Entrevista a Laia Aubia, de DocsBarcelona - 23/3/2017

En punt un quart de 12 a aquesta hora el que fem més parlant del documental que es projecta aquest divendres a la sala del cinquantenari de la Teneu és Xadó Guel de la directora Maria Tercer de la Reina i és un documental que ens fa arribar cada setmana a Teneu i també paral·lel 40 ara en parlem amb la Laia òbvia, cap del projecte d'Ox Barcelona del mes, la tenim a l'altra canta del telèfon molt bon dia, Laia. Hola, bon dia. Per parlar, en aquest cas del documental que tindrem aquesta setmana aquí s'enjust, aquest Xadó Guel, niña sombra, què ens explica, quina història ens explica? Doncs Xadó Guel és un documental fet en primera persona, per tant la persona que els dirigeix que és la Maria Tercer de la Reina també és la protagonista de la història i el punt de partida de la història és una malaltia, que és una malaltia que deixa la directora sense visió i és una malaltia que ella sap que té des de molt petitona, però no és fins la data adulta, fins als cinquanta anys aproximadament que se li comença a manifestar i que, per tant, el procés de perdre la visió llavors s'accelera d'una forma molt bèstia. El documental li sorgeix o sorgeix com una necessitat quan ella se n'adona que probablement perdrà la visió del tot i que, per tant, no podrà fer més pel·lícules veienti i decideix fer aquest documental que jo crec que al final té una funció superterapèutica que és la d'entendre i acceptar el que li està passant i veure quina és la nova tapa que comença. Per tant té un doble valor, llavors, segurament, aquest documental, si té una part, no ens pel tot el públic i després també parla directora, no? Sí, jo crec que té com tres coses, les dues creies tu evidentment perquè és d'una banda i de l'altra i, a més a més, té una al·licia extra, que és un documental molt bonic fet amb molta delicadesa i amb un to molt íntim, perquè al final és un exercici personal seu, però a la vegada no perd la contundència quan toca fer certes reivindicacions, perquè el que se n'adona a Maria Teresa la Reina llarga el documental i, per tant, el procés de pèrdua de vídeo que va patint és que les persones cegues se les acostuma a tractar com a essers socialment inútils, perquè no opten a una pensió o alguna mena d'ajuda de l'estat i ja no cal que treballin, ja no cal que facin re i això, una mica, el subtex d'aquest tipus de tractament burocràtic és... Ja no serveixes per res. I ella el que diu és no, les persones cegues tenim moltíssim a portar a la societat i sobretot que volem seguir-ne sent part activa, no volem ser uns paràzits que viuen només d'un ajut públic. I aquí és on hi ha una reivindicació, crec que molt forta, perquè a més a més ella es dedica a treballar amb imatges, és absolutament central a la seva vida, a la visió. I això es nota també, és a dir, el fet que ella es dediqui a treballar amb imatges es transmet també en el documental o per saber amb els espectadors? Sí, jo crec que té que jugar moltíssima llarra dota de pel·lícula amb una sèrie de recursos, del desenfoc i una mica intentant reproduir què és el que està veient ella en aquests moments. I jo crec que això et permet posar-te molt més en la pell del que ella està patint, perquè hi ha les imatges on se la veu a ella i per tant són imatges normals i corrents, però quan intenta fer mirada subjectiva intenten això, reproduint el que li està passant. Com ha estat la rebuda d'aquest documental, laia? Bé, jo crec que és un d'aquests documentals necessaris, perquè de vegades costen, aquests documentals que toca en temes... Són més massadors, no? Però aquest documental no ho és, és un documental bastant lluminós. Vull dir que no en surts en tristit, al contrari, surts mirant cap amunt, com la directora. I, a més a més, per nosaltres és un documental superespecial, perquè és un d'aquests documentals que el Docs Barcelona ha acompanyat des de que va néixer. I hem fet tot el procés. El Docs Barcelona, a part de ser un festival, també és un mercat de finançament de projectes. I n'hi ha somra d'arribar al Docs Barcelona fa 5 anys, o sigui, el 2012, com un projecte que buscada finançament per poder-se dur a terme. I llavors el Docs Barcelona, en aquell mercat, convida a televisions de tot el món, i gent que pot invertir diners en projectes documentals. I allà hi ha unes reunions, hi ha gent que tanca finançament i n'hi ha que no en tanca. I n'hi ha somra, ho va aconseguir. Ha trigat 3-4 anys en fer-se, és a dir, que els projectes documentals van de poc a poc, en cristalitzar i en acabar-se. L'any passat el vam poder tenir el festival en la secció oficial, no només a Barcelona, sinó a l'edició chilena, on va guanyar el premi del públic i el premi del jurat, i la cirereta, per tancar el cercle, és que el puguem distribuir a través del Docs al mes. I que, per tant, l'hem visneixat i l'hem acompanyat fins al final d'un documental, que és quan la gent el veu, no? I per tant, per nosaltres és un mes especial, perquè estem tancant el circuit complet i ens fas moltíssima il·lusió que això arribi a 80 sales de tot l'estat. Clar, amb els fills perdilectes, no? Exacte. Ha tingut reconeixements, a més a més, també, no? Van de del Docs a Barcelona, ha tingut alguns... Ha passat a diferents festivals, no? Sí, jo crec que aquest projecte, sobretot, té molts reconeixements com previs. És a dir, durant tota la fase en què es va estar desenvolupant i es va estar fent... I ha reconeixit el projecte, no? Sí, ja van haver-hi molts reconeixements de molts festivals. Et trideca de... de BritDoc, de festivals més importants de Chile, d'Aïtfa, que és Amsterdam... És un projecte que ha estat seleccionat en molts llocs, quan encara no era ni un documental acabat. Això ja diu molt de la prèvia. I ara està començant a fer recorregut, eh? Jo crec que el Docs a Barcelona va ser de lo primer que va fer i ara, en altres països, a veure com li funciona, que jo crec que li funcionarà molt bé. Doncs es podrà veure aquest divendres aquí a Sant Just, com dèiem a la Taneu. Ja sabeu que a cada mes tenim el Docs a Barcelona del mes. Avui n'hem parlat amb la Liaoia, cap del projecte Docs a Barcelona del mes, d'aquest xadóguer ninyassombra de la directora Maria Tercerà-Reïn, que es podrà veure demà a les 8 del vespre, a la set la cinquantana de la Taneu. És la Liaoia?