Tertulia del Dia Internacional de les Dones

I aquesta del que fem és una tertuli especial d'avui 8 de març, dia de la dona, anem parlant al llarg d'aquest matí, durant la resta de la setmana perquè s'han just com sabeu s'han organitzat diferents actes reivindicatius, tant per avui com per bona part d'aquest més de març. Avui hem anat parlant, ho seguirem fent també al llarg dels últims dies, però avui també volíem dedicar una estona al Justa de la Fusta a parlar d'aquest 8 de març amb dones de diferents àmbits. Volem parlar de feminisme, de reptes actuals per aconseguir la igualtat, de canvis que calen fer en l'àmbit social, econòmic i professional, entre d'altres i per això tenim avui a quatre convidades a l'estudi, tenim a l'advocada Silvia Massa-Mitxà, molt bon dia. També tenim a la regidora Ginapol, molt bon dia. A l'empresària Txell Camps, molt bon dia. I també tenim a l'aire Peire, que és la presidenta de la meva empresa, molt bon dia. Per tant, veus conegudes en realitat de la ràdio i que les heu sentit segurament en moltes altres ocasions, de fet a la Silvia la tenim cada setmana aquí a la ràdio, a la seva secció jurídica, però que avui ens els hem volgut donar veu d'alguna manera per fer aquest diàleg entre totes, per parlar del que dèiem, del 8 de març i de la situació en què estem, i els reptes que encara cal resoldre. Justament la setmana passada vam parlar amb la Gina, com a regidora de polítiques de gènere, en aquest cas, i comentàvem la feina que cal fer encara en molts àmbits. Des del vostre punt de vista, on és que cal incidi més? On cal encara? On caldria treballar més per aconseguir aquesta igualtat? Qui comença? Jo crec que hauríem de treballar molt a nivell d'educació, perquè és la base de tot. Si no hi ha una educació difícilment el dia de demà, pots canviar la manera de pensar o canviar aquestes posicions tan extremes. Calen teràpies o tractaments que moltes vegades no tenen èxit. La base està amb la família, amb l'escola, l'entorn, l'educació. Aquest és el principi. Els àmbits són gairebé tots els que hem de treballar, però aquest seria com el pilar. La coeducació és... Aquí és on te comença tot. Ara, per canviar, podríem anar des de baix fins a dalt, de tot a millorar moltes coses. Però l'educació en tots els sentits, no només des que són molt petits, sinó a les mateixes carreres que estan estudiant ara, és a dir, quan ens reciclem a nivell formatiu, hi ha tot un seguit de camins de formació, com dieu, on desapareixen aquests criteris d'igualtat on es veu. No hi ha formació específica quan et formes per mestra, no hi ha formació específica quan vas cap a metge. Per tant, com que no es respira en tota la teva formació a llar de la teva vida, per això espero, jo crec. No només en els centres educatius, i en els ràpids educatius, a nivell de ciutat, també hi ha moltes maneres de treballar la coeducació, de normalitzar el que hauria de ser normal. Des d'aquí, els exemples que veus en una botiga, hi ha tot això. Entra des de que som petits, hi hauríem de ser conscients en tots els àmbits de la societat de transmetre això que els estem intentant ensenyar, perquè per molt que els hi... des de les escoles o des de casa, els intentem transmetre l'igualtat si al carrer, a les botigues o veient els actes que es facin, veuen coses que no concorden amb això, no arriba a la confusió. Exacte. A la televisió, a tot arreu. És que els metges són tots els àmbits. La comunicació. La publicitat. La publicitat. Internet, que tenim molta informació, però també molta desinformació. La paritat de gènere a la pública, ha vist també des de publicitat, televisió, ràdio, les opinions. Ara TV3 estan una mica preocupant-se d'això. Hi ha hagut aquest col·lectiu on són les dones que porta més o menys un any pressionant molt en aquest sentit i que fins i tot en altres àmbits, un encara d'alguna manera i altres mitjans públics, crec que sí que ho procuren més, però en altres mitjans privats, que sí que te dones com cada dia, d'alguna manera o altra, encara de manera petita, però s'inclou en moltes més dones a l'hora d'opinar el que estem avituats a sentir. Però no és la majoria, i moltes vegades, escoltant si hi ha quatre homes i una dona, moltes vegades no trobo les respostes, perquè són respostes de la visió masculina. Nàvia, els estudis demostren que no avancem. El Consell de l'Odovisual, quan fa els anàlisis, et diu informatius. Aquí hem buscat, perquè ofereixi l'opinió d'aquell tema d'actualitat, hem buscat un perfil femení o masculí, i quan venen totes les dades, veuen que quan s'ha de contextualitzar una notícia, busquen un perfil masculí. Quan, a nivell de publicitat, han de treballar de penquines, de penquina temàtica, busquen una dona. La temàtica és molt