Entrevista a Rafa Vadillo, alpinista santjustenc - 6/4/2017

Passa el minut d'un quart de 12 que estarà parlant del cicle d'audivisuals de muntanya de les Cs, perquè avui hi ha nova sessió en concret es projectarà el documental Sirèria Escladangela, la frontera llunyana, arrendons de l'experiència d'en Rafa Badillo, qui tenim ara l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Rafa. Hola, bon dia. Avui al vespre, com deiem, doncs hi haurà passareu aquest audiovisual, no explicareu aquesta experiència a Escladangela a Sibèria, que té una idea, vull dir que estem parlant d'un projecte que us porta lluny, no? Sí, i un projecte molt curiós també, que explicarem justament aquesta tarda, avui de la tarda, a la sala de la Teneu, perquè també és molt curiós com va a sorgir. Vull dir, va ser a través d'avui en dia, totes aquestes xarxes socials que, pràcticament, es formen ja part de la següent identitat, doncs, bueno, amb un contacte amb un noi que viu ja precisament, i que una de les coses interessants d'aquesta projecció, m'agradaria dir que no és una proyecció només i interessant per les persones que tècnicament desenvolupen aquesta activitat com nosaltres, com pot ser l'Escladangela, sinó que, a més a més, és una experiència vivencial molt interessant, perquè per persones que no facin escalada, inclús no facin gaire muntanya, crec que pot ser molt interessant el que expliquem amb aquesta reportatge. Exacte, perquè, home, la idea, sí, de l'Escladangela ciberia, suposo que te'ns remeta una mica, no?, aquesta idea de paisatges llunyants, d'una terra, no sé si no hòspida, no sé quina va ser la teva sensació. No sé si havies estat mai, era la primera vegada que ho fies? Sí, a l'escala, sortir fer viatges d'Escladangela ha fet molts, no hi hem votat tan mig món. L'interessant d'aquesta experiència va ser que la van fer a partir d'una proposta a través de Facebook d'un noi que viu allà i que havien conegut un dels mesos abans amb un event que organitzem l'Alcugosa Terralets, aquí al món a prop de Trem. Som un grup que organitzem un marató en d'Esclada, el que endiem en realitat d'Esclada Terralets, i que des de fa uns anys venen i participen d'escala dels altres països, i per una relació molt concreta que tenim amb la Federació de Muntanya de Rússia, fa tres anys que ens envien i sotrien, i ens envien una corda de representant a Rússia a participar en aquest event. Justament aquest noi, el Ivan Temerets, va venir fa dos anys representant aquesta Federació, i la realitat és que quan estàs amb un event d'aquestes característiques que ja en pràcticament 100 persones no tens gaire temps per organitzar-lo, vull dir, per intimar a ningú i per fer representacions socials. Per això va ser molt interessant quan dos mesos després em va enviar un missatge per a través de Facebook que em va dir que s'invindia de gust viatjar a Sibèria per fer una cosa que ens apassiona tots dos. A mi m'apassiona molt l'escala de cascades de gel, i suposo que, com que tinc moltes fotos en el meu perfil de Facebook, i va veure que en vell també això li agradava molt, va posar això. Va, que et proposi, vull dir, per una banda hi ha l'experiència d'anar-te-m'un lloc junyà, perquè us heu de la idea, vam estar a 150 quilòmetres de la frontera en Mongòlia. Sí, eh? Sí, que és un triangle que forma la República de l'Alta i Montaïns de Sibèria, en el qual més o menys està la mateixa distància de Mongòlia, de Xina i de Kirchestan. I, bueno, ja ja vam anar al món noi, que fins i tot em va aquí imprimir una foto, que vaig baixar-me del seu perfil de Facebook per recordar la cara, perquè quan va estar amb aquesta activitat que vam fer, no es pràcticament ni me'n recordava d'ell, i ens vam anar a l'altra punta del món, a fer una activitat que ens apassionava tots dos, però que en realitat, en la part, diguéssim, que dia més d'aventura era, anar-te'n a fer aquesta activitat a l'altra punta del món, amb una persona que pràcticament no coneixes. Clar, clar, és que, home, has de tenir una confiança, cega una mica en aquest cas, no?, perquè és una mica de confiar en algú que també té una