Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista Josep Perpinyà, alcalde - 15/3/2017
Repàs a l'actualitat política local i general.
Ara parlem d'actualitat amb l'alcalde de Sant Jordi Josep Pinyà, molt bon dia. Bon dia, com estem? Molt bé. Un dia de primavera, avui. Exacte, primaveral total. Ens queden encara cinc dies oficials, però ja hi som d'alguna manera. I en parlarem després d'aquí no és tan abarca. Més a més, el Sant Jordi sembla que aquest any se l'aprenen molt seriosament. Virem la casa per a cine, però no? Exacte. En parlem després comencem per això parlar en primer d'altres qüestions. Parlem d'obres, d'alguns temes que... Des que hem començat aquest 2017 hem anat parlant de força projectes, i hem dit que era un any en què segurament es faran força coses i es veurien força coses. El pressupost ja incluïa que també la part d'inversions creixia. I un dels projectes que ja hem parlat alguna vegada aquí a la ràdio és aquest projecte del Parc de Can Segreira, que inclou també el trasllet de jovenívols i la remodelació de la plaça dels estudis vells. Correcte. És una proposta que tenim d'amunt de la taula, que té diferents coses. Una és dignificar tot aquest espai, perquè és una entrada del municipi, una entrada al casc antic, i en aquests moments sí que té una remodelació, és un espai que és antic. És cert que té un grau de sentiment, perquè hi ha molts nanos jugant allà, i té una part de la història, i és un espai que és molt difícil actuar sobre aquest espai. Parla altra banda, què fem primer? Traslladar el joc jovenívols, a 50 metres hi ha un triangle, que li diem del de Can Segreira, que fem unes pistes, i els nanos, les persones que estan jugant en aquests moments, en el joc jovenívols troben a 50 metres, van de l'encarrer un espai totalment nou, un espai de joc, una espai de trobada i per fer esport. El canvi és molt significatiu. El que ens passa és que hi ha unes cases antigues, que tenen dret a una expropiació, i l'Ajuntament hauria d'apagar-ho. Aleshores aprofitem que la primera caseta d'aquestes antigues, el seu moment s'interrocaria, i això ens permet fer el carrer Carles Mercader, que és molt estret i que no s'ha actuat, que trobi una emplada, i trobi un parc. I en aquest parc la pretensió també és edificar 6 habitatges, 6-7, dic 6 perquè depèn dels metros quadrats, però és una edifici de dos plantes, que no passa de les 10 metres, i que està pensat com una operació pública. Per tant, el que fem és reordenar tot això, reordenar tot això, guanyar una mica d'habitatge públic, guanyar una plaça nova, un espai nou, guanyar un espai, diguem, aquest triangle canseguera, molt més digne que l'actual, i reurbanitzar el carrer, i per tant, fer-lo com han fet el carrer Font, que ara vinc del carrer Font, i viadats molt contents. Però això serà, per tant, a la zona on ara hi ha els jovenívols, també aquestes 6 habitatges es posaran allà, també. Exacte, enganxats, diguem-ne, a la part, enganxats. O sigui, no en el carrer Carles Mercader, no en el carrer Miquel Reverter, sinó més a prop, perquè ens entenquem dels habitatges que en aquests moments estan construïts, els antics. Per tant, és una operació que té 4 o 5 elements significatius, i que ens sembla que és positiu per la col·lectivitat. I la zona de parc serà el que hi haurà a l'altre cantó, no? Exacte, sí. El que és estudis vells, que és una altra cosa, és més amunt. El que fem és una remodelació, un rentat de cara, una remodelació d'aquest espai, que també s'ha quedat anticuant. Què comencem abans de tot? És el triangle de canseguera. És a dir, el primer que fem ja, que estarà acabat abans, a final d'any, perquè hi ha el projecte fet, hi ha els diners, per tant, no hi ha cap problema, només és licitari fer-ho. Doncs el que fem ja és licitar aquest projecte i que trobin abans, a