Entrevista a Emili Ametller i Xavier Soler, artistes - 21/2/2017

2 minuts i un quart de 12, que estarà el que ha fet més parlar de l'exposició que s'enagura aquest dimícres, demà, al celler de Can Ginestàs, títola jugant amb l'Axar i és dels artistes Xavier Soler i Emili Amallé, que avui els tenim aquí a la ràdio. Molt bon dia, què tal? Bon dia. Bon dia. Per parlar una mica d'aquesta mostra, que s'enagura que anem demà, dos quarts d'avui, en què, que espero veure fins al 26 de març, i que, bé, en una mica el fil, si la definició així ràpida seria, trobar relacions nòvies entre elements o accions diverses i, per tant, creant les nostres pròpies lleis d'armonia. Aquest és el punt de partida, o almenys, aquesta és la manera com queda definit, i, per tant, entenem que és una harmonia que trobeu entre les obres a tots dos, heu treballat amb aquest objectiu per fer l'exposició, com ho veu plantejat aquestes lleis pròpies. Doncs... Normalment, no, vull dir, la base, per això ho hem de jugar amb l'Azhar, la base ens la dona l'Azhar, i sobre el que ens dona l'Azhar hi juguem. I no en surten, diguéssim, aquestes formes pictòriques com de tridimensional. Per tant, jo una mica de risc, no? Si la base la posa l'Azhar? Home, sí, sí, sí. Pots enganxar els dits. Com a mínim. De tots mesos, en sembla que tenim la idea comú de que l'art per si s'ha de defensar una mica per ell mateix, visualment, tant si és pictòric com si és escultòric o instal·lació, o què és el que fas, tu, Xavi? Jo els diria que en romines, però no m'atreveixo a dir escultures. Per què? Perquè són objectes, diguéssim, que de fet no els fas perquè t'agraden i perquè et diverteixes, però que penses que la gent que en farà d'això. I per tant, es conjuquen les obres de l'un i de l'altre, estan juntes, vull dir, que ja aquesta, això ho heu fet altres vegades, és el primer cop que es poseu d'aquesta manera? És el primer cop. Ja fa anys que ens coneixem i sempre havien dit de fer una exposició junts per divertits, a bàsicament, i per passar-nos-ho bé i per mostrar a la gent el que fem, que és el que es fa sempre en les posicions. I per tant, teniu aquesta idea i llavors us va sortir l'opció de fer-ho, de fer la conjunta aquí a Sant Just, com en altres. Fèiem temps que anàvem al darrere i al final vam, a través d'aquesta idea, de jugar amb l'Azart, per ser el punt d'unió per tirar endavant el projecte. Sí, vam presentar el projecte aquí al Sant Just i el van acceptar i contents. I llavors vosaltres, clar, perquè a més a més, ara després, a partir de demà no es podrà veure això exposat, cadascú tenia cadascú té les seves obres i la seva manera de treballar, llavors, a l'hora de posar-lo en un espai, suposo que també... No sé si qui també és quan entra a l'Azart, en realitat, o si teníeu clar com ho muntaríeu, com ho distribuiríeu, com ha anat, això. L'Azari és a tot arreu, sempre hi ha un factor sorpresa amb tot, en el temps, la tot el que evoluciona a través del temps. Si estiguessin congelats, no hi ha gaire Azart, però en el que evoluciona el temps passen coses. I aquí, per exemple, en els coses que volíem fer és que hi intervingués el públic, és a dir, que el públic formés part del juguer en la mateixa obra, i nosaltres proposem que els títols de les obres els posi al públic. Sí, no hi ha títols, eh?, en cap de les obres. Hem deixat un espai en blanc, uns papers escrets o costats escrets, en blanc, amb un llapis, perquè la gent que vulgui pugui posar el títol. O sigui, que porta a haver-hi més d'un títol, llavors, no? Sí, sí, sí. I això es pot fer perquè són un tipus d'obres que en els quals no hi ha res evident. Tu no ho veus, una cosa era, diguéssim, allò evident, sinó que es presta moltes interpretacions. I no hi ha pistes, per tant. Perquè de vegades els que anem a haver exposicions, o a mi, per exemple, no, parlem amb altres artistes que venen a la ràdio per exposicions, que sembla que el públic de vegades, o segons quin públic ens va bé quan ens guien una mica, a través d'un títol, és veritat que hi ha una part que t'entren molt pels ulls, o per la part més sensorial, però després, és com si el títol et situés, i vosaltres justament trenqueu amb aquesta situació. No són abstractes, totalment. Sempre hi ha una cosa on et pots agafar, tant si és amb el que és el pictòric, com si és amb el que és el volum. En el volum veus objectes que es poden més o menys reconèixer, i a partir d'allà, si vols buscar un títol, o vols intentar... veure alguna història, sempre hi ha alguna cosa on agafar-se. Hi ha la pintura, també. Malgrat que no és absolutament figuratiu, se'n devinen personatges o paisatges. I a partir d'aquí, ja pots entrar a dintre, et pots sumargi, en els mons de cada una de les obres. Per tant, la gent que vingui