Entrevista a GIna Pol, regidora de Comunicació - 2/3/2017

Dos minuts i un quart de 12, aquesta hora el que he fet és parlar del tot el conjunt d'actes que s'han programat des de Sant Justa al voltant del 8 de març el dia de la dona, de fet alguns ja han començat. Durant tot a més d'una setmana hi haurà exposicions, xerrades i activitats en àmbits ben diferents per defensar aquesta igualtat sense excuses, que és el lema d'aquest 8 de març, i que fa uns quants dies que em sentim a parlar d'aquest lema, l'hem anat veient per diferents llocs de Sant Justa. En parlem amb la regidora de polítiques de General Aginapol, molt bon dia, que de fet justament aquest igualtat sense excuses, que per exemple està en una d'aquestes marquesines verans a la sortida de Sant Just, i que gent d'altres municipis m'han parlat d'aquest cartell, i que es veu que es veu que van defensar la violència. És que a Sant Just estan molt ficats amb l'aigualtat, l'altre dia d'altres persones havíem comentat. És aquest igualtat sense excuses, que és també el cartell, aquest programa d'activitats, el voltant del 8 de març, i que es concentren com ja és habitual amb més dies. La regidora de polítiques de General Aginapol va fer moltes coses, però també es fan xerrades i altres activitats en els dies que estan al voltant de dir que res que ve. Alguns ja han començat, per exemple, ahir, i va haver el Consell Plenari Municipal de les Dones. Doncs força bé, hem de dir que és un Consell de participació que costa de dinamitzar, perquè és veritat que hi ha dones que fa molts anys que estan lluitant per l'aigualtat i no són moments fàcils, hi ha molts retrocesos i després ja en parlarem d'alguns que són molt evidents, però va haver una bona fluència, hem estat discutint de diferents temes, i jo crec que l'hem de dinamitzar i per això hem canviat la manera de funcionar. Fins ara treballàvem amb clau de permanent, que vol dir que perídicament hi havia unes reunions que fèiem i discutíem temes que a vegades eren molt vinculats a la pròpia dinàmica de l'Ajuntament, com que farem el dia 8 de març o que farem el 25 de novembre. Ara volem trencar la dinàmica i treballar per projectes. Si ara hi ha 5, 6 dones que volen treballar a la coeducació, doncs treballarem només amb ells aquests temes, que volen treballar al circuit de violència, doncs les persones interessades ho farem. Però anirem una mica com el que es vol impulsar en el món de l'escola, per projectes i per interessos. I si hi ha gent jove que es vol implicar i li costa el fet de dir, ja no vull formar part del Consell durant 10 anys seguits i implicar-me en el global d'accions. Jo m'interessa molt la reproducció sexual, vull que sigui una assignatura obligatòria a les escoles, doncs treballar per aquesta assignatura acabi entrant en els programes, però m'interessa aquest tema només. Perquè així podem incentivar que més persones lluitin per diferents reptes que tenim en clau d'igualtat, que la llista és interminable. Parlaves ara d'alguns retrocesos que hi ha hagut, d'alguna manera estem veient retrocesos i alhora estem veient com l'explosió d'un feminisme més transbarsal, o no sé si seria l'adjectiu correcte, però que està avent-hi en el sector també jove, doncs aquesta sensació que el feminisme es necessari que mai. Sí, a part hi ha gent que t'ho diu, perquè hem de parlar d'homes i dones, si ara m'enamoro de les persones, independentment dels seus sexes. Hi ha gent que ja ha superat una barrera que diu, jo és que m'agrada aquella persona més igual si és un home, si és una dona, com se sent, biològicament 15 elements té. Per tant, que el futur ha de ser aquest, de dir, escolta, jo és que estic amb aquesta persona ara, perquè aquella persona m'ha enamorat, perquè me l'estimo, i potser un altre temps estarem un altre. Això és una atemptat contra la biologia, com presenten algunes campanyes? No, és que la gent és lliure de sentir-se com consideri, i potser tu has nascut amb un perfil biològic, però et sents d'una altra manera, i per tant ho hem d'acceptar, no s'ha de fer ni cap rebuig, ni cap campanya amb despropòsit total, és a dir, el que hem de permetre és que la gent se senti lliure amb aquells condicionants que vulgui, amb els que vulgui. I això és el que molta gent a vegades li costa d'acceptar, i que fem barreres i etiquetes per tot, i dius, no, soparem la etiqueta i anem a que tothom sigui igual, i que tothom dinqui els mateixos drets a l'hora de assolir la fita que s'hagi plantejat a la vida, la que ella vulgui o ell vulgui. Exacte, per