Entrevista a Isabel Gimeno, gerent de Solidança - 25/4/2017

I aquesta hora el que fem és parlar de solidància, perquè la setmana passada van inaugurar la seva nova ceu, una planta situada al carrer i treball que s'ha posat marxa fons mesos per continuar treballant per la inserció sociolaboral de les persones en risc d'exclusió, i que dijous passat es va inaugurar de manera oficial. Ara en parlem amb l'Isabel Jimeno, gerent de solidància, la tenim a l'altra canta del telèfon. Molt bon dia, Isabel. Bon dia. Com va anar aquesta inauguració? Fantàsticament bé, estem molt contentes i content, i va ser un èxit perquè va vindre molta gent, amics, tècnics municipals, polítics. Després vam comptar amb la presència de l'alcalde de Sant Jurs, la consellera de l'Osbassa, i altres alcalde de Sant Vicens, Corbera, i bé, molt bé, molt bé. Exacte. Era l'eneguració oficial, tot i que ja feia un temps que estàveu en marxa en aquest nou espai, no? Sí, fa uns vuit, vuit mesos que estem aquí dalt, sí, que estem en aquest nou espai, però jo, bueno, i oficialment doncs no estava inaugurada, vam pensar de fer una bona inauguració, i que vingués la consellera de treball i fer socials perquè és que la que nosaltres doncs pertenyem. I després també tindrem al maig la visita del conseller Rull, però visita ja privada per veure les instal·lacions. Doncs és la primera planta autoritzada de l'estat amb el nou decret sobre la preparació d'atodomèstics, que és una llei, i bé, llavors doncs és una planta molt de futur, i això doncs també innovadora, i llavors doncs estan els consellers a veure-la. Clar, a més, en aquest nou espai també d'une feina, 40 persones en risc d'exclusió, no? Sí, sí, sí, actualment hi ha 40 llocs a treball, que en un mateix lloc de treball l'endany passen una o dues persones. A les empreses d'inserció estem formades per una estructura fixa, i una gent de serveis socials que va passant per la misió és que fem de pont entre serveis socials, els municipis, i l'empresa ordinària, llavors doncs hi ha persones que són més àgils aprenent o tenen més recursos, competències, llavors ens insereixen més ràpid amb una empresa ordinària, i no és aquell lloc de treball, doncs podem passar una altra persona. I aquesta és la finalitat, després també hi ha possibilitats de créixer, doncs hem guanyat el concurs de roba de Barcelona, de la Sona Not, i això doncs ja tenim ja quatre, ja més de persones treballant, però és a l'any de l'any creixent, i després també amb una secció de reparació de robomèstics, també és un punt que permetrà creixer en 10 o 15 persones, i volem arribar perfectament als 50, 65, ahir 50, 5 persones, deu ser treball, però persones vulnerables. Molt bé, contents per tant suposo de t'ha plegat, no? Sí, molt contents, perquè estem en un espai doncs amplis, preparats, no?, i després també som gestors de residus autoritzats amb aquesta nova real decretàqueta, que és molt complexa, ens ha gostat més d'un any i mig d'esforços en papers, per tant sembla impossible, doncs bueno, ja ho tenim, no?, ja tenim aquest document de l'Agencia de Residus, i també de la Municipi, i bé, clar, després de tant d'esforç de tot això, doncs sempre ens fa il·lusió, i la gent també està contenta d'haver-te dit que ho haurem més acudament, i podem això, i també fem també el creixement en tema de donar ocupació, però també és a dir que amb la formació, llavors, per exemple, ahir ens va vindre la concessió d'una formació per immigrants, no?, i també tenim espais, no?, de formació, una aula i tal, que ens permet, no?, no només contractar, sinó fer formació. De fet, porteu 20 anys, des de solidaritat, s'heu fet 20 anys recentment, o sigui que hi ha tot una trajectòria