social. Aquí hi posa el perfil de dona. Reprodueixen encara més el rol. Per tant, què anem a parar d'empresaris? Empresaris, en clau de d'home. És que ara ha sortit un nou producte. Mira, aquest el farem amb una dona. I ho fan de manera inconscient. Per tant, és tan important el que diu de l'educació, quan ho treballen, no es donen compte que estan esviaixant cap a un costat de la societat només. I no ens són conscients. Saps greu, perquè ja no hi ha ni mala fe. No, ni mala intenció. S'està tan integrat. S'ha sigut tants anys, que ara costa molt treure-ho a la part pública. Un exemple molt pràctic. Jo estudiu per les tardes, estic a la Facultat de Filosofia, i no tinc, des que he començat l'any al setembre, cap professor dona. Cap professora. Ni una. Ni una. No hi ha filòsofes. I pels dematins pregunto, perquè tens companys, i és que és el que a mi m'escombra, perquè segurament hi ha moltes dones, que són doctores i molt competents. I resulta que t'expliquen... I em sembla que en el primer semestre hi havia, a primer curs, hi havia una dona pels dematins. I estem parlant que en un any té dos semestres, tens 10 assignatures, i cada assignatura a vegades es divideixen en dos professors, fins i tot en un tercer que fa les pràctiques, tot home. És curiós, no? És molt curiós. I mira que les aules, normalment en els últims anys s'ha vist com un creixement, de les dones, l'alumnat universitari, però a mi és una cosa que m'ha cridat molt l'atenció amb aquesta carrera, no sé si a tot es passarà el mateix, però jo parlo de la meva experiència personal, i això sí que m'ha cridat l'atenció. Exactament ara que hi ha hagut lo del World Congress, aquest dels terèfuts, el Mobile, estaven súper orgullosos, perquè hi havia hagut moltes més dones, però em sembla que són un 6% de les assistents. Un 6%. És un tant perdut, molt baix. I estaven contentíssims perquè havia sigut un... No sé exactament si és un 6%, però bueno, de totes maneres... Mira, per exemple, les comunitats managers, i gent que està dedicada a la difusió de xarxes de les empreses, com a mínim, la visualització d'aquest entorn, que és una professió nova, és molt femenina. A Estats Units les principals teus són dones. A Europa també en tens. En canvi, a l'hora de programar, dissenyar noves aplicacions, veus que qui posa la cara visible, en canvi, és un informati coma. A mi personalment, a la meva feina, que fem desenvolupament web, fem programar i lliure, fem servir programar i lliure, fem molts congresos, moltes coses, 80%, 90% d'assistència sempre són homes. Tot i que sempre fem... mítics especials per dones, conferències especials per dones, empoderar dones, precisament tot, costa, costa molt, costa... costa molt. I moltes vegades el que diu la Gina, les que estan treballant i les que estan organitzant són dones. Lliure't amb això, un dels temes que apareix sempre, sobretot amb àmbits més públics, però potser podria tenir a veure també del professorat. Esteu a favor de la paritat, creieu que és la solució, perquè d'aquí algun temps ja no s'hagi de pensar en paritat, sinó que sigui que hi hagi més dones, homes o potser un dia més homes que dones en algun àmbit, és l'únic càmic que creu que pot servir en àmbits d'esperar públic. Seria un dels canvis. Ja seria molt important si tinguéssim el 50% de la veu, de l'opinió, de tot, seria moltíssim. Crec que canviaria molt la manera de treballar i tot, perquè és una visió diferent. Per venir avui a la tertúlia, en aquest debat, en clau política, per exemple, mires i veus que a nivell de Congrés als Diputats, Senat, Parlament, incluso a nivell d'ajuntaments, no hi ha encara paritat. Moltes vegades, a ron del 40% de la representació, però clar, el 60% encara és masculina. Jo pensava que és difícil que sempre tinguéssim dret durant molts anys. Però si no haguessin hagut les cuotes en les llistes, no haguessin hagut imposicions legals, és que això hauria estat impensable. Per molt que les critiquem a vegades, perquè dius, no, tu has d'estallar pel teu valor, perquè el teu sexe es fa maní, però si el primer pas no es trenca amb una norma obligatòria, com ens passa a vegades per avançar en depèn quin tema a nivell de tu municipal, a vegades, si no hi ha la por d'una ascensió o la por d'un compliment d'alguna norma, la realitat social costa molt de canviar-la. És per només una etapa, però inicialment, si allò no s'hagués fet, no tindríem, ara, una vida presidenta, per exemple, el govern, ens agradi o no qui ho estigui ocupant, o no tindríem, allò, primeres posicions en algunes, no?, les museitats polítiques. Encara costa en el món de la política, veuràs una comenta, ara, visibilitzar, potser no, però fer-se sentir igual que un home, per exemple. Escolta't, t'escolten a