Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Lluís Monfort, regidor de Medi Ambient - 12/4/2017
Ens parla de la recollida selectiva de residus, al municipi.
I aquesta, el que fem és parlar amb el regidor de medi ambient i gestió de residus, Lluís Montfort, molt bon dia. Molt bon dia. Per parlar de diferents qüestions, primer de tot parlem d'aquesta visita que es va fer la setmana passada, que diferents representants de l'Ajuntament de Sant Just, de governs, oposició, també tècnics, ajuntament, també en representants d'altres ajuntaments de la comarca, que vau visitar el país basc per conèixer el model dels contenidors amb chips, els contenidors intel·ligents, es diuen, es coneixen, és així, el nom d'aquest model? Bueno, no, no, no estic gaire segur. Ògicament, són contenidors tancats, els quals hi pots accedir en tarja identificativa. No sé si se'n diuen intel·ligents o no, suposo que podem dir que... Contenidors amb chips, que en diem aquí, mal dit, per això. Com va anar aquesta visita? Bé, molt bé, la veritat és que van poder, primer de tot, van poder compartir moltes hores d'autocar amb municipis que es troben igual que nosaltres, es troben estancats en els sistemes de recullida selectiva, i veuen, i es troben també analitzant sistemes per fer un salt definitiu amb els percentatges de recullida. L'àrea metropolitana que va parlant amb nosaltres de manera individual, així ho va detectar i va muntar aquest autocar que va anar a veure un sistema que segurament no el tenim tan interioritzat, perquè, de fet, és propi del país basc, i amb una implantació relativament recent, fa un parell d'anys, com a molt, i la majoria s'estan implantant ara de manera progressiva, que es tracta de tenir les bateries de contenidors, tal com es coneixem ara, amb la diferència de que l'orgànica i el rebutge anarà amb tarja identificativa. O sigui, la persona deixa de ser anònima i, per tant, accedir-hi a molts... Se sap qui llença, eh? Se sap qui llença. Qui llença, però no qui llença. No se sap qui llença cada bossa. Se sap qui llença de manera directa, perquè saps el pis o el codi del padró de la gent que fa servir aquest contenidor, i saps què llensen de manera indirecta. Tu vas fent controls conforme que aquest contenidor, efectivament, té la fracció que li toca. En el cas que observis que, de manera repetida, hi ha un mal comportament amb l'ús d'aquests contenidors, doncs tu pots fer enviar una carta o pots fer una trucada de telèfon, sempre, des d'un to informatiu, si hi ha alguna cosa que no entenen, o hi ha alguna cosa que han sigut en millora, i es posen a disposició d'aquestes persones. La persona en concret o el bloc de pisos, per entendre'ns, a la zona? El pis en concret. Se sap, realment, qui fa bé el reciclatge? Se sap quins són els que repetidament estan fent això. Llavors hi ha ascensió, si no funciona? No, és el que fan és... La mateixa manera de quan ha vingut aquí en Jordi Porta, explica que per millorar la mobilitat, el que cal és posar impediments en els cotxes, per poder autoritzar modes de transports eficients i alternatives, per aconseguir un objectiu que és la qualitat de l'àrea, de l'aire i la millora de la mobilitat, amb residus es fa el mateix. El que fem és anem contra el contenidor gris, que és allò que està a tot arreu, que és el més fàcil, i que tothom fa servir de manera massiva. Se'n just inclou, eh? 64% dels quilos se'n demana el contenidor gris. Doncs el que fan és posar impediments en el contenidor gris. Un impediment que ja no ets anònim, sabem que hi ha gent que fa mal comportaments, llavors es tracta d'anar assessorant-los, ajudant-los, a que puguin arribar a conèixer com separar, com fer les fraccions, perquè hi ha gent que no vol o no ho sap, per tant, ajudals. Un segon impediment, és el fet que la majoria de municipis del país vas, el que tenen és un accés restringit en el contenidor de rebutge, és a dir, sobre un o dos dies a la setmana. Els altres dies no pots llançar-hi res. Com que és automàtic, això ho pots modular. Amb la qual cosa, si tu et vols treure de casa teva, doncs la brossa que s'ha d'acumulant, doncs si ho fas de manera selectiva, no tens cap mena d'impediment, i en canvi el rebutge el tens apralitzat. L'orgànica