Entrevista a Clara Peya, compositora i pianista - 16/3/2017

Passa un minut d'un quart de 12 a aquesta hora parlem del cicle al món il·lustrat que torna a aquest dilluns amb una conversa amb la ballerina i coreògrafa Lali Aiguader i la compositora i pianista Clara Peia, totes dues s'enjustenques i avui en parlem amb la Clara Peia, la tenim a l'altre cantó del telèfon, molt bon dia Clara. Bon dia, què tal? Que ens avanci una mica, només una mica el que fareu dilluns, perquè són aquests cicles que acostumen a unir a dos personatges s'enjustencs vinculats amb tot el món de les arts. Normalment, perquè els entrevistem, a més a més, aquí a la ràdio sempre que podem, deixem dir-te que són gent que, a més a més, ja porta molts anys de trajectòria. I llavors, m'ha semblat bastant curiosa en aquest cas, i interessant, justament, sigueu vosaltres dues, que en realitat, tenim una trajectòria molt destacada, però en poc temps, no? Perquè en el teu cas, doncs, has tret set discos, però en serà que tens 30 anys, és a dir, que has estat molt intens, tot. Sí, has estat molt intens, i la veritat és que, com que soc hiperactiva, hiperproductiva, doncs, treballo molt, i sí que és veritat que amb els 10 anys que porto la carrera, 11, he fet moltes coses. Ja faig 31 d'aquí dos setmanes, eh? Una mica més, doncs. En tot cas, exacte, he fet moltes coses. Ara dèiem que has tret set discos, però és una manera molt simpla de fer una introducció, perquè en realitat també has estat també fundadora de la companyia de teatre, dança i música en directe a les imposibles, no? Després, també, has estat també el Palau de la Música amb l'espectacle llum de paraules, col·laborat amb molts músics. De tot el que has anat fent, o de tot el que estàs fent, perquè estàs en plena manera d'actiu, sabries dir, mira, sobretot, m'agrada la part de composició, la part de tocar, la part del directe, amb què et quedes? Mira, jo en realitat em quedo principalment en la companyia de teatre a les imposibles, em quedo molt perquè allà és un poc explotament d'una part més social, que és una part que artísticament et completa, et complementa, et contenta l'ego, però també per altra banda, sense que estàs amb compromís social, per mi és bàsic a l'hora de comunicar-nos, perquè nosaltres els creadors i els artistes tenim una part important a l'hora de dir, perquè se'ns escolta molt, perquè per mi és important que aquesta part estigui activa. Per tant, jo diria que el que m'agrada més és buscar la poètica i l'art en coses, en temes de debat social, i en millorar coses més com jo què sé, què sé, el limbo que vam fer, que parlar de la transsexualitat, l'auc, que per tant és realistiu, que parla sobre la violència sexual, està una mica visibilitzant coses que fan una mica les conegudes i amagades socialment. És a dir, utilitzar una mica o utilitzar o que l'art serveixi justament per aquesta part més de reivindicació social. Sí, per mi això és important i en els discos intento que hi hagi un punt d'això. Això no vol dir fer cançó a l'anunci, ni molt menys, però sí que vol dir que per exemple Oceanas, que és el meu últim disc, parla sobre... és un homenatge a la dona a través de l'aigua i és un empoderament a les dones. El tema del disc és que el món sigui una plaga de princeses indomables, i llavors des d'aquí donar-li una mica d'espai a això també, donar-li veu. Clar, de fet, estàs de gira, no justament amb Oceanas? Sí, estic al país bàsquet, ara m'ha dit. Molt bé, i un de tindrem aquí, però estàs endavant. I com estan, també, la rabuda d'aquesta proposta d'Oceanas? Doncs estan molt bé. La veritat és que la rabuda va bé, perquè dones-ho som totes, estiguem on estiguem, i jo crec que també... bueno, que si la gent està oberta i nosaltres toquem des d'un lloc de comunicació i de humildat, les coses arriben sempre. Clar, deies també d'aquesta