Entrevista a Pere Pascual, president del Cor lo Pom de Flors - 20/4/2017

Ara passen 10 minuts de les 11 i aquesta és el que fem és parlar de les caramelles que tornen a Sant Just. Aquest cap de setmana el Corlo Bom de Flos recorrerà dissabte i diumenge al matí els carrers del poble per cantar les tradicions als caramelles. Aquest any, a més, coincideixen amb la celebració del Sant Jordi. Ara en parlem amb en Pere Pasqual, president del Corlo Bom de Flos. Molt bon dia Pere. Hola, bon dia. Per parlar d'aquestes cantades que exacte aquest any el que deia Mara, consideres que la cantada de diumenge serà també en un context molt festiu? Exacte. De fet, el coincidir Sant Jordi amb la diada que nosaltres fem de caramelles cada any, doncs hem cregut convenient participar en la festa de Sant Jordi i, per tant, hem inclòs una cantada a qui a Can Ginestar, per què segons es fa la festa de Sant Jordi. Exacte. Home, seran bons i de festa, no? Exacte. I això em sembla que, si me'n recordo, per quin sembla que serà el diumenge a dos quarts d'una? La cantada final. La cantada. Tot i això, abans de diumenge dissabte, ja començareu a fer un recorregut en el format habitual, pels carrers més comercials. Correcte. O sigui, farem set cantades, fem set cantades al dissabte i set cantades al diumenge, perquè no don més de si ni el temps ni nosaltres. I, llavors, fem el recorregut, diguem-ne, comercial, com dius tu, al dissabte i al diumenge més institucional, no? Vull dir, al milenari, a la residència d'Esplorra, a l'Ajuntament, a Can Ginestar... Exacte. Per ser maragall i acabem, doncs, a la nostra seu, a la Taneu, a fer la tradicional cantada del vermut, o com li vulguis dir, abans es deia aixins, que la gent se n'ha de prendre el vermut a la Taneu i, llavors, hi desfeia l'última cantada. De moment, ho anem fent. Això serà, per tant, exacte. Serà dissabte, diguem-ne, aquesta altra part. I, per tant, d'un i dos, per això, serà cantades, no?, en cadascun. Cada mitjana es vulgui, s'ha cantat l'altre, avui. Cada mitjana vas a fer una altra cantada. Vaig fer un recorregut per Sant Joan, no? I quantes cançons feu a cada cantada, al moment? Depèn dos, tres, dos, tres. Depèn si són més d'altres o són més curtes, o si anem bé de temps, o no anem bé de temps. Això ja queda improvisat pel moment, no? Però bé... A més, amb cançons que la gent que us hagi anat trobant al llarg dels anys, també les coneix, no?, i que són ja... Aviam, cada any m'incorporem una o dues de noves. Però, normalment, sempre té que haver-hi algun... algun... lo típic de què és. Alguna avenera, alguna sardana, alguna cançó dedicada a la Pascua, i després el nostre hymne, que el fem anar per tot arreu, perquè aviam si així la gent es va... li queda gravat el menys, els que els escolta, li queda gravat el cap. Exacte. Quants sou, ara, el cor, la bomba de Flospera? Ara, aquests moments... entre uns 35... Un 35, no era una 40. Home, és una cifra que està bé, però si no la vas renovant o... o inflant-la, al final també s'acabarà, eh? La lluita constant és de mirar aviam si aconsegueixes trobar algú més que vulgui incorporar-se a cantar caramelles i cançons tradicionals. Entrat gent nova últimament? En guany no. Encara que han fet tota una campanya, no. La gent, si no els vas amb una escopeta a casa i els agafes a l'hora... És un principi no fareu, no? Home, no... Si no queda gaire ràpid... No he arribat a les amenaces, encara, no? No, no m'has arribat així. Home, encara sou 35, no està malament, encara. Què passa si comença a marxar gent, si que es contindreu més complicació? No és que marxi gent, ajubir la gent. Exacte. Que no és el mateix. De marxar no marxa ningú, si troba bé, i a més a més tampoc és una... no és una responsabilitat enorme, ni que feina feixuga, vull dir, trobes un cop a la setmana, una hora i mitja, per l'ensejar. Molta gent no ho ha cantat mai. Clar, clar. I li fa vergonya cantar. I una vegada estàs allà, en tot el grup, doncs comences a cantar una mica, i al final acabes cantant. I al final