al darrere consolidada, no? Sí, sí, fa 20 anys que vam començar, justament aquest any, i llavors, doncs, vam començar allà, a milions d'espais d'ells, no?, i el consolidant també tot el tema de la inserció, la metodologia, s'ha anat avançant, s'ha anat professionalitzant, i bé, nosaltres, doncs, el 2003 també es va aprovar la llei d'empreses d'inserció, i el 2006 ja la vam crear, és a dir, que les empreses d'inserció les poden constituir fundacions, associacions, cooperatives, i nosaltres, doncs, com a associació solidària, sabem constituir l'empresa d'inserció solidària de treball, i bé, doncs, tot això ha anat evolucionant, en posició, la societat també s'ha fet més sensible a les administracions, i llavors, doncs, el primer dia sense més de professionalitat, i la gent, doncs, a les persones, que en el seu moment no es necessita una ajuda, doncs, també, digués que la metodologia és molt més professional, i llavors, els resultats també són bons, per exemple, nosaltres, ens ha impassat un 66% de persones que van passar per l'antinadari, van trobar feina, no?, llavors, doncs, també, són una ràtia alta, i estem molt satisfets, doncs, amb aquest resultat. Això és feina, també, molt de treball, dels equips tècnics, de les empreses que confien en nosaltres, no?, perquè a les persones que els hi derivem queden contents, perquè el que hi ha molt de seguiment, i a més a més, és que la gent, doncs, està molt preparada per anar a treballar en empreses ordinàries. Clar, és una feina que serveix, doncs, potser el resultat no és immediat, o el resultat de que tot hagi anat bé, no?, sinó que és un treball molt constant, no? Sí, sí, sí, és com en Lluís, en Formiguetes, no?, però això no és un treball constant, molta dedicació, molta il·lusió, molt d'esforç, i bé, no?, és un resultat, és aquest. Clar, es diu que al principi es va començar amb una sabaterina espardènia, no?, suposo que no ho imaginàveu, que s'arribaria on s'ha arribat. No, no. No ho imaginàvem. I de fet, el primer que va confiar en nosaltres i tal va ser el municipi de Sant Just, que eren a fer, amb la conclusió de la deceleria, Ja vam voler fer el primer pas, perquè això ho gestionés una empresa d'inserció amb valor social. I bé, deu fer 8 anys que va anar a apostar perquè en model, la meva celleria ha sigut un èxit, perquè per allà hem passat més de 12 persones a serveis socials que la majoria en troba feina. Doncs felicitats també al municipi d'Anjus per aquesta aposta, també per la recullida de voluminosos, la celleria, els contenidors de roba que tenim aquí al municipi d'Anjus. Aquest any hem posat un altre, el 3.7, i l'increment de la roba que significa, i aquest any hem crescut un 15% més a la generada més roba. I bé, doncs és l'esforç de tot, de tothom, perquè la societat també és important la roba que es deixa als contenidors, perquè podem crear llocs de treball, sense aquestes donacions, sense la feina d'activitats econòmiques que ens donen tan particulars o desmontant pisos com els administracions en serveis, doncs nosaltres podem anar creixent i anar ocupant persones vulnerables en risc d'exclusió. Llavors és aquest metge embrat de tot, que es fa el metge creixer. És el tema de que nosaltres anàvem a un servei professional i excel·lent envers el ciutadà, la freqüència passa sovint amb els contenidors, el tracten amb les persones a la celleria, dins d'una eri tal, i després el ciutadà respona amb el tema aquest de posar roba i utilitant-nos el seu servei. Ara que feu aquests 20 anys i que teniu aquests serveis consolidats, teniu alguna cosa o algun repte nou que tingueu amb mi i que vulgueu tirar endavant properament? A veure, nosaltres estem ara amb tot el tema de l'economia