Entrevista a Olga Vallejo, periodista i escriptora - 06/3/2017

Tres minuts i tres quarts, doncs, a aquesta hora el que fem és parlar de Proyecto Bombo. Us hem explicat aquest matí, parlem d'aquest llibre que es presenta aquest dimecres a Can Ginasta i que ha escrit la periodista amb 20 anys d'experiència en ràdio, pròxim, cell, televisió, l'olcabat llejo. On explica, en aquest Proyecto Bombo, com va ser el seu embaràs des d'un punt de vista personal i des d'un estil també personal. Ara en parlem amb ella, la tenim aquí a la ràdio, molt bon dia. Bon dia. Per parlar d'aquest projecte, que neix una mica de la idea d'explicar o de demitificar també l'hora, del procés de l'embaràs, però que en realitat no neix com un llibre, sinó que tot plegat va més enllà. Sí, això va començar com diu el títol, que és un Proyecto Bombo, però és diari digital d'una embarassada i l'embarassada era jo, quan em vaig quedar embarassada al meu fill. Llavors ja tenia una filla, però era el meu primer embaràs i vaig veure que no tindria gaire temps de ser conscient que estava embarassada, que era la primera vegada que estava embarassada, que era la primera vegada que viuria aquella experiència des d'aquell punt de vista i vaig pensar que volia trobar un canal que em comuniqués amb el que finalment seria el meu fill i a partir d'aquí va ser quan vaig començar aquest diari digital que consistia en escriure notes al mòbil, escriure mails a mi mateixa, escriure esborranys al compte de Twitter per després ordenar-los cronològicament i quan ja portàvem un temps que estava escrivint aquest diari que vaig començar quan vaig suposar que estava embarassada i fins a la quarantena, que són 40 dies després de donar llum doncs quan ja portàvem un temps vaig pensar que això potser podria ser un llibre i vaig conservar aquest esperit que era de missatges curts, ràpids, però que em permetien saber i ser conscient de com em sentia, de què m'estava passant i com anava evolucionant el meu embaràs. Clar, per tant, seria amb el format diari del segle XXI per entendre'ns d'alguna manera perquè no és ni un blog, n'hi ha moltíssims ara també, sinó que va una mica més enllà, en nivell de format, vull dir. Sí, és bé com si fos un compte de Twitter, de fet, va haver-hi un moment que em vaig plantejar si obriria un compte de Twitter per seguir l'embaràs en temps real, però em va fer una mica de respecte, no ho acabava de veure clar, compartir una cosa tan personal, a temps real, amb tothom que volgués accedir i tampoc sabria com acabaria sortint l'experiència perquè, en el nostre cas, tot va anar bé, jo ara ja tinc un fill que és al d'aquest embaràs, que té 4 anys i mig i que m'ha deixat un metre d'alçada, però hi ha gent que malauradament no tot li funciona bé, potser no acaben amb aquell pare i tot va de meravella, per tant em va fer una mica de respecte i va ser més tard perquè vaig pensar que tot i que encara que conserves aquest esperit, que seria més tard, un cop estigués embarassada, perquè, a més a més, a banda del diari digital, explico setmana a setmana què li passa l'embarassada, com va canviant el seu cos, què li està passant i també què està passant dins de la panxa, com quan les embarassades o les parelles se suscriuen a una newsletter d'embaràs per saber què t'està passant, i a més a més explico els perquets de les coses que et passen durant l'embaràs, per què et canvia el cabell, per què se t'inflen els pits, per què és millor dormir d'un costat que d'un altre, a partir d'aquí un moment et comença a pujar la llet, totes aquestes coses que alguns són inconvenients, ja saps que les embarassades tenen més pes, sobretot si és embarassada d'estiu potser tot costa una mica més, però a vegades sembla que en tenent el que està passant molesta una mica menys. O sigui que és una mica format guia, que algú que estigui embarassat, que