tant, d'alguna manera hi ha com cert retroces, però que et xoca també amb aquesta altra evolució, hi ha gent que també s'ha avançat molt en aquest sentit també. Sí, suposo que això és el que fa que encara... Però potser el que dius tu, la diferència entre els blocs ara és tan evident, que tens unes persones tan enclades en el passat i unes altres tan avançades, i després que les dades acaben demostrant que hi podem lluitar des de moltes bandes, però que no acabem de trencar de penquines barreres. A nivell salarial els estudis indiquen que no, que a part ens trobem erodiputats que sobretro justifiquen a la Canbra Europia, que no haurien de ser ni erodiputats, ni tenir allò acte valorada, i és injust perquè dius, a veure, quin sentit té que tu infravaloris una part de la societat perquè tu internament penses que no està en el mateix nivell que tu, no? O no és la igualtat si ja parteixes d'aquest criteri, que si es dona ja és menys intel·ligent, té menys drets, i per tant li hem de pagar menys, o no pagar-li, que treballi perquè mira, perquè així encara farà alguna cosa a la societat. I els estudis demostren que les empreses no valoren igual la feina d'una veïna dona, les carreres no estan igualment valorades a nivell de pes i d'importància, per què té tanta importància? Perquè està tan justificat que quan acaba una carrera no enginyer el seu sou hagi de ser tal, i en canvi si acaba una matxesa el seu sou, en canvi, es pugui ser de mil euros, com ens deien a l'ambulatori, que estan intentant buscar metges que cobrin mil euros per atendre un volum d'usuaris tan elevat. És absurd, no estem posant en valor de penquines feines, i moltes d'elles estan feminitzades. Això ho vol a la societat, hi ha uns paràmetres per demontar de tots nosaltres que han decidit que aquelles professions més feminitzades hagin de ser les que corren menys diners, per què? Per tant es fa difícil veure com això pot canviar, potser ara estem en un moment com més de despertar col·lectiu, però perquè són situacions que fa molts anys que s'arrosseguen, i per tant d'aquí a 10 anys el repte seria que això hagués començat a canviar, però clar, que estiguem al 2017 i encara hi hagi aquesta diferència salarial, va ser poc optimista, potser. El que passa és que parlem de canvis molt profuns i que estan molt a relax amb la societat, per tant no és com dir, a partir d'ara, els micròfons han de ser de color vermell perquè ho hem decidit, sinó que és un canvi que és molt profund, va dins d'una societat que té valors i principis molt arregats, i per tant, clar, és lluita de formiga, que diuen, de molt de temps i molt a poc a poc. Com deia una dona al dia de la xerrada de coparans diu, això és com llançar una pedra, jo llenço la pedra, però la unada que genera la pedra s'està fent. Potser és invisible o potser no la percebes, però la unada cada vegada és més ampli, el moviment és més ampli, l'únic que és veritat és lent, és pausat i costarà temps. Igual que la violència, hi ha rols familiars que estan tan arrelats, hi ha tantes famílies que aquell rol l'han vist, on no hi ha un respecte per un dels promogénets de la casa, que costarà molt, però si vas fent campanyes, si vas a incidents i les noves generacions ho veuen, tot això es va canviant, però és molt lent, és veritat, és lent i la percepció sembla que vull que sigui allà i no arribar. També és veritat que en 30 anys o en 20 s'han canviat coses, per tant, sí que ens podria donar aquest optimisme que fa la nostra idea que era impossible de veure, igual d'aquí 20 anys això hauríem de veure que ha canviat. Fa 3 generacions enrere, elles tenien unes lluites molt concretes, les nostres lluites són unes altres, i d'aquí 10 anys o 20 anys o d'aquí no sé quanta generació hi haurà igualment alguna lluita, però serà d'una altra caire. Cada generació ha de tenir la seva, el que no pot ser és que ens ha passat que alguna generació ha pensat que això ja ho teníem a solit, per exemple la meva. La meva mare més o menys hi ha coses que ja no les va viure, com el fet de poder sortir a França si tu permetia el marit, jo això ja no he viscut, he pensat que estava superat, però no. Quan has tingut fills i quan has hagut de competir a nivell laboral has vist que tenies com uns pesos que l'altre company tio de facultat no tenia, i això ho vas veient al llarg del temps i hi havia generacions que ens havíem confiat en que això estava fet. I no, el repte era mantenir la lluita al llarg del temps perquè es pot perdre molt ràpidament. D'alguna manera també el feminisme potser