Entrevista a Sergi Seguí, portaveu d'ERC - 7/4/2017

I aquesta hora parlem d'actualitat amb el porteu d'Esquerra Republicana, Sergi Seguí, bon dia. Bon dia. Comencem parlant del model de residus de Sant Jus, perquè és un tema que hem anat parlant enllà d'aquest any 2017, segurament ens seguirem parlant més endavant, però bé, aquesta setmana s'ha fet aquesta sortida del país basc per conèixer un altre model més enllà del porta a porta, abans un model de recollida selectiva d'èxit, ja heu participat, doncs, representants dels diferents partits de l'equip de govern, també de l'oposició i tècnics municipals, i veu arribar-hi la nit, de fet, d'aquesta sortida, és tot molt recent. Sí, tot molt recent, va ser Dijous i Dimecres i Dijous, i sí, vam tornar a Dijous de matinada, diguem-ne, però ha estat una visita molt interessant, una visita que comença amb el Congrés Wasting Progress de Girona, on hi assisteix el regidor de medi ambient i el regidor de Dijous Montfort, amb diferents tècnics, i allà veuen que hi ha diferents experiències al país basc, amb un sistema de recollida selectiva de residus basat en contenidors intel·ligents, amb obertura i tancament programat, amb una tarjeta individualitzada, etcètera, i d'on estàs, això ho hem d'anar a veure. Llavors, diferents municipis es posen en contacte amb l'àrea metropolitana, perquè ve de si a través de l'àrea es podria posar en contacte amb les mans comunitats del país basc que hem vist, de Cecieta i de Montregón, i a partir d'aquí l'àrea s'activa i organitza aquesta sortida, on hi ha anat des de tècnics i el gerent de l'àrea metropolitana, d'aquest àmbit fins a diferents municipis. Hi ha anat Sant Jus, Vila de Can, Sant Feliu, El Prat, Gaval, Papiol, diferents municipis interessats en com ho han fet el país basc per assolir aquests nivells, aquests els percentatges de recollida selectiva amb aquest sistema, i res, nosaltres sempre a Sant Jus ens hem plantejat aquest tema com un tema de poble, i per tant com un tema que ha de partir d'un al consens polític, d'un al consens ciutadà també, i és per això que acabarem obrir la visita als partits de l'oposició, a tots els partits de l'oposició, evidentment, ja que han pogut venir, com el PDeCAT, que han pogut enviar-hi una persona com aquell que diu, en Pere Bosch, i els dos companys del PP de Ciutadans, per rons laborals, que no poden obsentar-se dos dies de les seves feines, doncs no han pogut, però, vaja, els hi traslladarem, tota la documentació i totes les dades i totes les històries que ens han passat, i tot el que hem après aquests dos dies, que han estat dos dies molt profitosos i molt interessants, la veritat. De sorprès el que heu vist? Ens ha sorprès positiuament, perquè, primer, ja et dic, perquè hem après molt, i després perquè hem après que el sistema de contenidors intel·ligents, que no és res més, que tenia els contenidors tancats i es poden obrir amb una tarjeta, és un sistema molt modulable, però que, a més a més, donen resultats increïbles. Ens explicaven, per exemple, CMAGA, que és un poble de 1.500 habitants, però que tenen uns índex de recull de selectiva propers als 80%, sense comptar els resultats de les deixalleries. Per tant, és el que recullen els contenidors. Aquí, amb el que recullim, amb els contenidors és un 38%. Està molt contents, que està molt bé, però que pot ser molt millor, i que veus que realment pot ser molt millor. Havent-hi anat amb el regidor en Lluís Montfort, amb mi mateix, amb l'Empera Bosch, l'alcalde també, si va apropar dijous, amb en Joan Bassa Ganyes, amb els dos tècnics de l'Ojuntament Cooper, tots coincidíem, de dir, ostres, què passa, com ho hem fet? Ells es marquen un objectiu de dir, aquí teníem un problema, és que la gent no s'aparava, i no s'aparava perquè ho tirava tot el mateix contenidor. El nostre gris, diguem-ne, ells el tenien de color verd, però és el nostre gris de reguts. Què fan? Col·loquen el d'orgànica, amb un tancament controlat, amb tarjeta, i això depèn de cada municipi, però pots obrir tres dies a la setmana, dos o un, la necessitat que tinguis, i em posen el nostre gris per entendre'ls pel robotge, i a Semaga o Bassaïn, que és la població més gran que l'Abraïda, 14.000 habitants, l'obren un dia a la