nivell polític, això ningú ens vol endavant, no? Però molts àmbits després de decisió acaben sent petits àmbits de decisió política masculina i tenen una manera de treballar diferent a nosaltres. Per tant, no sóc com dir-ho, la dona és més col·laborativa a l'hora de treballar i no mira tant, hem fet un equip, hem treballat aquesta demàtica i l'avancem. I ells tenen una manera més diferent de treballar, també la dedicació del temps és diferent, nosaltres podem treballar més demanant individual unes hores i avançar, i ells han de fer la reunió aquella a la nit, esplaiant-se sense pressa, després farem una cerveseta, no hi ha problema, a casa no m'espera ningú, vull dir que el plantejament de vida com que és diferent i de la manera que està organitzat dona perquè ells vagin avançant amb més tranquil·litat i tu sembla que et vas trobant com més condicionants. No podem negar que les portes estan obertes, però a vegades costa d'anar arribant i tenim altres reptes, a vegades tu no vols tenir aquell lideratge i el que vols és fer xarxa i fer un bon grup i tenir unes bones actuacions. I a vegades és jo vull ocupar aquest lloc, jo vull avançar aquella responsabilitat i depèn quina dona sí, és més col·lectiva la posició que planteja. És diferent, perquè pensem diferent, vull dir que, i en llibres que demostren la mentalitat, femenines masculines són diferents i per tant al món hem d'ajudar que caminin les dues realitats no només amb una, amb la de lideratge o nom, de saber quin tipus de lideratge fem. Hi havia un sociòleg que ara no me'n recordo el nom, però que les seves conferències mencionava una cosa que em sembla molt rellevant. Si mirem la humanitat, entre un home espanyol, per exemple, i un home xinès, li s'aparen menys qüestions que entre un home espanyol i una dona espanyola. Vull dir que a nivell social les diferències màxima són les de gènere. No són les interculturals d'un home d'un país amb un home d'una altra cultura o un altre país. Els soneix més a homes de països diferents, amb cultures molt diferents, que amb home i dona. I això em sembla molt rellevant. Aquí ja ens està dient que és que funcionem diferent. El nostre cervell pensa diferent i funcionem d'una forma que és diferent. Complementària, sí. Ni millor ni pitjor diferent. Sí, sí. Jo penso que igual també s'haurien de fer, igual que s'ha incidit amb la paritat, d'una comquotes i d'una conciliació familiar a la feina. Perquè jo personalment penso que molts homes es perden moltes coses per culpa de l'educació i perquè tenen la responsabilitat aquesta que sembla que si ells no treballen s'enfons a la família i s'estan perdent coses que les dones potser treballem molt més, però jo penso que tenim una vida molt més gratificant perquè a part de la feina tens els fills que sí que et donen molta feina, però que també et donen quasi bé tota la felicitat. Per tant, no hi he de fer més augmentant el permís de... La conciliació familiar de totes les empreses a nivell, jo puc parlar del meu cas, per exemple, jo tinc un noi que treballa amb mi, que és ingeninformàtic, genial, jo sempre li vaig dir des del primer moment que a mi no m'has de dir quines són les treballes. A mi m'és igual, a l'hora que arribis, si treballes amb diumenges, si treballes amb divendres, mentre la feina estigui feta, ell té un nen petit i si s'ha d'anar a portar el nen al col·le o té ganes d'anar a dinar un dia a les 12 i mitja, perquè el nen són a les 12 i mitja, a mi no tinc cap problema amb això. Mentre ell faci la feina, llavors penso que per aquí es podria incidir molt a les empreses i sobretot ara que estem en el món d'internet, que cada vegada que almenys està físicament tot junts, avoliria la majoria de reunions inútil que es fan de feines, perquè es poden fer per hangout amb reunions a la nit o al migdia o quan fos. Crec que hauríem d'obrir la men i ser molt més moderns, aprofitar molt més les tecnologies que tenim avui en dia. Això t'anava a dir que segurament aquí hi hauríem canvi de mentalitat general i d'hàbits. I disfrutaríem més els homes, perquè verdaderament penso que es perden una part de la vida. Sobretot quan tens els fills petits, ara ja sóc àvia, però potser sí, treballat molt però jo no canviaria les vegades que he sortit. Ai, que nen està malalt, doncs vinc ara mateix, per sort he treballat pel meu compte sempre i ja no els meus clients me'ls he dit si treballava amb camisada a dormir a les 5 de la matinada. Vull dir, ells el que volien és que jo els entregués la feina. En aquests no es pot fer absolutament amb tot, perquè és el que cuiner, ja de cuinar d'una hora a una altra, però en molts àmbits de la feina li hauria de treballar per aquí. I serien més feliços els homes i les dones tots, penso. I els fills també creixerien més feliços. I creixerien més bé, perquè és molt important, tenir el patro del pare. El que demostren també, quan veus, depèn de l'educació que estem oferint a la infància fora de l'escola, són moltes hores que la família no hi és, són cangurs que t'ho pagues, no és l'acompanyament familiar que altres generacions han tingut, i això s'està notant. Depèn d'on, veus que les dades indiquen que hi ha adolescents molt més sols, que no saben com gestionar aquell temps, perquè veuen poc a les seves famílies, i una reforma horària hauria d'ajudar els dos sexes allò. Home i dona a que valurés més aquell temps. I la crisi jo crec que també ha ajudat a molts homes, que havien pensat que el meu sentit de la meva vida és treballar, en què el meu sentit de la meva vida no és només treballar, sinó que jo puc tirar endavant una família, però compartint amb aquesta família en molts moments, no només sóc el que porta els diners a casa, també puc aportar un coneixement i una experiència amb reptes que tingui la meva família. A vegades saben moltes coses i les apliquen només a l'entorn laboral. Dius, no, tot aquest coneixement que tens, aplica la teva filla, que també l'ajudarà. És una altra concepció d'home que ja estan entrant i molts ja els veiem a les escoles, a les sortides de les escoles que veiem, és pares que estan repolentatures i ajudant i preocupats, però hi ha generacions... Ja en canvi, per tant, creieu, amb els últims anys que hi ha una generació en aquest sentit. Jo comparo, per exemple, el meu pare amb persones amics que són pares ara de la meva edat i no té res a veure. Això és veritat que fins i tot, crec que, com a dona, hi ha algunes coses que ja no les... Imaginar-te alguns models, el meu pare potser encara és més jove i ja no ho he viscut tant d'aquesta manera del meu pare també feia feines de casa i tot això. Però sí que hi ha... que es dona com per fet, no? Però hi ha gent, tinc amics de la meva edat, que tenen pares, que no, que els seus pares no han engecat mai un plat de la taula. I crec que sí que això... Un moment, potser no és tota la nostra generació, són uns àmbits, però que hi ha coses que ja no et passen pel cap que no s'hagin de compartir, o de fer... no sé. O sigui, suposo que això són coses que són més... les tenim ja més interioritzades, potser. És molt important fer difusió i parlar-ho, perquè moltes vegades a... a lo millor no escolten, però quan ho senten moltes vegades de sobte els homes ho entenen, també ho entenen. I quan més incidència fem, i quan més ho parlem, i quan més els... els afiquem amb ells també en la conversa, i com a partí saps de dir-los que no és que t'estigui donant la bronca perquè no... perquè no fas això, és que t'estic dient que t'estàs perdent algú que és molt guai, saps? Enfocar-ho de dir, hey, homes, sigau més... que... Igual, perquè la feina el fia el cap, bueno, la feina és una part, però tampoc no és només important, i a lo millor tenen un jefe que el té allà i està margat. Però parli, homes, que em pensava que aquella feina era per tota la vida i que s'havien d'avocar el 100%, i se n'ha donat un compte amb la crisi que l'empresa no t'estima tant com la teva família. La teva família pot donar molts més elements d'enriquiment personal que altres àmbits, i no les... I l'havies deixat davant de pensant que la teva responsabilitat era només aquella, però és el que deies. I parlo també per les generacions, són grans, però tampoc notant, però les meus pares, que estaven educats, vull dir que els hi deien, és que per tu el prioritar és portar un sou a casa, és que... és el que et feia ser el meu. Fobres, i tenen una responsabilitat que potser els engoixa moltíssim, perquè és el que diu la Gina, a treballar podem estar tots a treballar. Per exemple, a casa meva, per part de ma mare, són 5 germans, homes i dones, i l'educació ha estat diferent pels homes, que per les dones. Llavors, aquest salt generacional que jo parlava, per exemple, és que la gent, o sigui, els meus cosins, els fills dels meus tiets, ja han fet aquest canvi. Jo ho veig, clar, quan... Déu-s'ho comentaves abans, Carme, no? Això ho tenim integrat. Els que hem viscut una part, que és la tradicional, i estem veient com estan creixent ara, els joves, doncs a mi em sobta, jo em suprem, de forma molt grata, no? Positivament. I jo crec, això és algo que és meu, no ho he llegit a cap estudi, però, per exemple, els meus cosins han fet uns estudis a Natalà Universitat, i hi ha un tema de les universitats, que és l'ERASMUS, que ha fet, des de la meva pròpia visió, que a l'hora de viatjar, aquests homes que han viatjat fora, que han anat a l'estranger, que han hagut de fer-se el menjar, netejar-se el pis, perquè no han tingut allà la mama que els