Entrevista a Àlex Daudén, coordinador ADICAE Catalunya - 23/2/2017

Passant dos minuts d'un quart de 12, l'Ajuntament i la Sociació de Veïns facilitaran assessorament sobre les claus de la sol a la ciutadania, donen banda a l'oficina d'informació, el consumí d'obrir una línia de assessorament als ciutadans, amb cita prèvia, i de l'altra, l'entitat veïnal ha convocat en una conferència col·loqui a finals d'aquest mes, la setmana que ve ve presentar-se per parlar-ne, amb responsables de l'Edica, és una xerrada informativa que es farà a Can Ginasta, amb Àlex Dauden, coordinador a Catalunya de l'Associació Eteca Dicae, també Marieta Belfarrere, advocada del Col·legi d'Advocats de Sant Feliu, i tots dos explicaran com saber si una puteca està afectada per una claus de la terra. Això serà a dimarts que ve a dos quarts de la tarda a les ceres del Consul de Can Ginasta, i ara en parlem amb l'Àlex Dauden, com dèiem, coordinador a Catalunya d'Eteca Dicae, molt bon dia. Hola, bon dia. A dimarts fareu aquesta xerrada a les persones que vulguin verificar si estan afectades per aquestes claus de la sol, però avui avansem una mica per parlar-ne més. Anem sentint a parlar en els últims anys de les claus de la sol, i especialment a finals de l'any passat, quan es va sortir aquesta sentència, que deia que hi havia canvis en aquest sentit. Les persones que tenien una claus de la sol podien reclamar, no? Sí. A final d'any, el que es fa és d'una vegada per totes justícia, que era el que veníem demanant des de Dicae, des de feia molts anys. Per què? Perquè el Tribunal Suprem espanyol havia limitat el retor de les quantitats pagades de més per a l'aplicació de la claus de la sol a 9 de maig del 2013, una interpretació jurídica que ha segut contestada per Europa, negant que es pugui limitar l'efecte d'anul·litat d'una clàusula abusiva. I, per tant, des del desembre, Europa obliga a retornar les quantitats pagades de més per a la claus de la sol des d'un bon iniciatiu. Perquè què són les claus de la sol? Les claus de la sol són les claus de l'imicació a la variabilitat del tipus d'interès. Per entendre'ns, l'immensíssima majoria de dipoteques a l'estat espanyol es van comercialitzar a tipus d'interès variable, un 90% d'elles a l'Euribor, i la banca, per cuidar-se amb salut, el que va incorporar és un topall que limitava la variabilitat del tipus d'interès amb el sentit que si els tipus d'interès baixaven, la banca sempre cobraria un mínim. Per tant, encara que les hipoteques fossin a tipus d'interès variable, els consumidors no es podien beneficiar de les baixades dels tipus d'interès i sempre pagaven un mínim de mitjana, estava el 325, però podria ser un 3.5, un 4, depenent de la hipoteca. Per tant, hi ha justament això, el fet que sempre hi hagués aquest benefici, suposo que és el que es qualifica d'abusiva, no? El que ho fa abusiva és la falta de transparència, és la falta d'informació de les entitats financeres i la informació, però no la informació és un punt de vista només formal, sinó que la informació també és un punt de vista substancial, amb el sentit que s'entén que s'ha de complir amb un doble control de transparència i un doble control de transparència vol dir que no només s'havia d'informar a l'usuari, sinó que s'havia d'entendre l'efecte de la incorporació d'aquella clàusula a un preste hipotecari, cosa que és evident que les entitats financeres ni informaven ni donaven una explicació sobre l'efecte que podria tenir la incorporació d'aquesta clàusula al preste hipotecari. Perquè el que li passa llavors a molta gent és que no era ni conscient que existeix aquesta clàusula? Exacte, aquí el que hi havia era una maquinació i una estratègia d'espòlia a l'estrel bipopular per part de la banca, perquè aquella banca que alguns ens intentaven vendre com la banca més forta del món, un president espanyol va arribar a dir això, no era ben veixit i com que els bancs disposen d'informació civilitzat, el que vam fer va ser incorporar aquestes clàusules perquè els seus balanços no se'n veguessin ressentits a l'hora que