en els últims anys està apareixent també diferents maneres d'enfocar-lo, que quan han enganxat més a les dones joves o als homes, perquè també hi ha homes que s'assumen en aquesta lluita feminista, que de vegades només la centrem en les dones, una cosa que en realitat és de societat i és estructurar els canvis que calen. Potser això també ha influït aquest canvi o aquestes veus que han obert una mica aquesta lluita feminista, que potser d'un any s'havia centrat en temes que estaven més evolucionats. Jo crec que hi ha moltes dones al món, hi ha dones que ho planteja d'una manera, d'altres d'una altra i qualsevol lluita de ser lícita. Hi ha hagut un grup de dones que pensi que l'home només ha de participar en unes termines esferes, com una altra part de feminisme que diu que no. Hem d'anar a la societat plegada lluita per la igualtat, que seria més la que jo defenso, però entenc les diferents posicions del que no podem fer les dones enfrontants entre nosaltres, que això ens ha passat molts anys. Si la dona va junta i accepta que hi ha diferents matisos en el caminar, doncs caminem amb matisos, ningú porta les mateixes sabates, és a dir, tu caminaràs amb una velocitat i un altre, però al camí final arribar la llum vermella ha de ser l'objectiu. Jo aniré més acompanyada amb homes i dones i tu vas només amb dones, doncs perfecte, tu ets més revolucionària i jo més convencional, doncs ho acceptem. Però no ens posem barreres entre unes i altres o pensem que la jove no és tan pura feminista com una que ve de lluita antiga, perquè ens fem mal a nosaltres mateixes i això es veu en algunes reunions. Hem trobat reunions amb la Diputació de Barcelona on hi ha una lluita entre dones, perquè quin paper hi ha de jugar l'home en la lluita per la igualtat? El que ell vulgui, de la manera que vulgui, però que lluiti el mateix costat que la dona amb les eines que consideri, però soles, soles, no té cap sentit, perquè en som dos de sexes, si m'apures n'hi ha dos sexes, hi ha moltes més sensibilitats sexuals. Per tant, tothom cap al repte i que cadascú vagi amb el circuit que consideri més idònia o se senti més còmode. A nivell senyustent, els reptes que calen en aquest sentit en matèria d'igualtat són els mateixos que parléssim de Catalunya, Espanya, etc. o hi ha alguns reptes que us plantegeu que es marqueu, d'anar cap a aquesta línia, sobretot? Els reptes en general són els mateixos que qualsevol altra població de la comarca o catalana o espanyola. El que sí que és veritat és que la proximitat et va veure que hi ha coses que funcionen millor o pitjor. Per tant, aquests angoixa, doncs, roles que expliques que hi ha a l'institut, on hi ha noies que estan permetent un tipus d'amor i un tipus de tracte de la parella que no és igualitari, això a preocupar de l'institut, perquè el veiem directament a les aules, ens preocupa que a les escoles el tema de la igualtat no es treballi de forma curricular, és a dir, és un plus que hi ha quan algun és sensibilitzat, sensibilització de mestre i aposta, però l'educació com a tal no està ben treballada encara a nivell municipal, a nivell d'escoles i de centres d'educació del municipi, i el que sí que per exemple que tenim molt avançat és que tenim dones en el top tenent de les seves professions, com l'Ali Iguade, que està triomfant, tens una clara peia que està triomfant, tenim una sàstra que és una excel·lent artista, tenim moltes dones allà on elles han volgut ser-hi i han arribat, i per tant aquest poder femení està molt ben representat i l'hem de valorar més, però la gent jove i la sensibilitat de les escoles doncs són temes que hem de poder treballar, sí que a través del PEC com és el tema de la coeducació, o amb més sintonia amb l'institut i amb els últims cursos de primària, perquè aquest rol que no és igualitari quan comencen a tenir relacions o nòvios o nòvies, doncs que es treballi millor. A nivell d'actes dèiem que seran grans i d'uns quants al voltant del 8 de març i que alguns ja s'han fet, ara hem parat al principi del Consell Plenari Municipal de les dones que es va fer, i Dimecres també es va inaugurar ja aquest dilluns l'exposició al món en femení, és a fer aquesta taula roda una comentaves amb dones cooperants, i d'altra banda, a Dimecres que ve, 8 de març, com és habitual també aquí sent just, és el dia fort, és el dia oficial, i s'ha organitzat un món d'actes també, de diferents tipus, no? Sí, el dia 8 hi haurà diferents activitats, i una de les activitats noves que no estan al programa i que volem aprofitar 8 hores