setmana, o dos dies a la setmana. Semaga era un dia a la setmana, perquè entenem més que suficient, amb 1.500 habitants, i a Bassaïn l'obren dos dies a la setmana, obren el gris dos dies a la setmana. Però no és el nostre gris, amb aquella tapa tan grossa, que ells ho descrivien com un forat negre, amb una boca molt gran que allò pots tirar tot, i el que han fet ha sigut posar un espai més petit per llençar-hi la bossa, i a més a més això, tancat, 5 dies a la setmana. Això fa que tu a casa, si no vols anar acumulant tot el que vols, ho hagis de separar correctament. Clar, sembla una solució molt fàcil, realment, quan ho penses en fet. També, evidentment, hi ha una feina al darrere, està clar, però que la solució de cop, sí. Ells tenen una feina de control, sobretot els primers mesos d'implantació, molt forta. També el seu és una població més reduïda, suposo que també ho fa cerita. Exacte, el seu és una població més petita, evidentment, ho pots controlar molt millor. Però també ens va sorprendre que ens van dir que en aquests temps que fa que ho fan, que són dos o tres anys, no han posat absolutament cap sentció. Perquè, a més a més, el sistema també et permet... Això ho vam veure a Montdragó, que va ser l'últim sistema que vam veure. Es fa en molts llocs. Sobretot a la província d'Aquipusco, a la de Viscaya i a la d'Alaba no ho fan tant, però d'Aquipusco sí. Ens explicaven a Montdragó que el sistema els permetia, fins i tot, poder designar unes bateries de contenidors a uns edificis concrets o a una illa de edificis concrets. Per tant, si tu saps que en aquella bateria de contenidors, en aquell contenidor concret, hi ha alguna cosa que està malament, et pots adreçar només aquells veïns que saps que tenen allò designat. Pots fer una feina molt més acurada i molt més de cirurgia d'intentar esbrinar què és el que passa. Pots enviar una carta a tots els veïns, mirar ben detectat que la vostra bateria de contenidors passa això, bla, bla, bla. Recordeu que s'ha de separar així, i així pots fer que, si saps que en allà tens problemes constantment, pots fer-hi anar persones que se'n cuiden d'explicar a la gent com s'ha de separar. Ells tenen un sistema que els permet fer tot això. D'alguna manera, el que fan és que el que ara és anonimat total, perquè quan allà ens el recombreries és un anonimat total, ells allà ja han trencat aquesta barriera. I d'alguna manera, aquest anonimat ja no és tan així i poden personalitzar una mica més. Jo crec que és molt interessant, també és cert que van veure tots els sistemes que van veure en sistemes de contenidors tancats. I ara ens falta anar a veure en algun lloc on facin porta-a-porta per veure què tal. Ells ens deien que els resultats són molt similars, percentatges, però és clar, no ens en van ensenyar cap, perquè no n'hi ha cap que ho fes porta-a-porta així expressament. Hi ha gent que té sistemes mixtos, porta-a-porta recollida d'orgànica i la resta en contenidor, però aquí a Catalunya mateixa hi ha poblacions que ho estan fent i per tant no haurem d'anar a veure. El que ens va quedar clar de tots és que si se'n just volem fer un salt, hem d'apostar per un canvi de sistema. Un canvi important, no? Sí, un canvi de model. Sí, un canvi de model. Perquè, a més a més, ells ens explicaven que cada vegada que ens ensenyaven estadístiques, nosaltres veiem reflectir de la nostra situació. Un canvi l'any X, unes campanyes de promoció que feien que pujés una mica, però després et quedes tancat i cada vegada que ens ensenyaven, això són nosaltres. Fa tres anys que estem estancats en el 38, 40%, vostè veus que ens estan ensenyant que ells també estaven així i que només pel canvi de model han saltat 20 punts. Per tant, jo crec que hem de ser valents i apostar per fer aquest canvi de model perquè és el que ens farà fer aquest salt de qualitat. Ara ho heu anat a visitar, incid, com és aquest model de contenidors tancats. Deies que també mirareu aquí Catalunya, el tema de porta a porta. Sí, era la intenció. Quan baixàvem amb en Lluís Manfòria, amb Pere Bosch, amb l'autocart de tornada, vam fer una mica de conclusions de tot el que havíem vist. I una de les voluntats de la genera, ostres, el que hem vist ens agrada molt, és molt interessant. Hem de mirar