Entrevista a Antònia Vicens, poetessa

5 minuts i 2 quarts de 12 a aquesta hora parlem de poesia, perquè aquest vespre, en Toni Vicens és la convidada de Call Lliberté, farà un recital poètic. Avui a 2 quarts de 8 del vespre, la llibreria de Sant Just també profundiran el seu derrepo a Mari, tots els cavalls que ha sortit aquest any. I ara la tenim a l'altre canto del telèfon. Molt bon dia. Molt bon dia a tots vosaltres. Per parlar una mica del que es farà aquest vespre, perquè, com dèiem, convidada en aquest recital a Call Lliberté, i a més a més, aquesta setmana, una setmana molt especial, n'hem sentit de parlar molt perquè, dimarts, que va ser aquest dia mundial de la poesia, i aquest any, l'Institut de les Lletres Catalanes ha triat el seu poema a la poesia, com a poema principal, aquest poema que ha estat traduït a diferents idiomes. Per tant, una setmana especial, no? Sí, ja està molt especial i molt motiva, la veritat. Com ha rebut el fet que un poema seu com aquest, el fet que la triessin com a poeta, o com que triessin un poema seu, per fer aquest dia mundial de la poesia, el fet que la traduïsim a tants idiomes, com ha anat? La veritat és que me vas a les prendes perquè cada poeta són moltíssimes les persones que escrivim poesia en català i hi ha un altre nivell de poesia que, en aquest moment, i me vas a les prendes, em vaig dir que sí, molt agraïda, i després va arribar la veritat, i gent de trobar-me a la pàtina en blanc, perquè havia de parlar d'un tema molt concret, que és la poesia, haver de parlar sobre la poesia. Quan jo crec que fos una part del misteri que la poesia t'havia escoltat la vida i no l'acabàvem d'entendre, malgrat la vivim en tot moment, en tot moment de la nostra vida, hi ha poesia, perquè pot ser bellíssima i pot ser tan bé terrible i, per tant, vas a un desafiament en mi mateixa, a un desafiar també la pàgina en blanc, i després la he decidit fer un poema autobiogràfic que, d'aquell moment, que estàs expectant que la poesia estàs aigua per a escriure el poema sempre és molt difícil. Clar, de fet, d'alguna manera, el poema, tot això que comentes, ho veiem, que queda clar, suposo que hi ha un esforç molt gran al darrere, o devia haver-hi aquesta... el que te comentaves de la pàgina en blanc, però que s'entén amb aquest poema, títolat la poesia, justament? Sí, sí, de curar-se, perquè crec que sempre ha de ser utenti que la poesia, i clar, quan jo volia rumiar sobre la poesia, que la poesia no me'n sortia de cap manera, quan vaig decidir comptar la meva veritat o la meva, vaig pensar que sempre aportaria alguna cosa també als altres, perquè la veritat de tots em dona llum a tots, diguem-ne. Aleshores són les coses autèntiques, les que són creïbles, també. Clar, és clar, poesia sempre ha de ser autèntica, i la recerca d'aquesta autenticitat és difícil, de vegades, a l'hora d'escriure? El que haig de tenir prou coratge també haig de pensar, mira, jo aquí m'ho he de despullar, m'he de despullar el dàmima, despullant el pensament per aportar alguna cosa, perquè si no sona, jo crec que són aquells que ja més a fals, o a menys increïble, o que no arriba tant, jo crec que la poesia t'exigeix a ser autèntica, a ser fins i tot impúdica, a despullar-te totalment. Estem parlant amb Antònia Vicens, que, com diguem, avui serà senjús, també ensenya que faràs un recital, i també parlaràs de tots els cavalls, que és aquest últim poemari, que has publicat aquest any. Sí, és així, he estat de publicar aquest poemari al breu, i m'ho t'acontenta que aquest editorial haig de cony-te un llibre moltíssim, i m'ho contenta de saber-ho, i s'ha anir just a cal llibre té, em fa molta il·lusió. I has estat alguna vegada, a què ha quedat aquell llibre té? No, no, ja sé, de viure a Mallorca fa que no tingui tan fàcil, i ara que és a vegada, per això estic encantadíssima d'avui, anar-se'n just a cal llibre té. Un llibre té tant d'entrenyables com allà, la filombana i l'Ernau, sí. Digues al principi també que hi ha un alt nivell de poesia, ara mateix també, a casa nostra. Creus que realment està