final d'any, els nois i noies que juguen a totes les persones que estan al joc, juguen-hi un espai nou, absolutament nou, espectacularment diferent. Serà un dels pares més atractius, un dels pares més atractius des d'aquest punt de vista de combinar convivència i joc. Això és el primer. I després, paral·lelament, estem fent tota la modificació a plenejament, perquè això és lent, quan parles de modificar plenejaments, doncs aleshores estem parlant. Més d'un any, segurament. No, només. El plenejament és un any. Per tant, després has de començar, projectes d'organització, etcètera, etcètera. Exacte, estem parlant d'un... però tot es comença. Tot es comença perquè es podria acabar. A renda d'aquest projecte, també, he sentit, que s'estan, uns de vins, s'estan recollint signatures, perquè es faci abans la plaça, abans que no s'adifiqui joven i vols. No, no, la plaça la fem segur, ja ho he dit. El que hem fet fa pocs dies és una reunió multitudinària, que estic sedistet, estem sedistets, que vingués molta gent, i que poguéssim escoltar el que estaven fent. Mira, ara mateix m'ha parat una persona que em deia, és que em pensava que era sustancialment diferent, això, i quan ho vaig sentir-ho, ho veig d'una altra manera. Ja està, un ho veu d'una manera, un ho veu d'una altra. No legitimis-ho més una cosa que un altre, perquè hi ha gent que això no ho veu bé. Per tant, el que hem de veure és l'interès col·lectiu, i això és una operació petita per l'habitatge públic. I com a... Doncs mira, i si a més el poguéssim fer, ja veurem de lloguer, seria fantàstic per les nanos del poble. Si és el carrer Carles Mercader, que és estret i que, ostres, les voreres aquelles, doncs el fem bé, ampla, i que troba una plaça al final, que de la vingua indústria, fitxa, que hi ha un altre problema. Tu, com vas caminant per la vingua indústria, no pots accedir al carrer Carles Mercader. Et costes a fer un tomb, perquè hi ha els setos que hi ha, espassos de vianants, tot plegat, i això ho facilita de manera molt més fàcil la mobilitat. És un lloc que no s'ha actuat, que té un sentiment, això ho entenc. Ja té un sentiment, aquest espai, i, per tant, en de respectar, a vegades, la gent et diu, escolta, és que aquí sí que és cert, però s'ha de renovar les espais de Sant Just, no? I és una entrada al casc antic, que s'ha d'ignificar. Les signatures us han arribat per això? Bé, ens consten, hem parlat, ja et digués que Ronyó va haver-hi gent que no ho veu de cap de les maneres, altres que ho veuen diferent, també va córrer notícies injustes, també passa, no? No dic que sigui per mal a fer, però, bé, quan a poc tens molta informació, també treus coses que no són veritat, que si es feia molta més edificació allà, ho hem explicat, ho hem presentat, ho hem publicat en el vulletí, torrem a publicar-ho, si és el cas, i perquè, a poc a poc, espero que es vagi acceptant perquè es veu una oportunitat en diferents àmbits. És a dir, que si tu no li dones valor a l'habitatge públic, és clar, si tu no li dones valor al fet que una s'espropiació ens costarà diners a tothom, doncs ho veus d'una altra manera, no? Dius, escolta, és que jo ara estic amb una primera planta del carrer Carles Mercadé 4.6, i segurament la vista no serà exactament la mateixa, exactament la mateixa, però no serà molt diferent. Clar, perquè semblen de 6 evitatges, en realitat. Per tant, el que hem de fer és les coses bé ajustades i el que estem acabant de mirar, no? De fet, són 6 evitatges, si inclourien aquests que hi ha ara, per entendre-les a les casetes que s'hauria de... No, no, no, el que fem és a part. Sí, hi ha unes permutes, un altre, un conveni urbanístic, que no li afecta. Un d'aquestes persones se li dona el local comercial en planta baixa, ho ha acceptat ser això. Per tant, és un conveni urbanístic, una cosa per