la pots llançar cada dia? L'orgànica la pots llançar cada dia. Una altra manera de fer és bonificar les taxes a tota la gent que es compromet a fer el programa de l'orgànica, de manera de que si tu separes l'orgànica i et regalen el covell, et regalen la guia, et regalen les bosses de compostatge, et regalen les bosses per reciclar les altres fraccions, si tu t'incorpores en aquell programa i fas servir l'orgànica, doncs 50 cops l'any, vol dir que tu ets un usuari de l'orgànica i que, per tant, doncs estàs separant l'orgànica. Si separes l'orgànica, el rebutge et baixa de manera dràstica, i la resta ho vas posant. És un sistema que permet tenir un rendiment, si el ciutadans senzill és un 34, el 36 en contenidor, aquestes zones del país baix, de mides molt diferents, tenen rendiments superiors, el 75, el 76, el 80%, la recollida s'activa. Per tant, els estàs funcionant i estàs funcionant molt bé. També és veritat que es pot fer de manera gradual. Per exemple, tu pots començar un programa, i potéticament, si és senjús, comencessin un programa de contenidor tancat. I el que fessin és que comencem per una campanya de foment de l'orgànica, amb el qual fomentem que els faci servir l'orgànica. I al mateix temps tenim un contenidor de rebutge sempre obert, reduït amb la seva mida. I amb un excés de 7 dies sobre 7, identificar podem anar treballant allà en com va. Si veiem que el rebutge encara està suposant una fracció molt alta, podem anar reduint els dies d'autorització dels rebutges. Per tant, és un sistema que et dona funcionament, rendiment i flexibilitat. Per tant, ens hem quedat realmente interessats. Coses que pot tenir negatives, que els contenidors no deixen d'haver... una despesa en canvi de contenidors, i que el contenidor segueix siguent un element visiblement present en l'espai públic. Que això ho volia evitar? Això era un dels beneficis del portaporta. Amb la qual cosa, els metres també ens interessava molt el fet que si d'aquest sistema que pogués fer eliminar el contenidor al carrer doncs volia la pena explorar-lo al màxim. I això estem analitzant encara les diferents alternatives. Crec que el contenidor amb xip, el que aporta, és una mena de sal menja arriscat entre cometes. Hi ha molta gent... Hi ha un bon resultat amb aquest precedent. Exactament. Hi ha molta prevenció amb el cos polític que això pot arribar a tenir, perquè hi ha gent que creu que no li han de dir que se li ha de dir que li ha de dir que li ha de dir que li ha de dir que és una mena de sal menja. I en canvi el contenidor tancat ofereix unes prestacions que tu pots anar modulant i que a més a més serà sempre estancarats als objectius de la tancada. I si t'ha de invertir en el tancament electrònic d'uns contenidors, però t'hauràs un sistema més car, però crec que va a la pena analitzar-lo i veure que també estan donant-li voltes com poden canviar. El que està clar és que tothom, tothom, tothom, està veient que no poden seguir així, que hi ha la cara de vergonya. A Sant Just, que anem aquí de casa amb un poble civilitzat, que recicla els seus... 36% de recullers selectius. Per tant, podria ser que aquest canvi fos conjunt, llavors, també. És a dir, que no només fos un canvi que s'implanterà Sant Just, sinó que en diferents municipis de la Comarca decidissiu fer aquest canvi a l'hora o no? És un canvi que s'implanterà per lliure. Jo crec que es conya per lliure la primera fase, sí que ha fet que l'àrea metropolitana estigui intentant harmonitzar aquests canvis, però jo estic segur que en 5 anys desapareixen de l'àrea metropolitana els contenidors tal com els coneixem avui dia. Això és una realitat, perquè no podem seguir mantenint això així. A país bàs tenen una altra realitat que també serveix per acompanyar molt el canvi arcoillera selectiva. El que actualment estem pagant nosaltres per cada tona de rebutx, canviem a Avocadou a planta de tractament, són al voltant d'uns 20 euros per tona, que pujarem a 30 al 2017-2018, fins arribar a uns 47 euros per tona al 2020. O sigui, la Generalitat està més que doblant el preu de l'entrada a Avocadou a incineradora d'aquelles tones de rebutx no triat. El país bàs està pagant 170 euros per tona de no reciclat. Per tant, en aquí també necessitem