demà a inaugurar-se, ja pot atrevir-se, a fer aquesta part del títol, per exemple. Sí, sí, sí. Ho heu fet alguna altra vegada, encara que no sigui conjuntament, això de proposar que sigui el públic mateix qui títoli o qui digui la seva? No, però és un problema que sempre hi ha, perquè crec que el títol és molt sugestiu. És a dir, quan la gent mira un obra d'artística, hi ha molt la mania de mirar el títol. I dius, coi, però si el títol, per exemple, quan s'ha pintat o s'ha esculpit, no és una cosa que prèviament comences amb un títol, i a partir d'aquí fas un obra. Clar, ha de tenir el seu sistema, però almenys el meu no és així. I tu tires endavant i, al final, el títol és el dia de l'exposició que dius en aquí, haurem de posar algun títol. Però surt una mica així de més a més. És una cosa que suposo que hi ha gent que li... No sé, vull dir que li emprenya una mica, no sé qui deia això, que li emprenyava anar als posicions d'art extractor, perquè es veia obligat a llegir el títol. I, bueno, no... Però després t'anar doncs que també el títol pot ser interessant. Doncs per això va la pena que la gent si participa i escriu un títol determinat, doncs de cara a nosaltres ens pot ajudar a entendre el món, que et sembla que no ho entenem gaire, a nosaltres al món aquest. I, canvi, si ens ajuda la gent a dir, no, no, és que això és títola, un canti o taula sobre floreto o floreto sobre taula. I llavors ja ho entendreu, no? Llavors ens ajudarà a entendre la nostra pròpia obra, la pròpia vida. Per tant, l'obra que exposeu i que es podrà veure qui s'ha enjust, no l'heu exposat mai en cap altre format, o sí que ha estat en algun altre exposiciu? No, és inèdita. Per tant potser que surti d'aquí amb un títol, que és una d'aquestes peces, no? Esperem que algú s'atreveixi a posar títols i tant. I que us agradi, perquè potser el títol no ens acabi de convèncer. No, estem oberts absolutament en tot. I després escollirem o, bueno, o... No ho sé, també. Tirarem el dau. De fet... De fet, a les grans obres de l'Història de l'Humanitat, la gran majoria no els ha posat l'autor, sinó que s'ha posat a través del temps de l'història, doncs la gent posa el títol amb una obra, però a l'autor, en principi, no hi havia cap títol. Per tant, doncs exactament. Podíem dir molts exemples, però són bastant així. Algú, un exemple concret, que tingueu així el cap. Ara... Bé, si d'aquí al final de l'endemà vista surt, el comentem. La Inegora, si és demà, no sé si teniu pensat fer alguna cosa, alguna explicació, algun joc d'Azhar, com la teniu pensada. Bueno, hi heu pensat, potser encara. Sí, hi heu volgut anar un pic a pic, i cadascú que agafi el que vulgui o el que li toca i volia. Això també és un joc. Sí, hi ha un petit barrer saix, que queda convidat tothom, i en principi no hi ha cap discurs que haguéssim preparat, però podem preparar algun. Sí, el principal és fer servir la gent, diguéssim, que pot participar en això. Exacte, ja s'han de donar aquestes indicacions. Havíeu explorat alguna vegada per separar-te, vull dir, que aquí, en gent, està? No. No, jo tampoc. I què us sembla la sala, com ara que ho esteu? És la sala més maca, més gran i més preciosa que he vist a la meva vida. Totalment d'acord. I la teniu ja muntada? Del tot, o encara no? Encara falta alguns detalls, però quasi bé que és bé. Ja està, ja està. Però sí que és veritat que és preciosa, és un lloc magnífic que queda en aquest turonet, que té una vista fabulosa en el cap es veu cap al bonent. Hi ha mateix edifici, tot el edifici és una guapada. Per tant, un lloc bonic, no? Sí, és magnífic. I se celebra que hi hagi espais aquest tipus per potenciar-te el que sigui cultura, que és bàsic, és un aliment importantíssim per tots. De vegades exactament, quan parlem d'exposicions i les exposicions que es fan aquí s'enjust, preguntem també una mica per la sensació que teniu a nivell del moviment artístic que hi ha més enllà de s'enjust, en el cas del que ens quedaria més a prop. Creieu que estan en un bon moment el tema de l'art, que hi ha cultura d'anar a veure exposicions, que si creu o que no, que justament falta. L'art està en crisi per definició. Si no estigués en crisi, ja no seria art. I llavors, a la lletra petita de l'art, ja ho sabem, que és sempre misèria i més misèria. Però d'entre línies o entre misèries, hi ha coses magnífiques i fabuloses que aquí li agradi, doncs les pot trobar. Sí, jo penso que sent creativa n'hi ha i molta. Falta suport, va, això? I el que passa és això. Vostè ha passat uns anys de suport. Bueno, suport. Minim. Sempre ens queixarem de que falta suport, i sempre n'hi haurà poc. Perquè entre un portaavions o una sala d'exposicions, jo trobo molt més interessant una sala d'exposicions. Tot acaba amb uns, però... És