els tipus d'interès baixaven. Llavors pot ser que molta gent no sàpiga que dins de la seva hipoteca hi ha aquestes clàusules? És possible encara que avui en dia hi hagi gent que no ho sàpigui, si és així els convidem a vindre a la xerrada informativa que fem al proper ímpar d'aquí sent just, però també els convidem a revisar els seus préstics hipotecaris, normalment són les clàusules que estan a la part de tercera de la hipoteca i també han de saber que avui en dia, després de tot això, s'ha aprovat un mecanisme de resolució extrajudicial al cas de l'Estàlvula Sol, per tant que s'informin també perquè tenen a la seva disposició mecanismes de resolució extrajudicial gratuïts per intentar resoldre aquesta contraversa. Llavors en principi exacte, ara un cop l'algú descobreixi que sí que té aquestes clàusules, ja pots reclamar, és aquest el procediment? Sí, poden reclamar, poden reclamar, sempre han pogut reclamar de forma judicial, poden seguir ofendent de forma judicial, nosaltres ens dediquem a m'interposar una maca de demanda judicial contra tota la banca, grupant a 15.000 persones, però ara mateix el gener d'egut també la presó que havíem fet des de col·lectius socials com el nostre, doncs el govern espanyol els va veure obligat, després de que Europa es pronunciés, a aprovar una solució extrajudicial, una solució extrajudicial que no és la que nosaltres haguessin volgut, perquè permeta a la banca dir quines clàusules fall retorna i quines clàusules fall no retorna, perquè n'haurem d'estar molt amatents, haurem d'estar molt amatents a les ofertes que fan les entitats sinenseres, però tant mateix és un mecanisme de resolució extrajudicial que entenem que cal aprofitar, que cal exprimer i que esperem que també durant el seu desenvolupament normatiu pugui ser més eficient del que és ara. De moment, des que el Tribunal Europeu també va fer pública aquesta sentència, s'han resolt més casos dels que estàvem pendents o no té a veure una cosa amb l'altra? Sí, de fet el Tribunal Suprem el passat 15 de febrer ja va corregir la seva jurisprudència, perquè bàsicament aquesta sentència d'Europa és inapel·lable, aquesta sentència d'Europa obliga a corregir una jurisprudència que va ser molt criticada des de l'octima, des de col·lectius com el nostre, perquè bàsicament posava en qüestionament una cosa que és fonamental, i és que una clàusula abusiva s'ha d'entendre per no posar del contracte, i si s'entén no posar del contracte s'han de restituir tots els efectes que ha produït, o, com diu la Directiva Europea, de clàusules abusives, una clàusula abusiva. No ha hagut de vincular mai a l'usuari, per tant, al retor de quantitat, i, en aquest cas, pagar des de bonic. I són quantitats altes, el que es pot tornar amb aquestes clàusules sols amb aquestes... O sigui, el que s'ha cobrat indegudament? Disculpi, disculpi. Dic, són quantitats altes en general, el que s'ha cobrat? Sí, clar, clar, aquí ens trobem que una clàusula sol és que amb la recta de l'estàusula sol cal dir que d'entrada ens haguéssim pogut estar al dia segurament moltíssimes execucions hipotecàries, perquè una clàusula sol podia foposar una família, dependent del tipus de preste hipotecari que tenia i de la quantitat demanada, podria arribar a suposar entre 200 i 300 euros de mes a final de mes. Per tant, això ha fet molts diners i, per tant, aquí cal fer que ningú es quedi a casa la banca utilitza una estratègia, que és que contra menys gent reclami millor una estratègia de guanyar temps i una estratègia de plaçar el retor de les quantitats que han pagat de mes als seus clients. Per tant, nosaltres hem de combatre això com a consumidors crítics responsables i organitzar-nos, informar-nos sobre els nostres drets i reclamar. La gent està, per tant, creus prou mobilitzada, però conscient, o hi ha hagut una mica de retrocess des que es va començar a impulsar molt aquesta necessitat de lluitar contra aquestes injustícies vinculades amb les hipoteques? Jo crec que la gent està molt compromesa, la gent està molt organitzada, molt ben informada cada