Entrevista a Just Fosalva, portaveu de Movem Sant Just - 24/2/2017

Un minut i un quart de 12, aquesta hora parlem del ple municipal. Avui ho hem anat comentant amb l'Andrea, la primera hora de les paies de les notícies, i ja sabeu que l'endemà del ple també en parlem amb alguns representants del govern municipal. Avui tenim a la ràdio el segon tinent d'alcalde, Just for Salva, molt bon dia. Hola, bon dia. De fet, és serà la primera entrevista que fem com a segon tinent d'alcalde. El canvi crec que va ser el desembre, no? Quan van just molt fort. Oficialment al gener, però sí, sí. Exacte. Encara no havíem tingut aquesta entrevista l'endemà del ple. Un ple, que Déu n'hi do, va ser prou intens, va durar la seva estona, també, des d'aquests de dues a les imitges, pròxima de la ment. I es van debatre diferents qüestions, sobretot, i va haver de debat també amb l'espai de les emocions, com sol passar, també, i un dels temes que es va debatre, per exemple, en aquest sentit, va ser que, finalment, es va aprovar, és el que té a veure amb les clausul·les sol, no? Els grups de govern presentàveu una emoció per la defensa dels interessos dels afectats per les clausul·les terra, que és aquest índex de referència de préstecs i putacaris. I el text va tirar endavant, finalment, amb el suport de govern i del partit demòcrata, tot i que va fer un matís, també, que considerava que el text de l'emoció criminalitzava el sector privat, però, bé, finalment, sí que van votar a favor. No va ser així, amb el cas, per això, de partit popular i ciutadans. Es van abstindre els dos de votar en favor de l'emoció per la defensa dels interessos de les persones afectades per les... Comptàveu que s'abstindria, o ja ho sabíeu, partíeu de la base que s'abstindria? No ho sabíem ben bé la seva intenció de vot. Us va sorprendre? Sí, perquè creiem que, realment, és una emoció que es podia votar a favor. Entenc el PP que no votés perquè ells mateixos són els que han rectat el decret J.U. Barrow 2017, que, en teoria, ja són les mesures que acaben necessàries perquè les persones afectades per l'esclàusula del sol tinguin els seus drets protegits. No, et veiem que són mesures insuficients i que hauria d'haver una mesura automàtica de retorn dels diners de l'esclàusula de terra, tal com el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia Europeu, ho dictaminen. De fet, els acords instaven el govern català i espanyol i impulsacions en aquests processos de reclamació, que també formessin part activa. I des del Partit Demòcrata Català, justament en aquest sentit, hem dit abans que l'Aia Frutats havia parlat d'aquesta criminalització, però també va fer un apunt lligat amb aquest impuls, igual que es demanava aquest impuls o aquesta implicació als governs català i espanyol. Ella parlava, ara la podrem sentir, també del paper que es podia fer des de Sant Just, no? Podem sentir-la. Aquests clients de promocions de promunse que es van fer entre l'any 97 i 2007, probablement moltes d'aquestes persones tenen clàusula sol a les seves hipoteques. I el que demanem és que, a part d'instar a diferents organismes supramunicipals que facin accions, que s'insti també aquest ajuntament i a promunse a que es posi, si més no en contacte, d'alguna manera, per faci una acció proactiva, per tal d'informar, identificar a tots aquests clients que, probablement, puguin tenir aquesta clàusula sol. Això es va estar previst, doncs, comentar-ho? Bé, ho hem d'acabar de debatre, però també li vam contestar a ple que, gràcies al servei comunitiu i a les notícies, tothom, pràcticament tothom que té hipoteca, sap que pot estar afectat per les clàusules sols. De fet, a l'OMIC, des que hem posat en funció el servei d'assassurament i primera visita, ja hi han passat més de 25 persones per tal de saber si la seva hipoteca està afectada per aquests tipus de clàusula. Creiem que les persones que poden es defectar ja ho poden saber i poden ser prou pavilades per anar a elles mateixes a consultar a l'OMIC o a l'assassuria que ells creguin convenient