l'altra. Bé, s'ha de reordenar i, després, dignificar també el que és l'espai de davant, insisteixo, d'estudisbells. Tot això guanyarà molt en qualitat, diguem-ne, de paisagística, de mobilitat, i per tant... També dir el següent, que les reunions serveixen per reflexionar. Per tant, tota aquella reunió que hem fet fa 15 dies, hi ha coses que ens l'estem mirant a mull, en línia concreta. Per tant, estem en aquesta fase de planejament, no de construir demà ni l'any següent. També hi ha un altre projecte que, en aquest cas, començaria, possiblement, anirà més ràpid. El possible que el Juliol comencem. El Juliol, que és a la zona del Parc de la Rambla, que n'hem fet peries vegades. Hem fet dibuixos, ho hem presentat també, tenim allà ajustar coses. És un espai que, històricament, tots plegats, li diem que anava el metro, li ha d'anar al metro, i, per tant, no actuava mai. No actuava pensant que el metro arribaria, i ens agradaria que arribi, i lluitarem perquè arribi, però és una organització d'un cos, diguem-ne, assumible, i que, si en el cas, que a curt termini, que estic convençut que no són ni 10 anys o més, el metro ha d'anar allà... Una obra com el metro ho espatlla tot i ho arregla tot. Per tant, no ens preocupava, i, a final de dia, escolta'm tu. Això, com que no us veu clar, mig termini fem aquesta organització. És un parc molt digne. És un parc, diguem-ne, que té una visibilitat des de Rambla molt espectacular. Penso que serà molt utilitzat, aquest parc. I estem encaixant, diguem-ne, els elements que van dins el parc. Vam tenir una reunió amb els veïns. Ens van aportar també idees, estem acabant de confeccionar això. És senzill, aquesta obra. És una obra de 150.000 euros, i que s'adjudica ràpid, i per tant no ens inquieta gaire el procés. Es pot treballar molt bé sense tallar el trànsit. I la única cosa que ens indica també del nostàlgia que tenim és aquells grafitis que hi ha en els murs. Es podrà formar un acord amb l'entres d'edat, no? No, fotrem unes fotografies i ho guardarem a l'arxiu, no? La memòria. És que no podem fer res. Més moviment a Sant Just, més enllà d'aquests projectes de més envergadura, i el nou president, tot i que repeteix. Perquè hem parlat amb el Zapata. I exacte. Hem de fer junts ahir i m'ho explica que anava a la ràdio. Exacte. Hem d'estar parlant amb l'Àngel Moreno, que torna a ser la Junta Directiva, i vam parlar amb ells justament del trasllat de la Casa Regional d'Extrema Duda, del local actual, a la Begoneta, que es farà al principi amb un parell de mesos, i estarà de tot instaurant. Sí, la inauguració. Exacte. Per tant, en principi, després de la mena santa, era la data que es plantejaven. Un canvi més intern, perquè tampoc és que no es veurà, no és un equipament públic, la Casa Regional en sí, és una entitat que sí que hi ha un canvi. I sempre hi ha... Amb aquests moviments sempre passen coses. Està a prop d'un altre lloc, es creen altres energis, etc. Exacte, anava a dir-te això. Primer de tot felicitar la nova Junta de la Casa Regional d'Extrema Duda, perquè ha costat trobar gent de relleu, ha costat molt, van patir tots plegats. Aquell és un relleu. Finalment hi ha hagut gent, aquests noms que tu dius i altres, que han dit, escolta, bé per la continuïtat de la casa ens hem de posar, no? Per tant. I han impulsat una cosa que havíem parlat amb l'anterior junta, de fer aquest trasiat. Per què? Perquè el bar de la Begoneta primer no acaba de funcionar, malgrat molta gent pensava que jo funcionava, no hi havia manera, no? Per l'altra banda, quedava un espai buit, que no hi havia les entitats, principalment a la Casa Regional. És un espai que pot ocupar amb molta facilitat i sense cos d'obra. Després com tu dius, jo crec que se generen dinàmiques, perquè la Casa Regional és veritat que té un dinamisme espectacular