Entrevista a Sergi Seguí, 1r tinent d'Alcaldia - 28/4/2017

En punt un quart de 12. Aquesta hora parlem d'actualitat amb el primer tenent d'alcalde a Sant Just, Sergi Seguir, bon dia. D'actualitat, i en concret també del ple municipal, perquè hi va haver ple municipal correspondent al mes d'abril, un ple d'un ideó, va ser preu intens, 3 hores de ple. Per tant, doncs amb diferents debats sobre la taula. Un dels temes més destacats, venia del plenterior també i ja n'havíem parlat, que és que es va aprovar, en aquest cas, finalment per una animitat, les van aprovar les bases de concurs per aturar subvencions de lloguer juvenil. En aquest cas són subvencions de com a màxim 200 euros, que destinaran a persones d'entre 19 i 35 anys, i tot cas en una part que en principis de 24.900 euros, però això podrà ser variable, no?, funciona la demanda. Sí, sí, que aquesta partida és ampliable, com totes les que fem de jutges en aquest sentit. Sí, és cert que ens ha passat alguna altra vegada, per exemple, amb un altre punt que també es va aprovar, que és el delivi, que fins ara no havíem esgotat aquestes partides, però són partides que sempre estan obertes, perquè que les haig esgotat anys anteriors no vol dir que aquest any sí que les gotis, i per tant calgui fer alguna modificació pressupostària per augmentar-la. Per tant, si són 24.000, però vaja, oberta que si hi ha molta solicitud i aquests diners s'esgoten, doncs afegir-ne més. Un tema que, com dèiem, ha aprovat per unanimitat tot i que va generar també debat entre diferents portaveus de la posició. Per exemple, el regidor del Partit Popular, Enric Sabatòries, que demanava... No ho hem dit, però en principi aquestes subvencions, aquestes ajudes, són per persones que siguin de bandit i no comparteixin pis, i sigui comparteixin pis o en parella, i si una de les dues persones del núclea estan patronades en just, ja es pot rebre aquesta subvenció, aquesta ajuda, i Sabatòries demanava justament per què no havien de ser totes dues les persones que estiguéssim patronades en just. De fet, ell el que demanava era una altra cosa, també, que era que no fos necessari haver d'estar compartint pis per rebre aquest ajuda. El que passa és que nosaltres ho hem plantejat de la següent manera. És a dir, una persona jove entre 19 i 35 anys, malauradament, és molt difícil que ella sola pugui accedir a un pis de lloguer. Per tant, el que aquí estem fent és dir, escolta'm, si dues persones volen compartir d'espesa, i per tant ells geren la seva despesa personal, els podrem ajudar també amb la despesa que suposa el lloguer. Per aquí anava, l'Enric el que deia era fer ajuts personals, i que una sola persona es pogués independentitzar, el que passa és que estem veient que és molt complicat. Sí, el que passa és que us comentaven que és complicat que una sola persona entre 19 i 35 anys pugui tenir un sou suficient com per accedir a un lloguer suficient. Si te l'ajuts potser li és més fàcil. Sí, però igualment una persona sola que estigui guanyant número rodons, 1.000 euros, i hi hagi de pagar un lloguer de 700 euros, que és el que la mitjana de Sant Jus, 700, 750. És clar, encara que tingui una ajuda de 200, s'alimbà més de la meitat del sou amb això. En canvi, si són dues persones, dues persones que cobrin 1.000 euros, s'alimbà una quarta part, no la meitat. Però l'ajut és més significant segons com si és una persona sola, no? No, perquè l'ajut com a màxim són 200 euros, i són pel lloguer, no per persona. Però en definitiva també el que tot és, diguem-ne, que totes les aportacions són benvingudes. I de fet, és curiós, perquè tot hi haver-hi debat i tot hi proposar coses al punt es va aprovar per unanimitat. Sí, si no es va obstanir, també. No, ningú es va obstanir ni ningú va votar en contra. Per tant, clar, també ens sorprèn el govern, que es generi un debat, perquè després ha caigut en el favor, i a més a més, clar, aquest tipus d'aprovacions després tenen una exposició pública. I en aquesta exposició pública no es faci cap mena, no? Es pot fer, per això. Parles, entenc, per altres vegades, perquè entenc... Sí, no, i entenc que aquesta vegada, si tant si el partit popular com el PDeCAT, que són els que més coses van aportant el debat d'ahir, volguessin fer algunes