Entrevista a Juli Gutiérrez, divulgador de la matemàtica de la Història - 16/2/2017

I aquesta ara parlem de la tertúlia que es fa aquest divendres organitzada pel grup de tertúlies de la Teneu, titulada La Matemàtica de la Història. Alexandre de L'Ofeu serà Juli Gutirre de L'Ofeu, divulgador de la Matemàtica de la Història. Aquí ara tenim l'altre cantó del telèfon, molt bon dia. Per parlar una mica del que s'explicarà també, què et divendres? Parlem de la matemàtica de la Història, que encara que tingui aquest nom, no t'hi veurà amb les matemàtiques directament. Directament no, el nom sembla això que li va posar en Francesc Pujols, els dies que estaven exiliats amb Montpellier. Bàsicament, per l'exactitud, amb l'Ofeu que deia que no esticava els debatiments que havien d'anar passant al llarg dels anys futurs. Perquè en realitat exacte, la matemàtica de la Història, el que fas d'escriure una mica com evolucionarien, de manera social i cultural, els diferents pobles i civilitzacions. Evidentment. Diu el seu que fas a partir de la història del passat, prospectar-la cap al futur. I a partir del que hi ha estudiat, el que ell pot veure, a partir de comparar els moments diferents de la història i dels processos socials, veure com aquesta manera d'actuar no és novatosa, sinó que se n'hi ha repetint desgraciatament, penso jo, en el futur. I això és el que ell va arribar a aquesta conclusió. És una mica aquesta idea que tot és cíclic, que a vegades ho diem de tant en tant, però en aquest cas, provada, de manera més precisa també. Sí, fins a la data d'avui, aquesta ciclicitat de la història, aquestes de venir que es va repetint, i d'alguna manera, en du-lo a fer, no l'ha fallat mai. El que va dir els anys 40 s'ha anat complint de totes totes. I allò que estava per complir-se, doncs en aquests moments, amb el qual al món, també li està fent cas, amb a qual cosa, potser hauríem de començar-nos a prendre molt més seriosament aquesta visió diferent de la història. Exacte, abans allò mirant una mica més algunes d'aquestes prediccions, no tan potser ens escapa les que encara han de venir, sinó les que ja han passat. Estàvem comentant aquí fora la redacció, perquè anàvem comentant-les totes, i totes van passar més al cap de pocs anys d'haver-les predit gairebé. I algunes amb uns anys de diferència, per exemple, el tema de la desintegració de la URSS. Per exemple, hi ha 3 anys monuments mentals que del seu serigeix en l'època de l'Azili a Montpellet, i que en torna de l'Azili acaba de rematar. Una sèrie que el comunisme no hauria més enllà de les fronteres del nio soviètica, que havia pronosticat la desintegració de la Juslàbia, i un cop de les alemanyes separades, van dir que voltant de l'any 2000, les dos alemanyes t'havien de seronificarien convertint Alemanya en la gran potència d'Europa. I tot això ja és una realitat. Clar, llavors, per tenir una base, o sigui, la base que tenien totes aquestes prediccions, sí que hi ha aquesta part d'observant el que havia passat abans, i aquesta precisió, o quina és, ben bé, el funcionament? L'estudi de totes les civilitzacions que han accedit al llarg de l'Història de la Humanitat, moltes d'elles venen conegudes per la gent, com Grècia, Massopotà, Minha, Egipte, i a partir d'aquí, fer una comparança entre els processos els quals passen, que a les zones d'Europa heu començat a trobar similitud si és capaç de crear un model, a partir d'aquesta història comparada a l'hora qualitativa i a l'hora quantitativa. Allavors ens marca unes dates i uns números, que són els que la gent es posa una mica d'esquenes, que, per exemple, parla que cada civilització són 5.100 anys, que hi ha unes fades de fragmentació i de llibertat i de creació, que són de 650, i unes fades de unificació, que són les que apareixen els imperis o les les potències, que duren uns 1.070, 1.100 anys. Llavors què passa? Aquests imperis també són perfectament mesurable. Si sempre diuen un imperi té una vida mitjana de 550 anys. Per exemple, en quin moment es troba, doncs podem saber quin és el seu futur. Seria un amic al cas de l'imperi espanyol, o de l'imperi americà, o de l'imperi francesi, o de l'anglès. Segons aquesta teoria, l'imperi americà estaria a punt d'acabar-se, d'alguna manera. Segons aquesta teoria, els Estats Units van cap a el que Déu lo feu anomenava una grande Brasil, en què el país és caracteritzat per l'aparició d'un