circular. Nosaltres sempre avancem amb el tema, tant la metodologia d'inserció, però també amb el tema ambiental. Nosaltres estem treballant amb l'agència de residus, amb tot el que és l'economia circular, que ara és el nou model que impera per Europa, que servei. El tema ambiental, les mateixes primes cada cop n'hi ha menys, i llavors el futur és la reutilització, que de fet nosaltres ja ho fèiem. És la vida perquè nosaltres, perquè les oficines mateixos que es ve d'aquí a la planta, no ho vam complicar molt, sinó que tot és reutilitzat, però ara es visualitza més. I si m'està com de moda. I llavors nosaltres estem... Ara mateix anirem a fer una apunència aquí a la Diputació de Barcelona, per això estem per saber per què els ajuntaments aposin també projectes d'economia circular, perquè això crearà en els llocs de treball nous, que es diuen els green jobs, que feines d'aquestes noves, que ens ho imaginem, però sí que són també a futur, va cap aquí. I llavors estem en tot aquest concepte dels green jobs, la comia circular, que de fet és el que fem nosaltres, però es visualitzen. Estem en aquest projecte. I després també amb el tema de les deixalleries, que el model és viral de cans, però s'enjust, doncs, suposo que és el que se'n vol fer una de nova i va per aquesta línia. Doncs que és un concepte de xilleria, en el qual no només hi vas a deixar, a la deixalla que tu no vols, que és un espai més de lleure lúdic, en el qual hi ha una botiga, de segona mà, un petit bar amb subs i tal, si hi ha espai, doncs, també, d'un sonxador, un or o compostador, que pots anar allà a aprendre-ho amb la canalla i tal, doncs, t'hi posa una estona agradable, perquè no només hi ha deixalles. Llavors, aquest concepte de xilleria, doncs, que la persona dient de tercera generació, és el que estem treballant i, de fet, doncs... Clar, que és un camí de concepte molt important, no? Sí, però és el concepte que, clar, la xilleria no és un lloc, em vaig, me'n vaig, no? Esclar, apartat, alguna cosa així. Llavors, el que no concepte, que és un model més... vam començar a Sobèsia i, llavors, doncs... Bé, és un espai agradable, que és, mira, avui anem... què fem aquesta tarda? Doncs anem a la xilleria, a part de deixar el que no volem, que per a nosaltres no és cap recurs i ens sobra, per a altra gent, per a una altra, és un recurs nou, no? I el anem a deixar allà perquè algú el torneu a reiteritzar, i, a part, doncs... Llegar la botiga, si hi ha una altra cosa, que també una altra li sobrava i a mi m'agrada, no? I, bueno, s'està fent una estona agradable, una botiga agradable, després... Els nàgroms jo tenen allà, doncs, una luducoteca, un espai allà per jugar, a la lliure, i després, doncs, hem de tenir a l'ort, allà també tenim un or, i, doncs, després de l'or, i després, doncs, avui, prendre un suc, doncs, també, amb el preng. I s'està treballant, per tant, per posar en marxa, aquest 2017 o més endavant? No ho sé, això és un tema de l'Ajuntament, però sé que l'Ajuntament és en just, doncs, m'està amb el tema, ja ho he de dir, amb un bulletinó, amb el tema d'aquest nou concepte de deixelleria, i, bé, doncs, estem treballant per això, no sé quan ho sou, que amb aquesta basitat ho es fa. Clar, sí, si no és immediat, suposo, tampoc. És una clasa de buscar molt bé el model, i a la també l'estada de cobales-pai, però bé, vull dir, aquest és el nostre futur, i estem contents de poder-ho desenvolupar, i, més a més, doncs, s'enjust és un municipi i s'enciprom tot aquests temes de medi ambientals, no? I bé, doncs, aquests són els reptes importants, i després, continuar creixent amb el tema, doncs, de robots contenidors, però bé, la ràdio és alta, eh? Sí, la gent ja ho