se'l pot llegir en aquest format, no? Sí, sí, de fet hi ha embarassades que m'han dit, me'l vaig llegir d'una tirada i ara ja el tinc a la tauleta de mi, i vaig mirar en setmana a setmana, evidentment aquesta és l'experiència del meu embaràs, tots els embarassos, parts i pues parts són diferents, però sí que tenen uns nexos comuns i el final si es troben 10 embarassades, segur que ens reconeixen moltes sensacions, molts canvis físics i molts sentiments que potser si no has estat embarassada no és tan fàcil d'entendre. Per tant, quan tu em deies si una està embarassada se'l pot llegir, és per embarassades però crec que sobretot és per l'entorn de les embarassades, per entendre de veritat que li passa una embarassada perquè t'explica un embaràs tal qual sense adulcurar-lo, sense mostrar-lo com si fos perfecte, però tampoc com una cosa horrible, o sigui com la realitat dius bons i uns altres no tan bons. Suposo que últimament se'n va parlar molt de maternitat des de diferents punts de vista, justament des d'aquests dos extrems, no sé si seria extrema la paraula, però que ens comentes ara la part més dolça i la part més desmitificadora, i suposo que en aquest cas entenc que has volgut buscar aquest punt mig, que imagino que al final és el que la gran majoria de persones és on es troben. M'imagino que sí, de fet no és que l'hagi buscat sinó que és sincer, és tal qual, com jo vaig sentir l'embaràs, de fet hi ha algun moment que dic que a mi no m'ha agradat estar embarassada, i és veritat, a mi l'experiència de l'embaràs no em va entusiasmar, tot i que em sembla que el que acaba passant després m'agrada tant, que no m'importaria tornar a repetir. Però el procés sencil, els 9 mesos no t'acompensen tant. No em va acabar d'agradar, potser va ser un embaràs d'estiu, potser va ser també un moment professional, difícil, i es van ajuntar diferents factors, que potser si m'hagués tornat a embarassar els 9 mesos, que evidentment serien diferents, potser hagués acabat entusiasmada i t'hagués dit que quina meravella està embarassada. Per tant exacte, és aquesta idea que cadascú pot tenir, però s'ho transmet també, en el llibre, imagino. Sí, sí, hi ha moments d'eufòria, de felicitat absoluta, i també hi ha moments d'estic puçaïda, no sé què m'està passant, m'agradaria desfer-me de cop d'aquesta panxa, i ser tan lleugera com la resta, que no em costés tan concentrar-me, que no estigués tan... la sensibilitat a flor de pell, que per una banda és meravellós, però per l'altra, següent el dia a dia, quan tothom va tan ràpid, quan tu has de respondre a la feina com si res, a vegades és una mica complicat, seguir el ritme, hi ha gent que segur que no li costa, però a mi hi havia dies que, la veritat, és que em costa una mica sortir de casa, arribar fins a la ràdio, demanar-me diari de tres hores, i hi havia dies que sí, que era feixuc, però sí que hi ha embarassades que m'han dit, aquest és el llibre que m'hagués agradat llegir quan estava embarassada, me n'havia llegit alguns que m'explicaven la perfecció, el procés físic que m'estava passant, però no havia tingut aquesta connexió emocional, que era com parlar amb una altra embarassada, que t'explica el que li passa i que reconeixes moltes d'aquestes sensacions. La gent que l'ha de digitar, la resposta que t'estàs trobant, entenc que és positiva, en gent que ja ha passat en embarassades, però gent que estigui començant, també s'hi troba? Sí, sí, sí, inclús gent que no està embarassada i nois que... Aquest entorn que deies abans? Sí, nois que ni s'han embarassat, ni tenen parella, ni tenen intenció de tenir fills, però m'han dit, ara comprenc les embarassades de la meva feina, ara, per fi, estic entendent algunes de les coses que els hi passen i puc entendre algunes reaccions. El fitbat que he rebut és molt positiu, potser hi ha algú que se l'ha