vegada més. Per tant, el que s'ha quedat demostrat, perquè no només són les clàusules sols, que són abusiveses de hipoteques, sinó que són les clàusules de venciment anticipat, sinó que són les clàusules de rodoniment a l'alça, també són les clàusules de despeses de constitució i formalització de la hipoteca. El que s'ha quedat demostrat obligat és que el que s'havia fet a nivell hipotecari era una estafa amb tot arregla per part de les estats financeres, la incorporació de multitud de clàusules abusives, i a més, a més, estan davant d'un procediment d'execució hipotecària, completament injust, desequilibrat i no adequat, com ha anat dient el Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb nombroses ocasions i no adequat a la normativa de protecció dels vets de consumidor. Dimarts, que bé, sereu just, estem parlant amb Àlex Daudet, coordinador de Catalunya, i si que dic que imagino que heu fet diferents xerrades d'aquest estil també en diferents municipis de Catalunya, no? Sí, i si és, estem en una campanya d'informació i organització del col·lectiu de persones consumidores, per tant, diguem-ne que és la tónica, en general, d'aquests dies de acudir als parris, als municipis, als pobles, de raó del país, per donar coneixement als vets de consumidors i organitzar aquest col·lectiu. En general, quina resposta els trobeu? Quina rebuda els trobeu com feu aquestes xerrades? Jo crec que la rebuda és molt positiva, aquí també, jo crec que hauríem de fer un agraïment a l'Ajuntament com a l'Associació de Veïns, perquè facilita molt l'obligació que tenim nosaltres com a organització de consumidors, que és informar els usuaris, no? Jo aproparo el territori i anim a tothom exercir el seu dret d'informació i de reclamació acudint d'Imarz en aquesta xerrada informativa, perquè la veritat és que no hi perdem res a reclamar i cal combatre aquests abusos que l'alancar ha fet. La gent que vingui no cal que porti la seva hipoteca millor que ho faci, què és el que recomaneu? No, al dimarts és més que res una reunió informativa, orientativa, si volen portar la seva hipoteca és cap problema, però al dimarts és una reunió més de caire informatiu per a partir d'aquí començar tot el procediment de reclamació. Perfecte, doncs serà dimarts, com dèiem, a Can Gynasta, dos quarts de set de la tarda, a la Celeis del Cónsul, i serà amb Àlex Dauden, que hem pogut parlar aquest matí de coordinador de l'Associació d'Aïtèc, a Dicae i també en Mariesabel Ferreres, advocada del Collegi d'Advocats de Sanfaliu. Avui hem pogut parlar amb l'Àlex, moltes gràcies, que vagi molt bé, i fins aviat, bon dia. Fins aviat, benvingut. Estem escoltant just a la fusta. Dos milions i dos quarts de 12, de seguida parlarem del temps de Tartulia. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar davant del debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis, no us ho perdeu dijous de 9 a 10 del vespre a Babilònia. Primer van ser les zones, 98.ufm, després internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Radiodesvern. Cada dia, més a prop teu. Aigües de Barcelona adapta als horaris de les seves oficines per donar un millor servei. Des del passat, totes les oficines d'atenció al client també obren els dijous per la tarda. Consulta les adreces i els horaris aigüesdebarcelona.cat. Aigües de Barcelona, l'aigua de la teva vida. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic, acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'industria sense nom. Fem salut per tu. Fem salut per tu. Passant dos minuts de dos quarts de 12 hora de fer tertúlia amb en Jordi Agulló, la Joan Algarra i la Lina Santa Bàrbara els tenim ja situats a l'estudi. La Lina et veig que sí. Avui t'has fet allò. Avui el Jordi ha dit que tenia dos temes per l'hora del dia. Aquest domenge farà la quarta desbrossada que general que conviden vendran els voluntaris de Coixerola de diverses institucions, perquè la Coixerola no pot tenir voluntari. La Coixerola posarà les eines, el tècnic i el domenge en el torrent de Can Cortés. A partir de les 10, les 10 queden