Entrevista a Francesc Serra, cap d’economia TN de TV3 - 17/3/2017

I aquesta hora el que fem és parlar de la tertúlia que es fa aquest vespre a la sala Piquet de l'Ateneu, una tertúlia sobre el futur de la Unió Europea que conduirà a Francesc Serra, periodista i cap d'economia de TV3, i més a més abans havia estat corresponsal de TV3 també a Brussel·les i ara tenim l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Bon dia. Per fer un petit avançament, en realitat, el que s'explicarà d'ampliamen o del que és debatre aquest vespre a l'Ateneu, com dèiem, aquest futur de la Unió Europea, que és un futur que cada cop està més difús, no? Sí, de fet, el que intentarem és obrir també el debat i fer, diguem-ne, la primera intervenció al més curt possible i obrir el tort de preguntes i poder tots plegats parlar d'un tema que, des de la distància, estar-ne a Brussel·les em semblava que aquí podia quedar una mica lluny, però un cop aquí, quan he tornat aquí, veus que realment interessa i aquest pitjor preocupa molta gent, l'imatge dels últims mesos, també de la Constitució de l'Àbrexit, jo crec que ens dona una sensació que el projecte s'està empunjant, que a mi em sembla un punt exagerada, però que en qualsevol cas preocupa molta gent, i per tant jo crec que és una bona oportunitat de portar l'experiència que puc tenir allà i cladificar algunes coses, perquè és cert que a vegades, des de la distància, tenen impresions un punt equivocat de sobre què és exactament la Unió Europea i què és Brussel·les, que a vegades componem una cosa amb l'altre i són exactament el mateix. Això és veritat, també. Es veu preocupament més aquí que a Brussel·les? O sigui, aquí hi ha la més passimista, potser? Clar, quan deia que no són coses... no és el mateix, la Unió Europea en realitat són els 28 estat membres que aviat seran 27, però en qualsevol cas són els Estats membres, són les capitales, és a París, és a Berlín, és a Copenhague, és a Lisboa, és a Madrid, a Roma... Això és la Unió Europea, i si fa la Unió Europea el dia a dia, en el fons les decisions mentre senten tals es plenen a les capitales. I l'altra cosa és Brussel·les, que és la maquinària, diguem, comunitària, el que es fa en d'acord comú i posant a tothom el voltant de la mateixa taula. I és cert que moltes vegades, a Brussel·les, poden ser una sensació... o poden tenir una certa sensació de bombolla, de estar tothom molt preocupat de certs procediments, de certes qüestions molt concretes que es costa traslladar a fora. Per tant, allà hi pot haver certa preocupació, jo crec que l'impacte més gran va ser amb el Brexit, el dia de la Brexit, quan anaves a la roda de Bremsa, a la pel·liència de la Comissió, en tots els júnquers, veies les cares dels funcionaris i realment hi havia gent que ha estat gairebé d'això, hi havia gent plonant, perquè es qüestionava d'una manera la seva forma de viure, i la seva visió del que és el continent. En canvi, fora de Brussel·les és molt més fàcil veure també les efectes del projecte, i des de la distància, que no és tal, perquè en altres, diguem, som Europa i som Unió Europea, per tant, el que pensem aquí és Europa, doncs és més fàcil també veure els efectes, i que és el que s'ha fet la gent veure els efectes de la maquinaria, que ara són cada cop més evidents. Exacte, de fet, s'està qüestionant el funcionament de moltes coses, però potser no tant l'Unió Europea en sí. Clar, jo crec que si féssim una enquesta, ningú crec, o ningú no, però diguem que sortiria per majoria el fet d'intentar mantenir aquest invent en marxa. El que segurament no ens posaríem d'acord és com volem que sigui, i aquest és el problema, i és transversal, és una diferència de criteri que afecta dins dels mateixos països, dels Estats, és a dir, políticament hi ha gent que té visions molt diferents del que ha de ser l'Unió Europea, i després entre els mateixos Estats, el que pensa la República Txèca, Polònia o Ungria de l'Unió Europea no és el mateix, ni molt menys, que Vèlgica o Holanda, per exemple, o Suecia, i per tant hi ha com uns eixos que s'aparen i que ens marquen que tothom té expectatives diferents sobre el que és això. I això fa que ens posem que no ens posem d'acord sobre com reformar-ho i com tirar endavant, perquè és que no tothom té clar o no tothom comparteix una mateixa idea d'Europa, i això és el que estem veient als últims anys, i que es va fer evident durant la crisi, i la crisi va servir també perquè tothom veies que això no era una afecta neutra i que això era una afecta política, amb conseqüències polítiques, que per exemple la Grècia es trobien enretallades, i que per tant no és una afecta innocent, i que la gestió de l'Unió Europea implica conseqüències, i no tothom té clar que pot anar, i aquí estem, i jo crec que estarem anys en aquest punt, sense saber exactament què pot anar. Clar, per tant, doncs, estem en un moment d'impàs, d'alguna manera. Jo crec que sí, perquè per molt que el brec sigui d'alguna manera un punt d'inflexió, i obligui molta gent a replantejar-se, com dèiem l'invent, l'artifacte, després ningú té clar que pot anar, en realitat, i per tant, quan la gent parla d'una Europa diferent de velocitats, ja estàvem. De fet, hi ha coses que s'anomenen això de la cooperació reforçada, que diversos països puguin decidir coordinar-se més estretament, i no esperar a la resta això de les dobles velocitats. Això ja ens diria, de fet. Per tant, clar, quan tothom, jo entenc, però una llei de física, que quan tothom vol tirar de la corda