amb les activitats que fa, però no deixa estar a la seva cell una miqueta amagada, no? I ara estaran al centre de la plaça de la Pau. Per tant, coneixent-nos com són i coneixent la gent que hi ha, jo crec que hi haurà una dinàmica nova, efectivament. Una dinàmica nova que engrescaran a molta més gent i que hi haurà oportunitats per aquesta entitat. Exacte. Ens parlàvem, doncs, una mica de la idea també de fer com una inauguració i convidar altres entitats... Ja tenen pensat en fer-la grossa. Exacte, això deien. Justament també, que parlem d'entitats i de fer xarxa, a Divendres Passat es va presentar una nova entitat com a Secció de la Taneu, la Ginesta. I dilluns els vam tenir també aquests micròfons de la ràdio i també un projecte d'aquests que agafen ells amb ganes i que sembla que pot tenir continuïtat important. Espero que sí, també felicitar-lo. Felicitats. Els conec també... Pasa que coneixes més els pares, a vegades, que els nanos, però, quan em van dir qui eren, doncs també vaig veure el cap al Divendres a la nit, allà a la Plaça Antoni Malaret, els vaig veure, alguns explicaven coses, les activitats que volien fer, perdona, encoratjar-los, perquè torno d'hi el mateix, és fàcil creure una entitat, el contrari. Això és malauradament. Han fet un pas enrere, no? Per tant, quan ens hem avançat a qui havia aquesta iniciativa i que hi havia gent jove que vol fer una entitat, escolta, reculsar-los al màxim possible, perquè això és el futur. Això és el futur, precisament. Per tant, un poble que té unes 120, 130 entitats de tot tipus, amb 17.000 habitants que som, és un poble molt dinàmic. Perquè aquesta mitjana no és habitual. No és habitual. Si tenim moltes entitats, per tant, algunes van desapareixent malauradament, però és bo que hi hagi noves, i, perdona, encoratjar aquests joves que són valents i que els veurem normalment fent activitats a Sant Jos. La Ginesta. Exacte, la Ginesta. I canviem de tema, deixem ara les entitats per parlar d'una altra qüestió, que també aquest 2017 n'hem anat parlant i no anirem parlant possiblement, que és el que passarà amb el model de gestió de residus al municipi. Ja hem anat comentant en diferents entrevistes per saber-vos una mica aquesta voluntat de canviar, de millorar, i ara caldria determinar i que de fet es farà un procés de participació de la ciutadania, però es planteja quin és el model cap al qual se'n camina. No sé si l'equip de govern teniu... No, l'equip de guany hi ha un debat ferrisat amb això, i jo crec que està bé. Jo crec que és un debat que se se genera internament, precisament, i això és una cosa que ha de fer, perquè en uns llocs funciona i en altres no, és molt curiós. Jo soc dels que penso que hem d'encertar el model en funció dels comportaments de les actituds, de la mobilitat, del tipus de gent que ja s'han just plegat. I això no vol dir que aquest model vagi en contra de modificar hàbits, perquè hem de aconseguir nous hàbits, perquè si no aconseguim nous hàbits, estarem amb els percentatges de recolida que estem. i el que hem de fer és ajustar coses. Ara, la setmana que ve l'altre, no recordo, anem al País Bàs a mirar uns contenidors intel·ligents que se'ls diuen i coneixem altres models, ja també el tema del porta a porta. Algú pensa que el model actual de contenidors de proximitat té recorregut, perquè havia arribat als 56, per tant, amb accions concretes podíem arribar a més punts. Es tracta molt dels grans productors, per exemple, els grans productors estan a l'esquadra de l'esquadra, però hi ha moltes grans productors, per exemple, els grans productors estan aportant un 3 o un 4, es diu en un 5%, empreses, sí, per exemple, al mercat, als supermercats, als hotels, aquests grans productors se'ls ha de demanar que afegin definitivament bé les coses, alguns ho estan fent, altres no. Per