Entrevista a Víctor Murillo, president de l'AF Sant Just - 4/4/2017

Aquesta parlem del concurs d'avui té Concurs Internacional de Futurafia de Sant Just, perquè demà s'acaba el termini per participar. I en parlem ara amb el president de la Grupació Futurafia de Sant Just, Víctor Murillo, molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar, doncs, com dèiem, d'aquest concurs està arribant al final del termini. De moment, no sé si teniu ja contagiats quantes fotografies s'han presentat. Jo crec que aquest any, ara mateix hi ha uns 250 fotògrafs de tal món. Mentre anem al voltant de les 3.000 fotos. Déu-n'hi-do. Per tant, es manté una mica el ritme de les últimes? Bueno, jo crec que aquest any baixarà una mica. Perquè anem en compte primer que l'any passat van tenir una participació molt forta d'un grup xinès, una grupació xinèsa que només era en 70 i un altre en 25. Igual, si participem, tenim els 400, però jo crec que és un concurs que ha d'estar al voltant dels 300 fotògrafs, més o menys 300, 310, 290. És el que... si ja lo correcte. I a més a més, jo crec que ara el món de la fotografia que viu un moment molt dolç, estan creixent els concursos. I ara tenim a Europa el voltant de 500 concursos fotògrafics. I clar, mantenir aquí aquest nivell de participació és molt complicat. Però, bueno... I hi ha gent per això que es presenta cada any, per exemple? Sí, sí, hi ha gent que té... Home, d'aquests 500 concursos que digo jo, cada fotògraf té els seus preferits. I sempre, bueno, però jo espero el del Torretes, el de Perpinyà, el de Sant Just, i no sé quin més, habitualment fa un per més. Tots quins concursos cada fotògraf. Hi ha gent que participa a tot, hi ha gent que no té remei, que dic jo, i envien fotos a tot arreu. Clar. Com sempre, hi ha tres categories, lliure monocró, lliure color, i també fotografia de viatges, carreteres i camins. Aquest any, aquest és el tema, sempre hi ha un tema que canvia cada any, i aquest any és aquesta fotografia de viatges, però centrada en el tema... Bueno, el tema del matí, aquest de viatges, és perquè hi ha una normativa en fiàpia, en péssia, que són dos patrocines que tenen el concurs i que tenen premis, que tenen una característica molt singular, sobretot que són fotografies que no s'han d'arreglar, poden triar uns nivells generals, quadradocs, però no es pot posar i eliminar res. Per això diem fotografia de carreteres i camins, però sota aquest paràmetre que no podem tocar gaire cosa. I de les fotos que he rebut, no sé si sabeu ja la majoria que va tinar, si són de les d'en Blanqui Negra, de les... No, jo ho podia saber, però no ho faig. Quan hi ha un incident, el concurs comença a arribar a fotos i fins que no vingui el jurat que vindrà al dissabte que ve, no ho mirem. Si hi ha una incidència, entrem i mirem de les edades, però no és... crec que no és lo correcte. Clar, de fet, exacte, no? El jurat decideix aquest cap de setmana, o sigui, el termini s'acaba d'aquest dimec a la setmana, i aquest cap de setmana, 8 i 9 d'abril, el jurat tria les millors imatges. Per tant, hi ha una feinada important, aquest cap de setmana, no? Perquè s'han de puntuar per normativa. És a dir, el jurat ha de veure totes les fotos. No es pot fer una pretria i es presenta només les 500 millors, no, no, si hi ha 3 mil, si hi ha 4 mil fotos, el jurat que ve ha d'avisionar totes les fotos. Jo vol dir que ens engancarem el dissabte les 8 del dematí i, possiblement, el migdia del dimec ja hem acabat. Déu-li-ho. I llavors, un cop s'ha fet aquesta tria, el lliurement de premis, quants serà? Normalment, el lliurement de premis no hem fet mai un lliurement de premis físic. Com a tal, eh? No, perquè habitualment la tens guanyadors, quan l'havia passat, hi havia un de Xina, un de, bueno, estan molt reparteixats per tot el món. Estem plantejant, potser en un futur proper, potser coincidim amb el de ser concurs, que és de 5 o 6 anys, potser fer un acte d'entregada a premis, intentar convidar als més propers, sempre tenen guanyadors de Catalunya i d'Espanya, és intentar una poscola a aquests que estan més a prop, intentar, almenys si no per sempre, només aquesta commemoració del teu aniversari, intentar fer un acte d'entregada a premis, amb un xupar, un dinar o alguna cosa una mica diferent. Clar, per tant, doncs en aquest cas, no, en principis farà publici són i ja està. Sí, nosaltres crec que el jurat... Bueno, no crec, segur, aquest