que els ajuntaments, productes o mandrosos, que amauràvem molts de Catalunya, que encara no estan en el procés que estem nosaltres de reflexió, no en realment vegin penalitzada la seva actitud. I jo crec que aquest és un pas que és importantíssim. No estem sols. Estem acompanyats amb molta gent que està fent les reflexions. Farem les reflexions amb la ciutadania i les reflexions les farem conjuntament amb altres municipis. I el que et deia, estic segura que amb 5 anys és història, aquest model. I ara, llavors, estudiaré aquest model en concret amb el govern i plantejareu alguna alternativa? Estudiarem 3 models de recullida selectiva. Un que ja tenim fet, que hem fet l'autorització de preus, que ja ho teníem fet demanant en anterior, que era el pas al porta-porta pur de 5 fraccions. I ara hem encarregat, que ens facin aquí un mes i mig, que ens entregaran els resultats, que és estudiar el porta-porta de dos fraccions. O sigui, recullir només porta-porta el rebutge orgànica i mantenir els contenidors de vidre amb vasos i paper, que és el model que té tiana, per exemple, que té uns rendiments molt interessants, de voltant del 70%, del 72%, i també el sistema de contenidors amb xip. Els hem encarregat els dos. Quan tinguem aquests 3, jo crec que cal estudiar-los en base a 3 paràmetres. Un és el rendiment que ofereix. Dos és la seva adequació amb l'espai públic. I el tercer és el consens que pugui generar. Per tant, en base a aquests 3 models, acabarem prenent una direcció o una altra. Jo crec que si hi ha un consens molt gran en què hi ha un sistema que ens pot oferir que val la pena tirar-ho endavant, el que hem de fer i ens ha d'anar aconsellat és iniciar processos participatius per la seva implantació, perquè hi ha moltes decisions a prendre. Mantenint contenidors de superproximitat, com tenim ara amb contenidors petits, o passem a contenidors més grans amb menys proximitat, però amb més capacitat. Això és una destesió. Jo tinc una opinió. A mi m'agrada molt la valor de la proximitat dels contenidors petits. Segona, implantem una taxa d'orgànica, per exemple. M'estic mantant. El qual bonifiquem el 100% si la gent s'apunta en el programa d'orgànica i fem pagar a la gent que no ho està fent en un primer moment, o no, com ho fem. Tercera, els contenidors els obrim un dia a la setmana, dos dies de la setmana, tres, quatre, cinc, sis o set. O comencem amb set i llavors estem tancant amb cap a un. I tot això es vol decidir a nivell de participació? Sí. És imprescindible que es decideixi a nivell de participació. Per què? Pots ser una consulta vinculant, pot ser processos participatius amb respostes múltiples, poden ser núcleis de participació ciutadana, poden ser fòrums oberts de resum, poden ser reunions amb les situacions de veïns que es convoquin i entre allà hi ha una setia de conclusions. Jo crec que la consulta ens serveix molt si realment hi ha poc conscients polítics en relació a quin és el model de seguir, per tant es posa consultació ciutadana. Si hi ha molt de conscients polítics que hi ha un sistema que ens pot anar molt bé, és molt probable que el que haurem de fer és, en lloc de centrar els esforços, em tenen una consulta de tres models i que la gent trii, centrar els esforços en un procés de participació intens amb el qual puguem anar definint, pràcticament, barri a barri, la manera de poder reduir els nostres residus i poder arribar a aquests models que hauria de ser l'activa. Això també caldrà un acompanyament molt gran, perquè en el primer moment caldrà només acompanyar com serà, sinó que acompanyar un cop si s'estigui implantant, doncs amb consciència ciutadana, amb por de contenidor, etcètera. I que sí, però que estigui... que un cop es prengui la decisió també de ser prou forta, perquè després sí que canvi el govern o canvi... Aquí ve el consens, aquí ve el consens. Aquesta també és la raó per la qual vaig considerar que el fet que tota l'oposició pogués venir per general les seves pròpies conclusions, després de la seva pròpia experiència era imprescindible. Doncs, ara estem començant a actuar amb canvis. El mes de maig traiem els contenidors dobles grisos que hi ha en moltes bateries, que els situïm per un d'en basos o d'orgànica, en funció