Entrevista Josep Camps, catedràtic de llengua i literatura catalanes - 9/3/2017

En punt un quart de 12 a aquesta hora parlem de la xerrada que es farà aquest divendres en el març del Cicle de la SEAS sobre la literatura de punent, en aquest cas. Serà una xerrada amb Josep Camps, catatàtic de llengua i literatura catalana. Aquí ara tenim l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Per parlar una mica, per fer un petit avançament del que s'explicarà aquest divendres, es parlarà de la literatura de punent, com deiem, que no sé si és una literatura que es creus que es coneix poc. A veure, la literatura de punent, efectivament, és una literatura que es coneix poc i pràcticament es redueix una sèrie de noms, com podrien ser el nom de Marius Torres o el nom de Maria Mercè-Marsal, o el que passa és que hi ha molta més literatura de la que aparentment sembla que hi hagi de bé. O sigui, hi ha molts més noms que no coneixem. Molts més noms. O que el gran públic, per entendre'ns, no coneix. Exacte. Llavors, podríem afegir-hi altres noms. Per exemple, Josep Vallverdu, que ha estat el premi d'unes de les lletres catalanes, tindria una escriptora com Maria Barbal, fomosa per una novel·la que és que és Pedra de Tartera, o l'escriptors que en aquests moments estiguen que es troben a un nivell molt elevat, el molt conegut del que és la literatura catalana, com podria ser, per exemple, el petcoin. I estem parlant d'autors coneguts, però després també hi hauria autors que potser no tenen anomenada, però que són molt interessants. El supercàs, un poeta de llei de molt interessant, que diu Jaume Geolet i Garriga, on, per exemple, dos germans, Xoriguera, un Ramon Xoriguera, del qual l'any passat es va celebrar els 50 anys de la seva mort a l'exili, o bé Joan Baptista Xoriguera, que molta gent segurament només el coneix per un llibre, que és un llibre que porta partit als vers catalans conjugats, que molta gent vols que la feta anar, però és que és autor d'una obra extensíssima i molt interessant. Per tant, doncs, déu-n'hi-do, perquè a més alguns d'aquests noms que comentaves, alguns sí que els tenim situats, però segurament no sé si pel fet de ser aponent tenen menys ressò, o si ha estat un comod de circumstància, si Barcelona sempre té més força, no sé qui ho atribueixes, que es conegui menys, potser. Jo penso que el que acabes de comentar seré una barreja, una barreja de tot. Hem de tenir present que clar que molts escriptors de ponent, quan han volgut triomfar, no s'han pogut quedar ponents, sinó que han marxat a Barcelona. Poso potser un cas molt clar, que és Manuel de Pedrolo, però el Manuel de Pedrolo ell és fill de Tallarany, un poble molt petit de la comarca de la Sagara, per tot i que la seva infantesa i jo, quan tu la va passar a Tàrrega, però no sé si hi ha molta gent que sàpiga que Manuel de Pedrolo es digui de Tàrrega, però ell, quan va haver de triomfar com a escriptor, ho va fer a Barcelona. Per tant, aquesta podria ser una de les explicacions que expliquen, justament, que aquesta literatura o aquests autors siguin no massa coneguts. De vegades, quan es parla de literatures segons zones geogràfiques, potser passa més en països, però es parla d'enrots buscants característiques comunes, també. No sé si en aquest cas ens ha comentat autors també molt diferents, si hi hauria alguna cosa per això algun fill conductor que comparteixin la majoria? La majoria d'autors que costumen estar més que més relats al que seria la lleida, o la província lleida, o les comarques de lleida, són autors mordalats a la seva comarca. Poso un exemple, és a dir, el cas de la Maria Marcia Marçal, que s'entén sense la comarca del pla d'Orgel i sense el seu poble, que és Ibarz Orgel. O el cas de l'obra de Pec Coll, és a dir, l'última obra que ell es crida, que se'n diu dos tauts blancs i dos tauts negres, no se'n tenen sense la seva comarca, que és el Pallars. Per tant, són autors que més que buscar característiques comunes entre ells, el que hauríem de destacar és que són gent molt arrelada a una comarca determinada, que és la comarca en què ells van néixer, i la comarca on va viure durant molts anys. Seria el cas, per exemple, també molt pla de la Maria Barbal. I les novel·les de la Maria Barbal, sobretot les primeres novel·les, que és Pedra de Tartera, són novel·les que estan ambientades a la zona del Pallars, que és la zona que ella va néixer i on va viure de joveneta fins que, com ha passat amb altres escriptors, quan va fer 18 anys, va haver d'amplir estudis, va anar a Barcelona. Per tant, exacte, no? Suposo que, a més a més, això encara que passin els anys no acaba de canviar, no? No acaba de canviar aquesta mentalitat. Tot i que hauria de