com s'hi pot modular per posar en una nostra presclar. Per exemple, un municipi com Castell de Fels, un municipi turístic, amb una alta densitat en segons quines zones, amb baixa densitat en segons quines altres, no pots implantar un sol sistema. No has d'intentar modular una mica el paper o el, per exemple. Ells també fa temps que ho estan mirant i que ho estan estudiant i estan molt convençuts de fer aquest sistema amb contenidors tancats. Al final es d'acabar modulant les teves necessitats. Ara entenc que llavors no sé si en parlareu directament amb l'equip de govern, si fareu també des d'Esquerra ho marcareu un posicionament o teniu previst més mirar l'altre model i en tot cas com que el consens és que hi hagi un canvi a partir d'aquí. Des d'Esquerra, abans d'aquesta sortida, sí que vam fer una jornada interna oberta als milidans i simpatitzants on un assessor del partit en medi ambient ens va explicar quines eren les dades, quins eren els objectius que marcava l'arremotropolitana, que marcava Europa, on estaves en just, què s'han fet a altres municipis de Catalunya per fer el sal. Ens va posar una mica en context. En base a aquesta sortida, jo crec que a Esquerra estem en capacitat de dir que sí que és evident que cal un canvi de model, que no pot ser, que ens mantinguem així i gestar, i el tenim bé, i anar fent campanyeta, sinó que el que hem de fer és un veritable canvi de model de recollida de residus. Ara, si anem a veure a porta a porta, doncs que haurem decidit, però estem bastant convençuts del model amb contenidors tancats. Sí, perquè, de fet, et marca això, et marca horaris, per tant saps que el rebuig l'has de treure als imicres, i, a més a més, hi ha una curiositat, perquè el rebuig és el 15% del que generem, però és el que té més impropis. Aquest 15%, gairebé el 85%, són impropis, no haurien d'anar en el lliguer. Podrien estar en els altres. Exacte. Però és clar, és del que menys generem, però és el que té el contenidor més gran i és el més fàcil d'obrir, perquè no, és el que té l'etapa enorme. I, a més, moltes vegades, si fas l'exicorrecte, em passa que és la bossa que em pesa menys. Exacte, si ho fas correctament, que surt una mica. Exacte. Però, i això no pot ser. No pot ser que el que sigui més fàcil de tot sigui el que menys genera. Jo crec que sí, que el tema dels contenidors tancats amb la Tarja pot ser efectiu, a més a més, és un sistema que et permet anar introduint diferents canvis i veus que ho pots anar mogulant, diguem-ne. Jo crec que és molt interessant. I, en principi, es plantejarà, o sigui, es farà una consulta, no se suposa, la ciutadania seria... Sí, el que nosaltres teníem en el programa i en el pacte era fer una consulta ciutadana. Això és clar, encara en posicionament, entenc, o es posaran models que l'Ajuntament també... És que per poder fer la consulta, els hem de preguntar-li la gent entre què i què vol escollir. O sigui, el que fem, el que no li podem dir... No es podrà triar a quedar-se com ara, per entendre'ns. Exacte, clar, aquest és l'objectiu. Aquí hem de fer un canvi, i el que no pot ser és que ens quedem com estem ara, perquè més que res, perquè els números no enganyen, i no estem arribant a uns objectius ambiciosos. No ens n'anem parlant, avui ho hem de comentar perquè... Jo que estic molt posada. No, a més, la justa havia estat aquesta visita, no ens hem d'interessar en poder-ne parlar. Clar que sí. Parlem també d'altres temes, perquè la setmana passada es va fer el ple correspondent al mes de març, i un dels temes que es va tractar, n'hem anat parlant de molts, però un dels que encara també aquest mes continuaré és el de l'habitatge, perquè aquest mes d'abril, finales de mes es publicaran les bases per aconseguir aquests ajuts, a joves que es vulguin emancipar, tot i que també serviran per joves que ho hagin fet el partit del 2014, i és una mesura que de fet s'ha fet a temps que s'està preparant, i n'havíem parlat també, doncs ja fa un parell d'anys. Des del partit demòcrata per això consideren que la partida destinada és massa petita, és impossible fer-ho més gran. És que el que aneu a dir el partit demòcrata que es va dir en el ple, i que se'ls va explicar, és que la partida és flexible, diguem-ne, que si