menes, tenen el seu dret, només faltaria, i la podríem fer, no sé si la faran, però altres vegades també ens ha passat. A més, aquest és curiós, perquè aquestes bases es van enviar amb temps suficient en els grups municipals, es van enviar abans de les vacances de setmana Santa, perquè si ho poguessin mirar, i poguessin fer alguna aportació per enriquir-ho, i no van dir res, fins ahir en el ple. No van dir res a la informativa, no van dir res després de les vacances, per entendre'ns. I s'esperen en el ple per dir-ho, per fer-ho, i jo tinc, em dona el nas, que no hi hauràs menes en el període d'exposició pública. Llavors també arriba un punt que penses bé. Creus que no és prou fort, però llavors la crítica? El que penso és que hi ha vegades que l'oposició utilitza el ple per lluïment propi, i no pas per millorar les condicions de vida dels ciutadans, que és el que hauríem de fer, perquè per això ens estan pagant. Jo crec que és veritat que el govern moltes vegades no ho fem prou bé, i els enviem alguna cosa tard o... Però, ostres, quan ho fem bé, que els enviem amb temps, que els enviem per dir... Ei, mireu-vos això, que anirà el ple, que ens agradaria que ens fessin les vostres aportacions. No hi ha aportacions, els demanes, què em pensen? No et diuen res. I esperen el dia del ple per dir-te-ho tot. Home, doncs, què vol aconseguir? Aquesta col·laboració que ells demanen de govern i oposició, moltes vegades entenc que la demanin, però ells tampoc l'aconseguim. Ho heu comentat això amb ells directament? No, ho dic ara aquí per primera vegada, no ho heu comentat amb ells. Si n'heu parlat, doncs també potser amb un govern de preguntar-ho directament, o és un punt més personal en aquest sentit? No, no ho heu comentat. La reflexió em veu alta, que potser a vegades me les hauria de guardar, però no és el cas. I que no sabies si eren un policinament general que hi havia una sensació de decepció en aquest sentit? Home, sí, perquè ells exigeixen molt el govern, cosa que és lògic, perquè per això són a l'oposició. Llavors nosaltres quan respondem i quan els diem que és veritat, teniu raó, els enviem amb temps, mireu-vos-ho, diguem-nos alguna cosa, el silenci per resposta, fins que arriba el dia del ple, que es grava, que se met per ràdio, llavors sí. Llavors ho deixen anar tot, home, doncs agrairíem. És que a més a més no passa res. Podríem agafar aquestes bases amb l'aportació dels grups polítics del PP de Ciutadans i del PDeCAT, s'han enriquit i ens han fet veure que això estava malament, ens han fet veure que per aquí podem anar millor. Però si no passa res, si això s'ha d'admetre, i s'ha d'admetre que hi ha aportacions dels altres grups en què tu no havies caigut i que són interessants, que s'incorporen i la gent se l'ha de fer saber, ja està, no passa res. Però no sé, potser és que tenen alguna por, no ho sé. Això que estic dient avui, doncs el dia que vinguin els portaveus dels altres grups, també ets a cara de debat i ja ens anirem respondent, m'imagino. Sí, parlarem doncs a la setmana que ve, o a mesura que vagin passant per aquí. De fet, un altre dels temes que comentaves ara també, que es va tractar en aquest ple, que de fet també es va aprovar per unanimitat, són les ajudes per pagar l'impost de vents immobles per al 2017, 2018 i 2019, una part d'iniciàl de 30.000 euros. També ampliable, evidentment, en funció de les solsitats que hi hagin. Sí, el que es feia amb aquest punt, per exemple, era universalitzar una mica més aquests ajuts. Fins ara, estaven acutats a uns col·lectius concrets, i ara el que fem és universalitzar-ho molt més i fer-ho amb base a la renda. Abans era només per a col·lectius de majors de 65 anys, de famílies monumentals, o de famílies de 5 o més membres. I ara el que fem és dir, escolta, tot això fora, i ho fem amb base a renda. Potser aquest any sí que s'arribi més dels 12.000, perquè pot accedir a més gent. Exacte. A anys anteriors no s'havies votat la partida, precisament per això. És possible que aquest any sí, però ja ho hem dit, la partida és ampliable, i per tant, si fa falta, doncs en posarem les modificacions propostàries que calgui i afegirem més diners a la partida. Per què s'ha decidit fer aquest canvi de criteris? Precisament per poder cobrir més