per tal de saber si la seva hipoteca està o no afectada. Més emocions que es van debatre el ple d'ahir s'enjust es va darir el manifest del pacte nacional pel referèndum. En aquest cas crec que sí que era més evident que a partir popular i ciutadans no votarien a favor d'aquesta adhesió. De fet, van votar en contra. Exacte. Un text que destacava la voluntat de decidir del poble de Catalunya que reivindicava que els governs català i espanyol s'esforçessin per assolir acords que portessin a la celebració d'un referèndum vinculant. En aquest cas, també dins de l'equip de govern, tots van ser vots a favor. Sí, van votar tots a favor i P.D.K.També evidentment va votar-hi a favor. En aquest cas, no sé si tenen en compte que hi ha també posicionaments diferents en relació a no només el referèndum, sinó després a l'endemà del referèndum o a com fer el referèndum. No sé si dins de l'equip de govern va ser fàcil arribar un acord a l'hora de fer el text, perquè tothom pogués votar a favor i ha hagut alguna... No, no, va ser molt fàcil. De fet, el text el presentem només... Movem i esquerra, P.C.C.T. no s'hi suma en el text. I tant com movem com a esquerra ens hem posat en seguida molt ràpid d'acord, perquè tenim un text molt similar i no hem d'haver d'haver que, pràcticament, canviar ni una coma. I el P.C.C.T. va votar a favor, sí. Sense aquests matisos, que diguem-hi. Sí, sí, va votar-hi a favor, sense matisos. Això es va aprovar, doncs, en aquest pla d'ahir, i una altra música es va tractar, en aquest cas es va rebutjar. La presentava a Ciutadans per rebocar la desig de Sant Justa, a l'associació de municipis per la independència a l'AMI. Ciutadans i PP van votar a favor d'aquesta emoció, mentre que des d'esquerra, P.D.C.T. movem, es va votar en contra i el P.C.C.T. va obstanir. Veu-te'n contra, també, des de movem, eh? Sí, veu-te'n contra. De fet, tots dos partits vam ser 4 anys amb el que havíem votat el Julio del 2015. Quan es va aprovar. Esquerra, movem i P.D.C.T. va votar a favor d'entre l'AMI, P.C.C.T. va obstanir i Ciutadans i PP va votar en contra. I ara, que és al revés, s'ha pensat que ha girat els vots, però les opinions continuen sent les mateixes. Nosaltres, de fet, ja ho veiem com ho veiem expasar la nostra opinió, que creiem que havíem de ser 4 anys amb el que havíem votat feia més d'un any. Hi ha alguna... Des que s'han just format part de l'AMI, i dins del govern, ja hem dit que bona part del govern és del PSC, i en aquest cas, s'ha obstingut, no? Ha estat com ha optat per aquest posicionament. No sé si heu tingut algun problema o alguna situació vinculada amb el tema de l'AMI, també en relació amb gens externs, que s'ha hagut fet algun toc d'atenció i ha hagut alguna cosa. No, no. No hi ha hagut cap mena de requeriment judicial, que ja n'estan haver-hi requeriments judicials per intentar fer fora els ajuntaments d'estar associat a l'AMI, ni cap tipus de confrontació dins del propi equit de govern, i molt menja d'una cosa que estava en el pacte, i que ja sabíem que s'hi pactàvem. Una de les coses que teníem clara és que es votaria una emoció per entrar a l'AMI. No és incumoda, per tant, com ho veuen. No, no, no, com ho veuen. A banda d'aquestes emocions, que, com dèiem, sol ser de vegades als moments en què també hi ha força debat al ple, el ple d'ahir també va rebutjar una petició del partit demòcrata relacionada amb la bandera espanyola del balcó de l'Ajuntament. Recordem que aquesta bandera està al balcó des del 2015, en posició legal abans no hi era, i es va demanar que hi fos per això. I des del PDeCAT reivindicaven col·locar una placa, una pancarta que expliqués aquesta situació, una petició que es va rebutjar, perquè PSC i PP i Ciutadans van votar-hi en contra, en el cas de Movem, que us veu abstenir. Aquesta abstenció per això... Per què el deciu abstenir, a vosaltres? Perquè no volia ventar en una espècie de guerra a l'espai públic de posar banderes o no col·locar. A l'espai de públic, que és de tothom, tothom s'ha de sentir còmode i identificat, i