poder dictatorial, unes lluites de classes molt importants i les lluites intestines entre les grans famílies i aquest nou president que vol agafar tots els poders. Això realment és el que estem veient en aquests moments. Exacte. M'he quedat molt parlada quan en venen llegint, perquè és veritat que quan et trobes a més a més, la part que estàs vivint ara mateix, el president més recent, te dones realment d'uns, que és veritat que hi ha moltes coses que tenen a veure amb el que estem vivint. De fet, també parla al cas de l'imperi espanyol i del tema Catalunya. Correcte. Tothom que no parla només de Catalunya. Sí, que diu que el 2029 és quan en principis desintegrarà l'imperi espanyol, l'Espanya com l'entenem. Allò que parla sobretot és la desintegració d'una forma territorial, que és l'imperi espanyol, l'última resta del qual estan arribant aquests moments. A partir d'aquí, si la intel·ligència fos el que dirigís les directrius del govern d'Espanya, cosa que necessàriament en aquests moments no és, seria capaç de veure com és necessari arbitrar de manera pacífica una nova manera de relacionar-se amb la resta de territoris de la península. Si això no s'aconsegueix per les bones, és molt probable que porti atencions i mal estàs. I que acabin siguint solucionats per una potència exterior, com seria l'Emania, que ordenaria la nova realitat peninsular, en la qual Catalunya i la resta de territoris espanyols, o peninsulats que vulguessin, adquiririen una llibertat relativa. El que és diferent és que Espanya, com a imperi, no es desapareix definitivament. Em prenc molt greu. A més a més també, a nivell general, després hi ha aquesta idea dels dos espassos endavant i no endarrere, que suposo que en aquest cas concret també ho hauríem, aquesta idea. Això és una manera de dir que la història, o com la vida mateixa mai és linear, és a dir, a pensem que una direcció que és inevitable, que ho podem fer de maneres més o menys intel·ligents. Llavors, d'alguna manera, l'amor del franco i el estat dels autonomies va representar un pas endavant de concordi amb els pobles i bèlgics o peninsulats. Malauradament, diferents circumstàncies, pensaments únics, situacions econòmiques, provoquen que aquest camí, que semblava que anava en bona direcció, de cop i volta s'aturi, hi ha una recollada enrere, que és el que estem vivint en aquests moments. Per tot seguit, fer un segon pas molt més important endavant, que veurem molt aviat, molt aviat, aquest imperi dirà, com tots, adeu quan toqui. I abans ni després. Clar, de tota manera, suposo que això, en aquest cas, perquè el tenim, és on vivim, però suposo que també podria passar en altres zones d'Europa, fins i tot. Home, un cas molt paradigmàtic és França, no? Si a la França de la Grande, la França de Lluís XIV, doncs ja realment és un mirat, és un record. És a dir, actualment, jo tinc molt clar que amaden sota la idea del terrorisme el que seria una autèntica guerra civil, és a dir, els que posen les bombes a França, tots són ciutadans francesos. A les valdries dels ciutats es viu una realitat totalment diferent a la que viu la França en recometes blanques, no? Per això no ens ha d'estranyar, doncs que al partit de la senyora Le Pen, doncs sortim una força terrible. Clar. Aquesta mirada també s'estania més enllà, no?, hem parlat d'Estats Units, però també parlava d'Àsia o del nord d'Àfrica, que llegint una mica d'aquestes previsions, confirmen bastant on som. Clar, el nord d'Àfrica, per Déu el seu que tot i que allà amb això no havia tingut temps de parlar-ne massa, però jo sí que el llibre meu doncs ho explico, el nord d'Àfrica està en la fase de fragmentació demogràfica d'un ciclhistòric ja molt avançat. Per tant, allà el que veurem seran lluites intestimes entre 25.000 faccions diferents, religioses, polítiques i socials, que necessàriament es barallaran entre ells quan feien els pobles hispànics a l'època de la reconquesta. Val, clar. Totes aquestes teories i aquesta categoria de la matemàtica de la història, creus que es coneix prou? Que s'hauria de conèixer una mica més? La figura també de l'Àxandre de l'Ufèu s'hauria de donar més força? Com ho veus? Fins avui Déu l'Ufèu ha estat un autèntic desconegut. Fortunatament, als darrers anys, han tingut les ordres que un editorial petit de la venta i atrevida, que és l'Apislat Lluís, es va demanar-me que fes una revisió de la matemàtica a la història, que