gent. Però ho demanava o has detectat vosaltres? És una qüestió que deia. No podem acotar-ho. La gent necessita alguna ajuda en aquest sentit. No podem ser acotar-ho tant, fem-ho més universal. Ja està, és una voluntat política de l'equip de govern. En aquest cas també es va provar per unanimitat també la resta dels partits de l'obosició. Sí, és de greia que aquests punts s'aprovin per unanimitat, perquè també demostra que en aquest sentit anem tots a una que no deixa d'una altra que ajudar la majoria de gent que puguem. Més qüestions també, com Sol Cibitual també hi va haver força de debat amb les motions, no? Una de les motions també està vinculada amb un altre tema que està tracta del ple, que és el que té a veure amb el romanent de tres usageria. Hi havia dues motions lligades amb dos punts del ple, aquest que comentaves tu del romanent i de la taxa de reposició i un altre que era sobre l'escola Bressol. Comencem amb el tema de l'escola Bressol, que és una qüestió que ja venia del ple anterior, que es va deixar sobre la taula i que, finalment, en aquest cas la veu presentar als tres partits que formeu part de l'equip de govern de PSSQR i Movem, i que veus una emoció que reivindicava més suport de la generalitat per al finançament de les escoles Bressol i que també denunciava les retallades que s'havien patit a renda la crisi i està vinculat també amb el que tenia a veure amb el finançament d'escoles concertades. Sí, no és que reclamés més finançament de la Generalitat sinó que la Generalitat recuperi aquell finançament que ja existeix. Exacte, efectivament, és una emoció que es va deixar sobre la taula al ple anterior a petició, precisament, de nostre grup, d'Esquerra Republicana, per una simple qüestió, perquè des del Parlament ens havien dit que intentarien fer una resolució al Parlament de tots els grups que anaven en la línia de la emoció que vam aprovar. No va ser possible, però tot i així nosaltres vam proposar que els acords que estaven previstos en aquesta emoció del Parlament s'incorporessin a l'emoció de l'Ajuntament, cosa que van acceptar els grups del PSC de Movem, i llavors vam estar tractant la part positiva, que aquí és on tots hem sedit una mica, diguem-ne, perquè són tres visions diferents de com se'n gestionar les partides pressupostàries, i és evident que tots veiem que la política educativa de 03, tot i no ser obligatòria, sí que és molt important per l'educació dels infants, per tant creiem que ha de ser la Generalitat qui marqui les línies d'aquesta etapa educativa i qui recuperi els ajuts que hi havia fins ara. Si bé és cert que davant la impossibilitat que la Generalitat pogués afrontar aquests pagaments perquè el seu torn, l'estat espanyol entre el 2011 i el 2012 va deixar de portar la Generalitat 73 milions d'euros per aquesta etapa educativa, la Generalitat va haver de decidir. La Generalitat havia de decidir entre pagar el sou dels mestres de l'escola concertada, la qual cosa està obligada per llei, però el mateix temps també està obligat per llei, per la llei d'educació, a pagar aquest mòdul d'escola braçol. Va optar per pagar el sou de l'escola concertada, perquè per pagar la subvenció de les escoles braçol va trobar el paraigua de la diputació. Tot i així, aquesta deportació es va veure a mi en vada, va passar dels 1.800 euros, 875. Per tant, aquí hi ha una reducció. El mateix temps, aquests diners que dona la diputació no són uns diners extras, sinó que són diners que ja tenia la diputació i que va treure d'altres programes per passar-los en aquí. Per tant, en certa manera, també els ajuntaments ens hem vist afectats perquè aquests diners que podien venir per fer altres coses ens han vingut per el mòdul d'escola braçol. Per tant, això és el que reclamava l'emoció que la Generalitat recuperés pel 2018 aquesta partida presopostària, que hi hagués aquest compromís. Sembla que la consellera d'Educació i el vicepresident ja s'han compromès. Perfecte, ja tenim una cosa feta. Però que, a més a més, es tornes a convocar la més amicta entre la Generalitat i les entitats municipalistes per tornar a parlar de la situació i a veure com es pot redreçar. Això és el que demanava l'emoció, la part explosiva. Com que ho comento tots hem sedit una mica i hem