hi fes, això jo crec que també els ha ajudat molt, el dia de demà, no és tan un canvi de xips, sinó perquè no perquè m'ho estan dient, o m'ho estan inculcant, a casa, sinó pel fet de jo vull fer-ho. Jo estic interessat, jo vull cuidar els meus nens, jo vull estar amb els meus fills, jo, a la feina, veig també per desgràcia això, separacions, i veig molts pares implicats, i molts pares que ho estan passant molt malament, volen també no deixar davant dels seus fills, volen formar part de la seva vida, tot i que hi ha una ruptura sentimental, i això jo crec que és molt beneficiós. El canvi de les custòdies compartides que t'hi deus trobar, també demostra que la preocupació és compartida de criant-se de... De fet, ho parlem de vegades, no?, la sessió que justament ara hi ha molta més de... La gran majoria és que Catalunya és una custòdia compartida. Sí, en moltes coses, i en aquesta, un altre, no?, els jutjats de Catalunya per la primera opció, la Guàrdia Custòdia Compartida. Si això no és viable per moltes circumstàncies, llavors ja estudien l'opció B, aquí li atribueixen la custòdia, però si no, la Guàrdia Custòdia Compartida és la primera opció que el jutge valora i avalua en els casos. I això és recent també, Silió? És una cosa de fa, potser, 5 o 10 anys o... Potser no tant. Potser fa 2 o 3 anys. Molt recent, sí. Sí, sí, sí, és molt recent. Però sí, fa 5 o 10 anys ni es parlava de la Custòdia Compartida. Clar, directament, la bona mare. A mi el que em costa entendre és que sí, Catalunya, però molt, la Custòdia Compartida, però també ho fa en casos que l'home està dins d'un procés de violència, dins de la llar, que li garanteixen els drets com a pare quan està vulnerant els drets com a parella. I això em costa entendre de la... Jo això, a nivell professional, personal, i per experiència, jo no ho he vist. És complex, perquè... segur que s'ha donat algun cas, perquè hi ha de tot. No, no s'estan donant, perquè s'aparen els dos drets. Una cosa és la teva relació amb la teva parella i l'altra relació amb la teva criatura. Però les ordres d'allunyament, quan es donen, llavors, tu quan has de fer l'intercanvi, de fet, un dels requisits per la Custòdia Compartida és aquesta, tenim mínimament una bona relació. Perquè si tu has de cada setmana anar a veure l'altre progenitor amb un ordre d'allunyament o tens una família al darrere i llavors, a través, ja impliques a tota la família per fer aquests canvis que es facin, per exemple, a casa dels avis. És complicat que ho estiguessin donant exacte, que ho estiguessin donant. Però és complex per això, perquè precisament, quan hi ha d'allunyament és molt complicat, perquè clar, ell no es pot apropar amb ella i a la dona, i si han de cada setmana, és que estem parlant de cada setmana. Les Custòdies Compartides, de fet, el criteri de l'Audiència Provincial, no és que de 15 dies és cada setmana, perquè cada 15 dies és massa tens d'allunyament. I llavors, clar, si hi ha ordre d'allunyament, complicat. I si no hi ha bona relació, és que estaríem en el jutjat per temes de denúncies de, m'has dit això, m'has insultat, discussions, ara t'agafo el nen, ara forcegeu. El final es passen més temps en el jutjat que vivim la seva propia vida. Hem derivat per diferents temes i volia tornar una mica aquesta idea que anem al principi de ser-ne conscients o no, i també una cosa generacional. Ja no parlo tant de les que estem aquí a la taula, sinó de la generació més jove, no? Creieu que cada cop hi ha més consciència, també justament del feminisme o al revés? Leirea diu que no, eh? Jo crec que no. Jo crec que cada cop n'hi ha menys. No sé per què, però jo que treballo amb adolescents, veig coses i sento coses que no m'ho puc creure. No sé si és que es treballa poc a les escoles i als instituts i crec que estem anant cap enrere. Crec que la meva generació és també conscienciada que les que venen no sé per què. A nivell de relacions de parella, jo crec que sí, que hi ha hagut una evolució i el motiu, digue-li, sèries de la visió, digue-les conceptes d'un home romàntic, les somres de greia, el que tu li vulguis dir, vull dir que... Però hi ha roles de parella que han retrocedit, després quan siguin parella consolidades i que compartiran els àmbits de la llar, però en canvi, a l'hora de gestionar el seu humor, hi ha una tolerància cap a l'home molt elevada. Jo no li demano que es posi un preservatiu perquè no el vull molestar i jo li accepto que em controli perquè en el fons m'estima molt. Coses que crec que cap de les 4 acceptaríem i tu tampoc, i en canvi, elles és... No, si és que m'estima, no, no, et controla, et domina, et submets, però no t'estima. L'amor és un altre concepte. I jo crec que el que diu la Ira Zita... I això és per referents