tant, aquí també tens 4 o 5 punts més. Hem de parlar també d'altres col·lectius que no els tens controlats, com és el sector empresarial. Per tant, hi ha moltes coses amb un de la taula que fan pensar que hi ha un recorregut en tot plegat, no? El model serà aquell que el consens màxim. Jo crec que, en aquests moments que té les responsabilitats en aquest tema, ha de buscar ajustar aquest model a la realitat i que sigui possible i que la gent se'l faci seu, perquè si no se'l fa seu, doncs anirem enradera, no? Per tant, quin és el model aquell, un cop analitzat molt bé el municipi, eh? Ja et dic, hi ha uns pobles que funcionen una cosa i el del costat no funciona. I a vosaltres, doncs sí, són iguals, no? No són iguals. Doncs s'enjusta unes característiques socioeconòmiques que fa que els comportaments i les conductes d'una família, d'una gent, doncs, és diferent amb un poble del costat. Per tant, potser el model porta a porta no funcionaria sovint. No ho sé, no, jo no em manifesto. Tinc una opinió molt clara en aquest tema del porta a porta, però soc un més, per tant, el que no faré públicament, això ho faig internament i quan hi hagi el model, doncs, tots a una. Però vaig més al fet d'això, d'analitzar. La proposta de dir, escolta, mira, aquest és el model pel Walden. Aquest, i el Walden l'accepta, digue'l, eh? Sí, hem d'arribar a dir això. Escolta, aquí els conteniors intel·ligents funcionen bé aquí, i són assumibles econòmicament, perquè això és un canvi molt espectacular, diguem-ne, de sistema, per tant, quan s'ha canviat la concessió, que és al final del 18, ha d'haver-hi un concessionari que segurament ho aporta aquests diners, perquè hi ha una concessió llarga, ho fa l'Ajuntament. Per tant, hi ha un davant molt important, ara. Qui ens uneix, que no volem estar així? Per tant, això és el que ens uneix. Per tant, cal transmetre això a la ciutadania, perquè igual la ciutadania ja li està bé estar així, mira, jo crec que a la ciutadania, sense demanar-li gran esforç amb aquests anys, ha demostrat que estem, això, al 52, 54, 56 abans de la crisi, de recollida selectiva, eh? Per tant, si se l'implica, que no se l'ha implicat encara, no se l'ha implicat, o sigui, no s'ha fet això un repte de municipi, no se l'implica, doncs ho aconseguirem, eh? Per tant, el que hem de fer aquest cas, doncs les companys que tenen la responsabilitat, ja sota, hem de concretar i fer el model més adequat. Ens uneix, això, i no hi ha polèmica. És veritat que hi ha, diguem-ne, discussió interna, però és que és normal, és que hi ha molts diners en joc, hi ha una aposta, diguem-ne, de medi ambiental, molt important de món de la taula, un canvi de model és molt significatiu, hi ha nàvits, és que hi ha unes concessions pel mig, però és normal que hi hagi taules, diguem-ne, d'on no veu d'una manera, una altra ara, quan, diguem-ne, quin és el model, tots a una, i s'ha acabat. Exactament, en principi, aquest any és quan es preveu a finals d'any potser que estigui a fer el procés de participació, o no hi ha un calendari... Nosaltres vam especificar la voluntat de fer fins i tot una consulta. Mira, ens sembla que podíem fer això que li sembla la població. Si veiem molt de consens, si veiem que realment hi ha un model que s'ha sumit per tots els partits polítics, i que hi ha violacions de veïns, no sé, col·lectius, qui sigui, els fòrums que hem fet, el conseller d'emediment, tots plegats, doncs podíem dir, escolta, potser no cal, no? Però, si no, escolta, que participi la població en dia. Escolta, mira, A o B, o A o B o C, eh? Per tant, aquests moments és un moment de debat, de reflexió, de debat, de propostes, d'anàlisis, de pros i contres. No hi ha res més, eh? Sé que els partits s'han manifestat, alguns, altres ho veuen d'una manera, alguns veïns no ho veuen, però estem precisament