Entrevista a Montserrat Sastre, artista - 28/3/2017

Ara passen dos minuts d'un quart de 12, aquesta vegada parlem de l'exposició que s'inaugura aquest dimecres, al celler de Can Ginestar, l'artista Montserrat Sastre presentarà una mostra de les seves escultures a partir de dos quarts d'avui del vespre i l'exposició de la visita fins al dia 30 d'abril. I avui la tenim aquí el programa, el Justa de la Fusta, molt bon dia. Ah, molt bon dia. M'ha agradat molt això del títol, Justa de la Fusta. Exacte, clar. Bé, molt la coalició de lo que jo porto. Sí? Per què? Perquè, bueno, porto diferents tipus de fustes, de diferents procedències, eh? Ni en ara. La sorpresa és que l'última que he fet és de Tiller i és d'aquí de França, de la Borgonya. Mira, veus? Perquè, normalment, venen Centro-Amèrica, Àfrica, ve molta cosa del Camerún... Sí, que aquestes ens queden més a prop, eh? Sí. Sí. Sí, que aquestes ens queden més a prop, eh? Sí, exactament. Per tant, exacte, la Fusta i Sant Just, no? Per tant, digue-te'n tot amb el que comentaves. També porto peces de fang acolorit, perquè, bueno, jo vaig començar amb el jovenet en l'assunto de la ceràmica i portat quasi 40 anys a l'escola de ceràmica d'Esplugues, así que ha sigut un treball paral·lel. I també porto ferros. O sigui, que tenim materials diferents, eh? És a dir, molta fusta, però també tenim aquests altres elements, eh? Sí, perquè és la xafarderia de l'escultor que al trobar un nou material, guanyes molt en llibertat. En llibertat de dir el que te passa pel cap que vols fer i tot això, pots triar el material que necessitaràs per això. I, per tant, ens deies aquesta fusta que tens que t'arriba de França, que va sempre a la recerca de trobar materials nous? Si puc, sí, l'assunto està una mica més complicat, perquè amb l'assumpte de la crisis, clar, hi ha magatzems, vull dir, que han tingut de plegar. I llavors, m'ha costat més. Però, bueno, vaig trobant coses, vaig trobant coses. La més original, potser, que és molt raro veure-la, jo no sé si la podré aconseguir mai més, és una que es diu Cebrano, que l'he titulat com espais interns, que aquesta ve del Camerún fa unes vetes molt marcades, i aquesta és molt original, aquesta fusta no és vista. O sigui, el material és molt important per la teva obra, li dones molta importància a la teva. Sí, perquè és que... És la base, una mica, no? És la base, és qualsevol treball, més tendre, menys tendre, però l'auló, l'auló que et queda al taller, quan... A l'hora de treballar-la, no? Sí, quan treballes al cedre, per exemple, un auló, bueno, ja us imagineu, magnífica. Ara quan treballes al Guenge, que aquí no l'he portat al Guenge. El Guenge és una fusta també del Camerún negre, però fa molt mal a l'auló. Sí? Sí, sí. Això és com també els marbres, jo ara no treballo marbres, perquè ja m'he fet més grandeta. Però llavors, de tota manera, quan nosaltres veiem l'exposició que està al volt, ja no la sentim. No, perquè està treballada, per tant, és una cosa més de quan tu estàs creant les teves peces, no? Sí, sobretot quan s'està polint, quan s'està desbastant. Vull dir, l'acabat d'aquestes fustes només és sera. Sera, verja, i ja està, no té res més, ni vernissos, ni re, re. L'ú més natural que pugui ser. Tu has dit al principi que molt de temps treballar en ceràmica, i la ceràmica més és molt diferent, que la fusta o que el fer, o que cada material, suposo que requereix una manera de treballar diferent, no? Exacte, amb la ceràmica, amb el fàntu, ediciones la matèria. En canvi, la fusta, tu, extraus d'aquella matèria. És un concepte diferent. Però, com he dit abans, et dona molt de joc, molt de joc, això. I el ferro, de fet, són tal com jo el treballo, que aquí no he portat coses ni de bronzo, ni de ferro de fusió, ni de tot això, però, clar, és la base de planxes que tu construyeixes una forma. I les vas soldant i les vas creant. Clar, per tant, i veurem els tres materials a l'exposició de Quican Genestar, eh? Sí, sí, sí. I ara una mica de tot, per tant. Sí, sí, sí, sí. El que no he portat és això, coses de bronzo, que és el que és la tècnica de la cera perduda, xulleria també faig, això no... He volgut... És que la sala és tan esplèndida que he volgut portar peces grans i que respirin molt. Això de la sala ho diuen molts dels artistes, quan els entreguessem aquí la ràdio, els que passen pel celler, que és una sala