és el llibre que t'hi presentarem a Sant Just, que és el que s'ha de fer. I la majoria de les darreres d'aquí, un periodista de Montserrat va aconseguir que, si una televisió s'animeix a fer un documental sobre Déu l'Ufèu, que sobretot el mes d'abri, el sortirà per TV3. Portem una manera, posarem a Déu l'Ufèu, a la base del món, de manera que tothom en s'hi pugui acostar al púl. I sobretot el púl i discutir, que és el que li havia demanat al llarg de la seva vida. Parleu amb mi i discutiu. Si m'he equivocat, reconeixeré el meu error. Potser hauran de disculpar-se seran els altres, no? Clar, perquè en el seu moment se li feia poc cas per entendre'ns? Més que poc cas, el que s'hi va fer va ser un buit total i absolut, i les poques vegades que algunes de les patums acadèmiques us agusava parlar de Déu l'Ufèu era per maltractar-lo d'alguna manera. Però mai van atradir-se un cos a cos. M'imagino que en aquest cas, un historiador normal i corrent, davant d'un farmacèutic, un músic, un historiador, davant d'un humanista, que ha sigut derrotat d'una manera tan escandalosa que no volien passar per aquesta prova. D'on li va venir l'interès per endagar aquesta teoria i desenvolupar-la? Déu l'Ufèu és molt jove, i en un home que és molt català, que s'ha començut el paper principal de Catalunya, l'Història de la Humanitat, i l'època que estava estudiant, l'època de Prima de Rivera, el pare l'envia cap a Madrid, que va a la carrera per evitar problemes polítics. En un lloc que va començar a la ciutat, que va a la carrera, va a la carrera a la carrera. I després, quan està en allà i estudiant la farmàcia, s'ha endut la constància dels fets biològics. I quan ho va aplicar a l'Homà, es va tradir una cosa que és evident, que la vida humana és limitada i fixada per unes fases a les quals, que vallem no podem evitar que tots anem a parar allà mateix. Arribem amb una cosa clara, que és la mort. Llavors, quan Déu l'Ufèu vol aplicar aquest principi a les ciutadans o les col·lectivitats, se n'adona que aquestes tenen aquest costum de passar per unes fases que no poden evitar. És fàcil que es faci, no? Cada moment pareixerà el personatge que definirà els parques de cada moment. Per tant, deuró de fer-ho, a partir de la biologia, se'n dona compte que el comportament de les col·lectivitats, dilinacions i l'imperi, i dil·licititzacions també passen per unes fases perfectament definides. A partir d'aquí es va llançar aquesta aventura de prospectar la història del futur. Ara exacte, amb aquest llibre que presentaràs d'Hivendres, aquesta matemàtica de la història està començant a arreu i facla. També és més fàcil, quan ja s'han complert unes quantes prediccions, dius, sí, tenia arreu, no? Sí, evidentment. Però, bé, en tot cas, sí que és una manera, i, a més, també hi ha aquest documental de descobrir aquesta figura i descobrir, doncs, aquesta matemàtica de la història, que, en principi, com a teoria es pot continuar aplicant, d'alguna manera, més a dia banda del que ell ja havia descrit a partir dels seus principis, suposo que es podria continuar desenvolupant. De fet, és el que fem en el llibre. En el llibre, per exemple, la matemàtica de la història, ja on te la va deixar de voler fer-ho, la continuem pensant, la posem en un llenguatge més modern, més exibós, més científic, més acadèmic, però això no vol dir que no... No tinguem en compte perfectament els seus preceptes, i això ens permet dir coses com que atenció amb la Xina, atenció amb el que passarà a Catalunya, atenció amb el que està passant a França, atenció amb el senyor Trump, és a dir, fa poc, com suckles screws o copyrights, com és un rotated masclista, és a dir, foscorbe... Per Executiva a la Xina com es aniria a la Tarragona de��고 per Revelation social, en un article va sortir l'Outo Internal per a diccions o previsions políticos-socials que es fan. Déu-n'hi-do. Doncs aquest divendre se'n parlarà ampliamente de la matemàtica de la història. T'hauria que hem comentat avui també amb Juli Gutiérrez de l'Ofeu. Aquesta matemàtica de la història es presentarà al llibre també d'Alexandra de l'Ofeu. O el pensador global. Avui n'hem volgut parlar amb aquell just a la fusta. Moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. A vosaltres. A vosaltres. Bon dia. I seguim aquí perquè avui tenim un programa molt complet en moltes coses. Quan faltem 4 minuts per Desquartadotsa, saludem el Carles