pogut tirar-ho endavant. També és curiós que el PP i els ciutadans hi votessin a favor i, en canvi, el PDeCat es va abstenir. Quan, en l'altre punt, que també anava relacionat amb l'escola braçol municipal, que era un canvi en la taxa reguladora, va votar-hi en contra. És estranya que votessin en contra d'augmentar la tarificació social de l'escola braçol, perquè fins ara es bonificava. Podia bonificar el preu de l'escola braçol, d'escolarització, d'escola braçol fins al 80%. I el que fèiem era augmentar-ho fins al 100%. I ells hi van votar en contra. I després, amb aquesta altra, es van abstenir. Jo entenc que s'abstenguessin, perquè... És una decisió política i, a més a més, en l'època en què es va fer aquesta decisió entre escoles braçol o sou dels professorats de l'escola concertada, que, insisteixo, la Generalitat s'ha obligat a pagar-ho per llei, perquè aquí hi havia la conselleria d'educació, l'apartament d'educació era una persona de conversió en aquell moment. Per tant, jo ho entenc, s'entén. Però també és curiós com no es va entrar en el contingut de l'emoció en el debat, sinó que més aviat... De debat polític, no? Sí. I n'hi va haver poc. N'hi va haver més en el tema de la taxa. No vam esperar l'emoció, sinó que ja ho vam fer. En el punt anterior. Tot i que, en el cas d'aquest taxa, van ser més contundents perquè va ser un vot contrari. En aquest cas, doncs, és una abstenció. Sí, i això és el que ens sorprèn, perquè la proposta del ple que feia era demanar o incrementar les quotas d'escolarització, de menjador, d'acolliment, d'espainador, etcètera, no augmentar les quotas, modificar, com us deia, la quota d'acolliment del mes de juliol, passar la meitat de preu, perquè hi ha la meitat de dies lectius, que són petits ajustos que fas quan vas veient el funcionament, i, a més, com comentava abans, passar del 80% de bonificació en la quota d'escolarització i de la quota de menjador, poder-la passar al 100%. Doncs això el PDeCati va votar en contra. Jo crec que moltes vegades, o no s'ho han acabat de mirar bé, o no ens hem acabat d'explicar bé, potser, i per això aquests sentits del vot, perquè potser una abstenció, diguem-ne, hagués tingut una mica més de sentit que un vot en contra. Insisteixo, potser és que a vegades el govern no ens acabem d'explicar bé. Després de l'altra emoció que es va presentar, també a iniciativa dels tres grups municipals, feia referència a la capacitat de finançament del coshistòric i a la competició del personal, recordem el que dèiem, que va ser un romanent de 4,5 milions d'euros, i recordem també, anem parlant d'altres entrevistes, que el Ministeri dient que el romanent ha de servir per aixucar deute o fer inversions sostenibles. Per tant, era una emoció que reivindicava que es pogués canviar això. Sí, el que demanem amb aquesta emoció al ministeri és que ens doni un flexibilitge a les normes perquè puguem tenir un marge de maniobra a l'hora de gestionar aquest romanent. El que t'està dient al ministeri és que tu gairebé sempre tindràs romanents perquè no et deixen pujar a la despesa i tens la despesa limitada a augmentar un 1,6 cada vegada, però com que l'activitat econòmica està anant bé, el que passa és que està anant bé en base a conceptes més volàtils, com poden ser llicències d'obres, etcètera, que ningú vol basar els seus pressupostos en això, però quan venen, doncs venen i et provoquen aquest romanent positiu. Clar, el que t'està dient al govern central és que molt bé, tu amb aquest romanent positiu has de fer 3 coses, has de pagar els proveïdors, cosa que em sembla fantàstic, només faltaria. El que passa és que a l'Ajuntament de Sant Just ja estem pagant 30, menys a 40 dies les factures. Per tant, si ho hem de fer ho farem, però ja estem complint. L'altre que et diu és, escolti, vagi vostè retorn a deute, i l'altre que et diu és, i si li sobra alguna cosa, faci vostè inversions financerament sostenibles. Resulta que quan et trobes amb això, dius a veure, nosaltres estem en menys d'un 25% de deute, estem en un 24 i escaig, la llei diu que un ajuntament es pot endeutar fins al 110% del seu pressupost. Mireu si encara tindria marge. Però esclar, això vol dir que aquells ajuntaments que ja tenen el deute apagat o que tenen zero deute, que