no creiem que hi hagi una guerra de banderes i pancars de per què hi ha aquesta bandera, aquesta altra. Nosaltres el que et sap greu és que s'ha de ser trencant el consens polític que hi havia fins feia temps, que era el de que no col·locar banderes, exactament, un espai net de banderes on tothom s'hi sent còmode, on tothom s'ha de dir si s'han identificat. La imposició va venir a partir d'una instància del govern central, i vam haver de... de la negociació del govern central, i vam haver de catar-la, evidentment. Però nosaltres, en aquest sentit, no volem entrar en polèmiques de banderes, que creiem que no són necessàries. I altres qüestions vinculades amb el ple, més enllà de les emocions o d'aquest altre punt concret, i altres punts que es van tirar endavant. Per exemple, es van modificar algunes ordenances fiscals, com seria el preu públic per la prestació del servei de l'escola de Bressol Municipal, i la taxa que regula l'ús de la via pública. Llavors, això afecta els pràctics, com ho hem d'entendre. Principalment, es van modificar tres ordenances fiscals. Una, que són els clavegarons. Els clavegarons són les connexions que hi ha des de casa teva fins a la xarxa pública de clavegarams. De fet, el preu ja estava fixat, però no hi havia computat l'IBA. Per tant, si ha facit el 21% d'IBA, que s'hi havia d'afegir per tal de que l'ordenança fos correcte. S'ha incorporat la taxa d'IBA a la taxa de clavegarons. En el tema de la via pública d'ocupació privativa, es refereix als ossos urbans. Hem fet una modificació que, en les persones desocupades, jubilades o de més de 65 anys, tenen una reducció del 50% del preu de l'ordre. I també hem afegit que cal fer un pagament de 100 euros de dipòsit de garantia en el moment de l'adjudicació de l'ordre. En 10 dies àvils després de l'adjudicació de l'ordre. I que s'ha d'arreglar embolsable quan abandonis l'ordre i deixis l'ordre. Sense dir, un dipòsit de garantia. I perquè fa l'escola de Bressol, no hem modificat cap taxa ni cap preu. El que hem inclòs és que per tal de les persones que vulguin accedir a la reducció del preu públic, que tenim uns trams de reducció del preu públic, fem una comissió. I aquesta comissió, normalment, hi ha d'haver-hi interventor i el secretari, que són els que miren les lleis i els miren els diners. Per dir-ho així, molt bàsicament. El que ens passava és que a vegades havíem de suspendre aquestes comissions, perquè resulta que per tema horari no podien existir. I el que fem és que existeixi una figura delegada d'un economista o d'un assessor jurídic per tal de que, si l'interventor hi és, que no poden assistir aquesta comissió, puguem tirar-la endavant i no haguem de tornar a convocar i deixar aquesta gent que vol accedir a aquest preu reduït a l'espera. En aquest cas, per tant, es va provar amb... No hi va haver discrepàncies d'oposició, tampoc. I altres coses, també, l'autoritzar promunse per demanar un préstec per construir aquests 54 pis de protecció oficial amb esluï. I seria un préstec per a mi un port de més de 6.017.000 euros, des d'aquesta part que hi ha una part que serà la lloguer, no? No, aquestes són les 54 pisos d'Aleta, que ja l'hem adjudicat i són tots de venda. Doncs que l'ha fet sortet, ja fa poc, no? Exacte, fa, potser, un mitjant, potser, no? Uns quants mesos, ja. Sí, és que fa saltet molt relatiu, eh? Sí, seguretat. Sí, és la part que no et coneixem com va passar a 5D, de massí. Exacte, hi ha un import de 6.730.947 euros, i la finalitat és la construcció de la venda d'aquests 54 habitatges. I un altre punt important, que es va aprovat en aquest ple, seria una modificació d'un PGM, de la genera de metropolità, pel que fa a la supressió de barreres amb l'accessibilitat en edificis d'habitatges de Sant Just. Això implicaria que no es puguin... Quan tècnicament estigui justificat que no es pot instal·lar una censora a l'interior d'un edifici, es permetria ocupar espais externos. Vials o zones verdes, privades... Hi ha llocs que passen, sí. De fet, el PGM ara preveu que, per el de