Hernández i els Carles Bon dia. Bon dia, què tal? Bé, per parlar del temps. Aquest cel que el tenim així com sol i no vol, no? Sí. És un fronc que ens està creuant avui. És un fronc que passa sense pena ni glòria per a casa nostra, però sí que porta una miqueta més de núvols. També tenim aquells núvols que es van formant durant el dia. Les humitats són molt elevades aquests dies. Des de les 12 de la nit, la mínima de humitat no ha baixat dels 80%. I estàvem al voltant de valors del 90. Ara tornem un altre cop al 80%. Són humitats molt elevades. Deixen el terreny molt. També els cotxes, les coses que es queden durant la nit, són molt elevades. I això provoca que durant el dia puguin formar algunes noblades, núvols baixos a prop del litoral. I això, ahir també ho podíem comprovar al migdia, que fins i tot a les 12, amb el solet, vam arribar als 18 graus, gairebé ahir, d'un i dos, la temperatura d'ahir. I després, que per les hores centrals del dia, que és quan pot apretar una miqueta més el sol, fins i tot va ploure. Imagineu-vos com està l'atmosfera, que era la Serrada Collserola, era a prop de Sant Just, van caure algunes gotetes. La Serrada feia sol a Sant Just, però anava pel que reindústic, i anava com les gotes on tocava la cara. Hi havia una mini precipitació d'aquests núvols que tenen prou consistència amb aquesta humitat tan elevada com per deixar alguna precipitació. Ho va fer ahir cap a la zona de Collserola, més cap a la zona de la ciutat de Barcelona, però bé, un precipitació que ens va sorprendre, però que són fruit d'aquests núvols que es formen i que avui es poden tornar a formar, a part d'aquest tel de núvols que durant tot el dia ens acompanyarà a Sant Just. Els propers dies han de ser una mica molt semblants, avui digueu, tant divendres com dissabtes, són dos dies on anirem jugant una mica amb la variabilitat. Potser demà divendres el sol és més present. Pot tenir una mica més de present si no tindrem tants núvols baixos, o com a mínim no tindrem aquest front que avui passa completament descafeïnat per casa nostra. Hem de dir que la situació de divendres vindrà marcada encara per temperatures agradables. No crec que divendres i dissabtes pugin els valors de 18, que en aquestes valors màxims estem amb temperatures molt altes, realment està fent molta bonança. I a molts sols hi posen les piles de primavera i encara no és l'època, però hi ha dies que tenen els valors una miqueta més alt. El que deiem, divendres i dissabtes seguim amb sol i amb alguns núvols prims, potser més dissabte que no pas divendres, divendres faria més sol, i diumenge arriba una línia frontal que pot portar alguns núvols més, però de moment els mapes no ens marca en precipitació. I si hi ha més núvols seria de cara a la tarda, diumenge, no passa el matí. Tenim un cap de setmana una mica variable, amb un dissabte més vol, diumenge potser una miqueta més grisot, dominarà el sol, això sí. Però potser a la tarda...Més com avui, potser. Sí, jo crec que diumenge potser hi ha algun núvolet més que avui, i a la tarda es podia fer una mica més consistent. Però crec que és un cap de setmana bastant tranquil. Pel que fa a les temperatures, continuem recordant això. Les mínimes han d'anar baixant, els 12 de fa un parell de dies, van baixant molt a poc a poc. De cara als propers dies seguirem amb aquesta tendència, que a baixar fins ben bé els 7 graus que podríem arribar a la nit de dissabte diumenge. I després diumenge la màxima podia quedar una mica més curta. I arribar amb els 18, crec que diumenge podíem estar entre els 12 i els 13 graus, que també és un valor més normal. Però si durant el dia té una miqueta de presència, el sol tampoc no és una temperatura que diguis... Clar. S'està bé. Jo crec que són dies bastant tranquils i s'està prou bé. I la tranquil·litat sembla i ja podem començar a parlar que la setmana vinent ens continuarà acompanyant. Molt bé, doncs ho anirem comentant després d'un principi tan ximut, ara també els dies de pausa i la tranquil·litat. Dilluns encara plovia, vull dir, en realitat. Sí, per això vull dir que ja ens va viure uns quants dies de tranquil·litat. I sobretot que englobi el carnestaltes, això seria molt interessant. Exacte. Però té bona pinta. Té bona pinta i la setmana vinent sembla que la cosa es tranquil·la tota la setmana. Doncs a veure si dura. Bé, aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.