cap de setmana, després ens deixem sempre dos, tres dies per comunicar el resultat dels participants, per si hi ha una incidència, alguna cosa que s'ha de resoldre a l'última hora i tal com passa aquests de 48 hores, es clica un botonet i a tots els participants li arriba el resultat, un e-mail amb les seves fotos, amb la classificació, amb la puntuació de cada foto, tota la informació i a la web es queda publicada automàticament. Clar, de fet, hi ha 55 premis i mil euros a repartir i, a més, clar, el fet que siguin suposos concursants molts darrere del món fa que hi hagi aquesta força de la web, també. Bueno, si la web és potent, quan tu poses les fotos allà i veus la qualitat, jo sempre dic el mateix, jo pensava que jo feia fotografies bona fins que vaig a començar a muntar el concurs internacional, dius que sóc un fotografat bé, faig fotos, però quan veus la qualitat del material que arriba és brutal. És brutal. La web té força, té aquesta força, que pots veure en real el que està arribant i la veritat és que nosaltres estem molt disfets amb el concurs, el resultat i el nom que està agafant. Clar. Exacte, la 8e edició, per tant, és un concurs que ja està bastant consolidat, dins del circuit internacional té el soforat, dins d'aquests 500 concursos. Andèria en compte que hi ha gent que es dedica, que està fent la forma de vida, el concurs, hi ha països, tot a l'est, fan concursos que també, en entitats que estan fent que també. Això està bé, jo no critico, però potser hi ha massa concursos i la gent li costa adreçornir a quin concurs ho envies. Tenim la sort que van començar, jo crec que molt bé. Tenim un foradet i tenim amics fiders. Clar. Participants en Justencs també n'hi ha? Sí, sí, tenim sempre. I han guanyat alguna vegada també o no? No, encara no, però no. Hi ha molta qualitat a Sant Justembe. Us heu plantejat fer alguna categoria a Sant Justembe? Un parell de vegades també. El pare que no ha de ser, com a entitat, ja tenim el concurs social. De fet, ahir a tarda votaven el concurs social nostre, de l'entitat, tenim el nostre. Jo crec que encara no... Potser podríem buscar algun forat per buscar alguna activitat concreta a Sant Just, com fan en altres entitats, i fer un concurs o un apartat de què... No sé, de Carles Tolte, o del Tres Toms, o dels Cards. No sé, fer una secció, perquè s'hi ha minoritària, però no ho descartem mai, per la feina d'una vegada. La decada, el que deiem, la decena, si suposo que és quan es prepara alguna cosa més grossa. Estem pensant fer alguna cosa diferent, que la inclús en premis, donant premis potents, per arrossegar més participació aquesta vegada, i sempre, si quan tu fas alguna cosa, tens nous participants, algú sempre cala quedar, encara que l'enqueregui, el següent any, no fem res especial, sempre hi ha en què es queda. Està content del moment en què esteu ara, l'Europa Ciutogràfica Sant Just? Sí, com ha entitat bé. Estan apuntant socis nous. Jo ara que estiguin ara, comencem a apostar més, també, per la formació, intentem que els socis trobem gusts. Bueno, estem content, estem satisfets. Passa una entitat relativament nova, cada vegada menys. Però sí, estem satisfets, però gratifets a l'espai que, a la tarda, que eren algun tant de 20 socis votant les fotos del mes, fent sortida, fa poc, mira, vam fer una sortida al pont del petroli. Vam quedar a les 6 del dematí. Nosaltres pensàveu, vindrem dos al pont del petroli, perquè som les 6 del dematí, clar. I eren 14, i ostres, però no està malament, no està malament. Deixar el llit a les 6 del dematí per anar a fer fotos a Dalona, a un hotel seu, què? Clar, hi ha una passió al darrere, però vol dir que hi ha unes quantes persones que el converteixen a aquesta passió. I que troben aquest encaix. Quanta gent formeu part, ara, de l'Europa Ciutogràfica? Bueno, que no, són 62 socis. Com sabem sempre, el número de socis que participen a les activitats fluctuen. Però sempre estem al voltant de 20, 25, un dia o un i un altre, però estem bastant dispets en aquest tema. I, de fet, també, des de l'agrupació organitza diferents activitats de manera més o menys periódica, no també a banda del concurs? Nosaltres cada dilluns fem activitat, cada dilluns fem des de xerrades fotogràfiques, la votació, tutorials, tallers... Fa pocs dies vam fer un... Bueno, estem treballant molt una eina en informàtica, que es diu l'Iron, que és bastant complerta per als fotògres. Té