en un moment de careixement, o que justament s'ha consolidat tot el que s'ha anat corrent durant els últims anys? Jo crec que s'ha consolidat sempre, a copant la literatura. El que passa és que a vegades el que fa a casa és el que més valoram, i crec que hem de ser prou obets i generosos per veure que a casa, a Catalunya, i ja m'agrada dir Catalunya, països catalans, que diguem, aquella llengua catalana s'afà molt bona literatura, és que sempre, des de Ramon Llull, no? Sí. Demanis tenir la nostra, perquè, clar, sempre pensar mal, el que ve de fora són perquè ens enjueren, però no, hem de mirar de dins i després cap a fora. A l'hora de valorar-nos, de vegades, fem cas. Sí, jo valorant els primers a l'altre, després, ja anant cap a fora, i crec que la poesia catalana, la literatura catalana, està prou normalitzada per tenir coses molt bones i coses que no són tan bones per tot. Clar. Serveixen els premis justament per valorar més el que tenim aquí? No, els premis serveixen per fer més visible durant un dia, aquella obra i aquell escritor, però ja no hi donen molta d'importància als premis. D'una festa necessita anar molt de l'any perquè és cap a una festa de la humanitat. L'any passat, de fet, va rebre aquest premi nacional de cultura, el 2016. És el premi, doncs, dels que ha rebut, és el premi que li dones més importància o el contrari, una mica? Sí. Quan era jove neta, anava a premi. Vull al Sant Jordi quan tenia 26 anys, en novel·la, que el premi nacional de cultura, com la creu de Sant Jordi, que també en van donar, que són premis que no t'hi has presentat, i penses que estàs agraïda perquè persones, algunes persones, que possiblement ni coneixen, han valorat la teva obra, o t'han triat d'entre algun, no saps ben decomanat, sempre hi ha aquell agraïment, però jo crec que ho han de rebre molta d'humilitat, perquè quan s'adona el premi a una persona, jo crec que se fa una injustícia a moltes altres. En els últims anys has escrit, sobretot, poesia. Bàsicament poesia, més que almenys publicat. És més difícil escriure poesies, més que narrativa, o demana un esforç molt diferent, i ara t'hi sents més còmode? Jo crec que escriure és difícil sempre. No se n'aprena mai, és a dir, que heu escrit una novel·la, heu escrit 10 llibres de poemes, sempre davant un nou llibre tens un repte d'algú. A mi fa un 10 anys, no, no tant, era el 2006, 10 anys, persona. El 2006, que el primer llibre de poesies és, em va caure, el vaig veure passar, i vaig pensar que l'he de agafar en versos, són el recipient més adequat per agafar aquestes imatges que me passen. I va començar la poesia i m'hi entusia el map, però no era realment fàcil, ni realment difícil escriure, era molt difícil sempre. I llegeixes poesia, també, suposo. No és jo, poesia, no és jo, narrativa, no és jo, no és jo. Alguna recomanació que ens puguis fer? Si algun està escoltant que digui alguna recomanació d'Antònia Vicens, de poesia o de narrativa? Jo crec que l'actor sempre ha d'anar a la llibre, i primer ha de fugir ja un poc a tot el llibre, ha de mirar si ho veu bé o no, i després l'ha de comprar, perquè la recomanació, a vegades, coses que ens arriben a nosaltres, segons l'estat d'ànim del possible lector, no li va bé a ell. El s'ha d'aprenent molt, el s'ha d'agafar l'àbil molt, d'anar a les llibreries i fugir ja els llibres, a veure quin llibre te diu, vull venir a casa teva. Avui es fa per aquest recital, el discurs d'avui del vespre, a més a més també hi haurà un tasc de vi amb el celler de cap mata, com ho has preparat, què és el que es trobarà la gent que vingui avui a aquest llibre té? No he preparat, estic expectat, perquè ja hi vendré l'editor, l'Ester Endorra i el Sebastià Portell, que també farà acompanyar la taula, però hi venc expectant, a veure què em trobaré jo. A veure què passa, no? Sí, així venc, amb a il·lusió, naturalment. Doncs ara avui, el discurs d'avui del vespre, aquell llibre té amb Antònia Vicens, avui hem pogut parlar amb ell, moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat bon dia, em plaent. Moltes gràcies.