s'acaben, les setmanes són 25.000 euros destinats ara mateix, si s'acaben i hi ha més solicitud, el que farem és tornar a dotar-la. Sí, evidentment. Jo entenc que ells hagin de fer titulars a través de tuits, a través de la ràdio i tot plegat, però que ho expliquin tot, i això es va dir el ple, està gravat, vull dir que no m'invento res. La regidora els va explicar que la partida era ampliable, que si se'ls gotaven els 25.000 euros encara hi havia més solicitud sense atendre, que s'ampliaria, per tant, ja està. No hi ha ni polèmica, ni debat, ni res possible. Aquest més, en principi, s'aprobaran aquestes bases, i llavors serà bastant ràpid, el fet que, és a dir, un cop es publicuin les bases, es poden demanar-hi el més següent i s'etorgan, o va tot molt més llarg? En principi, un cop publicades les bases, i si no, és clar, les bases es publicen, ja estan passades per DOC i tot plegat. No, en principi, un cop es publicuin les bases sobre el termini per presentar sol·licituds, i a partir d'aquí, a resoldre rapidíssimament, perquè això és una cosa de primeríssima necessitat, el que no podem fer és allargar-nos 3, 4, 5, 6 mesos. Això hem de fer molt ràpid. El que deiem al principi, que és un tema que venia de fa més anys, i per què es va aturar? Perquè, a més, és una necessitat, és una necessitat que és evident, que la gent jove ara mateix, per emancipar-se malauradament, pels seus propis mitjans, no pot, i necessitar un impuls, necessitar una ajuda, per tant, el que no podem fer és que, si hi ha aquesta necessitat, nosaltres ho tinguem aturat per qüestions administratives o burocràtiques, hem d'anar tot el ràpid que puguem. I es va aturar, s'ha aturat aquests anys, perquè no hi havia els recursos possibles? Pel que ens passa moltes vegades, perquè, a vegades, no tenim els recursos disponibles, perquè, de vegades, administrativament, se'ns enganxa alguna cosa, jurídicament, pel que ens passa, molts cops, malauradament. L'article que publices aquest mes, el vulletí d'abril, me'n parles de l'espai públic, i dius que la conservació és una responsabilitat compartida. Ara parlàvem abans, també, de recollida selectiva, que és un d'aquests elements que forma part de tot plegat i d'aquesta consciència cívica general. Parles d'escrements de gossos? En aquest cas, no. Volia preguntar-te, justament, si creus que ara no és així, no hi ha aquesta responsabilitat compartida. Ara crec que no és així. En quins aspectes? A molts. Jo crec que hi ha gent que sí. Tenim la sort que la gran majoria de gent és conscient que l'espai públic és compartit per tothom, en la mesura de capot. Però, malauradament, hi ha molta gent que no. Hi ha gent que deixa les gosses descombraries o no toca, hi ha gent que no recull els escrements dels animals, hi ha gent que permet que el gos o la gossa faci pipí o no toca. I això és una llàstima. Això és una llàstima i crec que no pot ser. I com et pot resaldre? L'article no anava tan per aquí. Però sí que és veritat que ahir a l'autocar de tornar del país basc, parlant amb diferents regidors, va donar la coincidència que eren tres regidors a la ciutadana, també en allà. Escolta, el teu municipi, què és el que passa? Quina preocupació tens? Hi va haver una que vam coincidir absolutament tots els polítics que érem a dins de l'autocar, que eren les cagues dels gossos. És un problema que a més a Rossega és de fa molt de temps. És difícil. En principi van sortir l'ascensió. Sí. Per poder sancionar has de poder veure com es fa la infracció. I això és difícil. L'autocar va anar a parlar de diferents sistemes que hi ha diferents municipis. Però tots coincidem amb el mateix. No podem sancionar si no els enxampem. I si no els enxampem, com ho podem fer per sancionar aquella gent que no fa un ús correcte de l'espai públic? Doncs amb l'ADN. Perquè l'ADN, clar, les crements han de ser... No sé què es fa, lleig dirigir, però han de ser recents. No poden passar més de no sé quants dies. I no sempre, perquè després ho sacutegem una base de dades. Si no tens la base de dades, què fas amb aquesta mostra? Tot s'acaba complicant. I al final te n'adones que la millor manera és una bona educació de la gent i un bon civisme. I això és un ús de l'espai públic. Quan jo vaig accedir a l'article, no