de sèries, per exemple, pel·lícules, creieu? Perquè realment sembla com estrany, fins i tot que avui en dia hi hagi com aquesta permissivitat. Estan més alliberades i en canvi accepten roles més controladors, no ho entenc. O és d'una influència externa, molt poderosa, allò que m'hi ha mirat en aquella pel·lícula del meu futur com a parella de futur, no ho entenc. Bueno, també pot ser que... Ara, com que tenen excés a totes les xarxes, hi ha internet, jo què sé, vull dir, com que tu segueixes el que tu t'agrada, si... i reps la informació del que tu t'agrada, me'n refereixo a Twitter, a Facebook, això, clar, si ja es fixen malament, com si diguéssim, ja agafen el que els agrada, uns referents que són dolents o que no ens poden agradar, potser... I també respecten poc, no? Bueno, perquè deixen... Què posen a l'Instagram, els novis? Exacte, sí, sí, sí, sí. De pantaló en amunt, tu puc ensenyar tot i contra més tarletes que diuen elles, millor. I elles, si surten a Instagram amb sostenis supermones, també els agrada, vull dir que... Això és la publicitat, eh? Sí, per això és influència externa i de, bueno, el culte al cos i altres elements que es barregen. Però és el que arreu amb el que veuen. Difícilment, amb una sèrie d'adolescents, la que triomfa és una que sigui, jo què sé, que no és de pili, que vagi sense sostenis amb unes tetes grans, aquesta no serà la vida. Es posa un exemple per dir una filla de 8 anys i veu series d'aquestes, però... Per exemple, hi ha una sèrie que es diu Soy Luna, d'acord? Doncs hi havia una noia que era tímida, no es maquillava, era intel·lectualment super... bueno, la millor del grup. Com acaba la sèrie? Que aquella noia acaba tan imparella, s'ha transformat, s'ha maquillat, ha fet un bloc super de moda. És a dir, indirectament, la meva filla va veure que aquella noia, que era la intel·lectual, que no tenia per què maquillar-se, que no tenia per què agrada ningú, va acabar tan inèxit com entrant en el rol de la noia guapa també del grup, la que també parlava de moda, la que tenia un bloc super atractiu, i és la que acaba triomfant, és una protesta secundària, però el seu rol diu, no té cap sentit, com era l'inici de la sèrie, no l'havien d'haver transformat en el que acabat sent com a personatge. I allò a ella li ha quedat en el seu inconscient, per tant, un dia potser me la trobaré d'aquí 3 o 4 anys... Simulant, simulant aquest rol, i jo em preguntaré, si jo li parlava d'igualtat, i ella em dirà... Ai, no sé, mama, us trobo normal, és la seva evolució natural, perquè tinc tots aquests referents audiovisuals en el meu cap. Jo estic d'acord també, és una societat amb el tema de les xarxes socials, que es mira molt l'exterior, en comptes de cultivar la part interior. Què vull dir, la intel·ligència emocional és molt important, i això no ho estem cuidant. Què passa, que en un món on el que val és el teu físic, i si tu seràs la líder, si tens un bon físic, doncs farà que tot aquests joves creixin en aquest món, i després, les seves inseguretats, de la part interna, la falta d'autoestima, que faran suplir-la, amb totes aquestes carencies, amb tot allò que està a l'exterior. Si jo em faig una foto amb Bikini, o sense la part de dalt, tindré la provació, perquè tindré 200 me gustes, 200 likes, i la meva autoestima, la meva falta d'autoestima s'omplirà amb aquesta part externa. Si jo estigués bé amb mi mateixa, si jo fos una persona segura, i no estic confiant en la meva autoestima, no estic dient de tenir una autoestima per sobre, perquè això llavors seria mirar els altres per tenir una prepotència o tenir un nego molt gran. Però ara estan al seu punt just, ni més a dalt ni més a baix, i els valors hi ha una transvaloració. Els valors estan a fora, quan s'hauria de cultivar a nivell de família, educació i a nivell de xarxes socials, més la part interna. Jo soc feliç a mi mateix, i tampoc necessito d'una tercera persona, però tornem també de les relacions, que és a dir, una altra. Però tornem a l'absència de la família amb molts horaris del dia. Per tant, on busco el repòsit autoestima, exteriorment, perquè dins no poden, treballen molt, arribant tard, vull dir que anem a parar el mateix, vull dir, és de base, hem de canviar la base. Sí, sí, és que... I clar, com que és molt complicat, perquè interactuen moltes coses, sembla que no avancem i tenim aquesta sensació de fracàs. És que allà termini, és molt complicat, perquè és molt de pas petit i de canvis que són molt invisibles i si no ens en conscients es capen. Sí, és molt sotil. A la nostra societat és molt sotil. Vam fer la xerrada que parlava de dones cooperants. Clar, quan parlàvem de gàmbia i de l'ablació del clitoris, és molt evident. Però quan anem a la societat occidental, que