloc ha de passar coses, és a la carretera. Tema de circulació, per això suposo que s'haurà de mirar, perquè és una zona, doncs, també hi ha altre en baix, però també és una zona de sortida, de tota la gent que ve. Però l'aparcament surt per un vial, principalment, d'un test del consell comarcal. Per tant, no sembla que hi hagi inconvenient. Pensa que aquest tipus de planejaments porta a un estudi de mobilitat, i a la carretera té un avantatge, que des del punt de vista de transport públic passa pràcticament tot. Trembia autobusos de tota mena. Per tant, és el estudi de mobilitat, i aquest planejament compleix tots els estàndards de la construcció d'aquest habitatge. Altres temes més enllà de Sant Just o vinculats amb Sant Just, però no només, avui s'està fent aquí, a Can Ginestar, una taula de concertació entre les indústries elementàries, amb el consell comarcal i ajuntaments, per crear sinèrgies en el sector comercial. Per tant, no sé si en principis es decideixen accions concretes, o es posen una mica diferents temes a la situació en comú. Mira, aquestes coses són molt positives, i explicaré per què, perquè són trobades a petit format. Que tu li dius, en aquest cas, el consell comarcal, analitza un sector concret, en aquest cas, l'alimentació, i li dius, escolta, tens necessitats de formació, tens necessitats d'un tipus de personal o de perfils que no trobes. És cert? Sí, molt bé, especifica-m'ho, mira això. I, per tant, el que ha de fer l'administració és intentar posar d'acord aquests agents, a vegades és l'ACP de la Generalitat, a vegades és que tu, des de l'administració, fas o estimules o subvenciones perfils i formació en aquests perfils, o poses en contacte. Quan hi ha una necessitat evident en aquests moments, en el sector d'alimentació, d'aquests perfils de comercials, que no n'hi han. No n'hi han, però això és habitual, toques un altre sector i no tens un altre tipus de perfil. Hi ha una tur, però aquesta tur no dona resposta, en aquest cas, en aquesta petició, i aleshores, a més a més, el que vol l'administració, que ja s'ha compromès el consell comarcal, en aquest cas, de subvencionar aquelles empreses que contractin aquest tipus de perfils, de 400 a 600 euros, que ha de més de subvenció per l'empresa durant 6 mesos, inclús en algun cas es podria allargar. Per tant, el que hem de fer és anar coneixent la necessitat i veient si el teu perfil d'aturats ho ferà de demanda, estimular que això encaixi. Per tant, això està molt bé fer-ho a petit format. Aquí és en Just, aquest matí em parlava amb la Carre Somada, que és la regidora de formació, i havíem fet el que era el POF. Aquest era un programa que subvencionaves a les empreses que contractaven un treballador. Va anar molt bé. Quina és la diferència amb això? Ara ja busques el sector concret i la necessitat concreta d'aquell perfil més especialitzat. És a dir, no totes les empreses, sinó, escolta, el sector de l'alimentació que necessita uns comercials que no n'hi ha, qui contracti jo faré això, l'ajudaré. Per tant, ho estem fent en tots els àmbits, i mira, la pica s'omple de poca a poca vegades, no? No. És evident que no tenim l'eina i l'instrument per fer un salt de qualitat que hi hagi molts menys saturats, però és evident que demostres també aquesta sensibilitat, aquesta voluntat d'anar fent, conjuntament amb la PIME, amb el FOMER, amb l'AEVAL, amb els col·legis respectius del sector, i això és el que s'ha de fer a Can Ginestà, amb l'alimentació i comercials. I també, a nivell comarcal, es va fer la setmana passada una reunió amb els alcaldes de la comarca per parlar de la situació de la sanitat. N'hem sentit de parlar, també, a través de la Prims aquests dies, a través de diferents declaracions, perquè sembla que és crítica, no? Bé, aviam, tots sabem el que està passant, és a dir, falten recursos, les urgencies determinats a hospitals estan col·lapsades i no precisament per les puntes de l'agrib, sinó en una forma estructural. Hi ha compromís de la Generalitat que no s'han complert, i, per tant, des de