de cada un dels espais, i rotularem els contenidors grisos amb un indicatiu claríssim que t'expliqui que el 80% del que tu a boques en allà podríem anar a una altra banda. Fa una setmana també hi havia certa polèmica, pero para esta una salva personalиксada. Això hauria molt lligat amb el que deia del País Bàs. 170 euros d'entrada per tona de material de rebutge. Aquí estem a 20. El que hem de recordar és que tota la gent que contracta, que és l'obligació que tenen, podria contribuir en els resultats globals del municipi. Aquests no formen pares de global del municipi. És independent. Però que està clar és que no pot ser que hi hagi una empresa que aprofita el camió, perquè en el fons quan ho va llançar li sigui més econòmic. I també perquè potser algú potser fa una feina prèvia, i que llavors també té aquest punt absurd, que entén que si algú encara ha sigut una mateixa empresa, però que s'ha fet la selecció prèvia i no s'ha posat tot al mateix lloc, i que després... Aquests exemples no ens ajuden gaire, quan tampoc ens ajuden aquells exemples de la gent que sistemàticament llancen el contenidor gris, i que els llancen molt més. I també hi ha moltes coses absolutament enormes, de coses barrejades. Perquè hi ha gent que veu gent que agafa el gris i tira tot. I no li passa absolutament res. És més, hi ha moltes línies que tenim, dos contenidors grisos, per facilitar-li encara més la feina. El que farem és anar per seguint conductes d'aquest tipus. I jo crec que, mica en mica, això s'arradicarà totalment. I també hi ha una altra cosa. Aquest canvi, a veure si anava mig buit de recollir d'aquell dia, i va decidir aprofitar i guidar una part per estalviar-se un viatge, i això és conductes que no s'han de tolerar. De fet, l'any passat també, la gran quantitat d'impropis llançats als contenidors d'en basos, en aquest cas, han sortit cas, també, a l'Ajuntament. Sí, hi ha un contenidor... Mareix un... Abans de venir aquí, he anat a parlar amb els tècnics. Escolta, què dic a la ràdio? Perquè... És que tenim molts dubtes, eh? Nosaltres abans, amb l'Andrea, també, abans de preparar l'entrevista, anem parlant i hem dit, doncs, mira, avui en parlarem una mica amb l'entrevista, perquè... Sí, el contenidor groc té un problema de definició. O sigui, Ecoembes és l'associació de productors d'en basos, que el que fa és paga per el reciclatge d'una sella d'en basos, no? I per veure aquells productes que estan dintre de l'àmbit de la recollida d'en basos, i que, per tant, és Ecoembes, són aquells que tenen aquella fleixa rodona amb les dues fleixes. Per tant, en el contenidor groc hi va totes aquelles elements que tenen la rodona de l'en bas, no? Això està clar. D'altres maneres ens estem trobant dos tipus d'impropis. Un molt comú de Tarrèu, que són els papers film, que són... Això no hauria d'anar a l'estat d'Espanyol, que tampoc haurien d'anar en el contenidor groc, no? No, qualsevol cosa, són impropis perquè així estan iguals, d'Ecoembes i Ecoembes. Però hi ha una part, per exemple, imagina't que compres això, no?, en carne en basada d'alguna cosa així, a l'Espanyol, però sobretot en plàstic. Aquest plàstic tampoc. El gris. Exacte. Això n'hi diria el gris. El que passa és que comença a la veri, veus, paper de plata, n'hi diria els rebuts, no pots posar-lo en el groc. Que no s'ha de comprar paper de plata, en general, no? S'ha d'evitar. S'ha d'evitar i la gent en comprament. O sigui, una part dels impropis són això. Pots imaginar que compren el 30% dels quilos, fer 30% de quilos i fer 30% de quilos. És molt gran. Per tant, crec que hem tingut comportaments incivics en el qual la gent ens llença en el contenidor d'en basos sistemàticament coses que no hi van. Simplement pel fet de ser plàstic. Com podien ser canonades de PVC? Com podien ser cadires de jardí? Com podien ser escombraries directament? Com podien ser un pilot de coses que es barregen i comencen a fer pes i comencen a fer quilos? És veritat que el conveni que hi ha el tema del contenidor groc que restanteixen molt el tipus de contenidor que hi ha, comencen a haver-hi tècnics que es comencen a questionar el fet de si no tot el plàstic hauria d'anar amb un contenidor que es pogués dir de plàstic, llavors que la