tot és com dius tu, tan invisible i tan amagat, el canvi és molt més lent, molt més... molt més travat i costa més. I en canvi de pena on dius, no, no, allà estan super endarrerits. Bé, tenen altres reptes i allà són encara molt evidents, però els nostres hi són, que no ens en conscients, però hi són igualment. Clar, estem a altres nivells. De micromesclisme, fins i tot, que et pots trobar cada dia de manera encara més subtils que fins i tot potser nosaltres, en aquest cas, estem més conscienciades, segurament, a més, se'ns passen per altres coses, que tenim introits a des, fins i tot nosaltres mateixos, que igual de vegades acabes tenint sense donar-te'n. Reactions masclistes, sí, sí. Sí, sí. Hem d'aprendre, hem d'aprendre. I entre nosaltres. Entre nosaltres mateixos, a vegades, agafem roles de homes quan no hi ha cap necessitat. Això també és un altre dels temes que surt quan es parla de lideratge, que abans n'hem parlat que dels lideratges femenins, dels lideratges masculins, que quan una dona lidera qualsevol grup de vegades es diu que acaba fent doncs la tendència o la manera de fer-ho no em surt la paraula, això estic buscant. La manera que va ser més masculinitzada. No sé si esteu d'acord amb això o si creieu que en realitat és igual que tingui una tendència més semblant a la manera de fer que tindria un home. Perquè de vegades també qui digui que és igual, en realitat, cadascú pot decidir com lidera. Jo amb la política, per exemple, tu que abans deia sí, tenim una vis a presidenta i és una dona, però crec que és una dona o mà. No la veig els feministes. Vull dir... Hi ha algunes polítiques ara més joves i així, que els hi veus, però, per exemple, vicepresidenta aquesta que tenim, jo... Perquè han hagut d'assumir un rol masculí per arribar a n'estar. Exacte. I tampoc no crec que tinguin que pintar, és ella. No, però, per exemple, la Merkel mateixa que ha agafat un rol supermasculí de la figura política alemanya, sí que ha tingut algunes línies polítiques més socials o més adaptades al món femení. Per exemple, va ser la primera líder que va dir, jo he d'acollir els refugiats amb altres lliders, per exemple, els francesos. Els lliders francesos, en cap moment aquest sentit més humanitari no el tenien. I, en principi, s'haurien d'un partit teòricament més social, no cal d'angle, la Merkel. Molt més, i no ho han demostrat. Per tant, jo crec que ens perdem. Li va passar la Hillary Clinton, també. També és feminista, però depèn com havia d'adoptar un rol superdel·lideratge masculí per imposar-se. I l'acoller és el clar, no? Que dius, sí, clar, primera dona, però... Sí, el 99%... Són homes, deu ser, gairebé impossible, no? És com una agulla en un pallet. Perquè fem mi matisme, i ens acabem ficant en el rol dels masculins. Sí, però segurament, si hagués volgut fer un altre, és que l'haguéssim tret. És que potser no estaria on està. No estaria... També és un problema. Tot i que jo penso que hi ha moltes dones que són molt culpables del masclisme, crec que aquí també s'hauria d'incidir molt, amb les dones masclistes, que n'hi ha moltíssimes. Perquè... Els patiacals estan impregnats en les nostres consciències. Que ho creu? Exacte. Per tant, he canviat el xip, i m'he posat aquelles ulleres, les que diuen, o continuï jo amb la dinàmica, d'anar fent i tal. Clar, i això és... Jo crec que hem de seguir treballant, hem d'estar superconvençudes, i... Ens hem de creure. Ens hem de creure, i avanços niant. Poquets, però niant. Però hem d'estar en peu de guerra. No, i reclamar més, i reclamar... A l'escola he de demanar més sensibilitat, perquè aquestes matèries siguin fixes. I a tots els àmbits. A l'empresa, jo dubtaré aquesta posició que tu dius, que ets el treballador meu, o sigui, jo em dona, i cadascú aporta, i després als grans canvis, ja aniran a solit, i aquella teoria que quan molts individus adopten la mateixa línia, al conjunt de l'humanitat, adopta aquella línia. Fem que aquell gradassor resigui més gran, i al moment que sigui una gran platja, ja ha ressent. Un efecte dominó, no? Exacte. Però una platja d'homes i dones, eh? Sí, senyora. Bé, de fet, junts. És important, perquè no... No crec que no es pot avançar si els excloem. O sigui, si fem aquí una lluita feminista... De sexes? No. Clar, perquè... Aquest és un altre debat, de vegades, no?, perquè hi ha qui aposta justament per aquesta línia. Sí, però clar, com podem demanar o reclamar res si els estem expulsant, si no els deixem aprendre a veure a posar-se les ulleres vines. Però jo ve que a l'Ajuntament, si en aquella persona que és una tècnica masculina, no?, jo no intento convèncer que quan fem un disseny de l'espai públic, que he de garantir que la percepció de seguretat femenina és més alta que