també acabes cantant, quan et dutxes, perquè això és... ens ho ha dit més dutx. Jo no cantava mai, i ara, quan m'estic dutxant, canto. Clar, és una manera de descobrir-ho, segurament. És possible, és possible. De fet, exacte, entenc que... Per tant, la gent que... Si ningú ens està escoltant i diu, potser m'agradaria, però no canto bé, que s'atreveixi, que no tingui por de provar. No és un cor d'aquests de serios, o sigui que serios, però bé. No és per anar a cantar el liceu. Això, això. És per anar a cantar coses que s'aguantin dins les tradicions, i al carrer. Si vas a fer alguna cantada en algun local, bé, també hi anem, però vull dir... No tens per què saber ni cant ni música. Exacte. Són cançons tradicionals, populars. Afinaràs més si les vas ensenyant més, i si poses voluntat, sinó com tot. Exacte. No és el principal recariment, no seria la finació perfecta, no? No, això és... Es va treballant, també. És una acció social. Vull dir, la gràcia d'això entre cometes, jo l'entenc, que a part d'aguantar les tradicions, i a part d'aprendre una miqueta a cantar i a conèixer cançons, és que et vas retrovant amb la gent del poble o amb els veïns, encara no cal que siguin gent del poble, sinó que està visquent a Sant Just, i allà coneixes a 30 o 40 més del poble, i quan els veus poc carrer parles, saludes, vas fent pinya, que si no estàs visquent i no t'interes de res del que passa al poble. Exacte. A través d'això, fas que siguin Sant Just Tanks. Sí, sí, és veritat. És una manera d'acostar-se de fer poble. Exacte. Pots apuntar-te amb altra secció, pots estar el gigante, pots estar els castellers, no n'hi ha aquí, són els de Llosa... Exacte, estan en traslladats que fas flores. Exacte, per desgràcia, sí. Però vull dir, pots posar-te amb un altre tipus d'activitat i fas poble. Sí, sí. Per tant, exacte. Si algú vol descobrir-ho, aquest dissabte diumenge, és als dies ideal, perquè no calven encara un assaig, sinó que pot anar allà a seguir-vos i dir, a veure si m'agrada o no m'agrada, per apuntar-m'hi. A més a més, no et pensis que la cosa, aquesta de Caramelles, ara s'està tornant a revaloritzar a diferents pobles de Catalunya. Per exemple, a nosaltres, en guany i castany, ens hem demanat per anar a cantar a Casarras. Mmm... Casarras del Borgadà, no Casarras del Luzona. Teniu un volum. Sí, entre... Allà fa una trobada de Caramelles el dia 7 de maig, o sigui, 15 dies després de la cantada d'aquí. I ara hi trobem uns quants coros i es canten Caramelles pels carrers, també. Altres anys hem anat amb altres... amb altres poblacions. M'he estat aquí, s'ha envissat els ors, hem estat a Sant Cugat, hem estat a Vilanova de Sau, hem estat a la Barceloneta, no me'n recordo, hem estat amb altres més. Perquè hi ha llocs que no tenen... no tenen la població, no tenen ningú o cap... o cap coral que pugui fer coses d'aquestes. I llavors busquen, a través de l'associació de coros d'en Claver, busquen... Hi havia algun coro que pugui... Doncs mira, busquen i llavors... És una tradició d'aquestes que funcionen, no? En realitat, que encara que passin anys, la gent hi agrada. De moment sí. Hi ha llocs que veus que som tots una colla de gent que hi ha de la tercera, de quasi tots. I en canvi amb altres, veus que són crius, que almenys són grups de desplei o del discursonisme, però que comencen a una altra vegada amb les caramelles. Exacte. Això és bo. Diferent generacions. Molt bé Pere, doncs ja ho sabeu. A partir de dos quarts d'onze, aquest dissabte, caramelles en un recorregut que començarà el carrer Bonavista i s'acabarà, doncs, com dèiem, a... Les dues. Exacte, cap a les dues. I diumenge començarà a dos quarts d'onze al Milenaris. Passarà també per aquí Can Ginestar. Per tant, passareu per Sant Jordi, acabareu a la Teneu. Per tant, dos matins i intensos de caramelles aquestes setmanes en just. N'hem parlat avui amb en Pere Pasqual, president del cor, l'Hom de Flors, qui és qui cantaran aquestes caramelles. Gràcies, Pere. Que vagi molt bé fins aviat. Gràcies per convidar-te. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants als concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers. No us ho perdeu. Gràcies per veure'ns. Gràcies per veure'ns. Aquesta hora, en quart i mig de 12, el que fem és parlar d'un dels nous cursos que es farà aquest trimestre, el centre civil Jó Maragall. És el curs de vanestar sexual que aprofundirà la importància de la comunicació en la parella a l'hora de tenir una vida sexual bona i saludable. I en parlem amb l'Àlex Florença, psicòleg i sexòleg, per parlar d'aquest curs molt bon dia, Àlex. Per parlar una mica d'aquesta proposta, que seran en 3 dies diferents. És cada dimarts a partir del 25 d'abril, el 2 de maig i el 9. Es pot venir només a una de les sessions, s'han de fer les 3 com funciona. És recomanable que es vingui des de la primera, encara que no té un seguiment. A vegades cada dia es toca un tema diferent, sí que hi ha una mínima continuïtat, però no s'ha de venir des del primer dia. Seria ideal, però si algú això no pogués venir dimarts que ve, podria fer amb els altres. I també pot venir, per exemple, el primer i l'últim dia. Sí que hi ha un continuum, perquè l'última part de cada taller es fa una tècnica que jo he nombrat com caja vacia, que és una caixa que es passen els participants i poden fer dues preguntes anònimes que el dia següent es resolirien. Molt bé, perfecte. La idea és que la gent també pugui participar i plantejar dubtes. Sí, no volem fer una cosa... Podem parlar que és un taller didàctic, però no només didàctic, volem que també la gent participi, que sigui més dinàmic, que puguin preguntar, puguin participar, jo també faré preguntes obertes a final de cada taller, una mica per comentar dubtes, que per exemple no estiguin planificats, i així deixar una mica espai obera que la gent pugui participar i sigui més només una classe, que és el que no volem. I la idea és parlar o aprofundir en el principi en la importància de la comunicació també, en la parella amb tot el tema d'aquesta nesta sexual. Sí, perquè... Per mi, com a psicòleg i sexòleg, la comunicació és molt important. I quan parlem de benestar sexual, la comunicació sexual d'aquest cas és un dels principis més bàsics que si no té una parella, és molt difícilment s'arribarà a aconseguir objectius i crearà un mal està que no és l'adacuat per conviure en parella. I crec que la comunicació ajuda molt. I ens comuniquem, però pot creus en general? No, és que no és que ens comuniquem poc, és que potser ens equivoquem en les formes, per això ja també no parlem només de comunicació sexual, sinó de com comunicar-nos. I potser el tema sexual és el que ens costa una mica més encara, que no sigui una comunicació només, sinó que sigui una comunicació més íntima, més oberta. La comunicació sexual no s'ha de fer només amb la parella, es pot parlar amb un amic, es pot parlar amb un company sense veure el sexe com un tabú. Encara ho veiem com un tabú, creus? Sí, en molts casos. Sí, hi ha moltes coses que no s'arriben a parlar. Potser cada cop menys, però encara costa molt parlar amb un amic de vaig tenir un problema i tot això es veu molt més fàcil quan realment tens una consulta i la gent que surt no acostuma, hi ha vegades que ni acostuma, la parella tampoc sap que ve a teràpia. Potser anar al psicòleg ja està una mica més... Sí, tenim molt entrevistat. Però anar al sexe sóc un pas encara que la gent no vol comunicar a les 400. No fa falta que ho sàpiga a tothom, però si tu vens per un problema de parella, quin problema hi ha en què la teva parella sàpiga que véns, encara que no vingui a consultar, sàpiga que estem parlant d'aquest tema. Quins temes es tractaran, per exemple, en aquest curs? A part de la comunicació sexual, es parlarà també de la diferència entre rutina i monotonia. S'ha de diferenciar una mica que tothom té una rutina, però quan aquesta rutina es modifica i cau en una monotonia, com per exemple cada dijous que tenim temps lliure, anem al cine i ho fem cada dijous, potser la rutina es