base social de la música, en el cas de la cultura. Creus que el públic també ho demana, això? O que potser no ho demana, però quan li donen, doncs s'hi enganxa bé? Doncs hi ha de tot, hi ha de tot. Hi ha de tot. Tu pensa que tot depèn de com vegi l'art i que sigui per tu l'art. Hi ha molta gent que anar al teatre, anar a concerts, és evasió. Llavors, que el pots plantejar, pensar o que li remoguis coses, no és el que li interessa, perquè jo li està prou remogut, no? També hi ha gent tot al contrari, doncs que sí que creu que és una plataforma molt gran, que l'art estigui en contacte total amb això. Tot depèn també de si ets creador o si no. És que depèn. A mi m'agradaria pensar que sí, que la gent està oberta, que això sigui així, que vagi passant tot el rat. Cada cop sigui més. Aquest dilluns, a les 8 del vespre, si la salarisa del console de Can Genestar fareu aquesta conversa amb l'Àlia Iguader, us coneixeu, us coneixeu de fa temps, de fa poc, com és la vostra relació? Bueno, nosaltres a l'Àlia ens coneixem de s'enjust de vista, de fa molt de temps, i després, últimament, ens hem anat trobant en varios puestos i hem anat coincidint en diferents festivals i en diferents llocs. I no som amigues, però ens coneixem, i jo tinc moltes preguntes a fer-li, que aprofitaré per fer el dilluns. Clar, perquè t'anava a dir això, no? Quan et van proposar en el teu cas de participar en aquest món il·lustrat, amb ella, amb l'Àlia Iguader, com tu vas prendre, com va anar? Com un planazo, perquè també penso que són bastant coetànies, potser ja té dos o tres anys més que jo, però vull dir que som bastant de la mateixa generació, i que també, doncs, bueno, que les dues són una mica destacades en el nostre... en el nostre disciplina, en el sentit, doncs, ella també és molt creadora, per de ballarina, i també d'aquestes dues passants, saps? Jo també ocupo un lloc que no hi ha molta gent, que no hi ha molts músics que els agradi participar en coses més escèniques, i són dos llocs en els que jo crec que podem explorar guai, i a més jo crec que ens entendrem molt bé, i apendrem-hi tot. Segur, clar, com ho plantegeu? Tu has dit que tenies moltes preguntes per fer-li, i per tant, serà com si us entrevistéssiu entre les dues, com ho teniu pensat? Sí, serà, farem una especial entrevista, entrevista que acabarem, doncs, debatint les respostes que tinguem, no? Entrarem, començarem una pregunta, i acabarem, doncs, donant-li voltes a alguna cosa, i per què no traient conclusions allà mateix, o plantejant situacions? Serà, com dèiem, dilluns a les 8 del vespre, en aquesta conversa amb l'Àlia Iguader i la Clara Peia. S'enjustenques, com dèiem, tu vius a s'enjust actualment? No, jo només que s'enjust em consta que ella viu a s'enjust. I tens relació per això ben sovint, o tens com una part del passat s'enjust? No, mirant-me'ls pares, viuen a s'enjust, vull dir que jo hi vinc sovint, clar, i tant. I tinc amics de s'enjust, també, clar, sí, sí. Com a artista, doncs, i com a algú que ha viscut temps de s'enjust, creus que aquí es respira també el moviment cultural, o que falta encara una mica més, doncs, que es doni una conèixer més projectes? S'enjust és un pou d'artistes, eh, o sigui, Clara Segura és de s'enjust, el Margarit és de s'enjust, vull dir que tenim aquí un planter potent, potent, la més germana és de s'enjust, clar, no, hi ha un planter molt potent. Per tant, doncs hi ha moviment, no?, d'alguna manera. Sí, sí, sí, sí. Serà per tant, doncs, dilluns, tornar una mica a casa, no?, també, d'alguna manera, aquí a Can Genestar? Sí, sí, i tant, i tant, clar que sí, a mi em fa molta... Serà a les 8 del vespre, com dèiem, aquesta conversa del món il·lustrat amb la Lali Aiguadell i la Clara Peia, compositora i pianista, amb qui hem pogut parlar aquest matí. Clara, moltes gràcies, que tinguis bon viatge.