gent que fan embalatges que també són tots aquests productors de l'encap i la fi, per la gestió d'aquells embasos d'aquell packaging adicional que generen. Això seria... Hi ha assuntaments conversadones que es comencen a questionar de si ho hem tingut. Ara està dins del conveni i és possible que aquest contenidor groc que ara està claríssim que només hi ha d'anar aquells elements que tingui la etiqueta rodoneta és probable que en algun futur pugui evolucionar cap a un altre espai. Com per exemple ho estan fent altres municipis com Vic, que tenen un altre producte i anàlisi a la ciutat i també ho barreixen. I llavors hi ha una separació posterior. Però si hem perdut 18.000 euros per aquest nivell d'impropis ens puja fins al 30%. A país a l'esculptinen de 12. A l'orgànica tenen un 8% i 9% d'impropis a país a l'esculptinen de 2. Amb la qual cosa també. N'hem d'anar aprenent. Per tant, i no només és una qüestió de consciència. No és que allà sàpiguen. S'ha de posar el contenidor greu que aquí entenc. Tenen més pràctica. Han fet un procés de reflexió domèstic molt més intens. D'entrada, la gent que no es preocupa per llançar l'orgànica i l'orgànica de llançar els rebuts solament tampoc li ve d'aquí, de llançar allà on toca. Com que ells s'han vist obligats a fer aquest procés de reflexió, s'ha de dir que anirem a editar una guia. Que la vam repartir fa uns mesos i em va quedar de cosa. I suposo que de fet, si continuen... sigui quin sigui el canvi de model que es faci, imagino que això també serà força necessària, i que la gent agafi també aquesta consciència. És fonamental. Doncs anirem parlant de tu plegat de gestió de residus, de selecció de tu plegat. Avui voldrem comentar amb el regidor de medi ambient i de gestió de residus, Lluís Montfort. Moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi bé, fins aviat. Bon dia. Gràcies. Passem 5 minuts de dos quarts de 12. Aquest ara el que fem és tertulia esportiva. Més avui amb molts temes, perquè hi va jugar el Barça Bapè i el Barça Bapè, i el Barça Bapè, i el Barça Bapè, i el Barça Bapè, i el Barça Bapè, i el Barça Bapè, i el Barça Bapè, i el Barça Bapè, I que va jugar el Barça Bapè contra la Júbia, a més avui en aquesta tertulia que ens fa especial definició perquè tornem a tenir aquí a la tertúlia l'Emilius Casupchio després de unes quantes setmanes, Emili, bon dia. virtuous. Hola, bon dia. Aquí a la ràdio també tenim l'Henrik Riban, i llavors avui el Carlos va dir que com que ja venia vosaltres. Suposo que no volia parlar de... Una cosa a veure. Un rehen de pàsket, avui. Poc es va desjugar el Barça en dimarts i el 4-0 del Paris Saint-Germain va ser en dimarts també. Vam comentar l'endemà, crec que potser era el Carles Sol, i per això ho he dimitit. És que es fotin el que els dos que queden. Exacte, avui que els toquin vells 4-0... 3-0 contra la Júbica i al final semblava que era com certes resignacions, ja ho hem vist, i es pot remuntar, no sé com ho viurem vosaltres. Jo ho vaig sentir després de l'úgen riquet. Estava molt enfadat, va sorprendre fins i tot. Sí, i va dir, ja he posat la remuntada, diumam, ara ho heigut complicat, ara després s'haurà de fer el cor fort, i bueno... Bueno, que ho intentaran, sí, que ho aconseguiran, ho dubto. Estava sorprès, l'úgen riquet, fins i tot, no?, d'alguna manera, dels seus jugadors. Sí, sobretot de la primera part, encara que va dir que els responsabilitza el 101%, però que va passar, però jo... Va donar la impressió que hi havia alguna cosa que no li va agradar, sobretot de la primera part. Home, de la intensitat dels jugadors, la intensitat amb la qual van afrontar el partit. Sí. El que passa és que hi havia, jo crec que hi ha part de culpa de Lluís Enrique, de fer jugar a Matí, tal com està jugant darrerement, no vull culpar només una persona per... No, no, a veure, no hi ha un culpable, això està clar, però jo des del principi me'n vaig veure que sortia Matí i vaig dir que no ho entenc, no perquè no sigui un bon jugador, segurament, però tal com estava jugant darrerement, no era una assegurança de tancar la porteria del Barça, sincerament. No ho sé, va ser un desastre, però més enllà de l'anàlisi del partit, ara amb calent i ens ho carreguem tot, fa temps que diem