cap a la seva banda, al final la corda no es mou, no? És a dir, de tant, no posar-nos la corda al final, això es tradueix, crec, amb un impàs. I moltes vegades la temptació política és no tocar gaire les coses, no fos cosa que encara aprengui-s'hi més mal, que aquesta sigui la temptació a la que coneixin molts dels líders que vagin a la roma i més endavant a partir d'ara. Diem que reformem, però, amb el fons, visirem de no prendre decisions transcendentals, perquè encara podríem prendre més mal, i crec que podem entrar en aquesta fase. Clar. El que més ha xucat a l'1 Europea és el que ens deies ara del Brexit, en els últims temps? Sí, i la crisi de Grècia també. Són les dues coses que jo vaig viure allà, la primera persona, però vull viure seguint l'actualitat des de Brussel·les com a mínim, i sí que, cert, que són les dues pets. Això també hi ha, i, òbviament, la crisi dels refugiats. I com es va encarar això, i, per exemple, i també tot el que va passar a Ukraine, són uns determinants dels últims anys, que, d'alguna manera, han posat a prova la Unió Europea, no han aconseguit menys en el cas del Brexit que es trenqui, i al final sempre s'ha trobat un mínim comú denominador. Aquesta és la política europea, en realitat, un mínim comú denominador, amb el que tothom més o menys estigui còmode. Però jo crec que són els punts que hem marcat. Hem marcat, diguem-ne, el panorama que tenim ara, que és una Unió Europea qüestionada, no des de Brussel·les, però sí des de Mosa Estat venda. Per tant, doncs, d'alguna manera, també són etapes, per tant, suposo que tampoc no ho veus al final de la Unió Europea, no ho veus que s'hagi de desfer. No, crec que el cost de desmuntar-la, però és una altra manera de fer-la. No és una altra manera de fer-la, però és una altra manera de fer-la. Encara és superior al de mantenir-la. Això es va fer per alguna raó, i tenia sentit en el seu moment, i el continuat tenint, jo crec. Segurament el que es va emuntar com un mecanisme de pura col·laboració econòmica, el carbó, l'esfer i d'alguna manera, per mantenir la pau al continent, és una altra manera de fer-la. No és una altra manera de fer-la, però és una altra manera de fer-la. Ja no entenem prou. No pots vendre algú de 15, 16 o 17 anys que la Unió Europea és un instrument que ens permet mantenir la pau al continent. Això ho fa l'autant. Moltes gent ja no li pide, però no és general. Per tant, és a buscar-lo. No pots vendre la Unió Europea perquè m'havien dit que prometia una properitat que finalment no m'ha donat. Per tant, s'ha de buscar un nou relat, un nou discurs, no sé si de vendre, però va encarar aquest projecte perquè enganxi a les noves generacions. Estan una mica més desconectades, d'aquesta idea de la Unió Europea? Són a ell. Al final els tenim dits d'unes generacions molt concretes. Ara ja no. El que es va fer és fer la distància. La gent com el Mateu Reims tenia un 40 o 40 quants anys. Veníem d'una generació que si no havia viscut la guerra mundial, en coneixia més o menys directament els conseqüències. Era fruit d'aquella època. Això també acondiciona molts discursos. S'haurà d'anar cap a... S'haurà d'entrar a noves generacions que tinen davant. S'haurà d'anar cap a les noves generacions. S'haurà d'anar cap a les noves generacions. A Europa això ja no atreus les noves generacions. Ja no justifiques, ja no dones contingut a aquesta idea. És molt difícil d'enganxar-se. Es va aconseguir els anys 80 i 90 amb el tema erasmus. Això va funcionar. Hi ha una generació de gens joves que ja estan joves, que es va formar amb aquella erasmus. Això va funcionar. NoGrandesотрàt, hi ha d'haver la sanitat de ciutad trash. Hi ha costats. Han previst una estona� per practicar-li a Hollandia. Això és complicat. És complicat per a temps. I, ajornament, el dia a dia i denunciem aquests quants discursos costen trobar-los sempre each dia. Són un discurs sonats per les incidències, Ara sembla que fa ja gairebé un any i mig que ja no se'n parla. I, per tant, clar, sembla que tu et va tant de pressa, també, que aquest estat de joc segons com pot ser permanent. Sí, no ens deixa pensar a futur. I, a més, passen coses, i tampoc s'acaba el món, però passen coses, i, per tant, es dona la sensació que sempre hi ha alguna crisi per resoldre. I quan tens moltes crisi seguides, està a durar l'impressió que això no funciona i que això s'enfonsa. És fàcil transmetre aquesta sensació. Per tant, estem en aquell punt, que, quan no s'obtenim una, sortim de l'altra. La manera d'afrontar aquestes crisi és molt caòtica. La qüestió dels refugiats es va estar mesos, veient com s'afrontava, ningú es posava d'acord. El resultat, òbviament, com hem pogut veure en primera, no ha estat gaire encorajador, en aquest punt de vista. És a dir, les crisis es succeixen, la manera de afrontar-les, encara és molt antiga, i mostra la divisió. Per tant, la sensació és aquesta, és el que es pot tenir, que realment el projecte no funciona. Si anéssim el dia a dia, veuríem que... Bé, l'Europa aguanta i és el que dèiem. El cos de desmuntar-la crec que és superior encara al de reformar-la. Però veurem, amb els anys, potser les nova generacions consideren que no, que cal reprantejar-se tot. Aquest vespre, aquesta tertúlia, on se'n podrà parlar, una tertúlia sobre el futur de l'Unió Europea, que conduirà a Francesc Serra, que hem pogut parlar aquest matí, que és actualment cap d'economia als informatius de TV3. Moltes gràcies, que vagi molt bé. Vosaltres, moltes gràcies. Moltes gràcies.