la masculina, farem el disseny d'un part d'una manera o un altre. Si jo directament faig com diu alguna gent, no l'impliquis, dono el part... per espècie m'han perdut, no?, doncs no avançarem. Per tant, necessito implicar-los el que ho vegin, els costi gent que li costa moltíssim de veure, però, clar, hem de treballar, hem de formar la gent. Com que hi ha moltes coses bàsiques de societat, que ningú no ens ensenya, ni la cura dels fills, ni com són més igualitaris i tal, i l'escola interpreta, que hem de prendre només mateix i llengua, i la para humanitària la perdem pel camí, i si no hem d'estudiar humanitats, que ens són més grans, doncs, clar, és que... la base és de fragmentada. Sí que n'hi ha, que estic en humanitat, sempre sindibles als homes. A mi m'han d'ensenyar molt, m'ensenyen moltes coses, vull dir, he de prendre moltes coses dels homes, perquè tant, les dones també tenen imparts criticables, que els homes a vegades són molt més centrats i tal, i tenen una part que jo ja m'agradaria aquesta part més masculina, també, tenir-la. Però, bueno, si és el que diu la Irene, ha de ser algo totalment conjunt, i que ens ajudin, i és que jo tampoc no sé com és, ajudem a fer-ho. És que tampoc no tenim la solució de les dones, la solució de la trobarem entre els dos, parlant d'aigua a aigua, és que és paritat, no? És el que tu deies, si tu deies s'ha d'estar d'acord amb la paritat, doncs sí, s'han de fer polítiques per la paritat, perquè mentre no hi sigui, no hi ha, no hi ha lloc. És que moltes vegades, hi ha moltes coses que ni s'han plantejat, o sigui, potser estan actuant d'una manera, perquè ve així des de sempre, i quan tu els hi planteges, alguna cosa? Si els hi obren els ulls. Perquè hi ha una part de no haver-la viscut, tu segurament com a home, no haver-te trobat amb afectat directament del problema, o d'aquesta discriminació, encara que sigui petita, i llavors quan la planteges és quan es fa aquesta empatia, però potser sí que és veritat. O tant de dones que actuen així, estàs contribuint al masclisme, llavors els expliques el que han fet i el que s'ha de donar, ostres, clar, és veritat, ostres, doncs ho tindrem compte, no? O sigui, jo crec que s'haig d'explicar d'una manera no agressiva, evidentment, perquè no és la manera s'haig d'explicar i fer-hi veure que actuant segons com, així no avancem. I jo crec que hi ha moltíssims homes que estan disposats a fer-ho, i no s'han de donar, i tenen ganes i és un exemple molt tonto, es va dir, hi ha d'haver més canviadors de bebès en els equipaments públics, en els lavabos, ordre clara, no? Com s'ha executat l'ordre? Poses canviadors de bebès en els lavabos de dones. Comentari que se li fa des de gènere, perquè has posat els canviadors a lavabos de dones. Si hi ha molts homes que canvien els seus bebès, ah, no hi he pensat. D'acord, doncs la pròpia vegada que posi el canviador ja ens serà conscient, però de bones i de primeres doncs no, ah, clar, clar, tens raó. És la inèrcia, segurament. Però això amb tot i això és una anècdota molt petita, però clar, és el que diu ella, bueno, és que sempre està tallant, vull dir, sí, però clar, és a la lavabo de dones, persones discapacitades, bebès, tota l'entorn femení és supercompartit, i ells tenen un lavabo masculí, parells, dius, no m'entenc, que més. Per això és prou més ràpid. No hi ha cua, no? No hi ha cua mai. Anem amb grup nosaltres, perquè tenim més gent per xerrar, amb més gent allà, amb tertúlia també. Doncs no només la veritat, que són aquestes petites anècdotes moltes vegades, les que també t'obren els ulls. Avui hem fet aquesta tertúlia en motiu del 8 de març, aquest dia de la dona, qui s'enjus, ja ho hem dit, doncs hi ha diferents activitats, d'anar avui, com durant la resta de dies, molts dies del mes de març, les anirem comentant també aquí a la ràdio, d'aquestes realitats cotidianes o més grans esferes, per parlar-ne una mica més. No sé si voleu afegir alguna altra cosa? No, l'activitat no parlem. Abans de marxar? No, recordarem que avui, mateix dia 8, la set de la tarda, es fa una concentració davant de Canji, que diuen, per tal de sumar-se la protesta d'aquesta campanya, que es diu La Vaga de totes. I després hi ha un acte molt interessant que fa Doni Empresa, que és el teatre del primit, que ens pot ajudar a fer visible allò que és invisible, d'escurir en aquells roles de genera que deies. Al, aquí, no? I sobretot necessitem que vinguin molts homes. Exacte. Tot i que ha organitzat dones. Totes, totes, dones i homes, de joves fins a avis, però encara que sigui de dona i empresa, està molt enfocat a els dos sexes. Doncs moltes gràcies a totes quatre. La Silvia Masmitja, la Irene Peiré, la Txell Cams la Gina Pol, gràcies a les quatre. Moltes gràcies.