per dades que donaven alcalde eren 4.000 a tot l'estat espanyol, el que hauran de fer són inversions financerament sostenibles, i moltes vegades la definició d'inversió financerament sostenibles no concorda amb aquelles inversions que un ajuntament faria en base a les demandes que té dels ciutadans o en base a aquelles necessitats que té de la ciutadania o del seu pla d'inversions o del seu pla de govern. Per tant, el que li estem demanant al ministeri és que ens flexibilitzi les normes a l'hora d'aplicar aquests romanents. Cosa que també és una mica curiós, perquè durant tot el pla van anar sortint idees, conceptes i frases de grups de la oposició que no van escoltar gaire bé quan ho vam explicar o nosaltres no ens vam explicar prou bé o la cosa és més complicada del que ens pensem. Perquè el que ens deien era doncs amb aquests romanents de 4 milions i mig poseu més diners a la partida d'ajut de l'IBI i poseu més diners a la partida de mansipació jovenil. Bé, escolteu, és que us acabem d'explicar que aquests 4 milions i mig, ara com ara, no es poden moure i precisament el que estem demanant és que es moguin, és que ens donin un marge. I clar, després, quan veus els vots a l'emoció i veus que el PP hi vota en contra, que els ciutadans saps té i que són els dos que et demanen això, dius-me, nois, aclariu-vos. Aclariu-vos, perquè ara mateix no podem fer-ho. Perquè hem de seguir les... Primer, que no podem fer-ho, perquè no s'ha aprovat el pressupost de l'estat espanyol, i hem de marcar les normes per això, però pot fer una cosa, pot aprovar una disposició. Sobre aquest tema concret. I avançar i no esperar el pressupost, i no fer una disposició i dir, d'acord, ajuntaments, podeu fer-ho d'aquesta manera. Però per això estem pressionant, per això estem pressionant i intentant flexibilitzar aquestes normes. Evidentment, que aquells ajuntaments, que tenen una situació que no és com la de Sant Just, haurien d'estar... haurien d'estar limitats d'alguna manera, però ajuntaments que ho han fet bé... Té un punt absurd. Sí, bastant, perquè, a més a més, insisteixo. No podem donar sortida a les demandes a la ciutadania. És a dir, aquests diners, aquests romanents, no és just que vagin a xugar deute, quan tens un deute baix, i que, a més a més, no és just que vagin a ajudar deute i dèficit, les administracions locals, que són un 3% del dèficit públic. Un 3%. Ostres, no acaba de ser just el tot. I, a més a més, els que ho acaben patint és la ciutadania, que és la que no veu que els diners vagin invertits en el lloc que ells creuen que necessiten. Clar, el fet que hi hagi, a més a més, aquest romanent positiu, per tant, amb efectes pràctics, tant fa, que sigui un romanent de 4 milions, com que fos de dos milions... De dos, sí, perquè... Sí, efectes pràctics podria dir, de notar-ho amb inversions o amb alguna cosa. És clar, perquè, al final, els diners acaben no retornant a la ciutadania, que és el que crec que hauríem de fer, o que hauríem de lluitar per fer d'aquí el sentit d'aquesta emoció. En tot cas, la emoció sí que es va aprovar... Sí, sí, es va aprovar amb el votaforre del govern, el votaforre del PDeCAT i l'abstanció de la ciutadania. Tot i que és un posicionament polític, en principi, no sé si confieu en què... o confieu que això pot canviar. Clar, mai per l'esperança. Mai per l'esperança, però sí que és veritat que, veient qui és l'interlocut o l'altra banda, que és el ministre Montoro, que no es caracteritza per tenir una personalitat gaire dialogant, doncs, home... Veurem. L'esperança que tenim és que hi hagi molts municipis del seu mateix partit que li demanin el mateix. Volem, doncs, si això continua avançant. Esperem. En tot cas, són alguns dels punts més destacats d'aquest ple d'ahir, aquest ple que va durar tres hores, i abans de marxar també volíem fer un parell de comentaris més en relació, ara també no tant a la part de Tinen d'Alcalde, sinó a la part més de Cultura, una seria, doncs, referent al Sant Jordi, que va ser diumenge passat, que va anar molt bé, no sé si ho heu valorat també, dins de l'Ajuntament, i també de la part de Cultura entenc que després hi haurà una reunió amb Consell de Cultura, però, bé, primera sensacions a uns quants dies posteriori, com ho veus? Primera