la llibertat institucional i de 100 proactius, el que hem decidit com aconseguir comarcal és fer una reunió amb alcaldes i alcaldeses i posar damunt de la taula mesures que siguin possibles. I dic això perquè sabem que la Generalitat està en una situació econòmica complicada. Per tant, jo els hi vaig dir clarament, és a dir, i ara exagero, en anar a demanar o a exigir tres hospitals és un no. Ara, anar a demanar que revici l'atenció primària, que són els quaps, que són els grans desconeguts de la ciutadania. Els grans desconeguts. Són centres d'urgències abans d'un hospital que ho tenim. Que en tenim menys, d'acord, però els tenim. Jo li pregunto a la gent de Sant Josep en aquests moments, quina és el seu quap, i estic convençut que no ho sap. Per tant, hi ha també una manca de pagada de bogia, d'explicar-ho, i per alguna cosa molt puntual, tu podries anar a un quap abans d'anar al Brogis. Per tant, el que estem amb la voluntat de col·laborar amb la Generalitat, també exigir, que prioritzi, que posi més diners. Això és evident, però col·laborar de fer un anal·licis conjunt amb aquest pla comarcal que li estem dient de sanitat, i dir, segurament amb aquesta acció concreta, podem millorar. Ells són els que en saben, és cert. Però jo crec que aquells que estem tot el dia en el territori tenien responsabilitats, i parlem constantment, amb els responsables dels centres sanitaris també, doncs tenim un cert coneixement. Per tant, insisteixo, volem ser productius, volem identificar coses que puguin ser possibles, i poso un exemple, és a dir, fa uns mesos recordareu que el Brogis va patir una situació molt delicada, econòmicament parlant, i es va anar a tancar 36 gits. La inversió que tenia que fer a la Generalitat per no tancar aquests gits d'urgències eren 4,5 milions d'euros. Vam lluitar, vam treballar, i han sortit aquests diners. Ha sortit 2,5 milions en el pressupost del XVI i 2 milions en el XVII. Per tant, ja en pots preguntar. Us veu passar moltes hores amb això, home, sí, però no tantes. Perquè quan veus la necessitat, i també es veu des de la conselleria, que no és una gran inversió, doncs, bueno, aquella presió que vam fer, que hi ha col·laboració que vam fer institucional, emocions, reunions, personalment jo i altres companys vam fer moltes reunions, i, finalment, això ha sortit. Per tant, anem a buscar això. Sí, en el cas nostre de l'entorn, que és el que ens convé. Per exemple, el tancament que es va fer d'urgències del cap de esplugues. Que s'analitzi el que podria això significar amb costos, i el que s'hi torna a obrir les 24 hores, i el que significaria, diguem-ne, de rebaixa de presència de persones que van obrir urgències. Això és un debat. S'està parlant que obrir una planta a l'hospital d'Hospitalet, té un cost de 1 milió d'euros d'inversió. Això també se sap que, si això sigui així, els bros i les urgències baixarien. Per tant, són coses de xifres, que són diners, evidentment, però no són 200 milions, 300 o 100. Per tant, doncs es continuen, una mica en aquesta idea. Ara, el que estem fent és un document, i analitzant el territori, els ajuntaments han fet propostes, és un document que el passarem, intentarem passar pel ple comarcal al mes de març, i expressar-li aquesta col·laboració, i aquesta transmetre del coneixement que tenim. Insisteixo, com a reivindicadors, també, i que es posi... que es prioritzi més la sanitat, però som conscients que la sanitat està com està, per tant, hem de buscar maneres coses que siguin possibles. D'altra banda, en clau d'actualitat política, venim també d'una setmana força intensa, en diferents sentits, però sobretot també per la setmana passada que hi van haver pel 9N. No sé si ho has seguit, com ho has vist? Sí, ho has seguit, però és que és una acció re de l'altra. Estem polititzant, diguem-ne, judicialitzant aquests fets polítics, no? I, per tant, viurem constantment accions d'aquest estil, entre fer complir la llei que s'ha de complir, i amb una voluntat expressada d'una part important de la població, que creu que el