converteix en monotonia, aquesta monotonia és la que mata una mica la parella, perquè sempre es fa el mateix, està molt planificat, i s'ha de invertir el temps que tenim lliure sense... No cal planificar-ho tot. No cal planificar-ho tot. I tampoc fa falta planificar-ho més vista. Podem improvisar i aquest temps que improvisem serà un temps nou que passem a la nostra parella fent algo diferent. Aquí de vegades pot passar que et xoquin justament els dos punts de vista, potser algun vol improvisar molt, l'altre vol tenir-ho planificat, i llavors entrarien de nou en la comunicació. Per això són dels primers temes que parlarem, perquè s'ha d'entendre molt bé, que comunicació sexual només no vol dir el que passa a la intimitat al dormitori, tot el que envolta la parella una mica. Això serà el primer dia, i després farem les preguntes obertes, i caja vacia, que això es fa cada dia. El segon dia parlarem una mica de fisonomia, anatomia sexual, no des del punt biològic, perquè aquest curs no va dirigir de gent que s'inicia amb les pràctiques sexuals, sinó que potser hauríem anomenat d'una altra forma, com educació sexual. Però sí que volem repassar una mica tot el tema de les quatre fases que té un orgasme, i després de l'autoconeixement sexual, que és una part que creiem que és molt important, perquè si un no es coneix sexualment, és molt difícil parlar amb la parella sobre el que sents, com vols sentir, què vols sentir, quan... I després, un... una mica un pas per com creixen parella. Les diferents fases, les diferents... estratègies que té que tenir una parella, perquè aquesta parella pugui creixer, i pugui sempre anar millor. Mm-hm, molt bé. Això és la segona sessió. Sí, i per últim és una... un... bueno, passarem per una tècnica que es diu ni tant ni tampoc, que vol... que vol comunicar és que no s'ha de exaurir el sexe com a algo que sigui moltíssim, ni tampoc s'ha de descuidar. S'ha de tenir un punt mig on la parella pugui conviure en aquest estat de... de benestar sexual. Perquè hi hauria diferents fases, no? Igual que per les abans de les fases, per creixer com a parella, entenc que també passaria el mateix. Sí, bueno, hi ha una cosa que es diu saturació sexual, que és quan es demana massa, hi ha una de les dues parts de la parella, ja sigui un ell o ella, que s'ha sensaturat amb les paticions. I quan això succeeix és que hi ha una cosa que es diu aversió sexual, que és que l'acte sexual passa a ser algo que ja no és per gaudir. Si no, que és com que forma part, no? Sí, és una mica quan es cau en l'obligació de una de les dues dues parts a tenir que fer el. I això no és... no és l'ideal. I on s'ha de buscar un punt intermitge i tornaríem una mica al tema de com comunicar-ho. I que pot deprendre cada parella, no? En aquest cas vull dir que potser... Sí, sí, no hi ha una regla. I en canvi, una altra parella ho viu d'una altra manera. Sí, no hi ha una norma, ni un punt intermitge sempre igual. Sempre en cada parella té a buscar el seu punt ideal. Per això diem que... parlar d'això potser és una mica difícil, i tindrien que saber com comunicar. Molt bé, doncs tot això és el que es podrà aprendre en aquest curs de benestar sexual, que es farà a partir de dimarts que ve. El cintre civitge o Maragall, si voleu apuntar-vos, hi podeu fer el mateix cintre cívic. Per tant, doncs, encara hi ha aquest temps. Avui n'hem volgut parlar amb el psicòleg i sexual exclorens, que és qui impartirà aquest curs a partir de la setmana. Que ve moltes gràcies, Àlex, que vagi molt bé. I fins aviat, bon dia. Fins aviat, adéu. Estem escoltant just a la fusta. Cada tarda de 5 a 7 ens veiem a la plaça. Gràcies. Des del cap de Sant Just, posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys, ets el que ets que ets, ets el que ets que ets, ets el que ets que ets, ets el que ets que ets, ets el que ets que ets, ets el que ets, ets el que ets que ets, ets el que ets, ets el que ets, ets el que ets que ets que ets, ets el que ets, ets el que ets, ets el que ets, ets el que ets, comВ Canalakers i els restaurants. Passen tres minuts de dos quarts de 12, aquesta hora saldem en Jordi Agulló, la Lina, Santa Barbara, la Joan Algar i la Montse-la-Ré. Bon dia! Per parlar... Espera, que el del micro del Jordi no el teníem obert, ara sí, ara sí. Bon dia! Per parlar de diferents temes, ara fèiem dues setmanes que no ens veiem, per tant, com ha anat la setmana Santa. Aquesta setmana Santa. Molt bé. Molt bon temps, a més, a més, que no ens caçarem. Tant, tant, que sí. Ah, sí? D'el·lusia ja se m'ha plavat l'estiu. I aquí també, eh? I aquí també. Les platges et demanava com si fos senyal. Està bé que una persona molt, molt, prou meu, que es va banyar i tot. Jo m'has banyat, també. Sí, m'has banyat. Estava gelada, eh? Estava gelada. Estava geladíssima. Per fer-te un bon dia, no? Que era com... Sí, sí. Home, només que sortís una miqueta de sol, i ja... Bueno, és un camp bany així, hi ha gent. Mmm, mmm. Sí. Bueno, estàs ahir atorrat al sol i, doncs, entres i surts. Sí, i tant. A veure. Sí. Jo ho he fet jo fa dos anys. Ara ja tinc fred. Ara sí, ara tens fred. Jo també tinc fred. Sortit del mar. Jo és que he tingut fred tota la vida. Sí. A ple agost entra molt la lavorbeta. Ah, sí? Sí. El moment d'entrar després ja t'aclimates, però... Ja està, t'aclimates. De moment... Estic a temperatura del cos. Sí, les cimil·les. A més, estem també a les portes de Sant Jordi. És a dir, que gran dies així, doncs alegres, no?, una mica. Oi, tant. Alegres sempre. Tant que on menja, no? Sí, aquest diumenge. Aquest diumenge, sí. Aquest diumenge, sí. Bueno. Jo tinc una llista de llibres per comprar, que em sembla que em quedaré. Sóc de comprar llibres per Sant Jordi? Sí, sí, sí, sí. Perquè també l'altre jo preguntava amb els altres tertulians. I aquí no, que diu, jo per Sant Jordi no en compro, perquè ja en compro tot l'any. I aquí, al profit d'aquell dia, els compre tots. No sé, vosaltres, com a tot. Mira, és que... El fill meu és que compro tant, si durant tot l'any. Veus? Perquè el dia de Sant Jordi pot ser, si n'hi ha algú, no sé si són alt, potser sí. Però si no el dia de Sant Jordi no compro llibres per això. I normalment algú de casa, pum! Deixa algú. Sempre en regala un. Però és que ja són masses llibres comprats. Sí, jo abans el faria comprar per cada un de casa. A mi és que no m'hi caben ja. No t'hi caben. I roses en compreu? Jo? O espereu que us la regal. Jo es pesa com a la regal. A mi me'l fa gràcia, perquè quan vivia el meu home ell, no. Però els nits, o bé que compraven a l'institut, tu compra que sí, me'l pot tenir en ja, oi? Sí, perquè em venen a l'institut. Hi ha algun fill, alguna vegada, i un fill, una vegada que et des de roses, va portar un rosé. Un rosé. Però el rosé és molt difícil de cuidar. Molt tant. Perquè es moren, però no es facin. Ah, sí? No han tingut el rosé? No, sí. No, és molt bé. M'hi trobaven van regalar un rosé. No, vaig regalar jo un rosé i ens ho doli a quatre dies, també. Sí, bé. No, ho hem tingut un any resortir. No, mentida. Va sortir una rosa l'any següent, però una i prou. Sí. No, no, jo a casa tinc un de gros i dos de més menuts, d'aquells de les rosetes. Es moren i viuen les de les rosetes, escolta'm. I el gran es enancura, perquè hi ha els nius, aquells d'aranya que se t'alcalen. Sí, va, vale. Ah, és un lluitat. Sembla mentida que és fill d'un nervust normal i corrent, una mica tractat, i no, no, és difícil. Però ara també es moren les palmeres, no? Perquè tenen el... Comunitari tenim una palmera i s'alcalen per dintre. Les palmeres, aquelles que van pujar a la ràpid... Ah, sí, la ronda. No, no, les rondes. Tens raó. Que és clar. Tu, Jordi, de roses o llibres? M'agraden els llibres molt. M'apassionen, fascinen les flors. Però? Ja esperàvem. No n'hi ha, però. Entre comets, Sant Jordi, no m'agrada que li diguin Matamoros, i que l'Ansementeri del Coi entri, i està ple, i està ple de Moros, ahir a sota, matats en una fleixa, i el Sant Jordi de Mondeu Caball, i que es mata, i li diuen Sant Jordi, Matamoros. No m'agrada que