garantir l'accessibilitat, tu puguis ocupar part dels vials o de les zones verdes privades per poder construir, com tu dius, un ascensor o una rampa el que faci falta per tal de garantir l'accés de persones amb mobilitat reduïda. Sí, encara hi ha espais on encara... Suposo que tot això serà avançant. Edificis antics, que no incluïen en els seus projectes les mesures d'accessibilitat necessàries. Això, clar, depenent de l'edat de l'edifici, sobretot que és quan... amb la normativa que es basava en aquell moment de construcció. Per tant, ara s'ha de modificar això i entenc que, vol dir que, si ara d'aquí uns mesos cal un canvi en algun lloc, ja es podrà fer de manera més ràpida, imagino, no? Doncs són aquests alguns dels temes que van sortir el ple municipal d'ahir. Parlem també d'altres qüestions vinculades amb Sant Just, perquè em donaven un parell de temes així força d'actualitat, perquè s'han obert les inscripcions per la jornada de presentació del projecte educatiu de ciutat. La setmana que ve el 4 de març, i com que també avui tenim el Just aquí, la ràdio, com a segon tenen d'alcalde, però tenim també... ara et farem algunes preguntes amb altres funcions. Cap problema. En aquest cas seria com a regió d'educació, també, perquè és aquest projecte impulsat des de la regió d'educació. Correcte. I és un projecte que anem parlant amb diferents entrevistes i vol fer un canvi de perspectiva en l'educació. Per tant, és per aquesta jornada. Com ho heu plantejat? La jornada és una jornada que és dissabte al matí, del dia 4 comença a les 9 i mitja i acaba a l'1 i mitja, més o menys. O sigui, és pràcticament tot el matí. Perdó. Si vols atatar-hi una mica l'horari, perquè la gent sàpiga el que s'ho ha de fer, si es voleu inscriure, dir que a la Guàrdia Asuntament us podeu inscriure a través d'un formulari online, per tal de poder fer una mica de saber quins números de gent vindrà i poder fer càlculs a l'hora de preparar els grups de treball... Tothom qui vulgui, en principi, o qui s'adreça? No, s'adreça a qualsevol ciutadà que tingui una mínima inquietud sobre el tema de ciutat educadora i educacions ara. O sigui, que tothom és obert, tothom. Hem passat entitats, hem trucat a portes de comerços, d'empreses, d'aviamment de l'educació formal, els centres educatius, i les ampas i tot plegat, però, bueno, està obert a tota la ciutadania. El programa comença a les 9 i mitja, on farem la típica recepció de les persones, lliurem documentació per tal d'acabar-hi un informe informatge a l'hora de fer els grups de treball. A les 10 menys 4 farem l'aviamingú de càrrec de l'alcalde. També parlarà el Rafael Humet, que és el Diputat de l'Educació de la Diputació, que ens vindrà i ens obrirà l'acte, de manera institucional i formal. I a partir de les 10 ja primer parlarà el Josep Colomé, que és la persona que ens està assessorant de part de la Diputació, i ens explicarà que és un projecte de ciutat educadora, de ciutat. Per tant, ell ens farà el marc perquè les persones que estiguem allà s'apiguem ben bé, què venim a treballar, què és el projecte educatiu de ciutat, perquè ningú s'anirà falses expectatives i tothom s'apiguem més o menys, s'entrem al tema, per fer-ho així. A les 10 i 20, això durarà uns 20 minutets, es presentaran els principals concursants de la diagnosi que ja s'ha elaborat per part de la Diputació. És una diagnosi que està emborrador, que, de fet, s'haurà d'amplorar i incloure, és una diagnosi que em mesura des de la població que ja s'enjus, els centres educatius, quines persones assistessin a aquests centres, amb les nostres educatives especials, transgers, quins rendiments treuen, una mica, un mapa escolar, un mapa socioeconòmic, un mapa demogràfic, per poder tenir una base a la fotografia de com estàs en just ara mateix en matèria educativa. I, per tant, a veure qui es començarà a treballar per començar a definir més que acabar, no? Ara, de fet, després d'aquesta presentació que durarà, tenen uns 20 minutets, farem quatre grups de treball i aquests grups de treball es dividiran