té al cap, no? Una mica? Eh? Que la gent ja ho té al cap, no?, que funciona, veieu? Sí, hem augmentat un 15% de recollida als contenidors d'aquests al carrer, i, per exemple, s'han recollit 70.800 quilos, i per persona, la ràdio és a 4,25 quilos a bit en any. Està bastant alta. Sí, sí, sí. Col·legoreu amb els contenidors. Exacte, exacte. Doncs no no és veritat que són aquests contenidors que són taronges, no?, els contenidors de Robamiga. Sí, els contenidors de Robamiga. Robamiga, és un programa que tenim les entitats socials de Catalunya, que treballem amb Roba, i llavors la marca que tenim conjunt és Robamiga. I cada entitat està en un territori, nosaltres estem aquí, ho vaig d'obregat, i, bé, s'enjust, doncs, és un dels municipis que jo he fet 12 o 14 anys, que teniu aquests contenidors, i bé, i el resultat és possible, vam creixent, els felicitats també a la ciutadania de Sant Just, per col·laborar en aquestes donacions de Roba. Doncs, digues, digues. I després també estem, ara, cada dimecres també estem al Mercat, de la plaça Camuapa, i allà tenim el punt informatiu, en què la gent s'apropa, i ens porta també petites otromècris per reparar, olis i roba, petites, perquè això és un punt, també on t'assessorem, i on, quan hi ha jornades importants mediambientals, informem com pot ser la setmana de prevenció de residus, el dia de mediambient, llavors anem assessorant, anem fent difusió ambiental, des d'aquest punt. Exacte, són aquestes petites accions, que fan que tot plegat pugui millorar, que en parla part de reciclatges de mediambient, com també parla bastant de reinserci social. Exacte, els residus són l'eina per fer una inserció. Doncs avui n'hem volgut parlar amb la geren de solidància, l'Isabel Jimeno, moltes gràcies, Isabel, per convidar-nos, i també tota la ciutadania de Sant Just i l'Ajuntament, per atendre-se també i per col·laborar nosaltres. Doncs queda dit també, felicitats per aquests 20 anys, i a seguir treballant. Moltes gràcies, que vagi molt bé, bon dia. Bon dia, moltes gràcies. Justa la fusta, el Magasín del Matí. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Cinema sense límits, cinema sense fronteres, cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu nés un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviar àvids és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. No et trobes bé? Creus que has d'anar urgències? Abans de sortir de casa, truca el 061. El 061, el nostre personal sanitari, t'oferirà ajuda a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació i t'indicarà a quin centres millor que t'adreciis en cas que calgui. Així podrà rebre l'atenció que necessites més ràpidament. Per una salut millor, 061 CatSaluts Respon, Generalitat de Catalunya. Passa un minut de dos quarts de 12, que estarà el que fem és tertúlia. Com cada dimarts ho fem amb en Jordi Ferres, en Pep Quintana, i també ells, a una campressió, els tenim ja que abans de situar a la taula principal de l'estudi. Sembla que falta en cascos, ara els anirem a buscar per poder fer aquesta tertúlia amb condicions. Si no, tenim auriculars complicats. PROCESSIONAKERI Anem saludant-me i entrant a una campersió amb el Pep Quintana. Hola, bon dia. En Jordi Pobre està acabant de recollir dies auriculars. L'altre era sí. Està acabant d'equipar perquè estàvem desequipats. Exacte, no podíem quedar-te-ho liant. Venen a un, no sentíem res. No preparen res, entren en últim moment. Nosaltres no hem de preparar, eh? Som jubilats. A veure, que apaguem el Sant Jordi. Nosaltres som jubilats. Ja se'n diuen el Jordi, també. Jordi, molt bon dia. Parlem de Sant Jordi, no? Home, clar, perquè va ser el Sant del Jordi. Exacte, mai me'n recordo, que