per explicar-la, que es va consensuar en el Consell Municipal de dones, és que hi ha una campanya internacional que es diu La Vaga de totes, que per exemple en Àtza Ferrer quan va venir a Sant Just també em va parlar, que és la Vaga de totes, doncs reivindica que si la dona desapareix de l'escenari públic i privat, hi ha moltes coses que no es farien, per tant és una figura molt important en el desenvolupament de la societat, com que parar de forma automàtica és molt complicat allà de tot el dia com a dones, hi ha molts municipis que posen per fer una aturada simbòlica o un acte reivindicatiu, aquí a Sant Just es farà la set de la tarda davant de Can Ginestar, impulsada per Just Dona, i el que es vol és fer això, ens sumem en aquesta campanya perquè sí que entenem que la dona fa molta feina, que és molt invisible, que no està valorada, i que aquell dia la Vaga de totes considerem que és una bona iniciativa que cal impulsar, que llavors parlarem de dones com la Pepita Teixidó, a través d'una xerrada que ens farà l'Isabel Gascon, també hi haurà gent de Sant Just com l'Olga Vallejo, que ha fet un llibre sobre la maternitat i que interpreta, d'acord amb la seva visió, a través d'un llibre del projecte Bombo, i és un dia on també català estem i està treballant per fer un dictat popular on es treballa, és el llenguatge no sexista, per tant és un dia avui on hi ha molta proposta d'activitats i també una acció reivindicativa donat, que és el dia avui que es conmemora el dia internacional de les dones. Doncs tot això serà el 8 de març, que és com dèiem dimecres de la setmana que ve, i d'altra banda, també amb els dies que segueix seguiran, es faran més coses també, no? Es faran algunes exposicions i també diferents xerrades. Sí, de fet, el que ja us animem, si encara no teniu el tiquet, és que es fa una sortida a l'Atrium de Villadecans, que sempre fa una programació vinculada al 8 de març en aquestes dates, i anem a veure una obra autobiogràfica que es diu Claudia, que parla de la dictadura argentina. Des de la primera persona d'una dona que descobreix que la vida que havia viscut no és la que elles pensaves, no que havia estat una nena robada vinculada amb el tema de la dictadura argentina. I després, com és tradicional, hi ha un sopar ball, només per dones, que es fa a la Torra de l'Areu, que això és una activitat que promou just dona, i on és un espai de trobada femenina, hi ha una sopa de bon grat, es xerra molt, i després es fa ball, i per aquestes dues activitats cal demanar el tiquet. I després tenim, com sempre, activitats de tot tipus, i una de les que no s'havia fet mai, que l'ha proposat donar a empresa, és un taller o teatre de l'oprimit, que en el fons es tracta de que, a través d'una sanificació de teatre social, posem en evidència estelòtips de gènere. Per tant, tothom que hi participi, si jo amb les dones o gent petita, com deien ahir, que vegi que depèn en quin moment de la interpretació teatral, ens posarem vermells perquè direm, oi, però si això no sabia jo que ho havíem de mirar així, que era un element de desigualtat, per tant pot ser una bona eina per despertar i per tenir una mirada l'Illa que diuen. Jo crec que pot ser una bona oferta, la que fa el dimarts dona i empresa a través d'aquesta activitat. I la que ens agrada molt, que la fa el món il·lustrat, és aquest diàleg entre l'Àlia Iguade i la Clara Pella, perquè són dues dones amb mucho poderió, que diuen en castellà, i que podem conèixer dues dones lluitadores amb diferents arts escèniques, que tenen una gran potencialitat, i que pot ser molt interessant veure les dues d'una taula de debat. Exacte, això és el dimarts, és a dir, que és tot un mes dedicat a aquestes dones. Acabem el 31 amb una pel·lícula transgrasora per la gent gran, que parla de relació entre dones, i que alguna gent de la gent gran va dir, vols dir que aquesta pel·lícula l'hem de passar com a associació de gent gran? I em diuen, i tant, són dues dones que s'estimen, i és una pel·lícula supervent valorada a nivell de crítics de cinema, per tant, passeu-la, perquè són realitats que existeixen, no és una ficció, vull dir, que són com a la vida misma. Exacte, segur que despertarà també coses, exacte. Això serà l'última activitat, aquest serà el dia 31 de març, per tant, ens podeu consultar també totes les activitats al llarg d'aquest mes, com que ja havia començat tot plegat, tot i que el dia fort sigui dimecres, que bé, doncs avui n'hem volgut parlar amb la regidora de polítiques de gènere a Sant Jordi Napol. Gràcies.