en quatre àmbits, que són àmbit escolar, àmbit fora escola, formació de persones adultes o transgers a escola de treball i la ciutat educadora. Aquests quatre grups de treball treballaran coordinats i ha quedat allés a sals i demanada, que intentin dir de cada tema, punts forts, punts febles, coses a fer noves esenjurs i recursos educatius dels que disponen al poble, per poder dur a terme aquestes coses. Els grups estarà bé perquè tothom passarà per a totes les grups, de les deu... Jo crec que hi haurà una pausa d'uns 20 minuts i mitja hora, però durarà des de les deu i mitja, una mica més tard, fins que hi haurà una i mitja, o sigui, 33 hores, parlant d'això, i ja es n'hi ha rodant. Tothom passarà per a totes les grups, tothom podrà dir la seva en tots els àmbits, i serà una mica per continuar reforçant la diagnosi i començar a treballar a línies de treball. A part d'aquests tallers, allà conformarem el grup impuls, que serà el que treballarà, d'aquests tallers potser surten, 50 línies, que són moltíssimes. Llavors hi haurà un grup impuls, que és un grup ciutadà, que intentarem que sigui el màxim autor on possible, que anirà treballant tot aquestes línies, i intentarà que es queden reduïdes en 4 o 5, que s'han les que després, amb la comissió política, hi ha algun motor, veurem si són adients, i s'han les que realment acabaran formant el projecte educatiu. Per tant, exacte, la gent que estigui interessada, va la pena que s'apunti aquesta jornada, que serà dissabte de la setmana que ve, 4 de març, perquè és el punt de partida una mica de definir-ho tot plegat. De fet, al dia 11 ja hi haurien unes 32 persones inscrites, amb 15 amb voluntat de formar part d'un grup impulsor, cosa que a mi està molt bé i ens agrada. També dir que estrenem un bloc a la web, per tal de poder estar informats del comat... A la web municipals? Sí, serà un bloc a part, però ja estarà lincat a la web, exacte. Que servirà per fer una mica de seguiment de com avança el projecte educatiu de ciutat. També dir que utilitarem un hashtag, ara que tot està al títol d'estada de moda, que es diu Sant Just Educa, que a tothom que ho hagués dit ja respecte al projecte educatiu de ciutat, pot fer servir aquest hashtag. I... i... i ja està. De fet, això és el que farem, ara, per ara, al dia 4. Doncs exacte. Qui volgui que sàpiga que també s'hi pot apuntar, en aquestes... El Sant Just.cat pot trobar-ho, fàcilment, un botonet d'aquests que hi ha al lateral, que és projecte educatiu de ciutat, inscripció, li dona, sobre un formulari molt senzillat d'un plí, i ja està inscrit, sí. De fet, ja en parlarem també més endavant, però també Marzes i d'una altra qüestió d'inscripció, perquè Marzes és més d'inscripció, en aquest cas, vinculat també amb educació, l'educació que ha tingut, la reglada, per entendre'ns. Hem començat ja algunes visites, vam parlar, de fet, ara fa un parell de setmanes ja, amb l'Aloi Sala de Canigó, que és on ja havien començat, i també ja continuen visites escolars, és a dir, que ja està en marxa. Sí, ja està en marxa, de fet, com tu dius, l'escola de Canigó ja ha fet les seves primeres visites, de Portos Obertes, que va ser d'Imicros, i això els 15 i 16 de febrer. El Montseny són d'aquí molt poc, la setmana que ve, 8 de març, el Montserrat a la següent setmana, el 7 i 8, i l'Institut també el dia 8 de març, com el Montserrat, i l'escola Bressol, que sempre va una mica més tard, perquè les inscripcions també són més tard, que el 20 i el 25 de març. Tots tenen l'horari de matí tarda, perquè els pares que no puguin anar al matí puguin anar a la tarda, o viceversa. En Montseny, en principi, surt amb dues línies? Sort amb dues línies. Ja directament, eh? Sí, ja vam acordar una reunió de planificació que vam fer... Jo, que a mitjans d'octubre, en novembre, amb serveis territorials, ja vam acordar que, de sortida d'inici, sortiríem amb dues línies a Montserrat. L'any passat també hi va haver cert problema amb un tema que no afectava directament a Sant Just, però que tenia a veure amb una escola