llegit, no li ha agradat, però aquests no s'han apropat, no m'han escrit o no m'ho han dit. Clar, tot el procés, tot el projecte d'un embarassat, que és molt potent, que en sentim a parlar molt últimament, i suposo que també és fàcil compartir-ho, però potser no la manera d'arribar aquí, no sé si tu t'has posat també un filtre, o a l'hora de tenir en compte que ho havies fet com un procés personal, a més a més, a l'hora de convertir-ho en llibre, vas fer-te com autocensura, per entendre'ns. No he afegit cap tuit nou, i els que he esborrat són perquè l'editora em va dir això no aporta res, això és molt personal de situacions que, com jo, més cotidianes, alguna cosa així. Això era, vaig començar el desembre de 2011 que va al setembre del 2012, el meu fill va néixer a finals d'agost del 2012, i per exemple el Julio, el que jo encara estava fent ràdio, va ser el moment dels focs de l'ampordar, i jo recordo haver fet els tuits perquè eren dies de directe molt intensos, i l'editora em va dir això, si tu vols ho deixem, però jo crec que no... És un altre camí. No porta res al lector, i sí que hi ha hagut alguns d'aquests molt vinculats amb el moment professional de llavors que em va dir això, potser ho podem trobar. Aquest sí que els he tret, però no hi ha hagut cap altre tipus de censura. Parlo de coses que normalment no comentes amb la gent quan estàs embarassada, com si necessites estar més o menys estona al lavabo, si tens gasos, si beveges, coses que, sovint tu desconeixes, perquè evidentment les embarassades, no sé que tinguis molta confiança, siguin amigues teves, no les expliques, perquè potser tampoc en aquell moment no et ve el cap, però sí que quan estàs embarassada penses, i ara per què m'està passant això? I tot això té una explicació fisiològica al darrere de per què està passant, perquè el teu cos s'està preparant per donar llum, i bé, i aquí hi ha aquesta altra contrapartida, que és quan expliquem per què t'està passant tot allò que t'està passant quan estàs embarassada. Ara que hi ha, en realitat, doncs l'embaràs en sí, ja fa uns quants anys, que ha passat, necessit planteges, també tenen en compte la resposta que ha tingut, tant pel que fa el contingut com el format, si et planteges fer algun altre tipus de segona part o projecte, però de personetes, ja. No, en principi no, en principi no tinc intenció de publicar res format llibre que sigui autobiogràfic, sí que tinc un parell de blocs, que els dos responen als més guapos del món, com a bloc tal qual, i un altre dins de la pàgina web de Criatures del Diari Ara, on sí que et mantinc un diari que de tant en tant vaig escrivint sobre l'experiència de ser mare, de ser una família, de tenir fills, i això sí que és en temps real, també. No hi ha censura, però no hi ha la idea d'acabar fent una compilació per treure-ho llibre. Va ser aquest projecte concret, aquest projecte bombó, no? Va ser així que va sortir, no estava tan poc previst ni pensat, però crec que al final les circumstàncies em van dur i estic content del resultat final, però en principi, hores d'ara, no em plantejo seguir en aquesta línia. Havies llegit altres llibres no tan enfocats a la part més racional de maternitat, sinó de tot el que anem sentint ara, no experiències d'altres mares abans d'escriure'l? Doncs no. Vaig ser una embarassada una mica típica, perquè no vaig llegir cap llibre sobre l'embaràs, possiblement perquè no tenia gaire temps, perquè ja tenia una filla que tenia dos anys que reclamava tensió, perquè ja estava embarassada, perquè com deia abans feia un programa diari de tres hores, que ja saps el que suposa, és feina, i també és una sensació una mica estranya, perquè jo ja era mare, no havia estat mare biològica, però jo ja tenia una filla, la meva parella és una noia, ella va ser la primera en quedar-se embarassada, per tant, tot i que amb