sacsejant la situació. I ara, de seguida, parlarem abans de marxar, fem aquest apunt del que hi ha d'haver de primavera, ens volia parar també d'actualitat, d'alguna manera, com que fem aquestes entrevistes cada mes, cada mes passen moltes coses, i revisant el que havíem parlat l'últim mes, hi havia hagut les declaracions del Nouena, ara, justament, dilluns, sentíem aquesta sentència, ningú se sorprès massa, perquè, en principi, no s'esperava gaire cosa diferent, però, bé, en tot cas, no deixen de passar coses. No deixen de passar coses i seguiran passant, perquè, quan les actituds són les que són, jo he sigut molt crític per les dues bandes, doncs no hi ha manera de centrar-se en una taula, i jo crec que per una banda tampoc hi ha molta voluntat, i per l'altra tampoc, alguns ja els hi va bé tot això, i els altres també, eh? Per tant, això cada vegada és més complexa, doncs cada vegada és més complicat, judicialitza la política quan no hauria de ser, per tant, a dir, no m'agrada, una expressió de la Generalitat estigui, diguem, amb aquesta situació, però és que tampoc m'agrada que la gent incompleci les lleis. Per tant, és una roda que sempre estem en el mateix, no? I, per tant, l'única cosa, ho he dit 50.000 vegades, és centrar-se en una taula i negociar, negociar i parlar, i tirar la clau de la porta, si vols, i no t'assos deia fins a que... Però no hi ha voluntat, ni el govern de Catalunya té voluntat, ni el govern d'Espanya té voluntat, per tant... En aquesta línia, de fet, a Sant Justa es va... es va aprovar a sumar-se el pacte nacional per referents? Jo sempre dic el mateix, que Sant Justa és un exemple de diàleg, de consens, de parlar, que som capaços de... Doncs això que deia abans, discutir coses, però a l'hora sortim tots a una, i el model del municipi, doncs, és potser el model que hauria de implantar altres administracions, altres maneres de fer política, que ens entenem bé, i tenim les nostres coses, però, finalment, ens uneix molt, no? I jo penso que en aquests moments, doncs això no té una solució, diguem-ne, raonable, el tindrà pel 50% de la població, en aquests moments Catalunya està dividit, el 50% vol una cosa i vol una altra, no? Segueu igual, que fa 3 anys s'ha avançat. Bé, jo miro les estadístiques... No em refereixo a nivell de si es vol una cosa o l'altra, sinó de la sensació d'estancament entre les parts. Jo crec que estem igual, pitjor. O sigui, absolutament pitjor. És a dir, és que per molt que a vegades surt la vis a president del govern, diu, no, ara, diàleg, però estem com estem, i ara serà la presidenta del Parlament que estarà imputada, avui o demà serà l'Hom, Francesc Homs. Per tant, això no para, no? I això serà així, es convocarà al referèndum i serà aturat, i, per tant, tindrem un embolic al carrer, a les urnes, a tot arreu, que no té finalitat en té, però que no té un final, diguem-ne, més raonable i tal, no? Per tant, cada vegades es complica més, i cada vegada hi haurà més tensió a tot arreu, no? I jo només conec una cosa quan estàs així, que és parlar i parlar. I si no volen, doncs escolta, tornem-hi, no? Però jo crec que el que no es vol parlar en aquests moments són per les dues parts. Està convençut, per tant, d'haver signat aquest pacte al referèndum. Ja es veu estar parlant molt amb això, vam discutir molt. Només qualsevol persona pot escoltar els abans que em fes els portaveus, que ens uneixi i que no ens uneixi. I, per tant, escolta'm, vam decidir el que vam decidir, no? Altres, jo crec que això ja és diferent. Però també és aquest punt en comú de trobar solucions. Jo crec que hi haurà alguna cosa tardor d'hora, que haurà d'aunir el 70 o el 80% de la població. I ara, en aquests moments, no hi és. Per tant, el fet que hi hagi aquesta opció de si o si el referèndum, ho neix el 50%. I l'altre de 50% diu