uns quants mòduls i cada mes treballem un mòdul, no? O aquest mes tocava el mòdul revelat, la sessió 1, al final d'aquest mes farem el revelat 2, i els socis van agafar una mica de... bueno, hi ha gent que es dedica més a fons, gent que es dedica menys, i és una eina que, per a la gent que comença, és molt pràctica, l'Iron sense passar allà a eines superiors, com és el Photoshop, que és complicat, i la gent, jo crec que aquí està agafant una mica el puntilla. Clar. Estem parlant amb Víctor Murillo, president de l'Europasia Fotogràfica Sant Just. Avui, demà, s'acaba aquest termini de participar al votant en curs Internacional de Fotografia, que organitza l'entitat. Normalment parlarem encara falta, però el Juny Fotogràfica es manté, es farà diferent aquest any. No, no, aquest any hi ha un comentari que hi hauria canvis, no? Bueno, sí, canvis radicals. Has d'anar en compte que a l'Agrupació, habitualment, muntava entre 27 i 30 exposicions, el que feia. Va, arreu del municipi, no?, en les empreses també. El municipi, a l'any passat, vam fer una gran exposició a la planta superior del mercat, ja hi havia 20 exposicions, i aquest any no farem més que la de Can Ginestal, i les escoles. I potser estem treballant en un projecte europeu, en comerç, que potser farem dos mesos, però tres o quatre exposicions farem només. En d'incontre que, per supòs, que han destinat el Juny Fotogràfic, s'han retallat per ser un any consecutiu a menys de la meitat. L'entitat a l'any passat, que van entendre perfectament que amb un canvi de comer, les coses, a vegades, retoquen. O el que entra no té clar el que vol fer. Aquest any hem mantingut el format encara que ens costi diners. Això ho intenta perfectament l'entitat, però aquest any continua la mateixa línia. No podem, no arribem. No podem destinar els diners als socis amb promocionar el municipi. Jo dic la promoció del municipi, li toca l'Ajuntament, i les entitats totes col·laborem i treballem. Hi ha molta gana, però no podem mantenir. No podem gastar tots els diners de l'ordinar i més els diners d'ingressos del concurs. Fem unes exposicions que gairebé entenem que potser no té aquest recursament. Entenem perfectament que els ajuntaments tinguin per l'altra costat. Jo sempre dic que a ell m'agrada molt la fotografia, però no és obligatori que tothom li agrada fotografia. Us ha sorprès per això que l'Ajuntament s'hagi fet un any? Sí, no ho esperàvem. Jo no heu parlat amb l'Ajuntament. Sí, hem parlat amb l'Ajuntament, però sense cap acritut, com deia el Felipe Contreras, el colta manifestant el nostre espanyol, ho entenem perfectament. El que li vam explicar és que si l'Ajuntament vol continuar amb el format, li tocarà l'Ajuntament, posar un comissari de la transposició de totes les despeses, cridint l'Ajuntament, i no les col·laborarem amb molta gana, amb tot el cor, però nosaltres no podem posar la feina de 5 mesos per aconseguir... Tinc en compte que en altres peravadi costos, exposicions, feien desplaçaments amb el nostre cotxe, buscar exposicions per pinjar, aigualada... Jo he fet molts viatges per intentar per una exposició, mira, un exemple, només, enviar una exposició de tornada per missatger el país basc va costar 470 euros. Jo per estar al viatge agafo el cotxe i el marxó a Baracaldo a buscar l'exposició. Pago jo, però quan tu això el valora, diu no pot ser, perquè després tenen que anar a buscar-les i tenen que anar a atornar-les per agafar costos. I no era entenent que l'aposta sigui un altre camí, no ens equivoquem, entenem que sigui la persona que porta el tema, però ara la decidida aposta. Perfecte, ho entenem. Ens hauria més, bueno, continuar el mateix camí, però no pot ser, ja està. Farem el que hem fet sempre, l'exposició de mà de canginestar, la mantenim, a les escoles farem l'exposició dels socis, que això són... A l'equipament de les escoles, eh? I després estem treballant en aquest projecte europeu, que és una mica contradictori. Per on costa el retallaments de la meitat, el pressupost, per l'altra costat, es diu que el llum fotografi, que és un projecte singular que afavoreix el comerç, i nosaltres hem agafat el compromís d'acte cursa, escolta'm, s'han de fer fotos del colserola i de la màquina, nosaltres les farem i participarem, però és una mica contradictori. I estem aquí, i els socis de la junta estan una mica estranyes. Però sense cap... Diguem... No anem a més, eh? Es canvia, exacte. Una