el meu mare també va anar a les classes de preparació al part, però és diferent. Però jo ja sabia canviar volqueries, jo ja sabia agafar un nadó, jo ja sabia que era un còl·lic, jo ja sabia moltes coses, i llavors suposo que tampoc no tenia gaire temps, però tampoc vaig sentir la necessitat de llegir. Potser vaig llegir més quan la meva dona estava embarassada, amb diferència vaig llegir més quan ella estava embarassada, encara que fos el típic article d'una revista, d'un diari, potser d'algun bloc, els follatons que et donen de com donar el pit correctament, aquestes coses, sí que vaig parar més atenció que quan va ser el meu torn d'estrenar-me, com a mare biològica. I ella a la teva parella s'ha sentit identificada amb el que tu has escrit a través de, perquè no sé si ella també anava llegint, quan era diari encara si també ho comparties amb ella, o si ha estat ara també doncs amb qui... Bueno, ara, potser no quan l'has ordit, però quan vas començar a donar la forma del llibre quan ho has compartit amb ella. Quan era un diari a temps real, en el moment que estava passant, ella sabia des d'un principi li vaig dir, mira, crec que començaré a escriure, perquè estic veient que no tindré gaire temps de ser conscient que estic embarassada, però després no va llegir fins que jo vaig començar a muntar el llibre, diríem, que va ser un cop ja vaig parir, que ja estava de baixa a casa amb el nen, i llavors va ser quan vaig fer tota la feina de recerca de la resta d'informació, que evidentment després ha passat una supervisió per part de ginecòlegs, que han corroborat que tota la informació és correcta i la que no ho era l'hem corregit, però a partir del moment que ja vaig treballar amb el llibre, amb aquesta idea de muntar el llibre, a partir de llavors sí que van a llegir, i que ha anat llegint diferents processos, perquè la introducció ha canviat el format, ara hi ha com un punt final del llibre que abans no hi era, i hem de veure que ha anat creixent si que l'ha anat llegint. La presentació, com dèiem, serà aquest dimecres, a Can Ginestar, com de plantejos, com és una presentació de Proyecto Bombo. Doncs n'hem fet unes quantes i han estat diferents, però al final, perquè també depèn de qui te'l presenta, del públic, una mica, del feedback reps, serà aquest dimecres, com deies, a la set de la tarda que en Ginestar, al dimecres, hi ha Barça, en teoria ha de remontar aquells quatre golls del PSG, però això és a les 20.45. Hi ha temps, per passar els nervis, aquestes coses. Perquè no estiguin neguitosos, jo crec que les vuit ja estarem tots fora, perquè tothom tingui temps de situar-se i poder veure el Barça, si és que el volen veure, o el PSG, com juga, és igual. En aquest cas, qui m'acompanyarà serà el periodista Oriol Llador, que també ara es dedica a la política, que ell era col·laborador del meu programa, quan jo estava embarassada, per tant... Va viure l'embaràs. Va viure aquest projecte bombo, encara que fos puntualment un cop al mes, quan venia a la ràdio, i veurem què és el que passa, però el que ens plantegem és estar parlant una estona ell i jo sobre el llibre, però, evidentment, que qui vingui, que tothom està convidat a venir, que en Gina està al Dimecres, que puguin intervenir quan vulgui, que, sobretot, al final, estiguem tots parlant, fem bullir l'olla, i comentant el que vulguin, o sobre la seva experiència, o si s'ha llegit el llibre que els ha semblat, o el que vulguin, amb un punt de partida que tenim clar, que és el llibre, però que ja veurem què és el que passa, fins que la gent vagi a veure el Barça. Doncs serà exacte, Dimecres, a la set de la tarda, a Can Gina està, a la presentació de Proyecto Bombo amb l'Olga Vallejo. Avui n'hem pogut parlar aquí al Justa de la Fusta. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, i fins aviat, bon dia. Fins aquí el vídeo.