afició, o una passió que tu comparteixes, no? Bueno, del ministre ja som una mica així, eh? Sí, això és veritat, això és veritat. En el moment en el que a l'altra punta de la teva corda posa segona persona, aquella persona assumeix una responsabilitat, envers tu, que independentment d'aquest conegui molt o poc, sap, de manera... Sona molt així, no?, molt espectacular, però la vida està a les seves mans, no? Per tant, agrada confiança que dues persones assumeixen, en el moment que es liguen a la mateixa corda, és absolutament íntim, independentment d'uns siguis, d'aquí de cultura provinguis, i si intentem, si inclús molt o poc, a nivell idiomàtic. Mm-hm, clar, això és veritat. Per tant, suposo que l'experiència va anar molt bé, no? Sí, primer, evidentment, surts d'aquí amb el cuquet aquell, de... Què passarà durant nou dies, que és amb el que va durar la nostra experiència, entre anar i tornar, viatges i de més, amb una persona que no coneixes, i després la resultat que vam tornar amb una amistat intensíssima, de fet, doncs, a l'espiu següent, el vam convidar, va estar aquí, i s'enjusa, que a la meva, amb la seva dona, i va poder anar a esquistar la Montserrat, va coincidir amb les festes de la Mercè, i vam ensenyar-li les nostres peculiaritats, i la veritat és que ens hem fet... Arran de tot això ha sortit una amistat molt intensa, continuem estant en contacte, havia etxat de WhatsApp i ens enviem molts missatges, no et diré cada setmana, però sí que realment molt sovint, i arran d'una història tan estranya com aquesta, ha acabat sortint una amistat molt entrenyable. El fet d'escarar gent, suposo que és molt diferent, que qualsevol d'experiència d'escarar, no? Sí, té una sensació, realment, que no té res a veure amb cap altra activitat d'escarada, el fet que ets conscient, que estàs pujant per un lloc que només es paralitza, perquè no deixa de ser un element que està moviment constant, pràcticament durant tot l'any, com és l'aigua, però que durant uns mesos molt concrets de l'any, en el nostre Pirineu, no costuma durar gaire més, o més i mig, doncs que aquí ha vist pujant per col·lomnes de gel, que saps que això es desfarà, el cap de molt poc és desfarat, quan torni a pujar una miqueta de la temperatura, i que durant la resta del temps, si passes per allà sota, el que estàs veient és aigua amb moviment. I les temperatures van ser dures? Mira, nosaltres sempre diem que l'emmenarà al mig d'una nona de calor. Nosaltres, a l'Ivan, vam enviar unes fotos, o si unes imatges, i em parlava que les temperatures habituals estaven entre 35 o 30, i que a vegades, si t'agafàvem una miqueta de fron o alguna cosa, que podies arribar fins i tot als 40 o 0. El que passa és que nosaltres, quan vam arribar allà, suposo que això del canvi climàtic està afectant a tot arreu. Quina època era? Nosaltres vam anar al gener del 13 de gener del 22, i la veritat és que no vam arribar a estar mai per sota de menys 20. Durant el dia estàvem entre 10 o 15 sota a zero, i a la nit podíem arribar a menys 20, menys 22, però temperatures més baixes no vam arribar a estar. De fet, ens feien broma amb l'Ivan, i d'això, al menys 30, al 35, això ho feia per fer-los propagant d'aquí a Siferia. Ja ho vam arribar al 30, i ara ja t'enviaré a la nit. Hi ha un termòmetre a pit, totes les cases s'ho tenen a la finestra, i una setmana després de la nostra tornada em va enviar una foto, que jo la penjava a un superfílio de feixull, i va deixar el forrofe, i posava menys 30. I va sortir fora, i amb el vidre del cotxe, va marcar menys 30. És veritat, i durar pràcticament deu dies aquesta mena d'onada de calor i just per tenir les sortes principiants perquè es van aganjar nosaltres perquè realment a menys 30, 35, menys 40, no et digui que es fa impossible escalar però realment es fa molt, molt difícil. Clar, clar. Home, jo m'ho imagino. Bueno, m'ho imagino. No sé, intento imaginar-m'ho i ho veig difícil, no? Déu-n'hi-do. T'has quedat amb ganes de tornar-hi? Has dit que us heu anat retrovant, que ells va venir aquí? No sé si t'has plantejat tornar a fer una escala d'aquest estil d'Angela