sensació, això és com quan acaben un partit de futbol, no? Per les primeres, clar, les primeres serien diumenge o diumenge, serien ja una mica més de perspectiva. Tenim pendent un Consell d'àrea per parlar-ne, i, evidentment, també a la informativa amb l'oposició, també els demanem el seu pare, però així molt ràpidament, coses que pots anar comentant amb la gent, evidentment va ser un èxit, hi va haver moltíssima gent, moltíssima, i, a més, fins més tard a l'habitual, perquè fins a les 3, 3 i altres, hi havia gent, encara, al jardí de Can Gina està. Primeres impressions, doncs que potser hem de guanyar espai per a algun lloc, potser hem de guanyar espai per a esponjar-ho tot una mica, però no ho sé, però sembla que sí. A la part de l'entrada, potser, aquests dies a les tertúlies, que hem fet en aquella ràdio amb els diferents tertulians, és una sensació que s'ha repetit, que tothom més o menys la compartia, aquesta idea que potser cal pensar una mica el tema de l'espai. Sí, tant. Pensàvem, fins i tot, si muntar dos escenaris, la Invinent, en comptes d'un aquí darrere de la terrassa, per evitar, per exemple, la plaça dels rentapeus, la plaça de l'Ajuntament, i aprofitar el passatge de Daniel Cardona i el passatge d'entrada Can Gina està per posar-hi alguna capa més, per esponjar una mica. És una idea, però el concepte és esponjar l'espai perquè no hi hagi aquests tabs. Contrapartida, home, que si ho esponges, sembla que hi hagi menys gent, però això ens ha de ser igual, la gent que vingui ha d'estar còmode. I, per tant, podríem buscar-ho per aquí. A més, si guanyem espai, no sé, potser poden cabre més taules, més parades. És una qüestió a tenir en compte. T'he deixat contents, de com va anar, no? Sí, sí, bastant. La veritat, sí, sí, sí. A més, vam combinar bastantes activitats amb els premis de la biblioteca. Per exemple, agacé molt un entretingut, i jo crec que amb els nens i les nenes també és un reconeixement que se'ls hi fa, no? Sí, sí. I jo crec que això també es fa gràcia a ells i a les famílies, evidentment. En tot cas, ja caldrà parlar-ne molt més endavant, però l'endemà Sant Jordi serà dilluns, i, per tant, suposo que és més fàcil i que es farà també en diumenge, no? El Consell de Cultura dirà, se li plantejarà, però ja sí, seria el més lògic, però, com sempre, com hem fet d'aquests anys, serà el Consell de Cultura qui decideixi quan volem fer la celebració de Sant Jordi. Demà és el dia Internacional de la Dança, 29 d'abril, però celebrem avui, 28 d'abril i a la tarda la plaça Malaret. Bé, sort que ha deixat de ploure i n'hem de patir. Sí, fred encara em fa una mica. L'any passat també ho he fet molt de fred pel dia de la Dança. Mira, escolta, estem agafats. Què vols fer, és que ho estigui de brigar-se una mica més i... Home, Déu n'hi do, les equivitats premavarals i el carrer que s'estan fent durant tots aquests dies. Sí, Déu n'hi do, perquè també el set de maig també continuem amb la festa del comerç. Bueno, continuem, fem la festa final de la festa del comerç de tots aquests dies. El 14 de maig ja els espeixen, podríem continuar. El 14 de maig també hi ha la romeria de la Cruz de Maia o de la Casa de Extremadura. I aquest dilluns, de fet, també hi ha l'estrena del... Sí, aquest dilluns es traslladen a la begoneta, allà a la plaça de la Pau, i també fan un seguit d'activitats. Doncs s'enjust que està millor com mai, d'alguna manera, no? Hi ha un gest que corre, que s'enjust mola. Que està bé, trobo que està bé, que està ben trobat. Sí, sí, sí, perquè al final tot el que és que s'enjust no fa mai res, home, doncs no. Doncs ho sento, però no és veritat. D'aquests mites que va caient, no? Sí, sí, sí, estem aquí per això, per fer caure mites. Doncs, bé, moltes gràcies, Sergi Segui, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Just, que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Avui anem tard, passen 10 minuts de dos quarts de 12, i connectem amb l'Institut de Sant Just tot seguit, per sentir el posem-li, veu. Endavant. Tots els dirà endres i des de Sant Just es veu, us enliveu, us enliveu, us enliveu, us enliveu, us enliveu, us enliveu, us enliveu, us enliveu. D'acord? D'acord? D'acord? D'acord? D'acord? D'acord? D'acord? D'acord? D'acord? D'acord? D'acord?