ho pensava tant en aquests termes, sinó en l'ús compartit que hi farem durant aquesta primavera, amb totes les activitats... Ara te n'ha comentat, també. La primera era el Sant Justa Altera. Si la gent s'hi fixa, veurà que l'article, tant de l'alcalde com de Justa Salva, s'ha comentat això, i la redacció. O tenen un fil conductor. No és que hagi coincidit que tot estàs per l'éssiu. És vulgut. I si fem molts articles amb un fil conductor? Potser sí. I així ha estat. I la idea, quan em vaig expressar el bolletí, era que durant aquests dies que hi haurà activitat al carrer, hem de ser conscients que no estem sols. I que una activitat festiva no és sinònim de fer el que vulgui en aquell espai durant l'estona que dóna la festa. Vaja, suposo que es veu a ventes així. Però, clar, té moltes derivades. De fet, una de les propostes clau, que també, abans de ser porteu d'esquerra ràgida de cultura, serà al voltant de Sant Jordi, que aquest any més cau en diu menys. Això no tinc clar si és bo o dolent. Només per Sant Justi, en general. Sempre hi ha el debat. Cada any hi ha el mateix debat. Em considera el dia 6 dilluns. També suposo que hi haurà el debat diferent. L'any que ve el tornarem a tenir, un terme diferent. El Consell de Cultures es va proposar si es volia fer el mateix dia o si es volia canviar. Les entitats van dir que el mateix dia van fer la consulta també a les 4 llibraries del municipi. Van dir que el diumenge 23 els semblava bé. Per tant, si el diumenge és total, diumenge 23, i en guany coincidés amb les caramelles, que seran durant tot el matí, que acabaran aquí, que Angina està també, que també cantaran. Aquí, que Angina està, acabarem per concentrar molta activitat cultural durant tot el dia de diumenge. Segur que funcionarà fantàsticament bé. Segur, perquè... Ja va funcionar bé l'any passat, quan m'ha sent dissabte, segur que hi ha gent que se'm va a Barcelona. Doncs... Com sempre, com cada any, sempre hi ha un percentatge de gent que va a Barcelona, perquè li agrada per tradició o pel que sigui. Doncs aquí farem el que bonament podrem, o amb ni un port a alguns autors per signar. Les entitats tenien fins avui per demanar al seu espai. Per tant, si algú no ho ha fet, que ho faci ja, perquè s'acaba el termini... Hi haurà partits polítics. Sí, però igual que l'any passat, es posaran aquí... A partats. A partats tampoc. Es posaran aquí la terrassa, perquè el protagonisme el tinguin les entitats i les lliuraries. I ja ho vam explicar l'any passat, però quan entres a Can Gina està pels passadís dels jardins, trobar-te davant de les carpes dels partits, que és el primer que et trobes i que et donen el material, cada una mica desvirtuat. Tot i així, sí que és veritat que totes les entitats que s'hi volguin posar, entitats, escoles i demés, els hem demanat, com ve sent habituals els últims anys, que la seva activitat tingui a veure amb la literatura. I això també ho demanem als partits. Per tant... I ho faran? Home, sí, sí, sí. L'any passat era així? Sí, l'any passat era així. Nosaltres a l'esquerra posem a la vent d'alguns llibres, llibres de segona mà, això ho vam fer l'any passat. No sé què faran, però ho diuen que tots ho saben, que si posen a fer alguna criteri relacionada amb la literatura, perquè... És la festa. És la festa de les lletres i, per tant, toca. I no té sentit posar-hi una parada per vender cartxofes amb tots els respectes quan es tracta d'una cosa relacionada amb la literatura. Una altra qüestió, com a regidor de cultura, per aquesta setmana ha passat per aquí la ràdio de l'Associació Futuràpica, Sant Jordi Turmorillo, i vam parlar del concurs, perquè s'acabava aquesta setmana, vam parlar del Juny Futuràpic, que apuntava aquest any i hora canvis, i comentava que els recursos que hi ha destinats al Juny Futuràpic per segon any consecutiu han tornat a caure bastant, i volíem preguntar, com a regidor de cultura, si és una decisió concreta en referent a aquests anys, si l'any que ve també tornarà a baixar, o quin és la previsió? L'any que ve, no ho sé, veurem dependre dels recursos que tinguem, però sí, és veritat, fa un parell d'anys que malauradament no podem dedicar-hi els recursos que hi veníem dedicant anys anteriors. Tots ens hem