camí és un altre. Per tant, això ho seguirem, seguirem, seguirem, i, finalment, en la situació no és fàcil de gestionar. El país està dividit i, per tant... Hem avançat en relació a dos anys? Jo crec que no. Jo sempre he dit que a mi m'agradaria que sigui el poble de Catalunya que prengués la seva decisió i, per tant, s'espresés, i, aleshores, començar a treballar. Per tant, això, com que no es dona aquesta realitat, anem amb una nòria, anem endavant, endavant, endarrere. Tot i això el govern continua amb la idea de fer un referèndum aquest any? No, però és que el referèndum o és realment un espai d'expressió democràtica que tingui una resolució el dia següent o tornem a estar igual. Per tant, el referèndum, si no és legal i acordat, doncs serà una expressió d'una part significativa de la població, però no serà un baròmetre del que està dient o el que et vol el país. Jo crec que també he dit el següent, en aquest aspecte. No tinc per què suposar abans que el meu Parlament, que és el Parlament català, em convocui una cosa que no estigui avalada jurídicament i que no sigui valida el dia següent. He de suposar que el meu Parlament és gent responsable i que, per tant, ens oferirà en el seu moment, doncs aquesta possibilitat, li podrem dir a tothom que vagi a votar. Si això no és així, veurem els dies abans. Fa dos dies l'alcaldeça de Santa Coloma de Gramaneta, que ha fet un article de la Comunitat de Catalunya que ha dit que la Comunitat de Catalunya ha de fer una contràdita a firmar la monteràpita que els Ajuntaments governats pels PSC suposaran a qualsevol referèndum que espècie el marge d'alegalitat? No, això no ho diré. No agafeu la frase que convé a vegades. El que ha dit al Partit Socialista reiteradament és que, si hi ha el Parlament, que el referèndum, i aquest referèndum insisteixo, per què hem de suposar que està malament? a aquesta convocatòria. L'altre dia sortia el primer portada del periódico, sortia amb primera portada, sona el telèfon... No havia passat mai, eh? No havia passat mai. L'altre dia que hem fet aquí a la ràdio en l'alcalde no ens havies anat mai al telèfon. Mai, sempre la pago i no he pogut ser això. Sortia l'altre dia el periódico, un titular molt, molt gros, d'aquests grans, que a França mai arreculsaria una decisió unilateral. Per tant, també és una pregunta que es pot fer al sector independentista, què opina d'això, davant d'aquest tipus quan es parla de que sigui arreculsament o que sigui Europa. Aleshores, hem entrat en una roda molt complicada de gestionar, i el que s'ha de fer és que... Jo no trobo una altra solució, que el diàleg i sentar-s'hi, parlar, parlar, parlar. Però és que els dos governs no són capaços en aquests moments de establir un espai de diàleg. Ni un ni l'altre. No em serveix un que diu que l'altre no m'atén. Per tant, coses unilaterals, jo no soc partidari, no soc partidari. Això és un risc molt elevat, prendre decisions sense un context catalampari i anar a un referèndum que no tingui aquesta validesa, i jo crec que serà la nòria, tornar en un espai. Ara, el que és trist, insisteixo, que el poble de Catalunya, com a nació, no se'ls pugui expressar. Per tant, a mi m'agradaria poder-me expressar i que el dia següent, allò serveixi. I en aquests moments hi ha dubtes, però insisteixo i acabo. Doncs no tinc per què pensar que el meu Parlament convoqui una cosa fora de la llei. No anirem parlant en els propers mesos, perquè en principi no s'acaba. Aquest tema, és a dir, que no anirem parlant. Avui ho hem volgut comentar amb el cala de Sant Jordi per pinjar. Moltes gràcies. Que vagi bé. Fins aviat un dia. La informació més propera, el Justa la Fusta. Deus de la parròquia. Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actuantat... ...i parlarem sobre la visió ecològica del visbe de Roma francès. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'uns del matí. Deus de la parròquia. 60 i més. El Magasín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Des del camp de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut.