Entrevista a Mossèn Joaquim Rius, rector de Sant Just - 11/4/2017

Ara passen 12 minuts de fet de les 11. És moment de saludar Mohsen Joaquim Rius de la paraquia dels InjustiPastó, molt bon dia, què tal? Bon dia a tothom. Perquè som ja la setmana santa, va ser diumenge de rams, i per tant aquests dies es comamora la mort i la resurrecció de Jesucrís. Per això durant aquests dies s'estan suficient diferents misses i es fan altres actes comamoratius. Dèiem que diumenge va ser diumenge de rams, però bé, sobretot és també partida d'ijous, quan es fan de majoria de celebracions litúrgiques. Sí, diríem que el diumenge de rams clou d'alguna manera tot aquest procés de la cuaresma i que arriba fins al dimecres de Sant, al que et tens cuaresmal, però hi ha aquest tridú pasqual, ja se n'hi diu tridú pasqual, que és dijous divendres dissabte a la nit amb la celebració de la vella i sobretot el diumenge de Pasqua. Exacte, per tant, són els dies més importants, no? Sí. No només d'ara, sinó de l'any, de vegades, per Nadal Día, més el moment especial per el cristianisme, i de vegades diuen, no, la setmana Santa és la clau, no? Bé, les dues festes, en primer lloc, és celebrar que Déu es fa home a través de Jesucrís, i això és important, però sobretot perquè fa l'enllaç amb la setmana Santa i Pasqua, perquè és el culminant de la vida d'aquell que va venir el món, que es va fer humar com nosaltres, i que després de passar la vida fent el bé, doncs el vàrem classificar. Aquest ha estat la conclusió, per això, d'alguna manera, del pare del cel, diríem, reivindica el dret de ser més que la humanitat, dient doncs, vosaltres l'heu matat, jo el resucito perquè, de fet, jo sóc el Déu dels vius i no dels morts. Exacte, aquesta és una mica la base, de tot plegat, de fet. Com deien, per tant, doncs es commemoren en aquests dies, i si diuen menys a culminar amb l'aquaresma, dijous és el dia en què les 8... No, es fan també... Sí, exacte, els primers dijous, les 8 del vespre. Dijous, el vespre, les 8 es fa el record de l'escena del senyor, aquella onteva instituïla u Cristia, que és el que nosaltres celebrem, precisament, cada diumenge, cada diumenge és pàscua, per l'afecte catòlica, cristiana, catòlica, i també, en general, per la cristiana de les diferents esglésies, és el diumenge el dia de conmemorar la resurrecció, perquè si és important el naixement de Jesucrist, és molt més important, encara, la seva resurrecció. Exacte, no? De fet, és... És el moment que deia, com deia ara, aquest moment, que s'ha de veure una mica per ser conscients, no? Sí, sí, sí, sí. De fet, el dijous Sant, el dijous Sant, si vols tu, té una intimitat, perquè és el sopar, d'això que tantes fes de la gent fa avui, ens portarem un sopar, eh, i de vegades fins i tot troben dinars i sopars de treballes, dius coses reunions, dissenyaixen moltes coses. Doncs, en aquest sentit, també, que és el Crist allà, d'alguna manera, l'avangelista Joan ens ha fet arribar al Testament Espiritual de Jesús, vull dir, al Testament Últim, el seu missatge més profund, que el trobem en tota la conversa, aquell estableix amb els seus amics, quan està fent el sopar Últim, el dijous Sant, per la tarda. Per tant, a les 8 del vespre, ens trobarem, els qui vulguin, doncs per celebrar aquest fet de l'escena del senyor. Mm-hm. Per tant, doncs exacte, després de divendres, hi ha, d'una banda, un ofici d'electores i d'audes, al matí, no? Sí.Divendres i dissabte, això. Sí, això és una pregària que l'església, especialment els preveres, els diàc, ah, perdó, els preveres, diàques, els religiosos, vull dir-ho, tenim com a compromís de pregària, diària. Però, en aquest dia, doncs, mira, també s'ofereix la possibilitat que els fidels, doncs, que vulguin assistir-hi, doncs, que hi assisteixin. I llavors ho fem, això, les 9 del matí, per no deixar el dia 8, sinó que, d'alguna manera, volem donar-li aquest tor religiós durant tot el divendres i també durant el dissabte, que llavors es fan aquestes pregàries del dematí a través dels salms, i això es fa tant el divendres com el dissabte. Tot i que la divendres, també, a la tarda, es farà la passió del senyor i després hi ha un viacrucis, el voltant de l'església, el recorregut espatit, però sí que es fa. Sí, a la 5 de la tarda hi ha la celebració amb la passió del senyor. No és la celebració de la missa, sinó que és una altra celebració, en què, precisament, és l'únic dia de l'any en què l'església no celebra l'eucaristia. L'únic de l'any, a tot arreu? Sí, sí, sí. Llavors, el que es fa és aquesta celebració en la passió del senyor, en la qual hi ha la lectura de la passió del senyor, i en altres lectures bíbliques de l'Antiquesament, que fan referència a la vida de Jesús i a la seva mort, i després es fa una pregària universal al peu de la creu, de la creu, d'aquesta creu que es presenta a mitja tarda, recordant la mort de Jesús, i que, llavors, és una duració de la creu acompanyat de pregària universal, en la qual hi entra una pregària per tot el món i per totes les diferents circumstàncies que la humanitat estem passant. I això és, d'alguna manera, apropar-nos a aquell que el contemplem mort, que això és el signe de l'agraïment de que ell ens hagi mort per tots, a ell s'ha ofert per tota la humanitat, i això ho acollim, doncs, amb una sinceritat, d'una pregària sincera i, a la vegada, senzilla, perquè és una celebració senzilla, aquesta, la del divendres a la tarda. És com una mica la prèvia de dissabte, no?, que és com el gran dia, una mica, és en què es fa aquesta bella pasqual, solemne, de fet, bella pasqual. Sí, sí, sí, es fa el dissabte que hauria de ser més tard, hauria de ser la bella, hauria de ser de matinada. Perquè, per coincidir, una mica, amb el moment en què... El fet de dir el tercer dia a ressuscitar, i jo els divendres i dissabte. Abans es feia més tard, que per les 11 o... No, no, no, abans es feia fins i tot el dematí del dissabte, per això la gent en deia dissabte de glòria, ja. S'avançava tot d'una mica, no? Sí, s'avançava, perquè això de la nit no era massa partidari, la gent de sortir es veu de casa, però després, ja com que tothom surt quan vol, i és un altre ritme, es va fer llavors la missa del vespre. Però, a les 8 i mitja, aquest any han canviat ho hem enrederit mitja hora. Per què? Perquè creiem que així facilita que hi hagi més participació, també. Perquè si ho fem a les 11 o a les 12 de la nit, com es fa, tradicionalment, a molts llocs, eh? Doncs, com el dia de Nadal, també la missa del gall a les 12, doncs ens sembla que és una hora... no propícia que, per ser la festa més solemna i la bella més solemna de tota l'església, que, llavors, no hi hagi gaire gent que participi, i us veu que el vespre ho avancem, si hi fem-ho fàcil, li facilitem-ho per la gent que vulgui venir. I, per tant, és a dos quarts de nou del vespre. A dos quarts de nou del vespre. Que, en aquest cas, sí que s'alibren concret aquesta resolució, eh? És dissabte. Disabte, el vespre, a dos quarts de nou. Tenim les solemnes, l'abració de la bella de Pasco, amb tota una colla de signes, el cidi pasqual, el foc nou, la lligua que serveix per batejar les criatures, etcètera. Tot és una celebració plenament festiva, amb el gran anunci de la Pasco, que és tot una exhortació cantada per dir a la gent que aquella nit estem celebrant la joia més gran que pot tenir l'església i que pot tenir cada un dels cristians, saber que Crist ha ressuscitat, que va morir, és cert, però també és cert que va ressuscitar, i és el gran missatge de vida que Déu ens ha portat a través de Jesús. Per tant, exacte. Seria com el dia gairebé més important de tot l'any, no? Sí, sí, sí. Per a la regia catòlica i cristiana en general, és la més important, la més important, perquè el missatge de Jesucrist és de vida. No de gent afligida, de gent que guanti, de gent que porti la creu, de gent que... Aquella mirada de Jesucrist amb aquella compassió, i el que va petit i tot plegat, tot això, són sentiments molt bonics, però que no porten enlloc, et porten a la mort. Jo prefereixo més el Jesucri ressuscitat que em porta a la vida, i em crida la vida, i em fa tenir entusiasme de la vida. Caram, que si no... Jo, la mort, no cal que vingui Déu a dir-m'ho, que ja mos sé que em moriré, però que la meva vida era per sempre, no ho sabia, això. És veritat que per setmana santa la imatge, que veiem més aquesta, de les processons, i aquesta imatge del sacrifici que comentava ara. I si no ens hi anem alerta, ens quedem amb un Jesucris mort. Per tant, que la dinya, com nosaltres, és acabat. I em sembla que no, que no és un missatge, perquè no és ganes de venir Déu al món per dir-los, us heu de morir tots, o bé, no, molt gràcies, ja ho sabia, això. En canvi, que la meva vida era per sempre això, sí que no ho sabia, per això celebrem, juiosament, el dimenge, amb el dimenge unit a la vella Pasqual, el solemne dia de Pasqua de Resorracció. Sí, són tots dos dies, eh, la vella Pasqual de Disapta, i diumenge de Pasqua és el mateix, per entendre'ns. Està tot molt unit, passa que la missa del dimenge de Pasqua... No, és una missa més normal, com sempre fem, però el que la de vella de Pasqua té un sentit molt més ampli, però això també dura una mica més que els de més misses. Per tant, el dia de Disapta, com dèiem, el dia més destacat, suposo que també el dia que ve més gent. És diumenge de Rams, suposo que es deu combinar, també, pel tema de la tradició. Hi ha coses que, a vegades, són tradicionals i tenen pes, perquè és clar, una vella de Pasqua, en la qual hi ha unes lectures bíbliques, hi ha molta més lectura, perquè és una vella, té un sentit diferent, i que s'acaba amb la Eucharistia, però que, en definitiva, és... n'has d'estar una mica més convençut d'això. Perquè, si no, diré que hi hagi d'anar i fer-hi tanta estona, diré que jo fer-hi tanta estona, ja l'hi he escoltant... És clar, vull dir, quan, en canvi, allà, la vella del dia de Rams... És més festiu, no, segurament. No és festiu dels criatures, i nens, nenes, etcètera, i això, al vespre, a les 8 del vespre, les 9, no és per criatures. Llavors, el sentit de festiu, no hi és tant, i repeteixo, en el fons, perquè tenim més consciència de Jesucris mort que ressuscitat, perquè el de resurrecció suposa la fe. Si no hi ha la fe, Jesucris no ha ressuscitat, perquè jo no ho entenc, jo no ho veig, jo no sé què passa, jo no sé, Jesucris, d'on te'l coloco, després que, després d'aquí, cap on te va, etcètera, i aquesta reflexió senzilla, també t'ofega allò que pot ser una revelació que Déu ens ha donat i que ens fa la possibilitat des de la fe assumir-ho. I, en canvi, és clar, llavors, hi ha participació no tan festiva, diríem, però també hi ha llocs que això ho han d'ograt amb el sentit d'acollir per unes circumstàncies especials, i, en canvi, dinamitzen moltíssim la ressuscició de Jesucris, que actualment, després del Consell Ibatica II, i això ja fa 50 anys, doncs també s'ha revitalitzat, perquè abans tampoc no se celebrava tant a l'església, eh? No, no, es feia el dissabte el dematí. Ja ho he dit abans, la seta de glòria, no podia ser això. No, no, no, i més i més eren quatre gats. Jo estava amb una paròquia, que hi havia un rectovell, que era sec, i ell celebrava la Pasqua amb la major dona, tots dos sols, allà a l'eclésia, ni hi havia ningú més. Vull dir que no... Tenia un altre sentit, llavors, també, no? Sí, la resurrecció no... Sí, va, no va ressuscitar, però no se celebrava. En canvi, ara se celebra, joyosament, la Pasqua amb la resurrecció i el dimenge de Pasqua encara més. Aquí se'n just ve més gent diumenge que dissabte, potser, de Pasqua. Depèn, és que això... Depèn de l'any. Sí, depèn de les circumstàncies, si la gent surt més i va en altres llocs, perquè ja ho sé, hi ha gent que normalment ve en aquí, però ara com que marxen i surten a fora aquests dies... Igual, van a un altre lloc, no? Ja me'l diuen, de vegades... No ho sabem, vam anar a nosaltres, a pals, o nosaltres vam anar... No ho sé, a comes, o on t'assigui, és igual. Però vull dir, mentre hi vagin, a mi tant no fa. Jo dic, no hem de tenir parrequialitis, perquè hi ha gent que vagi cap a Jesucris, i jo, si ho van aquí, o hi van a Arbeca, tant me fa, tant me fa, però qui vagin, sobretot qui vagin, ni que ho celebreguin. I vijous i divendres es fa menys, entenc que és... o no, o també... Hi ha gent que fa tota la celebració completa, per entendre'l. Hi ha gent que ve a totes les celebracions de setmana santa, eh? Els veus que venen a totes les celebracions. Això sí, però ja dic, a vegades depèn, també si hi ha hagut tants que la gent s'ha mogut més, i de viatge més que altres, doncs veus més buit amb algunes persones, però... Bueno, jo penso que si després van a un altre lloc, és igual, és igual. Clar. Tant me fa. Doncs exacte, aquests dies, amb aquest esperit que deien de resurrecció, se celebra escomamora a Sant Just, hi ha, evidentment, darrere la mort i resurrecció de Jesucris, la setmana santa, i es fan, per tant, aquestes diferents celebracions. Com dèiem, doncs, dijous, la setmana del senyor les 8 del vespre, després divendres i dissabte, i ara aquest ofici de lectures i l'audes el matí, i divendres, passió del senyor, i viacrucis, i dissabte, el que dèiem, la solemne, vella, pasqual, i també el diumenge de pasqua. Són els diferents actes litúrgics que se fan als propers dies. Avui n'hem pogut parlar, també, d'aquest sentit de la setmana santa, amb el mossèn Joaquim Rius. Moltes gràcies. Res, jo només dic això, és que bona setmana santa, però dic setmana, perquè anirà passant un dia a l'altre. I santa una miqueta més, una miqueta més que el resta de l'any. Exacte. I sobretot, bona pasqua per a tothom. Bona pasqua. Que vagi molt bé, i fins aviat, molt bon dia. Gràcies a vosaltres. Adeu. Just a la fusta, el Magasín del Matí. De dilluns ediventes de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chillout, les botges, el funk, el sol, o la música electrònica més suave. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns edivendre's i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cada tarda de 5 a 7... Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda, de 5 a 7. Ens veiem a la plaça. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quim Tana. A les 10 del vespre, la música coral més de 1.000 anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quim Tana. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu nés un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviar àvids és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. Et poso llus, el tinc molt bo. Sí, posa-me en un ciutat per arrebossar i quart i meitat per llançar les escopraries. Cada any me'l baratem el 35% del peix que captarem. Mentre estan, 800 milions de persones passen gana. El món no necessita més menjar. Necessita més gent compromesa. Amants unides recolzem projectes contra la Cama 60 Països. Té compromets? Truca el 900 811 888. No et trobes bé? Creus que has d'anar a urgències? Abans de sortir de casa, truca el 061. El 061, el nostre personal sanitari, t'oferirà ajud a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació i t'indicarà a quin centres millor que t'adrecis en cas que calgui. Així podrà rebre l'atenció que necessites més ràpidament. Per una salut millor, 061 cat salut respon. Generalitat de Catalunya. T'ha anat costat separar la brossa? Tant esforç és llençar cada cosa al seu lloc? No, tot el mateix cobel, tota la mateixa pila. Esclar, no hi tens espai a la cuina, oi? Però si no ens hi posem, aviat no tindrem espai sense brossa. A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generem. Fins quan? Reutilitza, recicle, reacciona. Amb la col·laboració de Coenvesia Covidrio, Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador, el dispositiu MOV. informatiucomarcal.com informatiucomarcal.com informatiucomarcal.com informatiucomarcal.com Passen dos minuts de dos quarts de 12, que estarà fent Tartulia amb en Jordi Ferraz i en Pep Quintana, i els tenim a punt. Molt bon dia, què tal? Hola, bon dia. Sí, ja que estàs cajant-se, com una nova cosa. Ara, la cèl·l·li de 5, ho posarà també aquí a la Tartulia. Busca paper llapis, que pinta tant, que dibuixets. Sempre portes-lo de punt. Cadiria justes més l'horari, ens fas patir, no sabem si ets aquí... Sempre li agrada anar amb paper llapis, que dibuixets. Això sí. Home, és pràctic, així. Molt bé, molt bé. Que tal, veus que tens una rebuda intensa, avui, eh? És brava, amb el paper llapis. És una setmana santa, eh? I avui, a la temàtica, anava una mica per aquí, almenys l'enunciat que ens ha arribat. No, perdona, la setmana passada ha vingut el que vull. Del canvi de setmana santa, exacte. El canvi, no, però la setmana santa i la setmana santa. Els canvis, esclar, però vull dir... Per això hi ha un motiu que és setmana santa. I tu penses més que en Jordi? Què has dit? La lluna, això va a funció de la lluna, no? Sí, tant. Això és com la Palmyra Varell, que celebra el sant cada any un dia diferent. Perquè va amb la palma i va amb el domenge de rams. Per tant, és el dia de rams, no el dia... El dia de rams és el seu sant, però mai sap quin dia serà, seguint la lluna i seguint el calendari. El seu sant, no el seu complement. El seu sant, sí. La palma, palma, doncs... El ram, palma, palmyra, ja està. Ja m'ha explicat això. Ja, mira, és una part. Ara ja estem al segon, però hi ha el tercer, que estem a dimarts. Dimarts.Dimarts, o sigui, els rams va ser, domenge... Jo també hi havia bastant de gent.Això el Jordi, què és? Tinc la fotografia, però encara hi havia molta gent. Com deia el mossèn, també els hi va dir, avui que està parlant aquí del mossèn de la santa. I ells també els va dir que l'únic que demanem és una mica de respecte, tant els que venen per venir a la palma i els que venen per un plant de festa, però hi havia molta gent. Moltes criatures, que ja ho feia temps que no veia aquí. Home, és bastant normal que el dia aquest del ram llegi moltes criatures i hi hagi un cert bullís, sí. Perquè els criatures no els fas estar massa quiet, tampoc. Tampoc en tenen ben bé. I van a una festa, eh? Abans tothom es trenava.Tothom es trenava. Era el principi de primavera.Exacte, tothom es trenava el vestit. I si hagués alta o baixa la setmana santa, la gent es trenava aquest dia.Sí, fos el que fos. Havies d'anar a primavera a les noies, especialment, està clar. Però encara que fes fred, sí, si feien més bon temps hi guanyaven. Però si feia fred, s'havien d'aguantar, perquè les famílies, aquell dia, feien estrenar el vestit a les noies especialment. Nosaltres portàvem el palmo, ell es portava una palma. La diferència és en aquesta, no? Hi havia qui portava coses de sucre en penjades, el palmo, i sobre el que era interessant en algunes èpoques, de fer una bona escombra, piquant a terra, que el palmo fes una bona escombra. Em vaig fixar al dumeja, també, que vaig veure una nena allà, que anava a picar, aviam com si la feia grossa, agafo la tradició. I mira que ja que vinc, digue perquè hi ha de la tradició o de l'història, com passasseves a partir del dia de la setmana santa, per a tots els volcons de les cases, i hi havia la palma. El que havia anat a venir el dibuix de Rams, penjava el palmo en el volcó, tot l'any, fins que l'any vinent es renovava, i tant, sí. Ara tenim senyeres i altres coses. Però no és el mateix, això ho tenim tot l'any qui ho té. Però són aquelles coses que en el temps has perdut. Sí, molt. Això del món i la palma en els volcons, jo no ho veig, jo no tinc memòria. Alguns sí que hi ha algunes vegades... Perquè també hi ha menys, no? I a menys famílies que ho fan, això? No, però hi ha gent que... Jo suposo, a veure, acostum de penjar-lo al volcó. Clar, la gent que hi va si prou. Tinc que són moltes menys famílies que van, i per tant, se'n veuen menys. No, que són menys famílies, ni he estat, per tant, ho dic, però... A la població, veient que l'altre ho tenim recordar, que això fa uns 60 anys, 50 i pico. A la gent que ara no sé si m'imaginarà que aquella època... Creia molta més gent, ara? Molt més, sí. Podíem ser 4.000, imagina't, ara és un 17.000, eh? De fa 60 anys era amb uns 4.000. La plaça es veia plena, perquè només feia la part de dalt, la part de baix pràcticament no es feia, només es feia la sortida de l'eclésia. I ara hem d'aconseguir...