ajustat, absolutament tots, i el Juny Futuràpic també, també és cert... Era molt alta la partida? Era molt alta la partida, i també és cert que hi havia un esforç econòmic i humà en l'organització d'alguns actes del Juny Futuràpic que no donaven el resultat que tocaria per la inversió que s'hi feia, en veure que hi havia exposicions on no hi havia ningú a visitar-la, i, per tant, aquí ens vam ajustar. Bé, el Víctor fa la seva feina, que és reclamar una mica més de finançament per les activitats de l'associació i de la agrupació, ja s'entén, només faltaria. També és veritat que en guany hem posat a la seva disposició una part dels recursos del projecte europeu per fer alguna activitat puntual. És a dir, amb el ben entès que aquesta activitat no es mantingués per anys vinents, perquè és clar, els recursos europeus no els tindrem, els tindrem aquest any, i, per tant, era aquest any que es podia fer alguna cosa extraordinària que lligués amb tot el projecte de ruta singular. Però bé, és que totes les entitats s'han hagut d'ajustar, han hagut d'ajustar la seva activitat, per tant, si justen l'activitat, també hem d'ajustar el pressupost. Em sap greu, perquè el Víctor sap perfectament com funciona. Ja n'hem parlat, ja li vam comentar principi d'any o finals de l'enterior, quan va venir la agrupació presentar la nova junta, vam estar parlant del projecte, no podíem dedicar-hi tots els recursos per dedicar fins ara. Bé, tens una conversa en debat, i entenc que encara duri, només faltaria perquè fa la seva feina. Ho hem preguntat, també. Cap problema, no. Ja ho entenc, no passa absolutament res, només faltaria. Parlem també d'actualitat política ja per acabar, breument, perquè ha estat una setmana intensa, no tenim temps de repassar-ho tot, però bé, en tot cas, ara ja estàs a part del portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés, en aquesta comissió d'investigació amb Delfonso, Gabriel Rufial, va fer aquesta intervenció punyent, o aquesta... Sí, intervenció, o la manera de... a l'hora de fer les preguntes, la paraula exacta. Però bé, en tot cas, també, ara, 48 hores més tard, també es parla que potser la forma s'havia accedit, no del que hi havia de fons. Que no del contingut, que no del fons. Què et va semblar tot veritat, el tarannà de Gabriel Rufial? En Gabriel és així, és que... és que... voler canviar una persona que... Però està consensuat, també, perquè jo mateix deia que el que havia dit... s'havia parlat amb la resta de companys del partit. Sí, el que havia dit sí, però és que intentar canviar una persona és molt difícil, no? El que diu són veritats com a punys. Això no ho oblidem, és el fons de la seva declaració va ser... Vaja, impecable. Impecable. Voleu canviar les formes d'una persona que ja sabem que és així? Jo crec que no té sentit. Tampoc sé fins a quin punt... recordo, per exemple, no? Altres intervencions histròniques en comissions d'investigació, recordo la del David Fernández, per exemple. També li van caure pels per tot arreu, perquè va treure una sandàlia i li va dir, no sé si era rat o... Sí. Si no fos perquè no sé que li tiraria la cara. Clar, també li van caure pels per tot arreu. Escolta'm, és que Fernández és així, és un noi anticapitalista que davant tenia un pajaruga que havia robat molts diners, no? El basat era perquè era el símbol de recordo quina cultura. Sí, sí, sí. No era per llançar-li. No, no, evidentment. També li van caure pels per tot arreu. Ostres, però si sabem que és així, és així. En Rufià em passa exactament el mateix. És que la polèmica des d'Esquerra no l'entenem, diguem-ne. I menys quan... Creiem que va dir veritat com a punx. És que, a més a més, quan tens persones així al davant que tens les proves gravades de que han dit el que han dit amb l'objectiu que ho han dit, que cau pel seu propi pes, que ho aprofitis. I ell no va fer res més que aprofitar per dir-li les veritats. Aquesta és l'última setmana que hem sentit a parlar d'infrastructures. La setmana passada... Exacte, hem sentit a parlar. En Mariano Rajoy concretant diferents partits. Després, ara que hem sabut, també s'ha concretat una reducció. No, que no s'ha concretat res. El president del govern de la ciutat espanyol va venir aquí un dimarç com si fos