mica amb la situació, canvia una mica el rum, o canvia el tipus d'activitat que es pot fer, i com a tal, existirà el concepte d'un fotogràfic? Sí, existirà, però serà un format més petit per no canviar el nom. I un fotogràfic farem l'exposició de Can Ginestar, farem les escoles, farem tallers, potser un taller tractament del color i la impressió de fotografies a casa, que és una cosa que és molt interessant per als socis, farem algun taller de la composició fotogràfica i el projecte fotogràfic, com començar un projecte, com acabar-lo, potser algun... com han fet l'any passat, fer un xòting de 6 espais per fotografiar, 6 sets de fotografia, va tenir un bon resultat, van vindre fotòrafs de Tarrèu i aquí parlarem posilament, aquí parlarem. Doncs anirem parlant també, quan s'acosti la data, avui hem volgut parlar amb en Víctor Molillo, president de l'Agrupació Fotogràfica Sant Just, de mà s'acaba el termini per participar aquest 8è concurs internacional de fotografia de Sant Just i que el cap de setmana hi haurà també la decisió del jurat es farà pública, per tant... Si algú té interès en passar per la begoneta, per veure com vota un jurat, pot passar, és obert. Perfecte, doncs també que he dit dissabte i ho menja. Dissabte i ho menja, sí. Moltes gràcies, Víctor, que vagi molt bé. Gràcies, adéu. Cada tarda de 5 a 7, escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7. Ens veiem a la plaça. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Un programa realitzat. Més a prop teu. Més a prop teu. Fins i tot el que fem és tartuliar amb en Pep Quintana i en Jordi Ferràscas a l'estudi de principi de la ràdio. I els tenim en Japó, molt bon dia. Hola, bon dia. Hola, bon dia. Aquí estàvem fent una... Una petita reflexió. Endavant, doncs l'espero que compartia. De què anava? Que el falta avall. Cada un per a els que es col·laria. Cada un per a la seva tema, uns per a les barraques de vinya, altres per a la gent de l'Ajuntament. Això era un tutti-tutti. Exacte. A veure si hi ha algun dels temes endavant. És com una miselària, una miselària. El que m'ha preocupat avui que li comentaven el Josep, que els jubilats ens augmenten un 0, 25% ens han augmentat a primers d'any. I avui aproven que el Senat i el Senadors i els del Senyors de Madrid els apujen un 1%. Veus? Veus? Que bé. Perquè no... El problema és que no ens ben fet ni Senadors ni tot això. Són petits jubilats. En tenia de pensar que ells són la part activa del país, la part passiva. I a més a més ells formen part dels pressupostos de l'estat i vosaltres no. No. Vosaltres ho fos. Vosaltres. Vosaltres. Tots nosaltres ja parlarem de propietat. Foment part d'aquella guàrdia, aquesta foradada. I tant que ara se la fa un crèdit de no sé què, perquè es pugui pagar. S'ha de fer un crèdit. I a més a més el problema és que un dia m'han parlat, és molt més sèrio, perquè encara que avui sotren notícies que no sé quin increment hi ha hagut de més gent treballant, però el que sé és que els salaris cadires són més baixos. I tant. I les feines més curtes. Més curtes i per tant l'ingrés és molt... En relatiu. O la baixa. Més gent treballant. I ara estava veient una notícia aquí que deia que se toleraran els viatges i vist, i que es crearà una vinyeta que tu te la poses, pagues una vegada l'any i pots circular per tot arreu amb aquella vinyeta. Això intesa perquè només era la notícia. Però és que m'ha fet patir això. Aquesta notícia la tenen com a la majora germana. Exacte. Aquesta casa, i era que les concessions que té Avertis és... Crec que sí. S'acaben el 2020 o el 2021. Jo ens ho que proposen és que, contentament, hi ha aquest viatge pla. Que seria la vinyeta. Vol dir que si vols passar per l'autopista, has de tenir la vinyeta. I si no, no hi passes. A mi m'ha preocupat una cosa, i és que jo tinc teletac. I llavors cada vegada que passo amb el teletac... Pagues. Pago. I llavors se vol dir que haig de tancar el teletac perquè si tinc la vinyeta, ja no em caldrà. Aquest era un dilema... No, no, ja ho veuràs. Però ho agarro, eh? També t'habitaràs en teoria. Allò que diuen, p'eatja a 5 km i veus un cotxe a costat de l'altre, els panells que senyalen com està la circulació, que és la caravana. Caravana. T'ho haig d'habitar, no ho sé. I no hi haurà caravana, llavors, ja, si passes així. Perquè vol dir que eliminaran la barrera d'alguna manera. Clar, clar. De l'alimentar la barrera d'alguna manera. No sé.