s'estermin a la fauna. Per tant, la fàbula de Sant Jordi em rellisca. Però dius que no és la fàbula. Per això estic allà. Que el màrtir va existir, dius. I el llibre m'apassionen, i tot el d'any... Per això dic que conec més d'una persona molt lectora, i que diu que aquest dia no em vol comprar, perquè creu que haurien de ser més llibres. Ara que la dona i la filla se m'acabregen, però bueno, que hem de fer que se m'acabregen, i no entren al comerç d'això, de que tenen que impedir-ho, i no entren al comerç d'això, que tenen que impedir-ho, i de que tenen que importar 10 milions de roses d'extrema orient, i de llibre, i de tal. No, no, amb les flors m'agraden el seu natural. I ara la primavera està d'un esplendor fantàstic aquí, d'Espaterran de les pluixes. Sí, és veritat. Bueno, no sé si compta't a la teva pregunta. Sí, crec que sí, crec que sí. Jo tinc un rege i no l'he volgut tallar les roses. Diu, mira, li posarem a la mar de Déu. Diu, no, no, deixa-les que les roses han de viure amb el seu lloc. Igualment, les que estiguin a la plata, ja són per la mar de Déu. Jo només sé que a vida la gent que va a Empecari, els gitanos, la gent que va a Empecari, aprofiten el dia per arremblar-les en tots els jardins i traur-les una mica de... De cèntims. De cèntims, què falta? Exacte. Abans, no tant com ara, no? Perquè ara és que ja a cada cantonada hi ha un... Ja fa anys, ja fa anys. Algú que ven roses, un estudiant, no sé què, una gitarna, un següent... Aquella senyora, que no és gitarna, és portuguesa, que es diu Clarissa, i que a vegades està als dissabtes a la plaça, que fa molts anys que ve. Que va de negre. Que va de negre i tot això, que té les canves molt inflades, i jo sé tota la història, perquè me la va explicar. Doncs ella, la vaig veure l'altre dia, que anava arregladeta, i diu, què ha de fer per aquí, Clarissa? Dicis que vengo a l'Aiutament, t'he buscat permiso per a vender roses. Diuen, vale, vale, perquè també les miren, saps? I em diuen... Controla. Sí. Sí, sí. Perquè molt ja hi ha uns grups d'estudiants que també aprofiten per vendre per... Ah, els dels instituts, tots, sí. Vosaltres, ja sé que el Jordi, ja hem dit que té aquesta opinió sobre el Sant Jordi, però no sé si creieu que hauria de ser festa un dia com el Sant Jordi, o que no, que llavors ho perdríem el que implica una festa com aquesta, perquè començaríem a fer pont i escapar. I sortiria? No ho sé, és un debat que sempre apareix. Bueno, ha donat la casualitat aquest any, que ve de seguida, de setmana santa, i la gent va tornar al dilluns. Clar. Ja no té tanta gana de sortir, o no té tants calés. Però, normalment, si cau en dimenge, la gent diu que rendeix un tant per cent menys. Bueno, però aquest any s'han content, perquè començarà la venda de l'olivendres, i acabarà l'atur de menja, una setmana sencera. Aquest any ho són per així. Jo crec que s'han fet un termís de negoci de 3 dies. De negoci de 3 dies, sí. Ho van dir que el comerç s'hagués de vendre. I llavors, aquest any s'ha fet un cop a cort i lliure. He detectat... He detectat que s'han content, s'estan per això, que s'han 3 dies de venda. Pot ser, pot ser. Jo no costo molt comprar llibre, tampoc per Sant Jordi. Compro amb llibre quan... Quan et ve de gust. Sí, quan intenta la idea, perquè he sentit parlar d'aquell llibre, d'una història, llavors me'l compro. Com altres que tinc, però la veritat, és que no tinc la costum de comprar per Sant Jordi. Ja era l'enjuveneta, que almenys els poquets sentiments que podia recollir els guardava per comprar-me un llibre per Sant Jordi. I ara no és que agafin, però com sóc ja faco el típic d'anys del círculo de lectores. I ara no sé quantos, d'edicions 62 i tota la mandanga, doncs és clar, si cada dos mesos comprava 5 o 6 llibres, a vegades sí que coincidia amb la festivitat de Sant Jordi i les tenies. I aleshores poques vegades, alguna vegada, alguna vegada, però a vegades els llibres que surten per Sant Jordi són aquells que a vegades fan propaganda d'anys del círculo de lectores.