Bienvenido, Mr Marshall, prometre'ns una pluja de milions, que és el que publicava el Periódico de Catalunya el dia següent. Una lluvia de milions és per a Catalunya, com si fos el 23 de desembre amb la Loteria. I, a més a més, amb tot l'Estar Sistema Empresarial i directors dels diaris allà, amb aquella foto amb la Soreia llisonant-los i tot plegat. I llavors, quan es concreten i el Montorros els presenta, hi ha un periodista amb una mica de seny que li diu, però escolti, tot allà ho acaba de dir el Mariano Rajoy, la presentació de Barcelona, escolti, és que aquí no s'ho reflectit, és que no hi ha el soterrement de les línies de Sant Feliu, de Moncada, com recordo que hi ha 160 morts a les arrodalies de Moncada. Bonica, de la Serna ho havia concretat també a la mano, a l'entrevist monetari. No hi ha la connexió de la A2 i la P7 aquí, Castell Vismal i Sant Andreu en la barca. No hi ha res, no hi ha absolutament res. No hi ha el desdoblament de via, no hi ha res, de res, de res. Llavors, clar, dius, home, com és possible? Montorros deia, bueno, però això... Ja ho veurem massa d'adelante, perquè això pot ser el pressupost del 18 del 19 o del 20. Ens van tornar a venir a vendre la moto. I el més preocupant és que encara hi ha gent que s'ho creu. Jo ja no sé què més s'ha de fer, perquè és que, a més amb això, els independentistes no hem fet res. És a dir, va venir el president del Govern de l'Estat Espanyol, va prometre unes inversions en infraestructures molt concretes, que al cap d'una setmana presentar el pressupost no hi són. I que quan algú pregunta que escolti on són, diuen, bueno, ja veurem el pressupost del 2018. Home, doncs, escolta, què vol que li digui? No cal. Ja no cal. Si d'això no cal. Després veus també com les participacions de l'Estat espanyol en els equipaments culturals de Catalunya, on ells hi tenen una participació important, cauen, i en canvi pujan els del Reina Sofia i els del Prado, cosa que ens sembla molt bé, perquè són dos museus espectaculars i la mar de visitables i molt recomanables, però és clar, en el Museu de la Generalitat de Catalunya de Catalunya de Catalunya, en el Picasso, no cal. Si volen que marxem, només cal que ens diguin fer el referèndum i marxarem, ja està. També s'ha parlat aquesta setmana del referèndum, d'en principi Junqueras deia que aquí un parell de mesos podria anunciar que en seria la data, per tant, serà setembre. Sí, això ho vam veure ahir a la set del matí mentre es morirà al hotel. Hi havia una tele posada gran passant les titulars, no hi vaig veure. Junqueras anuncia que en juny s'haurà fet el referèndum. I va anar allà corrents a mirar que hi deien això. No tinc més informació sobre el tema, però si ho ha dit en Junqueras, no acostuma a dir les coses, perquè sí, el vicepresident. Per tant, creiem que en breu podrem saber de data, també. Es prenen una mica les exigències de la CUP que volen saber quan serà el referèndum. Doncs, bé, el vicepresident Junqueras ho diu perquè ho tenen gairebé pamat. Però, en principi, setembre, no? Perquè el tercer dia de Francesc Comcega potser seria millor abans, també. Setembre és la data de límit que sempre s'ha posat. Si és abans, doncs vindrà abans i serà perfecta, i sinó, doncs, en setembre. En fi, anirem parlant, avui hem volgut tractar en aquesta entrevista amb el portaveu d'Esquerra Republicana. Sergi, seguim. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I que vagi bé. Bon dia. Bona tarda. Bona tarda. La primera assemblea mundial de la salut que es va celebrar el 1948. Amb aquest motiu, hem volgut dedicar el programa d'avui a la salut. I us explicarem diferents iniciatives que fa l'Institut en aquests envis per promoure els hàbits saludables a dels adolescents. Centrarem el programa entre hàbits saludables, bàsics. Alimentació és sana, dormir bé i fer esport. Cadeu-vos amb nosaltres i apreneu moltes coses. Interessants. Comencem a posar-li bé. Cada any, el dia mundial de la salut es celebra per una causa diferent. L'any 2015 es va celebrar per lluitar contra la inocuitat dels aliments. Ja que cada any moren 2 milions de persones a causa d'aquest problema. L'any 2016 es va celebrar per lluitar contra la diabetes. Ja que cada any es celebrarà per lluitar contra la diabetes.