que és agraïda, d'alguna manera. És que és d'una de les sales més boniques que jo conec, eh? És molt bonica, aquesta sala, molt, molt. I l'Ajuntament, pues, ha tingut molt vol criteri, com l'ha anat arreglant, perquè, clar, jo ja havia esposat amb ella el 81, eh? Jo vaig venir aquí a l'any 71, i primer vaig esposar la Teneu. Clar, per tant, ha anat canviant també la sala, llavors. Des que tu, en aquesta primera exposició que comentes, no? Sí, del 81. Sí, sí, sí, ha anat canviant. Igual que el 87 estava d'una altra manera. Ha millorat, entenc, no? Sí, ha anat millor. Està fantàstica, molt bé, molt bé. Per tant, exacte, dins d'una trajectòria de molt de temps, i també en vincula s'enjús, per tant, perquè he esposat diverses vegades, també aquí. Jo he vist que aquí s'enjús. Per això. De vegades passa que alguns artistes dieu que aquí, però he treballat més a fora. En el teu cas, sí que tens una part que la pots viure dintre, no? Sí, sí, jo estic aquí ficada. Sí, sí, sí. Per sort. I l'última vegada que vas exposar aquí s'enjús, com va ser? Doncs mira, va ser el 87. Per tant, fa 30 anys, llavors, vull dir, que també és un moment important, no? Tornar-hi ara, vull dir? Clar, sí, sí, bueno, tot i que amb algunes col·lectives que s'han organitzat a través d'art d'ajús, doncs sí que hi ha portat peces. Però així, individualment, des del 87, que no ho feia. I el 87 es va fer motiu que aquí, s'enjús, es va celebrar el milenari. Eh? I llavors es va fer... Bueno, em van encarregar, vaig tenir la sort, el privilegi, que l'Ajuntament... pensés en mi, en què jo me'n carregués de l'escultura que commemora aquest milenari, que està amb el part del mateix nom, val de la redundància. Per tant, suposo que et torna ara. No a nivell col·lectiu, sinó a fer una exposició pròpia, que en Ginestar té una part personal important, suposo que fa il·lusió, no? Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, clar, vull dir... M'uneix molt el puesto en què jo gaudeixo de la vida. Clar, clar. Creus que respira moviment artístic aquí s'enjust? Sí, sí, la prova va ser que amb tota aquesta exposició que es va fer d'art de just, vam reunir molts artistes i de diferents àmbits, fotografia, textil, vull dir pintura, escultura, vull dir vídeo... Hi ha... Hi ha molta gent que té interès per a l'ara que s'enjusti, i tant, i tant. I molta varietat, per tant, no? Sí, sí, sí, sí, amb moltes diferents disciplines. I hi ha suport també, creus, de l'administració? O us falta més suport, com a artistes? Bueno, jo ara no valoraria això, perquè realment, per un suport, també fa falta una alegria monetària, diguéssim, no? Llavors, clar, no crec que sigui el moment, ara, això, per valorar-ho. Aquesta exposició és en Agora Dimecres, a dos quarts d'avui del vespre. No sé si tens previst fer alguna cosa especial, si parlaràs una mica, com s'ha de la inauguració? Bueno, no sé, a part del que ja us explico aquí, doncs poca cosa a fundir, vull dir, la meva obra. Jo crec que està molt vinculada a la natura. Vull dir, són sugerències, vull dir, potser la natura em sugereix a mi, i potser, quan a l'espectador vegi les meves escultures, també l'hi suggerirà altres coses, també de la natura. Vull dir, són peces molt orgàniques i que tiren cap aquí. Exacte, per tant, la gent que s'animi, en realitat, com sempre dieu els artistes, a venir a veure que s'atreveixin a sentir que els transmet cada obra, no? Sí, exactament, i, de més, vull dir, llibertat d'això, de pensar. Bueno, em sugereix això, penso que s'assembla, penso que aquesta llibertat ho té tan bé de tenir a l'espectador. Jo, a vegades, inclús, no he posat títols, però aquí he posat bastants títols, perquè ja són peces, vull dir, que les tinc ja molt pensades, però també està bé que ells treguin els seus títols. Exacte, que a l'escurse treballin una mica, anant més enllà, no només mirant. Exacte, sí, sí, sí, sí. Doncs l'exposició, si n'hi ha algú... Aquest dimec ara és a dos quarts d'avui del vespre, al cell de Can Ginasta, i es podrà veure fins al dia 30 d'abril, per tant, tot un mes, a més, en què es faran també coses, aquí s'han just coincidit amb el Sant Jordi, és a dir, que hi ha una oportunitat important per veure aquesta exposició. Avui n'hem volgut parlar amb l'artista Montserrat Sastre. Moltes gràcies. A vosaltres, moltes gràcies, molt agraïda. Que vagi molt bé, fins aviat, bon dia.