Sidèria. Ell, si estàis cada any. T'has fet tornar a enviar-te un altre missatge. Aquest idares, si us animeu, el que passa és que evidentment no tens la sort de poder viatjar tan sovint com vulguis i intentes anar cada vegada que fas un viatge a llocs que siguin nous, que suposin una experiència nova, una descoberta, i fa ara, just quatre setmanes, hem tornat de l'Apònia, que hem estat, també, escalar en cascades d'Egel, i no descartar el tornari, perquè hi ha algunes coses molt interessants, enviar algunes fotos de cascades, que fins i tot hi ha una mica més d'aventura per arribar-hi, perquè has d'anar amb una polca i mossequis, caminant pel miss de la Tundra durant dos dies per arribar al peu de les cascades. I això també m'atrevo molt. El que passa és que tenia aquest projecte de l'Apònia, que era molt interessant, també, una zona sense informació, que és una de les coses, també, que se resulten molt atractives, una molt lloc que no està... Explotat, no? Evidentment no hi ha ningú, i a més a més practicament costa molt de trobar informació, perquè no hi ha anat gaire bé ningú, no? I això resulta molt atractiu, i, com que hi ha més llocs, no gaire més, però hi ha alguns llocs més que tenen aquestes característiques, doncs aquesta, no hem anat allà per això, però hi està insistint molt perquè tornem-ho aquí bé. La xarra avui és per aquesta xarra, suposo que també parlareu, no?, abans de veure aquest audiovisual, i també veurem imatges, no?, es podran veure imatges, una audiovisual del que veurà a ballar. Sí, de fet, és una pel·lícula, nosaltres... Sempre he dit nosaltres, és perquè tot i que aquesta proposta va sortir, de la proposta que em va fer el Ivan Temer i la família, al final vaig anar amb dos companys, es van apuntar també amb aquesta idea, si va a treure molt aquest projecte, i a més a més té una peculiaritat, que a mi em resulta també molt entrenyable, perquè són dos companys que s'ha jubilat. Vull dir, se'n van apuntar dos companys, ara ens anaven aquesta, i ara faran 69 anys, i, bueno, més valents que ningú, eh? Clar, ells tenien temps, i, clar, no tenien problemes amb la feina, per la mà de festa, i de seguida que els heu explicat, que estava immers en aquest projecte, són dos grans alpinistes català, el Xavi Peregí, l'Anton Font de Vila, dos històrics de l'alpinisme català, per què no passa el temps, i, de fet, és un exemple de gent en què és interessant que conegueu també, perquè és una manera d'entendre la vida, i sobretot d'entendre i d'afrontar la jubilació, que no és un final de res, sinó l'inici d'algú que pot ser molt més interessant. I, bueno, dintre de la dure, se va tenir el viatge, va ser moltes hores de vols, i no he d'anar amb cotxe, més de mil quilòmetres, per anar fins a aquesta part en concret, que vam estar i van encaixant, com si tinguéssim 20 anys. Doncs, Déu n'hi do. Per tant, ells hi seran també avui, llavors? Sí, serem els tres. En Xavi, a més a més, també, jo visc a Sant Just, però el Xavi té moltes amistats a Sant Just també, i serem presents tot tres. Les imatges les vam gravar tot tres, i l'Ivam també, que se les va passar, i tenim un amic, el duar Miguel Costal, que és productor de la vida, que és un bon amic nostre, que el que va fer va ser que li vam donar totes les imatges que havien gravat amb ells, es va fer pujar un dia al seu estudi, es va fer una mena d'entrevistes, en el qual li havien d'explicar tota l'experiència, i realment el muntatge de la pel·lícula tot és vídeo, ha estat realitzat per ell, explicant fins i tot la nostra experiència, des del punt de vista quasi d'un espectador, perquè en realitat el vídeo de la muntatge, a través del que li hem explicat, i les imatges que li vam donar, i són 38 minuts, en el qual durant el recurs de la pel·lícula, anem explicant l'experiència barrejada amb les imatges que vam gravar nosaltres mateixos allà. Doncs molt interessant, i la cosa promets. Ara avui a les 8 del vespre, la sala Piquet de la Taneu, en aquesta segona associació del quart cicle de la frontera llunyana, un dels que serà Seren Rafa Valliga, amb qui hem volgut parlar aquest matí. Moltes gràcies, Rafa. Gràcies a vosaltres. Que vagin molt bé, i fins aviat. Molt bon dia. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible, on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic a costa del nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI, i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just, avinguda a l'Indústria, sense nom. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. Et poso llus, el tinc molt bo. Sí, posa-me en un ciutat per arremossar i quart i meitat per llançar les escopraries. Cada any me'l baratem el 35% del peix que capturem, mentre tant 800 milions de persones passen gana. El món no necessita més menjar. Necessita més gent compromesa. Amants unides, recolzem projectes contra la cama a 60 països. Fic un promets? Truca el 911 a 888. Et fa mandra reciclar, oi? T'ha anat costa? Tant lluny estan els contenidors? Dius que no tens temps per reciclar, però la veritat és que ja no ens queda temps per no reciclar. A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generem. Fins quan? Redueix, reutilitza, recicle, reacciona. La informació del Bas i l'Obregat. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Bas i l'Obregat, el teu ordinador, el dispositiu MOP. Informatiu comarcal.com Passant dos minuts de dos quarts de 12, estarà fent tertúlia com cada dijous. En Van Jordi Agulló, la Lina Santa Bàrbara, la Joan Algarra i la Montse i la Ré, els tenim situant-se a l'estudi principal de la ràdio. Teníem els micròfons i els auriculars una mica desordenats. Estan acabant de posar ordre a l'estudi per parlar d'actualitat, de notícies no tan positives, una mica d'actualitat des del seu punt de vista. Per tant, ens arrenquem. Aquesta tertúlia dels dijous, molt bon dia, què tal? Bon dia, bon dia. Mira aquí, fent tertúlia. Ens ha agafat gairebé per l'hospital. I mira, estem aquí. Dijous complet, esteu tots a més avui. Jo no tinc per enxufar aquí, però... Però no en tens l'enxufamenta. Ja ha sortit. Ja ha sortit. Veig que el Jordi vol dir alguna cosa. No, pensava que anava a dir alguna cosa per això. No, que demà estaré de viatge. Ah, mira, l'enxufat. Vaig a portar l'hora bona a l'Andalusia. Que malo que eres. Com és una bona terra? Té que treure la macarena amb passos d'aquests que fan a la setmana Santa. Sí, no? Escoltem una cosa. No ens riguem. Espera, quan estàs en allà amb aquell ambient i no saps... Sí, sí, et sents un buit de tot allò que aquella gent sent. Perquè aquella gent ho sent. No és que faci comedieta, ho fa amb tot el cor. Un any per setmana Santa vam estar a Salamanca. Una de la matinada surt una professora, que es diu la del Silenci, que van a l'acompanyament i la mare de Déu. Tots van de negre. Tots van de negre. Tots van de negre. I la veritat és que és impressionant. Tot i que cada un té una creença, més o menys de santuada, més o menys like. Dintre de l'ambient... La professora que ella sí. Et contagia d'algú. És una cosa que no es pot percebre amb els ulls, però que se sent. Una vegada vaig anar jo amb un... com es diu, i no estic fent propaganda. Que és molt xulo, era una casa peiral, aquí a Sant Jaume de Domenys. I vam anar a celebrar que el Joaquim feia 75 anys, 70 anys. I a la sara se l'ha entrat dintre d'aquella casa, que era una casa antiquísima, era molt antiga. De la nit i de la festa. Dintre de l'entrada a casa, eren com forces telúriques, que notaves un benestar. Aquesta casa és molt bona. És una casa bona. I te trobaves... Però era una sensació... No saps per què, però ho sent. No saps per què ho senten? Doncs mira, escolta. No, després te posen una punyalada per l'espanya. Això és una altra cosa. No, no dic res. No m'estic enfoment de la religiositat, que mostren amb aquesta cosa. Hi ha demés que paguen centins per ser costalero. Paguen una cota... A més, és el temps que pots anar a la Sevilla. Perquè és primadera, està tot florit, no fa aquella calor espantosa. Jo he anat dos cops a l'agost, i era per morir-se. Jo he anat a l'agost, a finals d'agost, i vam tenir la codic a les tres de la tarda. Estàvem remant dintre del parc de Maria Luisa. I passava per allà, uns que deien... Els nois, com venen amb nois, amb una altra parella d'aquí que portaven els seus, tots els nois, amb la barca allà dintre, de la barca de Maria Luisa. No, a mi no he buscat remando, que jo nada. Perquè oies el dia de los ejercicios. ¿Cuáles, espirituales o físicos? No, físicos. El dia amb un dia de l'activitat física. Ara estem aquí sentats, però jo crec que... Jo m'hi he anat a la bona nova amb bicicleta estàtica. Aquest matí? Sí, sí. Sense sortir de casa. Estàtica, eh? Ja és, ja és. Sí, de tres quarts d'avui, i un quart de nou. El Jordi també ha fet la de Llova, i des de casa seva. Déu-n'hi-do. A altres plugues. A recollir unes paraules mèdiques. Estic allà, ara si me les interpretes. A altres miraré, però jo penso que avui... I quan arribes d'aquí portes un altre quart. Sí, el que podríem fer és, per fer realitat el dia, i per unificar aquest dia, ens aixequem tots i comencem a donar voltes per la taula. Jo hi ha una manera, també. Jo a casa meva, com és una mica grandeta, sempre em descuido cosas d'un cantor a l'altre. A mi m'agrada caminar, que s'ha de fer, però si jo ja els faig, les passejades. Aquest no és efectiu. Ja ho creo, a dintre d'hora, perquè se'n crema el del foc. Ah, sí, però és massa curt. Tinc, que tinc, que tinc, que tinc, que tinc. Sí, sí, sí. Quan he fet exercici, ara. Ara, quan surti d'aquí, després de dinar, me'n n'hi he fet exercici. Molt bé, per fer-ne de caminar. Sí, que vull fer-ne una... Surte d'allò, surte, això penso que ho he anunciat aquí. Segurament. Des del cap. Sí, l'altre dia ho vaig veure. Un any l'hi va fer el dematí i aquí la fa la tarda. Ara la fa la tarda. Sí, aquesta tarda la fa. A la tarda. Jo ara que tinc els genolls, ja 16 anys de pròtesis, i la costa era munt i la muntanya no puc, perquè em fa mal el genoll. I em fa mal el genoll i costarà avall. Estic descobrint, amb mica en mica, vaig més a poc a poc, també, en el que camino tant de pressa. I la part baixa de la riera, que l'Ajuntament ha invertit, el túnel de la TV, també, han fet una línia d'abres, i des de l'ITV, cada munt, passes per una abre majestuós, que és un rouret preciós, enorme, una palaqueta de deumenatge, després passes per una altra, que li ha pegat un ratx, i segueixes, i et trobes la bona aigua, que talla, que la setmana passaven a parlar, que ja heu proposat a l'Ajuntament, que dic que... Ja m'ho has escoltat. No, va per sota, digueixos els ingeniants, no tenien ni punyatera idea de mèdia ambient. D'ecologisme. En alfaber, quan errius, estructuren una ciutat, perills. Ha estructurat el riu, estructuren el que s'ha de fer, és que, ja que creu a un tros, que serà un pàlor urbà, tindre-lo ben endreçat, ben tal. I no li tallis la guia, eh? No li tallis la guia, perquè... En palma, en el pontet, continua un altre tros, que l'Ajuntament ha invertit, traien la canya invasora, continua en el garden, que és una ramba preciosa, grandíssima, i va aparar molt suau per a persones grans, en problemes de mobilitat, molt suau, molt suau, i va aparar-se el camí dels enmeyers. El camí dels enmeyers pot tornar pel camí dels enmeyers, o pot tornar altra vegada pel material. Molt aconsellable per a aquestes caminates que ara volem fer, gent que... Serentària, s'ha de caminar, i no tenen uns problemes greus. Sí, però més greu. Jo estic amb espera que em posin una pròtesia. Després hi ha la... Després hi ha la capsel·lera de davai, que, clar, la font de ferro, la font de les seves, això ja és més complicat, i això... És més complicat, eh? Ja he esperat gent en més condicions. Home, jo vaig pujar, vaig voler pujar a peu, des d'aquí, des de casa, fins al Pony Club de Catalunya. D'una idola. Sí, fa molta pujada, eh? Jo pensava que no arribava mai, jo pensava que aquest Pony Club ha desaparegut. Para la bona, para la bona comprensió dels ullens, quan el senyor Jordi diu, per persones grans, ens ha fet una mirada. Sí, sí. Com missera, Tiva. Com missera, Tiva. No dissimilarà a mi, també, eh? No, no, no, no. 100 anys de protesting, m'han dit que tenia vida de 10 o 15 anys. Donen 10 anys. M'han dit. Ja estic en el 16, eh? No, no, no.