que cada vegada fixeu-vos que... que juguen els mateixos de fa 3, 4 anys, excepte un tití, tot és el mateix. Tot el que anem fixant no porta una qualitat tremenda. Aquest, jo crec, és el gran problema, que no els fixatges no han sigut el que s'esperava, o sigui... Ja es van fixar com a suplents. En teoria, sí. Però podríem funcionar, encara que fos en suplents. Però és clar, és que el suplent del Barça, de si, crec que jo, no pot ser de la mateixa nivell del titular, però sí que s'apropi el titular. I això és complicat. Sí, però també, per exemple, ahir jugàvem a Tiena i jugàvem a Jordi Alba, aquest titular sempre. Exacte, què passa amb Jordi Alba? L'hi estem fent porcar les declaracions que vam fer amb la selecció, que va protestar iradament dels nous sistema i que no jugava. Bueno, doncs ja està, Jordi Alba. Jo no dic que sigui un superlateral, però per jugar a Matí de l'Alba és el millor Jordi Alba. Jo, el que sí vaig veure, per exemple, ahir, Neymar, no vaig veure que fes ret de l'Atlamon. En canvi, jugant amb Jordi Alba, Neymar juga millor. Almenys aquesta és la impressió que vaig traure ahir, també vaig veure l'altre dia, que tampoc era Jordi Alba. Perquè, realment, després del partit del Paris Saint Germain, jo, a Neymar, no l'he vist. Ja va estar l'altre dia, desapregut, nerviós, la jugada en què força l'expulsió, absurda. Després, aplaudint, sabent que et poden caure... Que et poden caure 3 o 4 partits. No ho sé. Cal una reflexió profunda. Qui l'hagi de fer ja la farà. Després es pot, no ho sé, jo m'han preguntes de data avui, si crec que amb la remuntada et diria que no. També et vaig dir que no el dia del Saint Germain. Sí, exacte. És molt seguit, per això, en aquell cas hi havia una mica més de pau. És la juve, més a més. I tenen un porteràs. Tenen un porteràs, és un equip italiant. Tenen dos defensis, dos centrals, que són dos bèsties. És un equip que té un ofici, porta 6 anys seguit, guanyant la lliga italiana. Els italians, si una cosa s'ha van, és defensar... No ens enganyem. I jo no crec que estiguin enrere al partit de Tornada. No s'espantarà. La jove no s'espantarà. Exacte. El Saint Germain es va espantar. Exacte. El gran error de M.R.I. va ser aquest. A part que vam tenir una sort brutal. Clar, tornarà a passar això. És complicat, és difícil. No ens enganyem. És possible que aquí guanya el Barça, pot guanyar, jo que sent 12. A la Júbria hem fet dos gols amb tota la Champions. Exacte. Dos. Amb tota la competició. Creiu que està més difícil? Ara, remuntar aquest 3-0 que el 4-0. Bueno, jo el 4-0 també el veia difícil. No ens enganyem, no. Jo el 4-0 també el veia impossible. Ara és fàcil, no? Jo no vull mentir. Jo després del 4-0 vaig ser acabat i ja està. Jo sincerament, igual que el dia del París Saint Germain, també ho vaig dir. I ahir, si el Barça hagués marcat un gol, si hagués quedat 3-1, seria més optimista que amb un 3-0. Perquè ara n'has de fer 4 i amb un 3-2. Exacte. O més, si la Júbria marca. Si la Júbria marca ja... La Júbria marca n'hem de fer 5? Sí. Les Júbries 5 goals, jo crec que no li heu fet 5 goals de far-hi un camp. Exacte. El partit de joc d'imigres que veia abans d'això, hi ha un partit important. El Camp Nou, justament, contra la Real Jutat, a veure... El Barça també va dimitir una mica de la Lliga, l'altre dia, oi tant. Oi tant. Oi tant. Oi tant. Oi tant. I venint del partit contra el Sevilla, que va estar molt bé. La primera part va ser increïble. És estrany, no? Sí, no ho entenc. Jo crec que... Bueno, el partit del Malaga, quan... Es va estar en fort, no? L'alineació era bastant justa. És trist, però així... Sí. Reservava per ahir, creieu? Sí, però bé, no sé què va servir. Quina imatge va expulsar, també, a més, no? I que es perderà el clàssic, també. Sí, sí, sí. Això sí que és veritat que és estrany. No ho sé. El recurs d'aquest que han fet, jo crec que, com a molt, li treuran un partit dels tres. A Madrid no juga. A Madrid no juga. És estrany, no? És que, la primera de la tercera de les botes, què li passa a Neymar, amb les botes? És publicitat, és màrqueting, realment, perquè el dia el Sant Germain ens van fer un gol, perquè no diria per què, però amb el Neymar... Amb el Neymar... Canvien-se les botes. Sí. I és...