diferent, no? Una cosa d'altra, una mica diferent. Vostè troba tant de sala d'exposicions que es podien fer amb un portaavions. I això és una cosa que encara que sí, no tinguis més de crisi, però que, almenys a casa nostra, tampoc no ha canviat mai gaire. O sí? També són modes, i el que sí que ha fet molt mal és la crisi. La crisi ha fet molt mal en el món artístic, en general. I això sí que és terrible, perquè a l'art hi ha molta gent que en viu o mal viu, i és un aliment, com deia abans, importantíssim. És més bàsic, jo crec, va jo. Sí, això, diguéssim, parlant de la qüestió econòmica, diguéssim, d'anar, que no es ven, perquè per la crisi i tal, però la crisi, jo penso que també és un incentiu, a vegades, per la creació, per buscar noves històries, nous camins, nous... Sí, de fet, els grans corrents artístiques han sortit a partir d'una crisi d'un batge ben gros, ha sortit una gent rebotada, són els que fan un trencant amb los tableris, i surt una línia nova. Esperem que amb la crisi que hi ha hagut ara, igual, també es desperta i es trenca en línies i surten coses interessants. Això és general, perquè no és només amb l'art, és amb tot. Les crisis... És la part positiva, diguéssim. El sexeix a la societat, sí que és veritat. Doncs bé, en tot cas, aquest dimicres, per veure aquesta exposició jugant amb l'Azhar, amb l'Azhar Soler i a Mali, a partir de dos quarts d'avui, té aquesta inauguració d'aquesta mostra que es podrà veure desfet fins al 26 de març, per tant, durant tot un mes aquí al celler. Avui n'hem volgut parlar amb tots dos. Moltes gràcies, Xavier i a Mali, que vagi molt bé i fins aviat. Gràcies a tu. Bon dia. Bona tarda a l'altre. El funk, el sol, o la música electrònica més suave. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Hello, my love. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Co richer than the flavors of the early Christmas. Hi ha mare. Fifa que l'examen belief everywhere. Food is not what when it is at all. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. Cinema sense condicions. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Aigües de Barcelona adapta els horaris de les seves oficines per donar un millor servei. Des del passat, totes les oficines d'atenció al client també obren les dijous per la tarda. Consulta les adreces i els horaris a aigüesdebarcelona.cat. Aigües de Barcelona, l'aigua de la teva vida. Un minut i dos quarts de 12 és moment ara de fer tertúlia amb en Pep Quintana i en Jordi Ferraz, que ja els tenim situats a l'estudi. Molt bon dia, què tal? Hola, bon dia, què tal? Primavera ja, eh? Primavera, sí, si la sang el té, ja ho notem. I també amb les alèrgies. Hi ha algú de la casa que està patint. Sí, abans ho hem notat, abans ho hem notat. Això que té hòricament encara ha començat dels polis ni ha començat res. Té hòricament. Però bé, la primavera encara falta, però el temps que està fet uns dies de molta neu, molt de fred, però ara la neu està a minvant. Sí, i quan és esclar, sí. No crec que hagi arribat a Semana Santa, aquest pas, però el Pirineu estava molt ple, la aigua, la xaiga, d'ojo, per la majoria de llocs... Molts llocs, els torrents, els fons, han revisculat molt, sí. I si vas a buscar per aquí el ton de casa nostra, mires com estan els nostres fons. Les nostres fons les vull anar a veure perquè encara no sé com està. Última vegada... Que portaries al parter, Jordi. La última vegada que vaig anar només regeva la font del ferro que en diuen, i a les altres pràcticament no, la que és la... Quines fons més conegudes hi ha que podien regeure o que han deixat de regeure? A més o menys. Després de la caminada que vam fer l'any passat que anava sobre les fons, vam fer la font del ferro que en diuen, que és la que van arreglar el part del que és nova, que la verdadera està a sobre, que és una mina de ferro de veritat. Aquesta, normalment, sempre... Un poc o molt prorraja. I surt amb gust de ferro, l'aigua? No, aquesta no. L'altra sí. Ah, sí? I l'altre és una mina? L'altre és una mina, que és la font del ferro, verdadera, que està al mig del torrent. Es passa la camina de la font del ferro que es passa, llavors hi ha el torrent de la font del ferro, i és bastant una mica difícil el denari, perquè és bastant brut, però hi ha un forat on hi ha la... que surt de l'aigua, l'aigua, i fa riconyosa, llavors ha de fer gos de ferro. I aquesta nova que tu dius que ha fet... La nova és una derivació que vam fer ja al part del Collsola, i una arreglat, que fa molt maca, perquè... I no té gos de ferro? No és de ferro, no és de ferro. A la seva sèpoca hi havia un safret i una mina, i a la seva sèpoca hi havia un safret, i una forma com que la gent va a buscar, l'horigen és diferent, per tant. L'horigen és diferent.