canviar. Però avui dia sembla que si no vas a Barcelona, o no et reconeixen editorials de Barcelona, costa molt. Clar. Per tant, per reivindicar més d'alguna manera aquesta literatura, o per potenciar-la més, perquè tampoc és reivindicar-la, sinó difondre-la més, què es podria fer? Però no sé si creus que des dels mitjans, o si hi hauria algun camí dins de les mateixes editorials que es pogués fer per canviar una mica aquesta situació? És una situació que costa, que costa molt de canviar. Evidentment, tot el que siguin xerrades divulgatives i fer conèixer el que són les terres de ponent és ideal, perquè si no sempre una mica tenim la impressió que això és com una mera de forat negre, que és que és una mera de totes les seves detencions, però no és una majoria d'autors. No, no és una majoria d'autors, que és la majoria dels autors. Però, a mi hauria d'haver-hi l'implicació, com comentes d'entre les literials. Haurien de promocionar aquests autors. Hem de tenir present que, de vegades, els autors de lliure només publicen amb editorials de llei, i que, per tant, d'aquests llibres costen, parlar de l'alto eh. La mágica grinder ésュ fons del jove, i ho veig aquí, que ha dit fer un intercanvi d'autors! en el domicili lingüístic català. Clar, en la situació actual, per sort, veus la possibilitat que hi hagi... el fet que hi hagi també més editorials petites, doncs potser que això també ajudi a impulsar una mica més el fenomen cap a les terres de Ponent, o a intentar difondre, o creus que són coses diferents? No, jo penso que és bo, és bo que hi siguin editorials, i és bo que es publiqui de vegades, aquestes editorals petites es donen sorpreses, perquè s'atreveixen a publicar llibres molt interessants, i els editorials grans no ho publiquen. Us en poso si de cas un exemple d'això. L'any passat va fer 50 anys ho ha dit de l'amor d'un escriptor de Menargens, que és Teia Ramon Xurigue, el germà gran del Jean-Baptiste Xurigue, l'autor del llibre de Berres. Aquest autor va deixar una novel·la inèdita, que es diu Tres Nits, i cap editorial de Barcelona va apostar per aquesta novel·la. I apostat per aquesta novel·la s'ha pogut publicar, que és un editorial de Junè, que es diu Fonoll Editions, ha assumit el dret de publicar aquesta novel·la, i ha funcionat bé aquesta novel·la. Per tant, és necessari que hi siguin aquestes editorials. El que passa és que, clar, si els dels també haurien de tenir la sortida de poder arribar amb més enllà del que són les terres, on se genera, on viu aquesta editorial. Com planteixes la xarrada d'aquest vivent? Ara hem parlat una mica de tot plegat, però no sé si també llegireu alguns textos. Mira, jo plantejo la xarrada, sobretot la dividiré en dues parts molt marcades. La primera part intenta definir el concepte de ponent, perquè tenim una xarrada que diu la literatura de ponent, per tant, que és ponent, perquè hi ha gent que defensa que ponent és... T'entenguem, seria equivalent a tota la província de lleis, que ponent només són les comarques que envolten la ciutat de Lleida, i, per tant, hi ha unes comarques que no tenen res a veure, que són les comarques, diguem-ne, pirinenques. Això ho plantejaré, perquè hi ha diverses opcions. Després, en aquesta mateixa introducció, el que faria seria presentar una serie de comarques i els autors més importants d'aquestes comarques. Alguns ja els editaran, altres els diria demà, i que tant són autors de la comarca com autors de fora de la comarca, però que n'han parlat. Poso el cas, per exemple, del Pallars, i en dos autors que no són de la zona, però que n'han parlat de les seves novel·les, per exemple, el Joan Macabrem, les veus del Pamano, o bé el Ramon Solsorab, la seva última novel·la, que es diu Allò que va per Sacar dos. Llavors faria aquesta presentació general, i la segona part aniria ja a dues rutes literàries, que jo, com el professor de secundari, doncs he experimentat amb els meus alumnes, i els oferiré d'ells a la gent que vingui a escoltar la conferència. És sobre la ciutat de Lleida, i la segona ruta que faria seria, ja no sobre la comarca, sinó sobre la comarca, que és la comarca on jo visc actualment, que és el pla d'orgell, i per tant ho faria d'aquell segon itinerari. I després, evidentment, la gent que vulgués qualsevol pregunta, qualsevol comentari, estaria content de poder respondre que se'n pregunti. Doncs promets, eh? Serà molt interessant aquesta conferència, que es farà aquest vi vendre. Avui del vespre la sala piquet de la Taneu, ara ens explica com serà, com està plantejada el marc del cicle de les seves. Avui hem volgut parlar amb Josep Camps, catedràtic de llengua i literatura catalanes, qui impartirà aquesta xerrada de Maddi Vendres. Moltes gràcies.