és el vostre Sant. Passa com a Sant Joan. Sant Joan va ser celebrada abans, també. I Sant Josep no cal ni viro. Però, clar, ja hi ha res. Pota crema. No val per a reia, Sant Josep. Sí, l'han jubilat, també, com els tres que estem aquí. És un peu més gran que nosaltres. Una mica més, eh? Però, vaja, tampoc, sense abusar. Què hem de dir, Sant Jordi? Veu, està Sant Josep? Sant Josep, Sant Josep. Jo crec que podíem començar pel divendres. També, també. A l'escola, el començament, que hi va haver bastanta gent. La participació, el que vaig veure, hi ha hagut una participació... Allà, a les escoles, hi ha molta qualitat. Allà, als escoles, hi havia els premis de totes les edats. Hi va haver bastanta gent, a part de totes les actes que es va fer. I es va dir que es havien de presentar 200 persones. Ja, molt bé. Jo, més que jo, hi ha més de una, que han fet totes les categories, des d'infantil fins a 100. Ah, bé, sí. Cadè recordes la copa. Si és un vocacional, no m'estranya. Va canviant de categoria, no? Va pujant l'edat, però... Com un jugador, de la que sigui. Tu estava dient així, des d'infantils, des del primer... Fins, està quasi... Primer, segon, primer, segon... I sempre s'ha mantingut a davant, no? Sí, sí. No s'ha presentat, sinó que guanya. Que guanya. I, llavors, no és participar si no hagués guanyat. Jo crec que va estar el que molts ens hi... I ben fet, i ràpid. Sí. Molt bé. Vull dir, no d'aquells que vegades, tan dues hores... Besant, no. Molt bé. Va fer molt bona hora. Vendres a la tarda, hi ha el claustre. Sí, el claustre. Hi ha la pla Santarim Loret, que té molta més vida, perquè queda molt més obert, no queda tant. Sí. És un claustre. Quatre parets. Aquí el tindrà una paret lliure, doncs t'hi donen una profunditat molt important. És veritat, és veritat, sí. Està bé. A més, el dissabte, el corafoc infantil i corafoc dels més grans. Això del corafoc, jo havia estat infantil, no vaig ser el senyor, però la gent que hi va estar, algun diu que... Un pel m'assallar. Ah, sí? Sí. Tard? No, perquè comences a les 6 de la tarda, al quart de set, en els infantils, i acabes les 12 a nit, en els... Clar, clar, clar. Em faig seguir-ho tot. Em faig seguir-ho tot. Igual es podrien fer en dies diferents. Potser no ho sé. Jo vaig veure un comentari i això va portar que el gran, hi hagués poca gent. Que la meva gent retirés, no? La meva gent retirés. També és cert que a la millor es fa per seguretat, per tràfic, però un corafoc que es pot dir per la gent baixant pel carrer font, la gent del carrer no esquia a molta gent. No, pel carrer font, no gaire. Ja ha passat sempre això, eh? Els corafocs, que sempre han passat per llocs que no hi ha gent. Perquè res que no hi ha gent. També de vegades s'ha de passar per un tipus de carrer que vagi bé per fer corafoc, que de vegades no és on va millor que si posi la gent. Jo crec que aquí són justes. I allò no es pot passar? Jo crec que hi ha molts pares que fan pel carrer cantíc. Sí, sí, i tant. Aquí, si m'agrada, és enllunem massa. Jo crec que fer-ho per el carrer font, personalment... És... Fat la tractiu, la gent. Si no tens una bona corrua de gent que ve... Sí. Per referències era minça, o sigui, era molt desengelant. Sí, sí, sí. Jo crec que són coses que s'han de reflexionar. I sempre està per aquest carrer, Jaume? Jo diria que és el primer any que s'ha fet aquest carrer. Perquè els cemis... Sí, ho han reconvertit. Perquè els cemis d'avianants... El carrer vols dir? No ho sé. Menys cotxos aparcats, menys perills de façanes, perquè són molt vellades. El carrer de la sala sí que recordo que al diumenge al matí hi havia tots els pàrquings en Cartró. Sí, clar. Hi ha alguns separadors en Cartró. Sí, clar.