de Mas Lluís, que per tant ja s'enfeliú, que és l'escola amb el matí vol, que va mantenir la dubla línia i que està tocat a Mas Lluís Sant Just, que també és l'escola que en realitat tenen més a prop. No sé si aquest any també s'ha d'aportar en aquesta situació, si hi ha un debat o si es parteix de dues línies. En principi, a les serveis territorials, pel que he anat veient, ha decidit mantenir les mateixes línies que hi ha en aquest any. Per tant, entenc que el Martí Pol s'ha mantit en aquestes dues línies. Aquestes dues línies. Igual que aquí Sant Just amb Montserrat. Jo suposo que no s'ompliran, igual que tampoc s'han obert el tot del tot amb Montserrat, que estan molt plenes, però del tot... Suposo que aquest problema que teníem amb Mas Lluís, de moment encara no a Flora, perquè la gent al final pot acabar triant un cantó a l'altre, a les dues cantós. És un tema que ens preocupa i que volem seguir treballant, perquè hem de donar una resposta més enllà de la lògica dels serveis territorials, on partanyes i on està el límit territorial del municipi, no? Perquè al final els límit territorials s'està dibuixant... Com són més difusos, no? S'està dibuixant el moment que els pobles es toquen i els carrers... Es passes d'un carreg a l'altre i ja ets un altre municipi. S'està començant a fer ja Torra Blanca, de banda de l'esclat, que parlàvem l'altre dia, que en serà que són potser 150 habitatges o alguna cosa així. L'escola que tenen més propera, en realitat, seria l'escola Montseny, o l'escola Montserrat, d'alguna manera, si ell de transport també és en línia recta, suposo que seria anar cap aquí. Tot aquestes transformacions urbanístiques haurem d'anar planificant i plantejant realment si cal abordar en matèria educativa més línies en els nostres centres educatius. Està clar que jo crec que hem de consolidar la línia del Montserrat i per fer-ho no podem mantenir l'edifici tal com està, perquè l'edifici està arribant al seu límit de capacitat pel propi projecte educatiu del centre. Per tant, hem de aconseguir que des dels serveis territorials ens ampliïn el centre. Ja hi està previst, vull dir, que hi ha coses dibuixades, hi ha sols previstos per posar-hi una edifici per posar-hi infantil o per posar-hi la línia de cicle superior, per tal de poder... que es converteixi en una escola de dues línies i que es pugui mantenir i que es pugui ser viable el projecte. Doncs se'ns acaba el temps, ja no anirem parlant, també d'una altra d'educació, però abans de marxar, parlem de carnestoltes, perquè avui fa aquest dia, però mai ens ha dit el Carles que no farà aquest dia, i ja tenim la roba més o menys a punt. O bé, en tot cas, mentalment, tots la tenim a punt, de moment s'hi han inscrit fins a 612 persones, de participants, no està malament. No està nada mal, eh? Recordem-nos que també hi ha temps a apuntar-se a les categories individuals... Fins el mateix dia. Fins el mateix dia, una hora abans de començar la rua, hi ha premis d'això per millor compar-se grup escolar, per millor grup, i també aquesta millor individual i grup marxós, per la nova categoria. Les persones que dinamitgin la rua, mentre van en pels carrers. Home, una activitat bastant consolidada, ja, senyors, no? Sí, sembla que sí, que el carnaval s'ha convertit en una activitat molt consolidada, i no només per part de les escoles que assisteixen amb molta fluència, sinó per part de tota la ciutadania. Us disfreseu, els regidors? Això és que li preguntem al regid que li toca venir just abans de Carles. Particularment no m'agrada disfressar-me si ets sincer. No m'agrada, no m'agrada, no... Per tant, ens en greu, però... No es veurem més de distància. Jo segur que hi ha algun regidor que es disfressa. Estic convençut, també, que hi ha constants, que hi ha regidors que estan, són mares i pares de nens, exacte, exacte. Segur que me veiem algun, però jo no. Ens en molt de greu, però no. En fi, doncs això serà, com dèiem, demà a dissabte, carnaestoltes. Cap de setmana de carnaestoltes també aquí s'enjust, amb el segon...