que no. Per tant, hem de trobar alguna cosa que ens uneixi molta més gent, i que sigui possible, legal, i que podem expressar-ho. Penso que algun dia tenim una Constitució catalana, que haurà de ser aquell element que ens unirà a tothom. I per arribar aquí, doncs, has d'anar fent passos. Difícil, sí, però ara, un referèndum unilateral, que em sembla ser que anirem, no? I si no, que l'haurà de ser conegut, doncs això, s'ha acceptat. Tinc les meves dubtes que he fet pel 50%. Les enquestes no diuen això, no? Però és igual. I ja n'hi haies a votar? És igual. Mira, jo n'hi iré a votar, si el Parlament de Catalunya és el meu Parlament, no tinc perquè suposar que el que es convoqui d'entrada, doncs sigui mal convocat. Per tant, s'ha de veure com es convoca. I això ho fa falta en 3 mesos, només. El principi és de juliol. Per tant, si això realment és el 27, aquell tap de setmana de setembre, vol dir que als ajuntaments ho tindrem la primera setmana de juliol, un comunicat del Parlament o de la Generalitat del Presidència, agafa, faig això. Això no que tindré jo damunt de la taula. Segurament després de 15 dies tindré una altra cosa. Per tant, jo no he de suposar d'entrada que el meu Parlament, que és el meu, per tant, l'he de defensar fins al final, doncs convoqui això de forma irregular. I fora de la llei. Per tant, per tant, en 3 mesos ho veiem. I a partir d'aquí, la gent n'hi ha a votar, en funció d'això també, no? Bé, complicada situació, la veritat. I ganes de que s'acabi o que hi hagi un camí ben definit, no? Perquè sempre dic el mateix, també. Quan tu tens una cosa al cap i li destines moltes hores, deixes de fer altres. I això, en aquests moments, la Generalitat es veu. Això es nota. Es nota quan parles amb els directors generals, quan parles amb els subdirectors, parles amb les conselleries. És normal, tu com a persona, com a equip de govern, si tens sempre, estàs destinant molt de temps a un tema, que és el que està passant ara, doncs altres temes no s'atenen amb el grau de la disfacció, d'implicació i de compromís que s'ha de fer. I això no ho dic jo. Ho diu qualsevol persona i entitat responsable que parla amb la Generalitat. Però és que també em passaria a mi i a tu. És així. Si tot el dia estic amb una cosa, deixo de fer les altres. O li dono menys importància. Es prioritza menys. Doncs bé, en tot cas no anirem parlant, ja sabeu que cada més parlem d'actualitat amb l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, i molt ràpidament ja abans de marxar, perquè parlarem més d'enviament, però bé, en tot cas, moltes novetats en aquesta primavera, que s'aprofiten diferents àmbits de Sant Just, que alterarà diferents espais. Doncs l'esport, el Sant Jordi, el comerç, també és a dir que hi ha diferents focus vinculats en la primavera i amb aquesta campanya de moure Sant Just. Molt bé, el que hem fet és una campanya de primavera, com dius, que la primavera altera, que és veritat, això ho diuen, en altres àmbits, però cert, i el que volem és reagrupar activitats sota aquesta campanya, però fer-ne de noves. Per tant, hi ha una que és molt significativa en el món de l'esport, que és el territori especial, que el farem el mes de maig, però també des de comerç, de la regió de comerç i de cultura, es plantejen activitats que totes elles farà efectivament que aquesta etapa de l'any sortim més al carrer, doncs parlem més amb la gent, participem, promocionem el nostre comerç, que ja li costa, el comerç ens ho li costa i els admiro, i tots plegats hem d'ajudar una mica en participar i d'aquestes entitats, com deies abans, que també són noves, que faran activitats i sortim al carrer, els ajudem i comprem, també és senjús que ja ens fa falta. Doncs anirem parlant, tot plegat serà sobretot a partir de setmana, és a dir, que també tindrem temps de parlar-ne avui.