a la plaça de l'Ajuntament, que venen gent de fora i hi ha 20 inscrits de fora del poble, per tant és una activitat que hi ha gent convidada. I es farà una neteja, que és una desbrossada, allà es veurà insitu com els boscos que no es cuiden queden ofegats. Jo he tractat arbres que vaig solenar d'obenges que no tinc feina, solenar una hora o una mitja, perquè m'ocorren aguantar més. I a traure hi ha arbres que emneixien absolutament agafats al terra, pressionats per la vegetació. I ara els preciosos, que també és totalment doble. I això que deien que havien deixat anar un ramat de cabres per desbrossar. A més a més, que fa 20 anys, la importància d'aquestes vegades que fa 20 anys, que vendrà més gent des de Conxerola, l'Alnos està morint per falta de relleu generacional, dir-ho, serà com una espècie de comiat, tan de bomba que ho equivoca. Serà com l'última activitat, potser? Sí, a mi m'han d'operar a l'aviat dels Ginois també, que és el que m'entenc dels domenges. I l'Olaguer, que té la mitja edat i podria aguantar, ja viu a Mallocra. La norma és aquí, que vindrà per cert, fa l'esforç i vendrà. Per tant, és com una espècie de cosa simbòlica de 20 anys d'esforç, que es pot veure allà, n'hi ha arbres de 7 metres d'alçada. I a la celtea s'obren fargoies que besen la gira de vanret, doctors... Les 4, 5 vegades, que de la setmana pel mateixa Dingenaritet i quarraron... Hi havia un carro que pujava 40 litres i ara no tenia força per pujar en un carro a la costa Ramon, perquè tenia que carregar-lo al front de l'institut i ara puja en el cotxe per regals al moment de puro. I això posa que, quan m'operen passaré un any que tot sorti bé. Clar, clar, no està, clar, exacte. Per tant, l'Alnús ja ha fet crides aquí de que ja agarreieu... Però hi ha moltes institucions. A nosaltres, a la gent gran, també, ens passa igual. Ja fa molts anys que s'ha de renovar la junta i, escolta'm, fora d'una persona que ve, ja fa tres anys, a l'últim, que va venir. I no hi ha manera. I per això dic que té aquesta importància. La gent pot venir igualment, encara que no sigui dalt, no? No, si la convogatòria ha robat tota la gent. A quina hora és? A les 10, a la plaça de l'Ajuntament, i a dos quarts, començarem en el torrent de Can Cortes. Que està una mica més a munt del Pí de Can Cádale. Ah, molt bé. Doncs si altres hagués estat aquí per allà. Queda dit, també, esperem que vinguin gent i que es pugui fer tanta feina. Som-hi a totes. Els joves, que vinguin els joves, que ens han de rellevar, que nosaltres som grans, ja. Això és el que domenge, sí. La Carmen ja diu que d'aquí el domenge és tot el que te dirà. Aneu, aneu. L'Andreu està dient a l'informatiu, a l'informatiu està dient cada dia, eh? Molt bé, molt bé. Des d'aquí ho estem dient. Sí. I d'altra banda, més enllà de Sant Just, abans d'entrar en altres temes, que veig que portes el diari també l'Ina, el Jordi m'ha dit que volia parlar de tot el que té a veure amb la cosa d'alertament. Exacte, d'exèrcit, no? Endavant d'anar amb una hipotètica independència, no sé si crec que t'hi vull servir, això. Sí, jo ho dic així, eh? Jo no sé si faran una, en el hipotètic cas de que quan aconseguim ser un estat independent, que jo ho desitjo i aquí és que estan també m'acompanyen, però que són els 51%, no arriba els 50 del país. Per això és el hipotètic que aconseguim, hi ha un debat interse, fa molt temps, de uns que són partidaris de tindre un exercici de 23.700 membres, aquesta setmana han presentat un llibre. I hi ha altres, que venim de la història del moviment de no violència, de no la OTAN, de l'Algésia de Consell i de tal, també han estudiat el tema de quines són les dificultats o les seguretats pitjors en les que s'afrontem. Un o bon ton exercici perquè té por, por a inseguretats, doncs ja que analitzar Catalunya quines inseguretats té. I jo aquí feia les dues persones i deien sí, una guerra atòmica, clar, justament, que això. La seguretat més grossa que tenim és la cursa d'armaments, per dir-ho de una manera, que la Terra pot caure 14 vegades per bomba atòmica acumulades.